El descobriment de planetes que estan fora del nostre Sistema Solar, anomenats també exoplanetes o planetes extrasolars, ha anant augmentant gràcies a les noves tècniques de detecció. Els científics ja no sols poden detectar gegants gasosos (del tipus del “nostre” Júpiter) que orbiten prop del seu estel, com el cas del primer planeta extrasolar descobert, 51 Pegasi b. Ara també poden descobrir planetes més semblants a la Terra: rocosos, i a tal distància respecte de l’estel al qual orbiten que fan pensar en la possibilitat de trobar vida en ells. Aquesta és la distància que anomenem zona d’habitabilitat d’un sistema planetari: ni tan a prop ni tan lluny del seu estel, que no puguem trobar aigua líquida, una de les condicions indispensables per a la vida.
Els nous mètodes han permès el descobriment de 50 nous planetes en la última setmana, entre els quals hi ha alguns dels anomenats “Súper Terres”, pel fet que tenen característiques semblants a les del nostre planeta, però una massa comparativament superior, i es troben en aquesta anomenada zona potencialment habitable. Un exemple d’aquest tipus de planetes va ser Gliese 581 g, el descobriment del qual va tindre un important ressó mediàtic fa aproximadament un any, tot i que posteriorment s’ha confirmat la seua no existència.
