Arxiu de la categoria: ESO

Terratrèmols aixequen illes

La geologia s’ha posat en marxa amb el curs i ja tenim un terratrèmol 7,8 al Pakistan que ens ha vingut amb l’afegit de fer sortir una nova illa a l’Índic.

Fa sols uns dies Montse Vehí, de l’AEPECT a Catalunya, ens feia arribar un parell d’enllaços sobre la notícia amb aquestes paraules, tan entusiastes que m’he permès d’utilitzar-les per a aquesta entrada.

Segueix la notícia als mitjans de comunicació: 3/24, Daily Mail, El País »

Antropocè

Les eres geològiques, episodis que duren desenes o centenars de milions d’anys, estan definides per canvis significatius en el registre geològic, tals com extincions massives d’espècies biològiques, moviments de les plaques tectòniques, o canvis en els materials sedimentats en els estrats.

Si l’activitat humana hagués suposat algun d’aquests canvis o semblants, podríem parlar d’un nou episodi en la Història de la Terra i, aleshores, necessitaríem un nou nom per definir-lo. Això és el que va proposar l’any 2000 el Premi Nobel de Química Paul Crutzen, quan va fer servir per primera vegada el terme Antropocè. Malgrat que l’ortodòxia geològica no reconeix el terme, cada vegada és més utilitzat, i fa referència a una nova època geològica, que seguiria a l’Holocè, que és considerada l’actual. El principal efecte de les activitats dels humans que hauria motivat aquest nou període serien les emisions de gasos d’efecte d’hivernacle que han originat un escalfament global i estan canviat el clima del nostre planeta, tot i que alguns autors parlen d’un “Antropocè antic” que no començaria a la Revolució industrial, sinó abans, fa uns 8000 anys, amb els efectes de la Revolució agrícola.

La següent animació, narrada en anglès, és un viatge de tres minuts sobre els nostres últims 250 anys d’història, des del començament de la Revolució industrial, en què posiciona el creixement de la humanitat com una força global equivalent als grans processos geològics. Va ser elaborada per a una conferència científica i va obrir la Cimera de l’ONU Rio+20, i ens permet visualitzar el nostre impacte sobre la Terra.

Welcome to the Anthropocene de WelcomeAnthropocene a Vimeo.

Tot i així, no hem de perdre de vista que, amb tot, la nostra acció sols representa l’últim segon en termes de temps geològic de la vida d’un planeta que porta sense nosaltres milers de milions d’anys i que previsiblement ens sobreviurà.

L’animació es titula Benvinguts a l’Antropocè, però en tot cas benvinguts al nou curs 2012-2013 que tot just comença avui!

Llegit a Microsiervos »
Llegeix el reportatge “La era del hombre” a National Geographic »

L’arbre de la vida de Darwin

Durant aquest curs ha aparegut una nova imatge als documents del Seminari de Biologia i Geologia del Departament de Ciències del nostre centre, com ara l’encapçalament dels exàmens. Es tracta d’un requadre amb una línia ramificada que sembla una planta i amb les paraules BIOLOGIA i GEOLOGIA. En realitat no és una planta sinó un arbre evolutiu. Es tracta del nou logotip del Seminari, dissenyat ara fa un any per l’alumna del Batxillerat Artístic del nostre centre Paula Tarrago, i basat en l’arbre de la vida de Charles Darwin.

El dibuix està extret d’un escrit de Darwin de 1837, on ja apareix per primera vegada el seu concepte d’arbre evolutiu, l’any següent de tornar del seu viatge arreu del món al vaixell Beagle, i vint-i-dos anys abans de publicar la seua obra magna, L’origen de les espècies.

Amb aquest mateix títol la BBC va editar el documental Charles Darwin and the tree of life, conduït per David Attenborough i en el que es parla de la importància i la vigència de la teoria evolutiva del científic anglès. Pots veure el documental aquí.


Charles Darwin y el árbol de la vida per Crlsgn

També pots consultar aquest arbre de la vida interactiu:

Eyjafjallajökull (Islàndia)

El 2010 va omplir de cendres el cel d’Europa. Mesos després el cantautor valencià Pau Alabajos li dedicava una cançó; ell mateix va ser un dels afectats per les cancel·lacions de vols que va ocasionar, el que el va deixar atrapat a l’aeroport de Praga i el va obligar a suspendre una actuació a Benicarló. Fa poc va editar el vídeo de la cançó, i aquí el deixo a mode d’entrada amable per desitjar sort als nostres estudiants que demà s’enfronten a l’examen de Ciències de la Terra a les Proves d’Accés a la Universitat. Això sí, recordeu que el mont Eyjafjalla està a Islàndia: no us deixeu enganyar pel fet que el vídeo haja estat rodat a Shanghai!

Molta sort en aquest i a la resta dels exàmens!

Sortida als Ports

El passat 24 de maig, i després d’un parell de canvis de data, un grup d’alumnes de 2n ESO del nostre centre varen visitar l’embassament d’Ulldecona a La Sènia, porta d’entrada al Parc Natural dels Ports, acompanyats pels professors de Ciències Naturals de 2n ESO i per Víctor Reverté d’Arabogues. Allí vam fer un camí al voltant de part del pantà on vam poder estudiar in situ la flora (classificar algunes espècies mitjançant claus dicotòmiques, estudiar el recobriment o estimar l’alçària dels arbres, per exemple) i la fauna (ens vam trobar amb amfibis, rastres d’esquirols, porcs senglars, cabres, pica-soques…) autòctones.

Hem d’agrair la bona feina de Víctor i als professors que van acomodar exàmens per poder fer la sortida en aquesta data definitiva. A continuació algunes de les coses que sobre la sortida han escrit els alumnes. Fins la propera!

El divendres dia 24 de maig alguns alumnes de segon d’ESO vam anar d’excursió als Ports. Vam visitar l’embasament d’Ulldecona i vam passar el dia per la muntanya. Vam tocar l’aigua de l’embassament i estava una mica freda, vam passar pel costat d’un petit riuet d’aigua i vam haver de saltar per a no banyar-nos. Vam esmorzar asseguts al damunt d’unes pedres, i en acabar d’esmorzar vam fer un petit joc de plantes per diferenciar-les i dir el nom de cadascuna d’elles. Núria Miró

En primer lloc ens van explicar què faríem durant tot el dia i a continuació també ens van dir que faríem un recorregut circular. En segon lloc vam parar al pantà i Víctor ens va explicar d’on venia aquesta aigua. Ens va ensenyar diferents fotografies que havia fet ell anteriorment als animals, vam veure petjades, també vam poder observar un gripau. M’ho vaig passar molt bé, m’agradaria que es tornés a fer una excursió pareguda per a gaudir de la vegetació. Paula Carpes

Vam arribar i feia molt de fred, ja que estàvem a la muntanya. Començàvem a caminar i Víctor, el noi que ens ho explicava tot, ens anava ensenyant coses a mesura que avançàvem. Vam veure un gripau pel principi, i després ja va ser quasi tot plantes, arbusts i arbres. A mi, la que més em va agradar va ser la junça, perquè és molt bonica.
Vam anar a un lloc prop de l’autobús on hi havia unes taules, on vam marcar tota la ruta que havíem fet durant el dia.
Laura Acién

Primer, vam veure la presa i el riu, i vam parlar un poc sobre el cabal, l’ús de l’aigua… Tot seguit, vam continuar el nostre trajecte pel bosc. Allí podíem veure les bones vistes que ens donava la natura. També anàvem fent parades, en les quals Víctor ens explicava trets interessants o que havíem de saber.
Al cap d’unes hores, vam fer una pausa, per completar una fitxa, que consistia en fer una investigació de la varietat de flora. Víctor, també ens va dir una forma divertida i sense càlculs per saber l’altura d’un arbre.
Va ser un dia meravellós, vam aprendre bastants coses noves i vam contemplar la fauna i flora dels Ports.
Éric Matamoros

Vam fer un recorregut circular, el qual el vam haver de marcar en un mapa que hi havia a la fitxa, al acabar, vam caminar durant cinc minuts més i vam arribar al autobús. Vam agafar el bus i vam tornar a casa. Em va agradar molt l’excursió ja que vam aprendre moltes coses i a més a més d’una manera més divertida, entretinguda i poc habitual. Enya García

Els recursos naturals i l’ús que en fem

Per Simba Ravi

Classificació del recursos:
• renovables (aigua i biomassa)
• no renovables (comb. fòssils i urani)
• inesgotables (sol, onades, marees, vent).

Perspectives en l’ús de les energies
• Queden combustibles fòssils per a 100 anys…
• Fissió
• Fussió (dificultats tècniques. Projecte Iter)
• Hidroelèctrica (problemes si disminueixen els cabals)
• Mareomotriu, eòlica, geotèrmica, fotovoltaica…
• Els biocombustibles (etanol a partir de canya de sucre i blat de moro): avantatges (és renovable –producció ràpida i de ritme similar a l’explotació-) i inconvenients (la quantitat de CO2 que es consumeix en la producció de la biomassa és semblant a la que es desprén en la combustió, desequilibra els mercats, el monocultiu extensiu provoca problemes alimentaris ja que no es conreen plantes alimentàries…)
• L’aigua: un recurs imprescindible

Continua la lectura de Els recursos naturals i l’ús que en fem

Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Per Alex Moraru i Guillem Carbó

El canvi climàtic: quan un impacte es converteix en un risc
S’entén per canvi climàtic l’alteració del clima de la Terra. Aquest fenomen es manifesta per l’alteració de tota mena de paràmetres climàtics. S’hi inclouen variacions anormals de les temperatures, les precipitacions i els vents, canvis en la freqüència i intensitat de determinats processos meteorològics naturals.
El diòxid de carboni i altres gasos present a l’atmosfera, exerceixen l’anomenat efecte d’hivernacle. Aquest efecte consisteix en l’absorció de la radiació infraroja, impedit que part d’aquesta radiació s’escapi de la Terra i es difongui a l’espai exterior. La seva conseqüència immediata es l’augment de la temperatura de la superfície.

Les causes del canvi climàtic
Fonts naturals de diòxid de carboni
Respiració: tots els esser vius expulsem diòxid de carboni en el procés de la respiració per obtenir energia per a les seves activitats.
Descomposició: el procés de degradació de la matèria orgànica per convertir-la en inorgànica emet diòxid de carboni.
Erupcions volcàniques: els volcans emeten gran quantitat de diòxid de carboni barrejat amb altres gasos.
Fonts antròpiques de diòxid de carboni
Combustió de combustibles fòssils: la combustió de carbo, de gas i de derivats del petroli es la base dels processo de producció d’energia elèctrica i es relaciona directament amb el transport, un element indispensable per a l’activitat industrial i urbana
Desforestació: la reducció de la superfície forestal afecta l’equilibri de la concentració de diòxid de carboni per dues raons principals. En primer lloc, la combustió de la vegetació allibera aquest gas i, en segon lloc, com que els arbres que componen les masses forestal absorbeixen quantitats importants de diòxid de carboni en el procés de la fotosíntesi, la desforestació redueix les absorcions d’aquest gas.

Continua la lectura de Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Viu la Geologia a la UB

Aquest any la Universitat de Barcelona (UB) repeteix l’activitat Viu la Geologia! del 18 al 20 de juny de 2013, per portar a estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat motivats per la Geologia, vulguin o no estudiar-la en un futur, a conèixer la feina de geòleg i d’enginyer geòleg i traslladar-los a la facultat, lloc on s’imparteixen els estudis que porten a poder desenvolupar aquestes apassionants professions. És un curs dirigit a aquells estudiants de 4t d’ESO i batxillerat de ciències que tinguin inquietuds per la muntanya i la natura, fins i tot l’aventura, i que vulguin viure durant uns dies, la feina del geòleg. És una activitat completament gratuïta (dinars i sortida al camp inclosos), i amb la que tindreu la possibilitat d’estar amb estudiants i professors de la facultat de Geologia, durant 3 dies.

Hi ha 24 places disponibles. Per participar cal omplir el full d’inscripció i estar avalat per un professor del centre de secundària el qual enviarà el full d’inscripció a la facultat de Geologia abans del 31 de maig. En cas d’haver molts alumnes interessats, per una selecció definitiva pot ser necessària una entrevista personal. Els coordinadors de la facultat de Geologia es posaran en contacte amb els alumnes seleccionats per confirmar la seva assistència a través del telèfon o del correu electrònic. Aquí podreu consultar el llistat d’alumnes seleccionats.

Troba tota la informació a la pàgina de la UB »