Arxiu de la categoria: ESO

Viu la Geologia 2014

Un any més la Universitat de Barcelona ofereix l’activitat Viu la Geologia! a estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat. L’objectiu és donar a conèixer la feina de geòleg i d’enginyer geòleg i traslladar-los a la facultat, lloc on s’imparteixen els estudis que porten a poder desenvolupar aquestes professions.

Del 17 al 19 de juny de 2014
Nombre de places disponibles: 24

És un curs dirigit a aquells estudiants de 4t d’ESO i batxillerat de ciències que tinguin inquietuds per la muntanya i la natura i que vulguin viure durant uns dies la feina del geòleg.

L’activitat és completament gratuïta (dinars i sortida al camp inclosos), i amb la que tindreu la possibilitat d’estar amb estudiants i professors de la facultat de Geologia, durant tres dies.

Per participar-hi cal omplir el full d’inscripció abans del 30 de maig.

Tota la informació en aquest enllaç »

Biologia i Geologia a quart

Ha arribat per als alumnes de tercer d’ESO el moment de triar les matèries optatives que haureu de cursar a quart. Per triar correctament és important estar ben informat. A més, no sols heu de pensar en el que us agrada, sinó també en el que us pot ser útil en el futur, per cursar estudis postobligatoris (Batxillerat o Cicles formatius) o per a la feina que voldríeu desenvolupar algun dia. Aquesta presentació us pot orientar sobre les possibilitats que us obre cursar Biologia i Geologia a quart. Si vosaltres voleu, ens tornarem a veure el curs vinent!

Estimulació dels sentits

Entre ahir i avui, els alumnes de tercer han realitzat un taller sobre la percepció d’estímuls gustatius i olfactius. L’activitat, oferida per la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha estat a càrrec de l’Antoni Sánchez. Aquest enòleg ens ha explicat el procés que ha de seguir un bon catador per detectar els sabors i aromes del vi. El taller ha finalitzat amb una cata de dues mostres d’aigua amb dos àcids presents als vins (res d’alcohol!). Els alumnes també han pogut olorar i tractar d’identificar diverses mostres d’aromes. Tot un estímul per als sentits!

Quina ha estat la vostra valoració de l’activitat, aquells que heu participat? Afegiu un comentari argumentant els aspectes que més us han agradat i els que menys, quines coses milloraríeu i quines deixaríeu com estan. Trobeu que s’hauria de repetir el taller l’any vinent a tercer? El recomanaríeu als vostres companys?

La vostra intervenció serà avaluada amb una nota. La qualificació no serà baixa si la valoració és negativa i viceversa, sinó que es tindrà en compte la vostra capacitat d’argumentar, de justificar els vostres arguments, i la correcció lingüística (registre adequat, ortografia…). Qui s’anima a començar?

La salut a Internet

Fa uns mesos una alumna de 3r ESO em demanava per la diferència entre una bronquitis i una pulmonia o pneumònia. Recentment, una altra alumna preguntava què és exactament una flebitis. Fer cerques sobre aspectes de salut per Internet té els seus riscos, perquè hi ha molta informació vàlida, però també d’altra que és confosa o directament errònia. Així que no sempre hem de refiar-nos del que ens diuen el Doctor Google o la Doctora Viquipèdia, almenys no sense contrastar la informació amb fonts que considerem fiables. Aquí va un enllaç molt interessant per fer consultres sobre salut. Es tracta de Medline, un servei de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, que pot consultar-se en castellà.

Tot i així, recordeu que la salut és una qüestió tan important, que a qui realment hem de consultar els nostres dubtes, especialment quan ens afecten a nosaltres o als nostres, és als professionals de la salut: metges i farmacèutics.

Els fantasmes de l’evolució

Tenim la idea dels ecosistemes en un perfecte equilibri en què cada espècie juga un paper fonamental sobre la resta. Però sovint aquest equilibri es trenca, per exemple per l’extinció d’una espècie, i aleshores el que observem és un ecosistema en transformació lenta però inevitable, la qual escapa als nostres ulls si no ens sabem fixar. El buit ecològic que deixa una espècie que ha desaparegut sol arrossegar d’altres cap a l’extinció. Mentre això ocorre, observem espècies en decadència i mostres de l’existència de la baula desapareguda.

De tot això parla aquesta entrada (en castellà) que vaig trobar al bloc Fogonazos. No sols paga la pena llegir-la sencera, també el còmic (aquest, en anglès) sobre aquest mateix tema que algú recomana als comentaris de la mateixa. A baix d’aquesta entrada hi ha una traducció aproximada.

– Aquí estan aquestes orquídies la flor de les quals sembla una abella femella. Quan els mascles tracten d’aparellar-se amb elles transmeten el pol·len a la flor.
Aquesta orquídia – Ophrys apifera – fa flors, però cap abella hi va. Perquè l’abella a la qual mimetitza va extingir-se fa molt.
Sense la seua companya, la flor ha acabat autopol·linitzant-se, una estratègia genètica com a últim recurs que sols endarrereix l’inevitable. No queda res de l’abella, però sabem que va existir per la forma de la flor.
És una idea de l’aspecte que tindria l’abella femella per a l’abella mascle… segons la planta.
– Vaja, així que…
…l’únic record de l’abella és un retrat
fet per una flor agonitzant.
Recordaré la teua abella, orquídia. Et recordaré a tu.

Llegeix l’entrada a Cultura científica (vist a Fogonazos) »
Trobaràs el còmic a Xkcd »

Dia de la lluita contra la sida

Aquest any 2013 fa 30 anys del descobriment del virus d’inmunodeficiència humana (VIH), causant de la sida, de la qual hem parlat recentment a 3r ESO en el context de la salut i la malaltia, com a trastorn que afecta al sistema immunitari, i en el de la reproducció humana, com a malaltia de transmissió sexual (MTS). Ahir, dia 1 de desembre, va ser el dia mundial de la lluita contra la sida.

Al següent enllaç podreu trobar un xic d’informació sobre aquesta síndrome en forma de preguntes contestades de forma clara i entenedora per un professor universitari de microbiologia i virologia, que ens permeten fer-nos una idea de l’estat actual de la pandèmia i de les perspectives de futur.

Llegit a Naukas »

Observació de cèl·lules al microscopi òptic

Durant la segona setmana d’octubre els alumnes de 3r ESO han fet preparacions microscòpiques de cèl·lules animals (frotis de la mucosa bucal) i vegetals (epiteli de ceba). A continuació podem veure algunes de les imatges que hem capturat. A més de la paret cel·lular en el cas de les cèl·lules vegetals, en moltes de les fotos es poden apreciar els nuclis de les cèl·lules.


Què mengen els musclos?

Amb aquest suggerent títol el passat dijous 3 d’octubre els nostres alumnes de Ciències de 4t ESO van realitzar una activitat al Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, consistent en fer un estudi del plàncton de la Badia dels Alfacs. Des del port de La Ràpita una embarcació ens va dur a tres punts de la Badia: les muscleres, la part central de la mateixa, i la bocana.


Mostra un mapa més gran

En cada punt l’alumnat va prendre mesures de profunditat del fons, temperatura de l’aigua i profunditat de la zona fòtica (fins a on arriba la llum del Sol, per a la qual cosa van fer servir el disc de Secchi). A més, a prop de les muscleres van agafar una mostra de plàncton que posteriorment, al laboratori del Camp d’Aprenentatge, van observar al microscopi òptic per tractar d’identificar alguns dels organismes que en formen part.

Un matí molt enriquidor i ben aprofitat, malgrat l’amenaça de mal temps que no ens va impedir gaudir de la sortida i aprendre noves tècniques i conceptes.

Aturada de l’activitat del Castor pels moviments sísmics

Si heu passat per l’autopista AP-7 l’haureu vist, a l’açada de la sortida d’Ulldecona, Alcanar i Vinaròs, amb les seues enormes canonades de color groc. És la planta de terra del projecte Castor.

Si heu estat a les platges de La Ràpita, Les Cases d’Alcanar o Vinaròs, per exemple, haureu vist la plataforma a l’horitzó, al mig del mar, a poc més d’una vintena de quilòmetres front a les costes de Vinaròs.

Des d’allí s’injecta gas a l’interior d’uns estrats porosos on abans hi havia una reserva de petroli, ja exhaurida, per emmagatzemar-lo com a reserva d’aquesta font d’energia.

Ja havíem tingut notícies dels sismes provocats per la injecció de gas. Els moviments de terra, en un principi imperceptibles per a la població, van ser detectats, però, per l’Institut Geogràfic Nacional i l’Observatori de l’Ebre.

Finalment, un terratrèmol major, de 3,8 graus a l’escala de Richter, va estar el detonant perquè el Ministeri d’Indústria ature temporalment les maniobres d’injecció fins que es puga verificar la seguretat del procès d’un projecte que va ser polèmic des del començament. Mentrestant, els moviments sísmics continuen.