Arxiu de la categoria: 4t ESO

Els fantasmes de l’evolució

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, ,

Tenim la idea dels ecosistemes en un perfecte equilibri en què cada espècie juga un paper fonamental sobre la resta. Però sovint aquest equilibri es trenca, per exemple per l’extinció d’una espècie, i aleshores el que observem és un ecosistema en transformació lenta però inevitable, la qual escapa als nostres ulls si no ens sabem fixar. El buit ecològic que deixa una espècie que ha desaparegut sol arrossegar d’altres cap a l’extinció. Mentre això ocorre, observem espècies en decadència i mostres de l’existència de la baula desapareguda.

De tot això parla aquesta entrada (en castellà) que vaig trobar al bloc Fogonazos. No sols paga la pena llegir-la sencera, també el còmic (aquest, en anglès) sobre aquest mateix tema que algú recomana als comentaris de la mateixa. A baix d’aquesta entrada hi ha una traducció aproximada.

– Aquí estan aquestes orquídies la flor de les quals sembla una abella femella. Quan els mascles tracten d’aparellar-se amb elles transmeten el pol·len a la flor.
Aquesta orquídia – Ophrys apifera – fa flors, però cap abella hi va. Perquè l’abella a la qual mimetitza va extingir-se fa molt.
Sense la seua companya, la flor ha acabat autopol·linitzant-se, una estratègia genètica com a últim recurs que sols endarrereix l’inevitable. No queda res de l’abella, però sabem que va existir per la forma de la flor.
És una idea de l’aspecte que tindria l’abella femella per a l’abella mascle… segons la planta.
– Vaja, així que…
…l’únic record de l’abella és un retrat
fet per una flor agonitzant.
Recordaré la teua abella, orquídia. Et recordaré a tu.

Llegeix l’entrada a Cultura científica (vist a Fogonazos) »
Trobaràs el còmic a Xkcd »

Què mengen els musclos?

4t ESO, , , , ,

Amb aquest suggerent títol el passat dijous 3 d’octubre els nostres alumnes de Ciències de 4t ESO van realitzar una activitat al Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, consistent en fer un estudi del plàncton de la Badia dels Alfacs. Des del port de La Ràpita una embarcació ens va dur a tres punts de la Badia: les muscleres, la part central de la mateixa, i la bocana.


Mostra un mapa més gran

En cada punt l’alumnat va prendre mesures de profunditat del fons, temperatura de l’aigua i profunditat de la zona fòtica (fins a on arriba la llum del Sol, per a la qual cosa van fer servir el disc de Secchi). A més, a prop de les muscleres van agafar una mostra de plàncton que posteriorment, al laboratori del Camp d’Aprenentatge, van observar al microscopi òptic per tractar d’identificar alguns dels organismes que en formen part.

Un matí molt enriquidor i ben aprofitat, malgrat l’amenaça de mal temps que no ens va impedir gaudir de la sortida i aprendre noves tècniques i conceptes.

Aturada de l’activitat del Castor pels moviments sísmics

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , , , , , , ,

Si heu passat per l’autopista AP-7 l’haureu vist, a l’açada de la sortida d’Ulldecona, Alcanar i Vinaròs, amb les seues enormes canonades de color groc. És la planta de terra del projecte Castor.

Si heu estat a les platges de La Ràpita, Les Cases d’Alcanar o Vinaròs, per exemple, haureu vist la plataforma a l’horitzó, al mig del mar, a poc més d’una vintena de quilòmetres front a les costes de Vinaròs.

Des d’allí s’injecta gas a l’interior d’uns estrats porosos on abans hi havia una reserva de petroli, ja exhaurida, per emmagatzemar-lo com a reserva d’aquesta font d’energia.

Ja havíem tingut notícies dels sismes provocats per la injecció de gas. Els moviments de terra, en un principi imperceptibles per a la població, van ser detectats, però, per l’Institut Geogràfic Nacional i l’Observatori de l’Ebre.

Finalment, un terratrèmol major, de 3,8 graus a l’escala de Richter, va estar el detonant perquè el Ministeri d’Indústria ature temporalment les maniobres d’injecció fins que es puga verificar la seguretat del procès d’un projecte que va ser polèmic des del començament. Mentrestant, els moviments sísmics continuen.

Terratrèmols aixequen illes

1r BAT, 2n BAT, 2n ESO, 4t ESO, , , , ,

La geologia s’ha posat en marxa amb el curs i ja tenim un terratrèmol 7,8 al Pakistan que ens ha vingut amb l’afegit de fer sortir una nova illa a l’Índic.

Fa sols uns dies Montse Vehí, de l’AEPECT a Catalunya, ens feia arribar un parell d’enllaços sobre la notícia amb aquestes paraules, tan entusiastes que m’he permès d’utilitzar-les per a aquesta entrada.

Segueix la notícia als mitjans de comunicació: 3/24, Daily Mail, El País »

Antropocè

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , ,

Les eres geològiques, episodis que duren desenes o centenars de milions d’anys, estan definides per canvis significatius en el registre geològic, tals com extincions massives d’espècies biològiques, moviments de les plaques tectòniques, o canvis en els materials sedimentats en els estrats.

Si l’activitat humana hagués suposat algun d’aquests canvis o semblants, podríem parlar d’un nou episodi en la Història de la Terra i, aleshores, necessitaríem un nou nom per definir-lo. Això és el que va proposar l’any 2000 el Premi Nobel de Química Paul Crutzen, quan va fer servir per primera vegada el terme Antropocè. Malgrat que l’ortodòxia geològica no reconeix el terme, cada vegada és més utilitzat, i fa referència a una nova època geològica, que seguiria a l’Holocè, que és considerada l’actual. El principal efecte de les activitats dels humans que hauria motivat aquest nou període serien les emisions de gasos d’efecte d’hivernacle que han originat un escalfament global i estan canviat el clima del nostre planeta, tot i que alguns autors parlen d’un “Antropocè antic” que no començaria a la Revolució industrial, sinó abans, fa uns 8000 anys, amb els efectes de la Revolució agrícola.

La següent animació, narrada en anglès, és un viatge de tres minuts sobre els nostres últims 250 anys d’història, des del començament de la Revolució industrial, en què posiciona el creixement de la humanitat com una força global equivalent als grans processos geològics. Va ser elaborada per a una conferència científica i va obrir la Cimera de l’ONU Rio+20, i ens permet visualitzar el nostre impacte sobre la Terra.

Welcome to the Anthropocene de WelcomeAnthropocene a Vimeo.

Tot i així, no hem de perdre de vista que, amb tot, la nostra acció sols representa l’últim segon en termes de temps geològic de la vida d’un planeta que porta sense nosaltres milers de milions d’anys i que previsiblement ens sobreviurà.

L’animació es titula Benvinguts a l’Antropocè, però en tot cas benvinguts al nou curs 2012-2013 que tot just comença avui!

Llegit a Microsiervos »
Llegeix el reportatge “La era del hombre” a National Geographic »

L’arbre de la vida de Darwin

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, General, , , ,

Durant aquest curs ha aparegut una nova imatge als documents del Seminari de Biologia i Geologia del Departament de Ciències del nostre centre, com ara l’encapçalament dels exàmens. Es tracta d’un requadre amb una línia ramificada que sembla una planta i amb les paraules BIOLOGIA i GEOLOGIA. En realitat no és una planta sinó un arbre evolutiu. Es tracta del nou logotip del Seminari, dissenyat ara fa un any per l’alumna del Batxillerat Artístic del nostre centre Paula Tarrago, i basat en l’arbre de la vida de Charles Darwin.

El dibuix està extret d’un escrit de Darwin de 1837, on ja apareix per primera vegada el seu concepte d’arbre evolutiu, l’any següent de tornar del seu viatge arreu del món al vaixell Beagle, i vint-i-dos anys abans de publicar la seua obra magna, L’origen de les espècies.

Amb aquest mateix títol la BBC va editar el documental Charles Darwin and the tree of life, conduït per David Attenborough i en el que es parla de la importància i la vigència de la teoria evolutiva del científic anglès. Pots veure el documental aquí.


Charles Darwin y el árbol de la vida per Crlsgn

També pots consultar aquest arbre de la vida interactiu:

Eyjafjallajökull (Islàndia)

1r BAT, 2n BAT, 2n ESO, 4t ESO, , , , ,

El 2010 va omplir de cendres el cel d’Europa. Mesos després el cantautor valencià Pau Alabajos li dedicava una cançó; ell mateix va ser un dels afectats per les cancel·lacions de vols que va ocasionar, el que el va deixar atrapat a l’aeroport de Praga i el va obligar a suspendre una actuació a Benicarló. Fa poc va editar el vídeo de la cançó, i aquí el deixo a mode d’entrada amable per desitjar sort als nostres estudiants que demà s’enfronten a l’examen de Ciències de la Terra a les Proves d’Accés a la Universitat. Això sí, recordeu que el mont Eyjafjalla està a Islàndia: no us deixeu enganyar pel fet que el vídeo haja estat rodat a Shanghai!

Molta sort en aquest i a la resta dels exàmens!

Viu la Geologia a la UB

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , ,

Aquest any la Universitat de Barcelona (UB) repeteix l’activitat Viu la Geologia! del 18 al 20 de juny de 2013, per portar a estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat motivats per la Geologia, vulguin o no estudiar-la en un futur, a conèixer la feina de geòleg i d’enginyer geòleg i traslladar-los a la facultat, lloc on s’imparteixen els estudis que porten a poder desenvolupar aquestes apassionants professions. És un curs dirigit a aquells estudiants de 4t d’ESO i batxillerat de ciències que tinguin inquietuds per la muntanya i la natura, fins i tot l’aventura, i que vulguin viure durant uns dies, la feina del geòleg. És una activitat completament gratuïta (dinars i sortida al camp inclosos), i amb la que tindreu la possibilitat d’estar amb estudiants i professors de la facultat de Geologia, durant 3 dies.

Hi ha 24 places disponibles. Per participar cal omplir el full d’inscripció i estar avalat per un professor del centre de secundària el qual enviarà el full d’inscripció a la facultat de Geologia abans del 31 de maig. En cas d’haver molts alumnes interessats, per una selecció definitiva pot ser necessària una entrevista personal. Els coordinadors de la facultat de Geologia es posaran en contacte amb els alumnes seleccionats per confirmar la seva assistència a través del telèfon o del correu electrònic. Aquí podreu consultar el llistat d’alumnes seleccionats.

Troba tota la informació a la pàgina de la UB »