Arxiu de la categoria: 1r ESO

Begonia semperflorens

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Begonia semperflorens
Família: Begoniaceae
Nom comú: begonia en tots els idiomes
Nom de qui ha fet lafotografía: Maria Romeu
Data i lloc de la fotografía: 14 de noviembre de 2012 a casa meva
Hàbitat: Jardí
Descripció: També és coneguda com flor de sucre. Pertany a la Família Begoniaceae. Originari del Brasil. És una planta herbàcia perenne o anual o de temporada que floreix durant gairebé tot l’any. La begònia és utilitzada per a parterres, rocalles i vores o per al cultiu en test en interior i terrassa. És de clima càlid i humit. I requereix semiombra. Es dóna perfectament en llocs d’ombra. No tolera bé el fred i s’ha de resguardar dels vents i les gelades. A l’hivern ha de protegir-se de les gelades amb alguna cobertura. El reg ha de ser freqüent i moderat, evitant els embassaments perquè es podreix la base de les tiges.
http://fichas.infojardin.com/perennes-anuales/begonia-semperflorens-begonia-de-flor.htm
Relació: La Begonia semperflorens és utilitzada per arriates, rocalles i vores o per al cultiu en test en interior i terrassa.

Setmana de la Ciència 2012

1r BAT, 1r ESO, 2n BAT, 2n ESO, 3r ESO, 4t ESO

VIURE LA CIÈNCIA

amb la família i les amistats

setmana del 16 al 25 de Novembre

Del 16 al 25 del mes de novembre se celebra la 17a edició de la Setmana de la Ciència a Catalunya. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’energia sostenible, la neurociència i l’envelliment actiu amb motiu de la celebració, aquest 2012, de l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom, l’Any Europeu per a l’Envelliment Actiu i l’Any de la Neurociència.

Al professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia i Física i Química) i el de Tecnologia ens agradaria que al menys aquests dies en parleu amb la família i amb les amistats fora de les hores de classe i per suposat, com sempre, a les aules. Per aquest motiu i aprofitant la celebració de la Setmana de la Ciència us proposem diferents activitats:

1.- Ralli fotogràfic (Activitat avaluable pel professorat)

Busquem energies renovables a la comarca del Montsià i Baix Ebre. Es tracta d’evidenciar, mitjançant les vostres fotografies, la diversitat, la quantitat i la ubicació de les energies renovables que podem trobar a les nostres comarques. Per dur a cap aquesta investigació:

  • Cerqueu informació de què significa energia renovable i quines són?
  • Cerqueu on podeu trobar-ne prop nostre, als nostres pobles, etc., en definitiva, a les nostres comarques.
  • Ens ho comuniqueu mitjançant una foto.

Com han de ser les fotos?

Les podeu fer individuals o en grup, màxim 3 alumnes. Impreses amb una mida màxima de 10 x 15 o 15 X10 cm

A la foto ha de figurar la data que esta presa i algú de vosaltres (voluntària la vostra presència) i, com és natural, el tipus d’energia renovable. Les fotos les enganxareu a un full A5 (20X15) i al costat de la foto ha de constar:

  • HEM TROBAT ENERGIA RENOVABLE….
  • Noms i cognoms
  • Tipus d’energia
  • Lloc de la foto

Les fotos les entregareu al professorat de Ciències naturals (Ciències naturals, Biologia i Geologia, Física i Química). Es farà una selecció de les fotos més originals i més adients amb tota la informació que se us demana. Les fotos, vosaltres mateixos, les penjareu a un mapa que trobareu a l’entrada de l’institut.

Termini de presentació de les fotografies: fins el 21 de novembre de 2012

2.- Fem ciència a casa

A continuació us proposem resoldre preguntes investigables. L’experiència que realitzeu la presentareu en format vídeo o Power Point. S’avaluarà: la originalitat, les imatges, el text – la claredat, normes sintàctiques, normes ortogràfiques – i l’estructura de la presentació. Es poden fer en grups de tres alumnes

Els vegetals tenen ADN?

A la xarxa podeu trobar moltes maneres de fer l’extracció d’ADN, feu la cerca i elegiu la manera que us agrade més, podeu utilitzar diferents òrgans (fulles, fruits, flors,….). Ànims!!!

Podem simular una erupció volcànica a casa?

A casa amb l’ajut dels vostres familiars i amistats consulteu la web que a continuació us donem i feu la simulació i doneu resposta a la pregunta:

http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/diari/090623-simula-una-erupc.jsp

Podem simular els corrents convectius del mantell a casa?

http://www.earthlearningidea.com/Indices/contents_Catalan.html

Si no us agrada cap d’aquestes preguntes, podeu formular la vostra pregunta i resoldre-la.

Data límit d’entrega: 21 de novembre de 2012

3.- Activitats en el centre

DIVENDRES, 16

L’alumnat de 4t ha confeccionat el cartell de la Setmana de la Ciència recordant que és l’any de les energies sostenibles per a tohom.

DILLUNS, 19

Tallers: Enginyeria Genètica i Biotecnologia. Destinataris: Alumnat de Biologia de 1r i 2n de Batxillerat

Cafè científic: Neurociència, malalties neurodegeneratives. A les 16:30h. Lloc: Bar de l’institut. Destinataris: professorat de totes les especialitats, personal administratiu, pares i mares de l’alumnat del centre, alumnat de Biologia de 1r i 2n de Batxillerat.

Un grup de científics que estan portant a cap les seves investigacions a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB/CSIC) i al Centre de Regulació Genòmica (CRG), ens proposen un cafè científic per tal d’apropar les seves noves investigacions i el coneixement científic al públic en general d’una manera creativa, innovadora i relaxada. El tema que hem elegit el professorat, amb motiu de l’any de la neurociència, és el desenvolupament del nostre cervell i les malalties neurodegeneratives. En primer lloc els científics ens explicaran de una forma clara i entenedora els coneixements bàsics del tema per poder promoure la formulació de les nostres preguntes.

Energia fotovoltaica. Joan Doménech. A les 9h30. Destinataris: 1r ESO.

DIMECRES, 21

Taller de construcció de coets d’aigua: Els alumnes interessats en contruir-se un coet d’aigua poden passar el dimecres 21 pel laboratori de Química a l’hora del pati. Convindria portar-se una botella de plàstic d’aigua amb gas o de refresc buida, unes tisores i un llapis per construir els alerons. Es podrà perfeccionar a casa i el dijous a l’hora del pati es farà el llançament per comprovar l’alçada màxima i el temps de vol.

DIJOUS, 22

Quina és l’alçada màxima i el temps de vol del nostre coet? Hora del pati.

TOTS ELS DIES (19-22) a l’hora de l’esbarjo

Ciència o Màgia. Resolem enigmes a l’institut. Durant la Setmana de la Ciència el professorat del departament us plantejarà unes preguntes per investigar:

  • Quina s’apagarà primer?
  • Què passarà amb el volum de les “ xuxes” que tenim guardades en un recipient tancat si fem el buit?
  • I altres preguntes que es formularan al moment

Per donar resposta heu de passar a l’hora del pati de dimarts (20) i dimecres (21) i dijous (22) pel laboratori de Química i allí trobareu el professorat que us donarà indicacions per fer les vostres investigacions.

Exposició d’Instruments antics de Laboratori. Lloc: Entrada del centre.

Confiem en la vostra participació.
Gràcies!

Bougainvillea spp.

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Bougainvillea spp.
Família: Nictaginàcies
Nom comú: bugambília (en català), bugambilia (en castellà) i bougainvillea (en anglès)
Data i lloc: 09/11/2012 – A casa meva.
Hàbitat: Pot créixer sense problemes en jardineres, però són plantes d’arrels sensibles, intolerants al trasplantament, sobretot si són exemplars que tenen diversos anys. És habitual veure cases amb jardins abandonats, amb una bugambília florint espectacularment, repleta de flors.
Descripció: Existeixen diverses espècies de bugambílies, híbrids i conreessis (varietats). Les espècies més conreades són: Bougainvillea glabra, Bougainvillea spectabilis. Arbust trepador, perennifoli i espinós. Branques vigoroses que poden arribar a 8 metres i sol tenir unes fulles el·líptiques de 13 cm de longitud, amb la base estreta i l’àpex agut, floreix a la primavera, estiu i fins a principis de la tardor; pot ser de molts colors: blancs, roses, morats, groc, beix, etc.
FONTS D’INFORMACIÓ: Internet: http://www2.esliceu.com/web.divertits/divertits9.web/cataleg%20arbres/bugambilia.html
 Relació: Pot servir de planta d’interior molt lluminós, fàcil cultiu, necessita molt sol per a florir intensament, no resisteix les gelades intenses.
Altres: Abundant a l’estiu i més reduït durant el període invernal. A l’estiu, n’hi ha prou amb regar-la cada 3 dies. En qualsevol cas, és resistent a la sequera. És recomanable anar lligant les seves branques a mesura que creix perquè ho faci bé pegada al mur, o gelosia.

Oryza sativa

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Oryza sativa
Família: Gramínies
Nom comú: arròs (català), arroz (castellà), rice (anglès), riz (francès), أرز (àrab)
Nom de l’alumne: Eric Matamoros Morales
Data i lloc: Garriga del meu avi, el 14 d’octubre de 2012
Hàbitat: Cultivat com a cereal i molt rarament subespontani prop d’on es planta, als camps conreuats principalment, típica d’Espanya.
Descripció: Planta anual i erecta de fins 1,5 m d’alçada. Les tiges són folioses amb fulles llargues i auriculades de fins a 1m i 1,5 cm de grosor. La inflorescència és molt peculiar perquè es corba cap avall pel pes de la mateixa, d’uns 30 cm. Presenta una gluma d’uns 7-9 mm, amb una observació clara de 5 venes. Les espiguilles són molt compactes i tenen les lemmes cobertes de pèls apresos i també poden presentar una aresta. Les flors tenen un androceu de 6 estams.
Les llavors són dures i compactes, al microscopi es pot observar que existeixen 1-2 capes cel·lulars amb cristalls d’aleurona. I molts grans d’almidó petits i poligonals.
Fonts d’informació: (http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5793.html – http://www.salud.es/principio/arroz-oryza-sativa)
Relació: Comestible o usos alimentaris. Medicinal. (http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5793.html)

Thymus vulgaris

1r ESO, 2n ESO, , , ,

NOM CIENTIFIC: Thymus vulgaris
FAMILIA: Labiades
NOM COMÚ: thyme (anglès), tomillo (castellà) i farigola (català)
HÀBITAT: Està per tot el Mediterrani i de forma secundaria s’estèn per tota Europa
DESCRIPCIÓ: És una planta de fulla perenne aromàtica d’uns 30-40cm d’alçada. L’arrel és axomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. Són fulles d’un color verd apagat per l’anvers i d’un color blanquinós pel revers ja que està cobert de pèls blancs. Mesuren com a molt 1 cm de llarg incloent el pecíol. Les flors es troben en inflorescències cimoses en glomèrol. Són hermafrodites. La corol·la és bilabiada: el llavi superior, escotat, i l’inferior subdividit en tres lòbuls divergents, i és de color rosa o blanca.
RELACIÓ: És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Es pensava que l’extensió de la farigola per Europa va ser gràcies als romans, ja que l’utilitzaven per purificar els espais i per donar una sabor aromàtic al formatge i als licors. Durant l’Edat Mitjana, es posava sota els coixins per a conciliar al son i protegir-se de malsons. En aquest període, les dames brodaven la figura d’aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers ja que es considerava que donava valor al portador. La farigola també s’utilitzava com encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè es suposava que assegurava el pas a la pròxima vida.

ENLLAÇ: http://ca.wikipedia.org/wiki/Farigola

Cycas circinalis

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Cycas circinalis
Família: Cicadàcies
Nom comú: cyca
Nom de l’alumne: Joan Maria Porres
Data i lloc: casa meva
Hàbitat: jardí
Descripció: Posseeix una tija cilíndrica que presenta un creixement apical cobert de les cicatrius que deixen les fulles que va perdent a mesura que creix. Aquestes, pinnades i de color verd brillant per l’anvers i mat pel revés, formen una cresta terminal. La medul·la de la tija, el sagú, s’utilitza per a l’alimentació a causa del seu alt contingut en hidrats de carboni.
La seva reproducció és dioica, és a dir, la planta femenina presenta en l’extrem de la tija els megasporofil·les, agrupats en cons arrodonits que contenen les macròspores. Les plantes masculines emeten una espiga lateral, els microsporofil·les, que s’agrupen formant cons que poden arribar als 60 cm d’alçada.
Relació: Si s’ingereix la cyca és extremadament verinosa tant per als éssers humans com per als animals. Els animals domèstics estan en un risc particular ja que troben la planta especialment saborosa. Els símptomes clínics es desenvolupen en les 12 hores posteriors a la ingestió i poden incloure vòmits, diarrea, debilitat, esvaïments, fallada hepàtica o toxicitat hepàtica caracteritzada per icterícia, cirrosi i ascites. Els animals domèstics poden aparèixer com abatuts, sagnar pel nas (epistaxis), tenir cabellera (sang en els excrements), hematoquecia i hemartrosi (sang en les articulacions). El Centre per al control de verins per als animals (ASPCA en les seves sigles en anglès) estima una proporció de mortalitat que es troba entre el 50 i el 75 per cent quan s’ingereix la planta. La incidència de la ingestió d’aquesta planta pels animals domèstics s’ha elevat en un 200 per cent en els últims cinc anys. Si qualsevol quantitat de la planta és ingerida, se ha de contactar amb un centre de toxicologia immediatament. Els efectes de la ingestió poden incloure danys interns permanents i la mort.
Totes les parts de la planta són tòxiques, però les llavors contenen el nivell més alt de la toxina “cicasina”. La cicasina causa irritació gastrointestinal, i en una alta dosi condueix a la fallada hepàtica. Altres toxines inclouen la “Beta-metilamino L-alanina”, un aminoàcid neurotòxic, i una toxina no identificada que s’ha comprovat que causa paràlisi en el bestiar.

Dieffenbachia sp.

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Dieffenbachia sp.
Família: Aràcies
Nom comú: diefembaquia(castellà), diffenbachia (català i anglès)
Nom de l’alumne: Arantxa Cortiella Seguí
Data i lloc: 17/10/2012 i a casa
Hàbitat: jardí
Descripció: Hi tenen flors masculines i femenines. Gènere de plantes tropicals d’Amèrica que inclou diverses espècies i nombrosos híbrids de jardineria. Són plantes robustes, que poden superar el 1 m d’alçada i van proveïdes d’una tija forta de la qual parteixen pecíols de gran longitud, de fins a 20 cm, que suporten les grans fulles. Aquestes tenen forma més o menys allargada i ampla, amb la base una mica de cor i el nervi central mi marcat. Són de color verd fosc, amb taques més clares o groguenques que són al centre i que poden arribar a ocupar gran part del limbe. El substrat ha de ser fèrtil, si és possible una barreja d’humus i torba, ja ha d’estar ben drenat. Perquè es mantingui sempre humit cal donar rigors freqüents.
La diefembàquia s’ha de situar en una habitació caldejada, ja que el fred li fa perdre les fulles, evitant, però, l’efecte de la sequedat de la calefacció ruixant amb aigua. La planta s’ha de col·locar en un lloc ben il·luminat, encara impedint que li donin directamentre els rajos solars, el que provocaria l’aparició de taques de color castany a les fulles.
Relació: La multiplicació és molt senzilla mitjançant esqueixos de tija.

Yucca elephantipes

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Yucca elephantipes
Família: Agavàcies
Nom de l’alumne: Selena Michelle Gonzales Gonzalez
Data i lloc: Dia 19/10/12 a la biblioteca
Hàbitat: El Salvador y Guatemala
Descripció: Es conrea com a planta d’interior, i els pètals i brots tendres es consumeixen com a verdura. La seva flor, l’izote, és la flor nacional del Salvador. Y. elephantipes manca d’espines, pel que és més freqüent com a planta ornamental que altres espècies.
Relació: És comestible, els seus pètals es consumeixen amb ou i tomàquet o amb llimona i els seus botons com amanida.
Fonts d’informacio: http://es.wikipedia.org

Ficus macrophylla

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Ficus macrophylla
Família: Moràcies
Nom comú: figuera de Badia Moreton (català), higuera de Bahía Moreton (castellà), Moreton Bay fig (anglès)
Nom d’alumne: Cristina Chavarria Escuin
Data i lloc: 19/10/12 Biblioteca pública d’Amposta
Hàbitat: Major par de la costa est de Austràlia
Descripció: La Figuera de Badia Moreton és un arbre sempre verd que pot aconseguir altures de 60 m. El tronc pot ser massís, amb gruixos i prominents contraforts a la base. L’escorça és grisa i rugosa. És monoic: cada arbre produeix flors funcionals masculines i femenines. Com implica el seu epítet específic, té fulles llargues, el·líptiques, vellutades i verd fosques, 15-30 cm de llarg. Les figues mesuren 2,5 cm de diàmetre, tornant-se de verd a porpra amb taques més clares acord maduren, el fruit madura en un any. Encara comestibles, són insulsos.
La característica aparença de “fosa” de la figuera de Badia Moreton es deu a l’hàbit de deixar caure les arresl aèries de les branques aconsegueixen el sòl engrossits en troncs suplementaris els quals ajuden a suportar el gran pes de la part superior.
Relació: Les figueres només són pol·linitzades per les vespes de figa, i aquestes només es poden reproduir en les flors de la figuera. No te cap contacte amb l’ésser humà.