Arxiu d'etiquetes: Asparagàcies

Asparagus officinalis

Espàrrec és el turió de l’esparreguera, planta silvestre i conreada del gènere Asparagus amb el nom científic d’Asparagus officinalis.

El nom del gènere prové del grec “a” com partícula negativa i “speìro” com llavor; es refereix a que es pot multiplicar per via vegetativa. El nom específic “acutifolius” fa referència a la forma de les fulles, “acuta”, del llatí afilat, punxegut, i “folia” de fulla.

Creix en terres sorrencs i relativament secs, però amb una capa freàtica profunda, poc freda i que s’escalfi ràpidament a la primavera. La terra ha de ser poc compacta i poc argilosa, sense pedres per que els turions es desenvolupin fàcilment i no els calgui robustir-se, fent-se fibrosos. Es localitza en tota la conca Mediterrània i tolera les terres relativament salades (costaneres). Tot i desenvolupar-se en diferents climes, agraeix els climes càlids i suaus. La variant Lorella és la que millor s’adapta a diferents climes. Altres varietats són l’Argenteuil, Larac, Monerva i Verdi. La varietat Violetto d’Albenga d’orígen Italià és de color morat i té un alt contingut en sucre.

Plantes perennes i dioiques (hi ha esparregueres mascles i esparregueres femelles) de fins a 2 metres d’alçada, tiges erectes i fulles molt petites que a l’hivern s’assequen, les arrelssón carnoses i es disposen radialment com una urpa amb els borrons dels rebrots al mig, a la primavera broten diversos brots de cada planta anomenats turions que si no són collits emeten una ramificació i floreixen, les flors femenines es converteixen en un fruit globós vermell que té una llavor negra dins. La planta té una gran rusticitat. Les esparregueres viuen 20 anys o més.

Es diferencia l’espàrrec blanc del verd en què aquest darrer no es colga amb terra. L’espàrrec blanc és l’efecte de no veure la llum quan creix sota terra.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Asparagus