Arxiu d'etiquetes: Aràcies

Pothos aureus

Nom Científic: Pothos aureus
Família: Araceae
Nom Comú: Poto (Català); Poto (Castellà); Devil’s ivy (Anglès); Scindapsus (Francès)
Nom de l’alumne: Albert Sabaté Garcia
Data i lloc: Al menjador de casa meva. El dia 30 de desembre de 2012
Hàbitat: Es troben en la selva tropical
Descripció: És una planta adaptada a zones tropicals que pot arribar als 20 m d’altura i les seves fulles poden arribar a 1 m de llargària i tenen unes flors blanques tot el any. També s’adapta molt bé en zones interiors, que ja no creix tant com al tròpic, a l’interior pot arribar a créixer de 5 a 8 m, les fulles són de dimensions normals i les seves flors no arriben a florir.
És de color verd intens, ja que en algunes zones te uns tons blanquinosos. És una planta enfiladissa, ja que es pot posar en un test penjant o en un test terrestre.
Relació: És una planta que s’utilitza per a ornamentar interiors de cases o altres llocs com consultes o en oficines, etc.

Dieffenbachia sp.

Nom científic: Dieffenbachia sp.
Família: Aràcies
Nom comú: diefembaquia(castellà), diffenbachia (català i anglès)
Nom de l’alumne: Arantxa Cortiella Seguí
Data i lloc: 17/10/2012 i a casa
Hàbitat: jardí
Descripció: Hi tenen flors masculines i femenines. Gènere de plantes tropicals d’Amèrica que inclou diverses espècies i nombrosos híbrids de jardineria. Són plantes robustes, que poden superar el 1 m d’alçada i van proveïdes d’una tija forta de la qual parteixen pecíols de gran longitud, de fins a 20 cm, que suporten les grans fulles. Aquestes tenen forma més o menys allargada i ampla, amb la base una mica de cor i el nervi central mi marcat. Són de color verd fosc, amb taques més clares o groguenques que són al centre i que poden arribar a ocupar gran part del limbe. El substrat ha de ser fèrtil, si és possible una barreja d’humus i torba, ja ha d’estar ben drenat. Perquè es mantingui sempre humit cal donar rigors freqüents.
La diefembàquia s’ha de situar en una habitació caldejada, ja que el fred li fa perdre les fulles, evitant, però, l’efecte de la sequedat de la calefacció ruixant amb aigua. La planta s’ha de col·locar en un lloc ben il·luminat, encara impedint que li donin directamentre els rajos solars, el que provocaria l’aparició de taques de color castany a les fulles.
Relació: La multiplicació és molt senzilla mitjançant esqueixos de tija.

Anthurium andreanum

Nom científic: Anthurium andreanum
Família: Aràcies
Nom comú: anturio (català, castellà), anthurium (francès, anglès…)
Nom de l’alumne: Julià Segura Montagut
Data i lloc: 13/10/12 La Palma d’Ebre
Hàbitat: Casa particular
Descripció de la planta: El gènere Anthurium adopta moltes formes, la majoria de fulla persistent, arbustives o epífites enfiladisses amb arrels que pengen desde la capçada dels arbres fins el sòl. També hi ha formes terrestres de sotabosc i semiepífites. Les fulles són simples, amb pecíol, de formes molt variades i en alguns casos fan més de 100 cm de llargada. Tenen una estructura anomenada genículum, que és única del gènere Anthurium que permet a les plantes moure les fulles en direcció al Sol com fan els capítols florals dels girasols. Les flors són hermafrodites; els fruits són baies amb una o moltes llavors o una infrutescència.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Planta ornamental d’interior o d’exterior en climes suaus a l’ombra.