Arxiu de la categoria: 1r ESO

Arbutus unedo

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic en llatí: Arbutus unedo
Família: Ericàcies
Nom comú:
Català – Arbocer
Castellà – Madroño
Anglès – Madrone
Francès – Madrone
Nom de l’alumne: Clàudia López Revilla
Data i lloc: 3 de Novembre de 2012, Jardí del Bou, Amposta
Hàbitat: Regió mediterrània, costa atlàntica i Europa occidental, des de el nord a l’oest de França i Irlanda.
Descripció de la planta: Arbre o arbust de fulla perenne de entre 5 a 15 m de altura, encara que difícilment aconsegueix aquesta altura, pot viure molts segles. El tronc és rogenc i esquerdat, curt, amb una copa espessa i arrodonida. Les fulles amb un curt pecíol, són grans, verdes, una mica més clares al dors, lanceolades, d’entre 8-10 cm de llarg i 3-4 d’amplada, amb la vora serrada, llisa i brillant. Els fruits son baies amb polpa comestible de uns 2cm de diàmetre entre groc i roig intens, depenen de la maduració del mateix; la superfície esta coberta per minúsculs granets cònics. Les llavors, anguloses, petites i de color marrons , estan disposades al centre del fruit.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: S’utilitza com a arbre ornamental i el seu fruit, la cirera d’arboç és comestible i molt apreciada com altres fruits vermells. A més a més la seva escorça és utilitzada en medicina natural com a diürètic, és astringent i antisèptic urinari i renal.

Neobuxbaumia polylopha

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Neobuxbaumia polylopha
Família: Cactaceae
Nom comú: català: cactus; castellà: cactus; angles: cone cactus
Nom de l’alumne/a: MªCarmen Casado Nadales
Data i lloc: 15/12/12. A casa
Hàbitat: Lloc amb escassetat d’aigua, com un desert
Descripció: De cos gruixut i columnar que arriba fins a 13 m. d’alçada i 30-35 cm. de diàmetre. El seu color és verd més o menys intens, però amb l’edat pren un to verd esvaït. Les costelles són nombroses (fins 50). Són agudes i poc prominents, no mesurant més d’1 cm. d’alçada. Les arèoles són groguenques, rodones, separades entre si 6-8 mm. Tenen llanositats molt curtes de color blanc groguenc entre les qual neixen les espines. Les espines tenen color groc amb punta fosca. Existeixen 7-9 radials i 1 central. Tant unes com altres mesuren 1-2 cm de longitud, però a la zona florífera de la tija l’espina central mesura fins a 7 cm i està acompanyada per truges de color groc.
Flors: De color vermell fosc, en forma d’embut allargat mesura 4-5 cm de longitud i 3 cm de diàmetre. Els estams són vermells i tenen sèpals esquamiformes i recorbats al pericarpi i al tub.
http://usuarios.multimania.es/maarian/cactus/n.htm
Relació: En algunes botigues, normalment situats al costat de la caixa, hi ha petits cactus que es venen com ‘cactus d’ordinador’, que suposadament absorbeixen les radiacions electromagnètiques que aquests aparells emeten.

Phoenix dactylifera

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Phoenix dactylifera
Família: Arecaceae o Palmae
Nom comú: català (palmera), castellà (palmera), anglès (palm), francès (paume)
Nom de l’alumne: Youness Lachgar
Data i lloc: 3-12-12, al riu.
Hàbitat: S’estén per tota la Mediterrània occidental, des del sud de Portugal fins a l’illa de Malta i des del Marroc fins a Líbia, apareixent principalment en zones costaneres però també a uns 2.000 metres d’altura, al Gran Atles, al continent africà.
Creix generalment en situacions assolellades i exposades als vents. Normalment en zones amb llargs períodes de sequera i la pluviometria rarament supera els 500 mm. anuals, encara que també on es superen amb freqüència els 1500 mm.
Distribució de la planta: Són una família de plantes monocotiledònies, l’única família de l’ordre Arecales (sinònim Principals). Normalment se les coneix com palmeres o palmes. Aquesta important família és fàcil de reconèixer. Són plantes llenyoses (però no amb creixement secundari sinó amb creixement primari del tronc), tot i ser monocotiledònies moltes d’elles són arborescents, amb les grans fulles en corona al final de la tija, generalment pinnades (pinnatisectes) o copets (palmatisectes). Les seves flors tenen 3 sèpals i 3 pètals, i es disposen en inflorescències proveïdes d’una o diverses espates. El fruit és carnós: una baia o una drupa. Estan àmpliament distribuïdes en regions tropicals a temperades, però principalment en regions càlides.
La distribució original de la palmera datilera és desconeguda, però hom creu que era als oasis de l’Àfrica del nord. El seu conreu va començar a la part oriental d’Aràbia vers el 6000 A.C. i era un dels arbres conreats a l’antic Egipte.
Enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Palmera_datilera

Ceratonia siliqua

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic en llatí: Ceratonia siliqua
Família: Fabaceae Sub família: Caesalpinioideae
Nom comú:
• Català – garrofer
• Castellà – algarrobo
• Francès – caroube
• Anglès – carob
Nom de l’alumne: Anas El Idrissi
Data i lloc: 3/12/2012
Hàbitat: Parc del xiribecs
Descripció de la planta: El garrofer és un arbre de talla mitjana, de 5 a 7 metres d’alçada. La seva fruita, anomenada garrova o garrofa forma una beina d’entre 10 i 20 cm de longitud, un cop madura assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n’hi ha de 15 a 20 per garrova.
Arbre perennifoli de la família de les cesalpiniàcies. És un arbre propi del litoral ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor.
Fonts: Vikipèdia. Diccionari.cat.

Nerium oleander

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Nerium oleander
Família: Apocynaceae (Apocinàcies)
Nom comú: català: baladre; castellà: adelfa; anglès: oleander; francès: laurier-rose
Nom de l’alumne: Lluis Cid Prieto
Data i lloc: 4 de novembre, a Balada
Descripció: El port és arbustiu. Les fulles són oposades, gruixudes i coriàcies, amb el nervi medi blanquinós i ben marcat; el contorn és llargament lanceolat, té el marge sencer i d´un color verd intens. Les flors neixen formant ramells, a l’acabament de les branques, de 3-5 cm de diàmetre. El color de les flors és rosa, vermellós o, amb menys freqüència, blanquinós o grogues. La planta creix ràpidament. Normalment floreix en primavera i continua la floració fins a l’arribada de la tardor. El fruit és un doble folícul, d´uns 8-16 cm de llarg, amb secció arradonida i parets coriàcies. La seva forma vital és macrofaneròfit perennifoli.
Relació: El baladre és molt tòxic, perquè provoca vòmits, dilatació de la pupil·la, diarrea i arítmies cardíaques i respiratòries. Té una propietat medicinal: en algunes zones rurals utilitzen fulles fresques de baladre contra la sarna(malaltia de la pell produïda per l’anomenat àcar de la sarna), actuant eficaçment en decocció, o simplement mesclada en mel i aplicada de forma tòpica. S’utilitza com a planta ornamental(per decorar). La pol·linització és entomòfila(per mitjà dels insectes). La disseminació del fruit és anemòfila (per mitjà del vent).
Totes les fonts d’informació: http://dlc.iec.cat/ www.floracatalana.net www.hervarivirtual.uib www.fichas.infojardin.com www.bcn.cat

Acte de cloenda de la Setmana de la Ciència 2012

1r BAT, 1r ESO, 2n BAT, 2n ESO, 3r ESO, 4t ESO

El proper divendres 21 de desembre, últim dia de classe abans de les vacances, a les 11:30h, es lliuraran al saló d’actes els diplomes a les persones participants a les activitats de la Setmana de la Ciència 2012 i els premis dels guanyadors del ralli fotogràfic i el llançament de coets d’aigua. El professorat de Ciències estem molt satisfets de la resposta que han tingut aquestes activitats i de l’esperit científic del nostre alumnat. Us encoratgem a seguir així i a participar a les activitats de la Setmana de la Ciència 2013!

Recordeu: Divendres 21 a les 11:30h al saló d’actes.

Moltes gràcies! Us hi esperem!

Citrus aurantium

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Citrus aurantium
Família: pertany a la familia de les rutàcies (rutaceae) i està representat per unes 60 espècies d’arbusts perennes que inclouen tots el híbrids
Nom comú: taronger de la Xina, taronger nan, taronger amarg (català), naranjo de la China, naranjo enano, naranjo amargo (castellà), orange from China, orange dwarf, bitter orange (anglès), orange aus China, orange zwerg, bitterorange (alemà), d’orange en provenance de Chine, naine orange, orange amère (francès)
Nom de l’alumne: Jordi Perolada Martín
Data i lloc: a l’empresa Mistral Bonsái de Camarles, el 22/11/2012
Habitat: Està totalment adaptat a qualsevol zona del món entre els 40º de latitud nord i 40º de latitud sur amb clima tropical, subtropical i també el nostre clima Mediterrani.
Descripció: És una mutació del taronger amarg (Citrus aurantium) i classificat com Citrus aurantium. És un arbust de fulla perenne de creixement molt lent, poc vigorós que arriba a tenir una alçada aproximada de 3 metres. El tronc de la escorça és una mica rugós amb els anys, sense espines (altres espècies les tenen). Les rames són verdes amb una gran densitat de fulles petites, alternes de color verd fort i brillants. Les flors són de color blanc amb forma d’estel, hermafrodites. La floració es produeix durant la primavera, si les condicions climàtiques han estat favorables i adequades a les seves necessitats. El seu fruit és petit, amb forma arrodonida amb suc i dividit amb 10 o 12 segments o trossos. L’escorça rugosa amb un color verd que és transforma en un taronja intens quan està madur. Els fruits d’aquesta espècie són àcids i amargs, però el seu aroma es més intens que el de la taronja dolça. El fruit del Citrus és comestible i és fàcil de separar la polpa.
És una espècie poc utilitzada com a bonsai pel seu lent creixement, les seves petites fulles, el color dels seus fruïts i l’olor de les seves flors li donen un caràcter d’arbre en petit, que juntament a la seva facilitat per al cultiu, el poden convertir en un arbre molt popular en els pròxims anys. La seva situació al final de la primavera, l’estiu i començament de la tardor ha de ser a l’exterior en un lloc una mica solejat. Degut al seu origen, s’haurà de protegir de les baixes temperatures a l’hivern, tardor i la primavera a l’interior de casa amb un lloc amb molta llum. El reg haurà de ser cada cop que la superfície de la terra estigui seca i hauria de ser amb intensitat. S’ha d’abonar sovint amb un abonament orgànic de qualitat especialment en l’època de creixement. La formació de flors estarà relacionada de la quantitat de nutrients emmagatzemats al arbre.
El Citrus s’utilitza com planta ornamental i de decoració per a les llars.

Relació: L’origen del Bonsai s’inicia en la història Oriental del Taoisme. Aquesta religió tenia la creença de que el petit arbre concentrava les forces de la naturalesa, els creients pensaven que els fenomens naturals com les muntanyes, els arbres i les pedres estaven carregats de poders. A a l’any 1867 cau el govern feudal del Japó i comença l’expansió del bonsai , tota la societat comença llavors a disfrutar i desarollar noves tècniques que antigament sols tenien els privilegiats i rics. Pels japonesos el bonsai entra a formar part del budisme Zen com la relació entre l’home i la naturalesa. També el respecte a l’Univers. Per als budistes el mirar un bonsai es un exercici de meditació.
El budistes tenen tres conceptes on es fonamenta aquesta devoció:
1) Wabi-Humilitat: És el benestar interior que produeix per la simple contemplació de la natura, simplement de la participació en la mateixa, sense sentir-se al centre del univers.
2) Sabi-Tranquilitat: l’amor per cuidar els objectes de la naturalesa.
3) Shibui: Que és l’elegància, l’harmonia i la bellesa suprema.
L’esperit occidental durant molts anys va creure que aquests arbre pertanyen a una espècie determinada, que eren difícils de cultivar, però en l’actualitat en les nostres Terres de l’Ebre hi ha el magatzem de cultiu i venda de bonsais més important d’Europa a la població de Camarles (Baix Ebre) a la carretera N-340 amb 50.000 metres quadrats d’hivernacles de producció, 25 ha de camps de cultius i 5.500 metres quadrats destinats a magatzem.

Bbliografia:
Universe Bonsái Collection (Colección de guias de bonsais) Mistral bonsái (Camarles)
http://bonsaimania.com/bonsai_fichas/naranjo_citrus_bonsai.htm
http://articulos.infojardin.com/Frutales/fichas/calamondin-naranjo-chino-calamondia-citrofortunella-mitis.htm

Olea europaea

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic en llatí: Olea europaea L.
Família: Oleaceae
Nom comú:
• Català – Olivera
• Castellà – Olivo
• Francès – Olivier
• Anglès – Common
Nom de l’alumne: Laia Accensi Sales
Data i lloc: 1 de Octubre de 2012, Parc dels Xiribecs, Amposta
Hàbitat: Camp conreat
Descripció de la planta: L’olivera és un arbre perenne present a tota la regió mediterrània. És molt freqüent a les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Andalusia, on se’n localitzen les plantacions més extenses. Al Principat es troba bastant estesa per tot el territori, però les comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el Montsià i el Tarragonès són les zones més típiques dedicades a aquest conreu. Actualment també es cultiva en altres països de clima semblant, com el Perú, Xile, Califòrnia i el sud d’Austràlia. Poden viure més d’1.500 anys. L’anvers de la fulla és d’un color verd fosc, amb una certa lluïssor a causa d’una cutícula que és poc permeable a l’aigua, típica de les plantes que, com l’olivera, són xeròfiles. Al revers, en canvi, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de nombrosos pèls protectors anomenats tricomes que recobreixen els estomes, que només són en aquesta banda inferior de la fulla, i eviten la pèrdua d’aigua. El seu fruit, l’oliva, pot prendre diferents tonalitats, que oscil•len de verd a vermell, però quan madura es torna negra. Els fruits, les olives, poden ser arrodonits o ovalats, grans o petits, segons l’espècie d’olivera.

Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Des de l’antiguitat la olivera és molt apreciada pels seus fruits, les olives, i la qualitat de l’oli que d’elles s’obté, es un element molt usat en la dieta mediterrània. A part dels humans, cal destacar que altres animals també es mengen el fruit de les oliveres, un d’ells els estornells.
Usos medicinals: La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap ús per la olivera. Tot i això, tradicionalment s’ha utilitzat com a:
• Antihipertensiu: la olivera té una classificació terapèutica PC02.
• Per combatre l’artereoesclerosi.
• Contra l’artritis.
• Contra les artràlgies.
• Contra la gota.
• Per la diabetis.
• Per combatre la Febre arterial
Toxicitat i contraindicacions: L’oleuropeòsid, que és el secoiridoide més abundant, és inestable. Per aquest motiu, és convenient emprar fulles fresques o extractes estabilitzats.

Webs on he cercat la informació:
• www.herbarivirtual.uib.es
 • ca.wikipedia.org
 • www.floracatalana.net
 • www.fichas.infojardin.com

Mespilus germanica

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom cientific: Mespilus germanica
Nom comú: nesprer
Nom de l’alumne: Joaquim Limbos Martin
Data i lloc: 3 de novembre del 2012, al xalet dels meus avis
Descripció: Conreu: Es tracta d’un fruiter secundari que actualment no es conrea ni se’n fan plantacions. Resta, normalment com exemplar adult o vell, al costat de les cases de pagès i de vegades subespontani. Es tracta d’un arbre rústec i resistent a la majoria de les malalties i que no ha estat objecte de gaire millora genètica.
Fruits: Els seus fruits de color taronja es tornen negres un cop pelats, si en peles molts passa com la carxofa i la magrana que els dits es tornen negres, te’ls fregues amb unes gotes de llimona i llestos. Tenen un pinyol considerable pel petits que són.
Els podeu menjar cap el maig i juny. L’arbre de casa es va fer de 8 m d’alçada i uns set m d’amplada, buscava el sol i el de la masia dels pares que està a ple sol fa uns 4 m. Són dolços quan estan madurs i un punt àcids quan no estan al seu punt.
És un fruit que ha caigut en desús però antigament gairebé totes les cases de pagès tenien un o més arbres d’aquests per aprofitar-ne els fruits. Hi ha una dita que diu que “Amb temps i palla maduren les nespres (o nesples)” i significa que cal deixar passar temps perquè les coses arribin a ser allò que es pretén; que cal ser pacient i no desesperar. Les nespres es collien a la tardor, amb el fruit madur però encara incomestible i es posava a sobre de palla que, a la vegada, estava escampada a sobre d’un canyís; quan les nespres estaven molt madures, quasi passades, era quan es consumien. Tenen un notable poder guaridor de les diarrees comunes.

Asparagus officinalis

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Espàrrec és el turió de l’esparreguera, planta silvestre i conreada del gènere Asparagus amb el nom científic d’Asparagus officinalis.

El nom del gènere prové del grec “a” com partícula negativa i “speìro” com llavor; es refereix a que es pot multiplicar per via vegetativa. El nom específic “acutifolius” fa referència a la forma de les fulles, “acuta”, del llatí afilat, punxegut, i “folia” de fulla.

Creix en terres sorrencs i relativament secs, però amb una capa freàtica profunda, poc freda i que s’escalfi ràpidament a la primavera. La terra ha de ser poc compacta i poc argilosa, sense pedres per que els turions es desenvolupin fàcilment i no els calgui robustir-se, fent-se fibrosos. Es localitza en tota la conca Mediterrània i tolera les terres relativament salades (costaneres). Tot i desenvolupar-se en diferents climes, agraeix els climes càlids i suaus. La variant Lorella és la que millor s’adapta a diferents climes. Altres varietats són l’Argenteuil, Larac, Monerva i Verdi. La varietat Violetto d’Albenga d’orígen Italià és de color morat i té un alt contingut en sucre.

Plantes perennes i dioiques (hi ha esparregueres mascles i esparregueres femelles) de fins a 2 metres d’alçada, tiges erectes i fulles molt petites que a l’hivern s’assequen, les arrelssón carnoses i es disposen radialment com una urpa amb els borrons dels rebrots al mig, a la primavera broten diversos brots de cada planta anomenats turions que si no són collits emeten una ramificació i floreixen, les flors femenines es converteixen en un fruit globós vermell que té una llavor negra dins. La planta té una gran rusticitat. Les esparregueres viuen 20 anys o més.

Es diferencia l’espàrrec blanc del verd en què aquest darrer no es colga amb terra. L’espàrrec blanc és l’efecte de no veure la llum quan creix sota terra.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Asparagus