Nom científic en llatí: Olea europaea L.
Família: Oleaceae
Nom comú:
• Català – Olivera
• Castellà – Olivo
• Francès – Olivier
• Anglès – Common
Nom de l’alumne: Laia Accensi Sales
Data i lloc: 1 de Octubre de 2012, Parc dels Xiribecs, Amposta
Hàbitat: Camp conreat
Descripció de la planta: L’olivera és un arbre perenne present a tota la regió mediterrània. És molt freqüent a les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Andalusia, on se’n localitzen les plantacions més extenses. Al Principat es troba bastant estesa per tot el territori, però les comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el Montsià i el Tarragonès són les zones més típiques dedicades a aquest conreu. Actualment també es cultiva en altres països de clima semblant, com el Perú, Xile, Califòrnia i el sud d’Austràlia. Poden viure més d’1.500 anys. L’anvers de la fulla és d’un color verd fosc, amb una certa lluïssor a causa d’una cutícula que és poc permeable a l’aigua, típica de les plantes que, com l’olivera, són xeròfiles. Al revers, en canvi, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de nombrosos pèls protectors anomenats tricomes que recobreixen els estomes, que només són en aquesta banda inferior de la fulla, i eviten la pèrdua d’aigua. El seu fruit, l’oliva, pot prendre diferents tonalitats, que oscil•len de verd a vermell, però quan madura es torna negra. Els fruits, les olives, poden ser arrodonits o ovalats, grans o petits, segons l’espècie d’olivera.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Des de l’antiguitat la olivera és molt apreciada pels seus fruits, les olives, i la qualitat de l’oli que d’elles s’obté, es un element molt usat en la dieta mediterrània. A part dels humans, cal destacar que altres animals també es mengen el fruit de les oliveres, un d’ells els estornells.
Usos medicinals: La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap ús per la olivera. Tot i això, tradicionalment s’ha utilitzat com a:
• Antihipertensiu: la olivera té una classificació terapèutica PC02.
• Per combatre l’artereoesclerosi.
• Contra l’artritis.
• Contra les artràlgies.
• Contra la gota.
• Per la diabetis.
• Per combatre la Febre arterial
Toxicitat i contraindicacions: L’oleuropeòsid, que és el secoiridoide més abundant, és inestable. Per aquest motiu, és convenient emprar fulles fresques o extractes estabilitzats.
Webs on he cercat la informació:
• www.herbarivirtual.uib.es
• ca.wikipedia.org
• www.floracatalana.net
• www.fichas.infojardin.com