Arxiu de la categoria: Batxillerat

Grímsvötn

Nou núvol de cendra produït per un volcà islandès

Si en 2010 va ser l’Eyjafjallajökull, poc més d’un any després és Grímsvötn, un altre el volcà que, en entrar en erupció, aboca a l’atmosfera una quantitat tan gran de cendres que fica en perill l’espai aeri europeu.

Llegeix la notícia a El Periódico »

Llegeix la notícia al 3cat24 »

Mira les fotos a El País »

Gràfic: Evolució del núvol de cendra, en El País »

Mira com afecta el núvol a l’espai aeri en FlightRadar24 »

Islàndia és una illa volcànica que forma part de la dorsal oceànica atlàntica. Per aquest motiu presenta una activitat tectònica especialment elevada, que es manifesta sobre tot en forma d’elevada energia geotèrmica i activitat volcànica.

Tornado a Missouri, EUA

Un tornado deixa almenys 116 morts i devasta una ciutat de Missouri

El pas d’un tornado ha deixat almenys 116 víctimes mortals a la localitat nord-americana de Joplin, a l’estat de Missouri. Les autoritats calculen que entre una cinquena i una desena part de la ciutat ha quedat destruïda. Hi ha molts edificis malmesos i zones sense serveis bàsics. Els equips d’emergència treballen per mirar de trobar més persones que podrien haver quedat atrapades sota la runa. Aquest tornado és el més violent que s’ha produït als Estats Units en els últims 60 anys

El governador de Missouri, Jay Nixon, ha declarat l’estat d’emergència en aquest estat nord-americà i hi ha ordenat el desplegament de la Guàrdia Nacional després del pas d’un potent tornado que hauria deixat almenys 116 víctimes mortals a la ciutat de Joplin, que té uns 50.000 habitants. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha dit que es facilitaria ajuda immediata als afectats. (…)

Continua llegint al 3cat24 »

Krebs i els nazis

El nazisme viscut pel bioquímic alemany Hans Krebs

Qui no ha estudiat en biologia el famós cicle de Krebs? Aquesta ruta bioquímica porta el nom d’un bioquímic alemany d’enorme talent que va haver de deixar Alemanya en el moment que els nazis van prendre el poder ja que era jueu. Així va viure Krebs l’inici del seu exili.

Hans Krebs (1900-1981) ha estat un dels bioquímics més importants del segle XX. Va rebre el premi Nobel de Medicina el 1953 pel seu cicle de l’àcid cítric (també anomenat cicle de Krebs), que forma part del metabolisme central de la majoria dels éssers vius d’aquest planeta. També va descriure el cicle d’urea, una sèrie de transformacions químiques de gran importància en el metabolisme dels aminoàcids.

Krebs va aconseguir el lloc de professor de Medicina Interna a la universitat de Friburg (Alemanya), però va haver de deixar el mateix després de l’ascens de Hitler, ja que era jueu. Així ho explica el mateix Krebs en la seva autobiografia:
“Una cosa que em va produir sorpresa va ser que als pocs dies d’ascendir Hitler al poder, apareguessin uniformes nazis per tot arreu. Col·legues de l’hospital que fins aleshores havien admès com a molt tímides simpaties per Hitler, van aparèixer de sobte amb uniformes d’organitzacions nazis. Un lluïa tres estrelles, indicant un grau sènior; molts havien estat en secret membres durant anys “. (…)

Continua llegint a La ciencia y sus demonios »

Fòssils extraordinaris

Faunes ordovicianes del tipus de les de Burgess Shale

Les faunes de cos tou conegudes del període Cambrià, que inclouen les dels esquists de Burgess, desapareixen del registre fòssil al final del Cambrià mitjà, després de la qual cosa domina la fauna típica del Paleozoic. La desaparició de la fauna de Burgess Shale, redueix el registre estratigràfic des de l’icònic nombre de tàxons del Cambrià. Una possible explicació d’aquesta pèrdua és una de les principals extinctions, però el més probable és que reflecteixi l’absència de conservació de les faunes similars de cos tou en períodes posteriors. Aquí es presenta el descobriment de nombroses associacions de diversos organismes de cos tou en les formacions del Baix i Alt Fezouata (Ordovicià inferior) al Marroc, que inclouen una gran varietat de morfologies básiques que normalment es consideren característiques del Cambrià. És evident que el tipus de biotes de Burgess Shale es va mantenir després del Cambrià i es conserven quan les fàcies són propícies. La biota Fezouata proporciona un vincle entre les comunitats de Burgess Shale i les primeres etapes del Gran Esdeveniment de la biodiversificació de l’Ordovicià.

Traducció de Nature »
Llegeix la notícia a El País »

Sisme amb víctimes mortals a Múrcia

Almenys deu morts i un nombre indeterminat de ferits arran de dos terratrèmols registrats a Múrcia

Un dels sismes ha estat de 4,5 graus en l’escala de Richter i l’altre, de 5,2
Els veïns han col·lapsat el servei telefònic d’urgències i l’Hospital Rafael Méndez de Llorca ha estat desallotjat pel risc de despreniments

Almenys deu persones mortes i un nombre indeterminat de ferits és el resultat provisional de les víctimes causades pels dos terratrèmols de 4,5 graus i de 5,2 graus de magnitud registrats a prop de les set del vespre, segons el Delegat del Govern a Múrcia, Rafael González Tovar. La situació a Llorca és “de caos i de desastre generalitzat” i s’hi dirigeixen agents de la Unitat de Prevenció i Reacció del Cos Nacional de Policia de les comissaries de Múrcia i Cartagena, així com d’altres províncies limítrofes. També han estat mobilitzats policies de la unitat de subsòl i del servei caní de la Policia Nacional, a més de viatjar cap aa la zona militars de la Unitat Militar d’Emergències (UME) amb base a València. (…)

Continua llegint a El Periódico »

Mira la notícia a TV3 »

Mira la notícia a RTVE »

Bioimatges: Concurs de fotografia biològica

La Comissió de Biòlegs Docents del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) anima tots els alumnes de secundària i primària (cicle mitjà i superior) de Catalunya i als seus mestres i professors, així com als col·legiats del CBC i a la resta d’amants de la fotografia de natura a participar al concurs Bioimatges 2011.

La primera i principal finalitat del concurs és realçar visualment els valors del món biològic.

La segona finalitat de Bioimatges 2011 és disposar d’una col·lecció de fotografies de temàtica biològica per als docents i per als alumnes de primària i secundària de Catalunya. La col·lecció es podrà consultar a través de la web www.bioimatges.net i tindrà finalitats pedagògiques.

Una tercera finalitat de Bioimatges 2011 és la de preparar una exposició itinerant de fotografia biològica per instituts, facultats de Biologia, col·legis professionals i altres entitats culturals que hi estiguin interessades. L’exposició servirà per reflectir l’imaginari biològic d’alumnes i docents i mostrar-lo a tota la societat.

Continua la lectura de Bioimatges: Concurs de fotografia biològica

Nova troballa de restes d’homínids en Atapuerca

Una mandíbula trobada a Atapuerca el 2007 podria canviar la teoria de l’evolució humana

La mandíbula trobada fa quatre anys a les excavacions d’Atapuerca, a Burgos, és la resta humana més antiga trobada fins ara a Europa. Té 1,2 milions d’anys d’antiguitat. L’equip que l’ha investigat la va atribuir a l’Homo antecessor, l’homínid més antic d’aquesta regió, però després de tres anys han vist que és un homínid anterior. Això podria canviar la teoria de l’evolució humana.

Els experts que han estat estudiant aquesta mandíbula no l’han pogut atribuir a cap espècie d’homínid coneguda perquè es tractaria d’un d’anterior a l’Homo antecessor.

El director del Centre de Recerca d’Atapuerca, José María Bermúdez, ha afirmat, contundent, que “sens dubte és un homínid anterior en el sentit que són 400.000 anys de distància amb l’Homo antecessor. Això és molt de temps, són 12.000 generacions, és una barbaritat. Que estan relacionats és segur. Com estan relacionats, aquesta és la pregunta”.

La teoria que està més estesa afirma que es va produir un moviment migratori de diversos homínids de l’Àfrica, que van arribar a Euràsia en diverses onades. Ara s’apunta que potser hi va haver una identitat europea amb característiques pròpies.

Llegeix la notícia al 3cat24 »

Llegeix la notícia i mira el vídeo a RTVE »

Acidificació dels oceans

Mar àcid

El diòxid de carboni que emetem a l’atmosfera s’infiltra en els oceans i els acidifica lentament. D’aquí a cent anys, hi haurà encara ostres, musclos i esculls coralins?

Castello Aragonese és una illa diminuta que s’aixeca sobre la mar Tirrena com una torre. Situada 27 quilòmetres a l’oest de Nàpols, es pot anar-hi des d’Ischia, una altra illa una mica més gran, a través d’un pont de pedra llarg i estret. Els turistes que visiten Castello Aragonese ho fan per veure com era la vida en el passat. Per les empinades escales (o en ascensor), pugen a un enorme castell que alberga una col·lecció d’instruments de tortura medievals. Els científics, en canvi, visiten l’illa per saber com serà la vida en el futur.

Per un caprici de la geologia, la mar que envolta Castello Aragonese ofereix una finestra als oceans de l’any 2050 en endavant. Bombolles de CO₂ ascendeixen de les fissures volcàniques del fons marí i, en dissoldre’s, formen àcid carbònic. Aquest és un àcid relativament feble, de fet, els humans ho consumim en les begudes carbòniques. Però si s’acumula en quantitat suficient, torna corrosiva l’aigua marina. «Quan la concentració de CO₂ és molt elevada, molt poques espècies ho toleren», diu Jason Hall-Spencer, biòleg marí de la Universitat de Plymouth, Anglaterra. Castello Aragonese ofereix una analogia natural d’un procés artificial: l’acidificació que presenten les seues aigües s’està produint en els oceans del món, de forma més gradual, a mesura que absorbeixen les emissions dels tubs d’escapament i de la indústria. (…)

Continua llegint a National Geographic »

Llegir ciència per Sant Jordi

La ciència dels Simpson

Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Això és només l’inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d’autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley.

Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de groc en la realitat científica? Amb el pretext d’Els Simpson, aquest llibre ens endinsa d’una manera àgil i fins i tot divertida en la turbulenta relació entre ciència i societat.

Energia nuclear

En l’energia nuclear sol donar-se el fenomen que es designa en anglès amb l’acrònim NIMBY (“Not in my back yard”) i que alguns tradueixen al català com SPAN (“Sí, però aquí no”), és a dir, que molts ciutadans no la veurien malament, sempre que les corresponents centrals s’instal·laren lluny de casa seva.

La relació dels humans amb les fonts d’energia ha solgut ser conflictiva, des del mateix moment en què Prometeu li va robar el foc a Zeus per emportar-se’l a ells i, en un altre ordre de coses, encara que el Quixot no es caracteritzava per una fidedigna percepció dels fets reals, la veritat és que va trencar una llança, precisament, contra un molí de vent, que és un artefacte que aprofita l’energia de la natura. Però aquest llibre no discorre en el món del mite, el de Prometeu i el Quixot, sinó en el pla científic, el dels arguments i les dades empíriques i, a partir d’ells, tracta d’informar el lector de quins són els avantatges i els riscos de l’energia nuclear.