Mostra tots els articles de vramiro

Citrus aurantium

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Citrus aurantium
Família: pertany a la familia de les rutàcies (rutaceae) i està representat per unes 60 espècies d’arbusts perennes que inclouen tots el híbrids
Nom comú: taronger de la Xina, taronger nan, taronger amarg (català), naranjo de la China, naranjo enano, naranjo amargo (castellà), orange from China, orange dwarf, bitter orange (anglès), orange aus China, orange zwerg, bitterorange (alemà), d’orange en provenance de Chine, naine orange, orange amère (francès)
Nom de l’alumne: Jordi Perolada Martín
Data i lloc: a l’empresa Mistral Bonsái de Camarles, el 22/11/2012
Habitat: Està totalment adaptat a qualsevol zona del món entre els 40º de latitud nord i 40º de latitud sur amb clima tropical, subtropical i també el nostre clima Mediterrani.
Descripció: És una mutació del taronger amarg (Citrus aurantium) i classificat com Citrus aurantium. És un arbust de fulla perenne de creixement molt lent, poc vigorós que arriba a tenir una alçada aproximada de 3 metres. El tronc de la escorça és una mica rugós amb els anys, sense espines (altres espècies les tenen). Les rames són verdes amb una gran densitat de fulles petites, alternes de color verd fort i brillants. Les flors són de color blanc amb forma d’estel, hermafrodites. La floració es produeix durant la primavera, si les condicions climàtiques han estat favorables i adequades a les seves necessitats. El seu fruit és petit, amb forma arrodonida amb suc i dividit amb 10 o 12 segments o trossos. L’escorça rugosa amb un color verd que és transforma en un taronja intens quan està madur. Els fruits d’aquesta espècie són àcids i amargs, però el seu aroma es més intens que el de la taronja dolça. El fruit del Citrus és comestible i és fàcil de separar la polpa.
És una espècie poc utilitzada com a bonsai pel seu lent creixement, les seves petites fulles, el color dels seus fruïts i l’olor de les seves flors li donen un caràcter d’arbre en petit, que juntament a la seva facilitat per al cultiu, el poden convertir en un arbre molt popular en els pròxims anys. La seva situació al final de la primavera, l’estiu i començament de la tardor ha de ser a l’exterior en un lloc una mica solejat. Degut al seu origen, s’haurà de protegir de les baixes temperatures a l’hivern, tardor i la primavera a l’interior de casa amb un lloc amb molta llum. El reg haurà de ser cada cop que la superfície de la terra estigui seca i hauria de ser amb intensitat. S’ha d’abonar sovint amb un abonament orgànic de qualitat especialment en l’època de creixement. La formació de flors estarà relacionada de la quantitat de nutrients emmagatzemats al arbre.
El Citrus s’utilitza com planta ornamental i de decoració per a les llars.

Relació: L’origen del Bonsai s’inicia en la història Oriental del Taoisme. Aquesta religió tenia la creença de que el petit arbre concentrava les forces de la naturalesa, els creients pensaven que els fenomens naturals com les muntanyes, els arbres i les pedres estaven carregats de poders. A a l’any 1867 cau el govern feudal del Japó i comença l’expansió del bonsai , tota la societat comença llavors a disfrutar i desarollar noves tècniques que antigament sols tenien els privilegiats i rics. Pels japonesos el bonsai entra a formar part del budisme Zen com la relació entre l’home i la naturalesa. També el respecte a l’Univers. Per als budistes el mirar un bonsai es un exercici de meditació.
El budistes tenen tres conceptes on es fonamenta aquesta devoció:
1) Wabi-Humilitat: És el benestar interior que produeix per la simple contemplació de la natura, simplement de la participació en la mateixa, sense sentir-se al centre del univers.
2) Sabi-Tranquilitat: l’amor per cuidar els objectes de la naturalesa.
3) Shibui: Que és l’elegància, l’harmonia i la bellesa suprema.
L’esperit occidental durant molts anys va creure que aquests arbre pertanyen a una espècie determinada, que eren difícils de cultivar, però en l’actualitat en les nostres Terres de l’Ebre hi ha el magatzem de cultiu i venda de bonsais més important d’Europa a la població de Camarles (Baix Ebre) a la carretera N-340 amb 50.000 metres quadrats d’hivernacles de producció, 25 ha de camps de cultius i 5.500 metres quadrats destinats a magatzem.

Bbliografia:
Universe Bonsái Collection (Colección de guias de bonsais) Mistral bonsái (Camarles)
http://bonsaimania.com/bonsai_fichas/naranjo_citrus_bonsai.htm
http://articulos.infojardin.com/Frutales/fichas/calamondin-naranjo-chino-calamondia-citrofortunella-mitis.htm

Els homínids: evolució humana

1r BAT, 2n BAT, , , , , , ,

Per Joaquim Monllau Cid i Jaume Solà Serra

Els fòssils catalans, peça clau en l’evolució dels homínids

Un article de l’Institut Català de Paleontologia que publica PNAS millora la cronologia d’hominoides a Euràsia i fa palesa la gran vàlua del registre fòssil del Miocè a Catalunya, el més important del món en aquest període, per a l’estudi de l’evolució dels homínids, entre els quals es troba l’espècie humana. En l’article “Updated chronology for the Miocene hominoid radiation in Western Eurasia” els autors fan una revisió crítica de les datacions del conjunt dels hominoides del Miocè (entre fa 23 i 5 milions d’anys) a l’oest eurasiàtic, a la que han afegit resultats encara inèdits d’espècimens trobats recentment al Hostalets de Pierola, a l’Anoia. Els autors del treball són els investigadors de l’ICP Isaac Casanovas, David M. Alba, Josep M. Robles i Salvador Moyà, juntament amb Miguel Garcés de la Universitat de Barcelona.

L’estudi mostra que fa entre uns 12 i 9 milions d’anys van existir a Europa i particularment a Catalunya un gran nombre d’espècies d’hominoides, que sobrepassa amb escreix la diversitat del grup en l’actualitat. La major part d’aquestes formes s’inclou en la extinta subfamília dels driopitecins, restringida al Miocè d’Euràsia. Alguns dels driopitecins catalans presenten característiques avançades, como adaptacions a trepar als arbres tot mantenint una postura vertical del tors, o adaptacions a penjar-se dels arbres fent servir només els braços. Entre els grans antropomorfes actuals aquestes característiques es troben en els pongins (orangutans) i els hominins (goril·les, ximpanzés i humans).

Continua la lectura de Els homínids: evolució humana →

Olea europaea

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic en llatí: Olea europaea L.
Família: Oleaceae
Nom comú:
• Català – Olivera
• Castellà – Olivo
• Francès – Olivier
• Anglès – Common
Nom de l’alumne: Laia Accensi Sales
Data i lloc: 1 de Octubre de 2012, Parc dels Xiribecs, Amposta
Hàbitat: Camp conreat
Descripció de la planta: L’olivera és un arbre perenne present a tota la regió mediterrània. És molt freqüent a les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Andalusia, on se’n localitzen les plantacions més extenses. Al Principat es troba bastant estesa per tot el territori, però les comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el Montsià i el Tarragonès són les zones més típiques dedicades a aquest conreu. Actualment també es cultiva en altres països de clima semblant, com el Perú, Xile, Califòrnia i el sud d’Austràlia. Poden viure més d’1.500 anys. L’anvers de la fulla és d’un color verd fosc, amb una certa lluïssor a causa d’una cutícula que és poc permeable a l’aigua, típica de les plantes que, com l’olivera, són xeròfiles. Al revers, en canvi, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de nombrosos pèls protectors anomenats tricomes que recobreixen els estomes, que només són en aquesta banda inferior de la fulla, i eviten la pèrdua d’aigua. El seu fruit, l’oliva, pot prendre diferents tonalitats, que oscil•len de verd a vermell, però quan madura es torna negra. Els fruits, les olives, poden ser arrodonits o ovalats, grans o petits, segons l’espècie d’olivera.

Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Des de l’antiguitat la olivera és molt apreciada pels seus fruits, les olives, i la qualitat de l’oli que d’elles s’obté, es un element molt usat en la dieta mediterrània. A part dels humans, cal destacar que altres animals també es mengen el fruit de les oliveres, un d’ells els estornells.
Usos medicinals: La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap ús per la olivera. Tot i això, tradicionalment s’ha utilitzat com a:
• Antihipertensiu: la olivera té una classificació terapèutica PC02.
• Per combatre l’artereoesclerosi.
• Contra l’artritis.
• Contra les artràlgies.
• Contra la gota.
• Per la diabetis.
• Per combatre la Febre arterial
Toxicitat i contraindicacions: L’oleuropeòsid, que és el secoiridoide més abundant, és inestable. Per aquest motiu, és convenient emprar fulles fresques o extractes estabilitzats.

Webs on he cercat la informació:
• www.herbarivirtual.uib.es
 • ca.wikipedia.org
 • www.floracatalana.net
 • www.fichas.infojardin.com

Mespilus germanica

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom cientific: Mespilus germanica
Nom comú: nesprer
Nom de l’alumne: Joaquim Limbos Martin
Data i lloc: 3 de novembre del 2012, al xalet dels meus avis
Descripció: Conreu: Es tracta d’un fruiter secundari que actualment no es conrea ni se’n fan plantacions. Resta, normalment com exemplar adult o vell, al costat de les cases de pagès i de vegades subespontani. Es tracta d’un arbre rústec i resistent a la majoria de les malalties i que no ha estat objecte de gaire millora genètica.
Fruits: Els seus fruits de color taronja es tornen negres un cop pelats, si en peles molts passa com la carxofa i la magrana que els dits es tornen negres, te’ls fregues amb unes gotes de llimona i llestos. Tenen un pinyol considerable pel petits que són.
Els podeu menjar cap el maig i juny. L’arbre de casa es va fer de 8 m d’alçada i uns set m d’amplada, buscava el sol i el de la masia dels pares que està a ple sol fa uns 4 m. Són dolços quan estan madurs i un punt àcids quan no estan al seu punt.
És un fruit que ha caigut en desús però antigament gairebé totes les cases de pagès tenien un o més arbres d’aquests per aprofitar-ne els fruits. Hi ha una dita que diu que “Amb temps i palla maduren les nespres (o nesples)” i significa que cal deixar passar temps perquè les coses arribin a ser allò que es pretén; que cal ser pacient i no desesperar. Les nespres es collien a la tardor, amb el fruit madur però encara incomestible i es posava a sobre de palla que, a la vegada, estava escampada a sobre d’un canyís; quan les nespres estaven molt madures, quasi passades, era quan es consumien. Tenen un notable poder guaridor de les diarrees comunes.

Asparagus officinalis

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Espàrrec és el turió de l’esparreguera, planta silvestre i conreada del gènere Asparagus amb el nom científic d’Asparagus officinalis.

El nom del gènere prové del grec “a” com partícula negativa i “speìro” com llavor; es refereix a que es pot multiplicar per via vegetativa. El nom específic “acutifolius” fa referència a la forma de les fulles, “acuta”, del llatí afilat, punxegut, i “folia” de fulla.

Creix en terres sorrencs i relativament secs, però amb una capa freàtica profunda, poc freda i que s’escalfi ràpidament a la primavera. La terra ha de ser poc compacta i poc argilosa, sense pedres per que els turions es desenvolupin fàcilment i no els calgui robustir-se, fent-se fibrosos. Es localitza en tota la conca Mediterrània i tolera les terres relativament salades (costaneres). Tot i desenvolupar-se en diferents climes, agraeix els climes càlids i suaus. La variant Lorella és la que millor s’adapta a diferents climes. Altres varietats són l’Argenteuil, Larac, Monerva i Verdi. La varietat Violetto d’Albenga d’orígen Italià és de color morat i té un alt contingut en sucre.

Plantes perennes i dioiques (hi ha esparregueres mascles i esparregueres femelles) de fins a 2 metres d’alçada, tiges erectes i fulles molt petites que a l’hivern s’assequen, les arrelssón carnoses i es disposen radialment com una urpa amb els borrons dels rebrots al mig, a la primavera broten diversos brots de cada planta anomenats turions que si no són collits emeten una ramificació i floreixen, les flors femenines es converteixen en un fruit globós vermell que té una llavor negra dins. La planta té una gran rusticitat. Les esparregueres viuen 20 anys o més.

Es diferencia l’espàrrec blanc del verd en què aquest darrer no es colga amb terra. L’espàrrec blanc és l’efecte de no veure la llum quan creix sota terra.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Asparagus

Begonia semperflorens

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Begonia semperflorens
Família: Begoniaceae
Nom comú: begonia en tots els idiomes
Nom de qui ha fet lafotografía: Maria Romeu
Data i lloc de la fotografía: 14 de noviembre de 2012 a casa meva
Hàbitat: Jardí
Descripció: També és coneguda com flor de sucre. Pertany a la Família Begoniaceae. Originari del Brasil. És una planta herbàcia perenne o anual o de temporada que floreix durant gairebé tot l’any. La begònia és utilitzada per a parterres, rocalles i vores o per al cultiu en test en interior i terrassa. És de clima càlid i humit. I requereix semiombra. Es dóna perfectament en llocs d’ombra. No tolera bé el fred i s’ha de resguardar dels vents i les gelades. A l’hivern ha de protegir-se de les gelades amb alguna cobertura. El reg ha de ser freqüent i moderat, evitant els embassaments perquè es podreix la base de les tiges.
http://fichas.infojardin.com/perennes-anuales/begonia-semperflorens-begonia-de-flor.htm
Relació: La Begonia semperflorens és utilitzada per arriates, rocalles i vores o per al cultiu en test en interior i terrassa.

Catorze de novembre

General,


El pròxim 14 de novembre, en plena campanya electoral al Parlament de Catalunya, es portarà a terme la segona vaga general del 2012 convocada pels sindicats. Una vaga que situa les retallades dels drets socials al centre de la protesta ciutadana. Una vaga convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES), formada per tots els sindicats d’Europa, que reclama les arrels de l’Europa social, i realment democràtica, enfront de polítiques d’aparent austeritat que ens porten a una minorització dels drets i unes retallades democràtiques importants. (…)

Continua llegint a El Periódico »
Llegeix la notícia al 3/24 »
Segueix la jornada en directe en El País »

Setmana de la Ciència 2012

1r BAT, 1r ESO, 2n BAT, 2n ESO, 3r ESO, 4t ESO

VIURE LA CIÈNCIA

amb la família i les amistats

setmana del 16 al 25 de Novembre

Del 16 al 25 del mes de novembre se celebra la 17a edició de la Setmana de la Ciència a Catalunya. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’energia sostenible, la neurociència i l’envelliment actiu amb motiu de la celebració, aquest 2012, de l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom, l’Any Europeu per a l’Envelliment Actiu i l’Any de la Neurociència.

Al professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia i Física i Química) i el de Tecnologia ens agradaria que al menys aquests dies en parleu amb la família i amb les amistats fora de les hores de classe i per suposat, com sempre, a les aules. Per aquest motiu i aprofitant la celebració de la Setmana de la Ciència us proposem diferents activitats:

1.- Ralli fotogràfic (Activitat avaluable pel professorat)

Busquem energies renovables a la comarca del Montsià i Baix Ebre. Es tracta d’evidenciar, mitjançant les vostres fotografies, la diversitat, la quantitat i la ubicació de les energies renovables que podem trobar a les nostres comarques. Per dur a cap aquesta investigació:

  • Cerqueu informació de què significa energia renovable i quines són?
  • Cerqueu on podeu trobar-ne prop nostre, als nostres pobles, etc., en definitiva, a les nostres comarques.
  • Ens ho comuniqueu mitjançant una foto.

Com han de ser les fotos?

Les podeu fer individuals o en grup, màxim 3 alumnes. Impreses amb una mida màxima de 10 x 15 o 15 X10 cm

A la foto ha de figurar la data que esta presa i algú de vosaltres (voluntària la vostra presència) i, com és natural, el tipus d’energia renovable. Les fotos les enganxareu a un full A5 (20X15) i al costat de la foto ha de constar:

  • HEM TROBAT ENERGIA RENOVABLE….
  • Noms i cognoms
  • Tipus d’energia
  • Lloc de la foto

Les fotos les entregareu al professorat de Ciències naturals (Ciències naturals, Biologia i Geologia, Física i Química). Es farà una selecció de les fotos més originals i més adients amb tota la informació que se us demana. Les fotos, vosaltres mateixos, les penjareu a un mapa que trobareu a l’entrada de l’institut.

Termini de presentació de les fotografies: fins el 21 de novembre de 2012

2.- Fem ciència a casa

A continuació us proposem resoldre preguntes investigables. L’experiència que realitzeu la presentareu en format vídeo o Power Point. S’avaluarà: la originalitat, les imatges, el text – la claredat, normes sintàctiques, normes ortogràfiques – i l’estructura de la presentació. Es poden fer en grups de tres alumnes

Els vegetals tenen ADN?

A la xarxa podeu trobar moltes maneres de fer l’extracció d’ADN, feu la cerca i elegiu la manera que us agrade més, podeu utilitzar diferents òrgans (fulles, fruits, flors,….). Ànims!!!

Podem simular una erupció volcànica a casa?

A casa amb l’ajut dels vostres familiars i amistats consulteu la web que a continuació us donem i feu la simulació i doneu resposta a la pregunta:

http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/diari/090623-simula-una-erupc.jsp

Podem simular els corrents convectius del mantell a casa?

http://www.earthlearningidea.com/Indices/contents_Catalan.html

Si no us agrada cap d’aquestes preguntes, podeu formular la vostra pregunta i resoldre-la.

Data límit d’entrega: 21 de novembre de 2012

3.- Activitats en el centre

DIVENDRES, 16

L’alumnat de 4t ha confeccionat el cartell de la Setmana de la Ciència recordant que és l’any de les energies sostenibles per a tohom.

DILLUNS, 19

Tallers: Enginyeria Genètica i Biotecnologia. Destinataris: Alumnat de Biologia de 1r i 2n de Batxillerat

Cafè científic: Neurociència, malalties neurodegeneratives. A les 16:30h. Lloc: Bar de l’institut. Destinataris: professorat de totes les especialitats, personal administratiu, pares i mares de l’alumnat del centre, alumnat de Biologia de 1r i 2n de Batxillerat.

Un grup de científics que estan portant a cap les seves investigacions a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB/CSIC) i al Centre de Regulació Genòmica (CRG), ens proposen un cafè científic per tal d’apropar les seves noves investigacions i el coneixement científic al públic en general d’una manera creativa, innovadora i relaxada. El tema que hem elegit el professorat, amb motiu de l’any de la neurociència, és el desenvolupament del nostre cervell i les malalties neurodegeneratives. En primer lloc els científics ens explicaran de una forma clara i entenedora els coneixements bàsics del tema per poder promoure la formulació de les nostres preguntes.

Energia fotovoltaica. Joan Doménech. A les 9h30. Destinataris: 1r ESO.

DIMECRES, 21

Taller de construcció de coets d’aigua: Els alumnes interessats en contruir-se un coet d’aigua poden passar el dimecres 21 pel laboratori de Química a l’hora del pati. Convindria portar-se una botella de plàstic d’aigua amb gas o de refresc buida, unes tisores i un llapis per construir els alerons. Es podrà perfeccionar a casa i el dijous a l’hora del pati es farà el llançament per comprovar l’alçada màxima i el temps de vol.

DIJOUS, 22

Quina és l’alçada màxima i el temps de vol del nostre coet? Hora del pati.

TOTS ELS DIES (19-22) a l’hora de l’esbarjo

Ciència o Màgia. Resolem enigmes a l’institut. Durant la Setmana de la Ciència el professorat del departament us plantejarà unes preguntes per investigar:

  • Quina s’apagarà primer?
  • Què passarà amb el volum de les “ xuxes” que tenim guardades en un recipient tancat si fem el buit?
  • I altres preguntes que es formularan al moment

Per donar resposta heu de passar a l’hora del pati de dimarts (20) i dimecres (21) i dijous (22) pel laboratori de Química i allí trobareu el professorat que us donarà indicacions per fer les vostres investigacions.

Exposició d’Instruments antics de Laboratori. Lloc: Entrada del centre.

Confiem en la vostra participació.
Gràcies!

Bougainvillea spp.

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Bougainvillea spp.
Família: Nictaginàcies
Nom comú: bugambília (en català), bugambilia (en castellà) i bougainvillea (en anglès)
Data i lloc: 09/11/2012 – A casa meva.
Hàbitat: Pot créixer sense problemes en jardineres, però són plantes d’arrels sensibles, intolerants al trasplantament, sobretot si són exemplars que tenen diversos anys. És habitual veure cases amb jardins abandonats, amb una bugambília florint espectacularment, repleta de flors.
Descripció: Existeixen diverses espècies de bugambílies, híbrids i conreessis (varietats). Les espècies més conreades són: Bougainvillea glabra, Bougainvillea spectabilis. Arbust trepador, perennifoli i espinós. Branques vigoroses que poden arribar a 8 metres i sol tenir unes fulles el·líptiques de 13 cm de longitud, amb la base estreta i l’àpex agut, floreix a la primavera, estiu i fins a principis de la tardor; pot ser de molts colors: blancs, roses, morats, groc, beix, etc.
FONTS D’INFORMACIÓ: Internet: http://www2.esliceu.com/web.divertits/divertits9.web/cataleg%20arbres/bugambilia.html
 Relació: Pot servir de planta d’interior molt lluminós, fàcil cultiu, necessita molt sol per a florir intensament, no resisteix les gelades intenses.
Altres: Abundant a l’estiu i més reduït durant el període invernal. A l’estiu, n’hi ha prou amb regar-la cada 3 dies. En qualsevol cas, és resistent a la sequera. És recomanable anar lligant les seves branques a mesura que creix perquè ho faci bé pegada al mur, o gelosia.

Oryza sativa

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Oryza sativa
Família: Gramínies
Nom comú: arròs (català), arroz (castellà), rice (anglès), riz (francès), أرز (àrab)
Nom de l’alumne: Eric Matamoros Morales
Data i lloc: Garriga del meu avi, el 14 d’octubre de 2012
Hàbitat: Cultivat com a cereal i molt rarament subespontani prop d’on es planta, als camps conreuats principalment, típica d’Espanya.
Descripció: Planta anual i erecta de fins 1,5 m d’alçada. Les tiges són folioses amb fulles llargues i auriculades de fins a 1m i 1,5 cm de grosor. La inflorescència és molt peculiar perquè es corba cap avall pel pes de la mateixa, d’uns 30 cm. Presenta una gluma d’uns 7-9 mm, amb una observació clara de 5 venes. Les espiguilles són molt compactes i tenen les lemmes cobertes de pèls apresos i també poden presentar una aresta. Les flors tenen un androceu de 6 estams.
Les llavors són dures i compactes, al microscopi es pot observar que existeixen 1-2 capes cel·lulars amb cristalls d’aleurona. I molts grans d’almidó petits i poligonals.
Fonts d’informació: (http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5793.html – http://www.salud.es/principio/arroz-oryza-sativa)
Relació: Comestible o usos alimentaris. Medicinal. (http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5793.html)