Arxiu d'etiquetes: Taxus baccata

Taxus baccata

Nom científic: Taxus baccata
Família: Taxàcies
Nom comú: Teix (català), tejo (castellà), European yew (anglès)
Alumne: Didac Ferré Muria
Data i lloc: 09/12/12; masia a Amposta
Hàbitat: Viu en llocs amb ombra, no forma boscos, sinó que es barreja amb altres arbres a les zones amb més ombra. Viu entre els 500 i els 1500 m sobre el nivell del mar.
Descripció: Arbre perennifoli, d´alçada mitjana, no sol passar dels 10 m, tot i que pot arribar a atènyer fins uns 20 m. Té el tronc gruixut, d´escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Capçada de forma piramidal, d´un verd trist i fosc, formada per branques molt obertes i molts branquillons pènduls. És de creixement molt lent, però de una gran vigoria, i se n´han trobat exemplars mil•lenaris. Les seves arrels són més aviat superficials que profundes, però estan molt esteses i allargades. Fulles linears, d´1 a 3 cm, acabades en punta, d´un verd fosc per l´anvers i més pàl•lides pel revers. La base del pecíol es perllonga en una mena de veta que s´enganxa a la branca. Es una planta dioica, té flors unisexuals, masculines i femenines en peus diferents, hi ha arbres masculins i arbres femenins; molt rarament monoica. Inflorescències masculines, molt petitones, a les axil•les de les fulles, globoses, generalment revirades cap avall; cada flor es composa de 6-14 estams claviformes, grogosos, de cap poligonal, dels que penjen 4-8 sacs pol•línics, generalment 5. Flors femenines solitaries, en l´extrem d´un petit eix axilar revestit de bràctees, molt petites i poc visibles, amb aspecte de borrons escamosos, amb el coll de l´òvul visible en el seu centre; donen una sola llavor de color verdós bru, que es guarneix amb un embolcall carnós de color roig viu (aril) que actua d´element d´atracció dels ocells, encarregats de dispersar les llavors. Floreix a finals d´hivern o al començament de la primavera i el fruit madura a final d´estiu o a la tardor del mateix any. La floració del teix es produeix amb regularitat, i els peus femenins fructifiquen tots els anys, sempre que no es trobin massa separats dels masculins.
Relació de la planta amb altres éssers vius: El teix es molt utilitzat en horticultura ornamental i n’existeixen moltes varietats. La seva fusta s’empra per a la fabricació de diferents tipus de mobles i, excepte els arilli, contenen una substància anomenada taxina que s’empra en tractaments de quimioteràpia i es tòxica. Es creu que tenia un significat místic i sagrat en cultes pagans precristians i a vegades, hi ha teixos prop de les esglésies cristianes. De fusta dura, compacta, resistent, elàstica, imita molt be al eben; molt estimada per ebenistes, antigament s´utilitzava per fabricar arcs i també llances, que els romans anomenaven “taxus”. Per la resistència a la putrefacció, alguns faraons l´utilitzaven per construir-ne sarcòfags. S´utilitzava molt en ornamentació, donant-li formes capricioses. Es pot plantar aïllat, formant bovades, avingudes. Es un arbre que abundava molt antigament i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui en dia, es troba en via d´extinció; ara està protegit i n’és evident la recuperació. Actualment s’ha descobert que el taxol, una substància que conté l’arbre, és eficaç sobre diversos càncers. Els ocells es mengen els seus fruits i dispersen les llavors.
Fonts:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Teix
http://www.fotosepsarria.cat/agenda21/jardin/plantes/pagines%20web/teix.htm