Reptes Metodològics dels PLE

 

Què és un PLE?

Els Entorns Personals d’Aprenentatge (PLE, per les sigles en Anglès de Personal Learning Environment ) són sistemes que ajuden els estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge. Això inclou el suport als estudiants per fixar els objectius d’aprenentatge propis, gestionar-ne l’aprenentatge, la gestió dels continguts i processos, comunicar-se amb altres en el procés d’aprenentatge i assolir així els objectius d’aprenentatge.

Un PLE pot estar compost d’un o diversos subsistemes: així, es pot tractar d’una aplicació d’escriptori o estar compostos per un o més serveis web.

Els PLE inclouen la integració dels episodis d’aprenentatge formals i informals en una experiència única, l’ús de xarxes socials que poden creuar les fronteres institucionals i la utilització de protocols de xarxa ( Peer-to-Peer , serveis web, sindicació de continguts) per connectar una sèrie de recursos i sistemes dins un espai gestionat personalment.

També es pot definir un PLE com una aplicació o conjunt d’aplicacions utilitzades per un aprenent per organitzar el seu propi procés d’aprenentatge o com un concepte que defineix operacionalment les activitats que poden realitzar els diferents tipus d’aprenents .

Per a alguns autors, un PLE no només ha de considerar les eines web 2.0. sinó també les relacions interpersonals entre els aprenents-aprenents, aprenents-docents, fins i tot entre aprenents-persones externes a la comunitat educativa. També s’hi han d’incloure els espais físics on es produeixin els actes d’aprenentatge (biblioteques, parcs, el metro, l’oficina, etc.) i els materials impresos (llibres, revistes, diaris, etc.).

Un altre grup deducadors i tecnòlegs educatius proposen que els PLE han de propiciar situacions daprenentatge que incloguin lectura, escriptura, presentacions multimèdia i ledició en línia i en temps real dels elements multimèdia i dels continguts educatius (OA, REA, etc.) .

Per comprendre millor què és un PLE proposem la visualització d’una entrevista amb Jordi Adell on s’aborda la pregunta: Què és un PLE – “Personal Learning Environment?“

Eines i serveis

Per cercar i accedir a la informació
Crear editar i publicar informació
Relacions amb altres persones:
A través dels recursos, experiències i activitats que difonem: Del.icio.us, Diigo, Twitter, WordPress,…
A través de les elaboracions personals i el diàleg amb gent interessant: Twitter, Linkedin, Facebook,…
A través de produccions personals i objectes que compartim utilitzant l’estructura d’eines i serveis que tenim a la nostra disposició:YouTube, WordPress, Flickr, SlideShare, Slide, Vimeo, Picasa,…
Recursos i fonts d’informació
Persones. La xarxa personal d’aprenentatge (el meu PLN)

Primers passos per crear un PLE

Jordi Adell en alguna de les presentacions apuntava els següents:

Crear un compte a Twitter i segueix gent interessant.
Comparteix les teves idees i troballes amb ells: http://twitter.com/
Subscriu-te via RSS a blocs o altres fonts d’informació (revistes científiques). Google reader
Comença a escriure les teves idees i projectes al teu propi bloc a WordPress, Blogger o Posterous.
Etiqueta i comparteix els teus favorits a del.icio.us o dic
Participa a algunes xarxes socials interessants: Reducan, Elgg, Ning, Grou.ps
Afegeix el teu lifestreaming i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a friendfeed.com

Afegim altres consells pràctics que no has d’oblidar:

Cal començar amb calma, de mica en mica i, si és possible, amb l’ajuda d’algú que t’ajudi.
Comença per crear una identitat on-line i intenta utilitzar el mateix usuari en tots els serveis.
No t’acomplexis i tracta de compartir a la xarxa. És important donar i prendre. Respon tant com a preguntes.
Proveu les noves eines abans de decidir que no us seran útils.
Tracta de respectar les normes dús de la xarxa.
Prova les eines a la xarxa del portal eco escola 2.0 i que t’ofereixen un entorn adaptable a les teves necessitats: Crea el bloc del teu centre, crea el teu bloc personal, registra’t a la Xarxa Social del Professorat (crea’t un grup, convida els teus amics i companys i participa en aquells que t’interessin), comparteix les teves investigacions publicant a la Wiki dels nostres centres, comparteix les teves experiències i bones pràctiques en obrint l’escola oa les revistes i blocs de bones pràctiques.
Recorda que un PLE ens permet:
aprendre més sobre TIC i sobre qualsevol altre tema que ens interessi ia més fer-ho al ritme que s’adapti a les nostres necessitats,
desenvolupar la nostra competència i seguir aprenent al llarg de tota la vida,
participar en xarxes socials professionals i en comunitats pràctiques,
convertir-nos en consumidors i productors de coneixement lliure i obert,
però sobretot fer amics, conèixer gent i divertir-nos…

A continuació oferim un esquema de les eines que podríem fer servir per crear el nostre PLE

Jordi Adell parla que un PLE té tres parts principals:

Els recursos o fonts dinformació.
Personal Learning Network – PLN (Xarxa personal d’aprenentatge) que    cadascú va construint.

    •  Les eines que un escull per al seu aprenentatge.
    • Els recursos o  fonts d´informació.
    • Personal Learning Network – PLN (Xarxa personal d´aprenentatge que cada aprenent va construint. que cada .
  • Eines i serveisPer cercar i accedir a la informació
    Crear editar i publicar informació
    Relacions amb altres persones:
    A través dels recursos, experiències i activitats que difonem: Del.icio.us, Diigo, Twitter, WordPress,…
    A través de les elaboracions personals i el diàleg amb gent interessant: Twitter, Linkedin, Facebook,…
    A través de produccions personals i objectes que compartim utilitzant l’estructura d’eines i serveis que tenim a la nostra disposició:YouTube, WordPress, Flickr, SlideShare, Slide, Vimeo, Picasa,…
    Recursos i fonts d’informació
    Persones. La xarxa personal d’aprenentatge (el meu PLN)Primers passos per crear un PLEJordi Adell en alguna de les presentacions apuntava els següents:-Crear un compte a Twitter i segueix gent interessant.
    -Comparteix les teves idees i troballes amb ells:  http://twitter.com/
    -Subscriu-te via RSS a blocs o altres fonts d’informació (revistes    científiques). Google reader
    -Comença a escriure les teves idees i projectes al teu propi bloc a WordPress, Blogger o Posterous.
    Etiqueta i comparteix els teus favorits a del.icio.us o dic
    Participa a algunes xarxes socials interessants: Reducan, Elgg, Ning, Grou.ps
    Afegeix el teu lifestreaming  i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a

    1. Afegeix el teu lifestreaming i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a friendfeed.com

    Afegim altres consells pràctics que no has d’oblidar:

    • Cal començar amb calma, de mica en mica i, si és possible, amb l’ajuda d’algú que t’ajudi.
    • Comença per crear una identitat on-line i intenta utilitzar el mateix usuari en tots els serveis.
    • No t’acomplexis i tracta de compartir a la xarxa. És important donar i prendre. Respon tant com a preguntes.
    • Proveu les noves eines abans de decidir que no us seran útils.
    • Tracta de respectar les normes dús de la xarxa.
    • Prova les eines a la xarxa del portal eco escola 2.0 i que t’ofereixen un entorn adaptable a les teves necessitats: Crea el bloc del teu centre , crea el teu bloc personal, registra’t a la Xarxa Social del Professorat (crea’t un grup, convida els teus amics i companys i participa en aquells que t’interessin), comparteix les teves investigacions publicant a la Wiki dels nostres centres, comparteix les teves experiències i bones pràctiques en obrint l’escola oa les revistes i blocs de bones pràctiques.
    • Recorda que un PLE ens permet:
      • aprendre més sobre TIC i sobre qualsevol altre tema que ens interessi ia més fer-ho al ritme que s’adapti a les nostres necessitats,
      • desenvolupar la nostra competència i seguir aprenent al llarg de tota la vida,
      • participar en xarxes socials professionals i en comunitats pràctiques,
      • convertir-nos en consumidors i productors de coneixement lliure i obert,
      • però sobretot fer amics, conèixer gent i divertir-nos…

    A continuació oferim un esquema de les eines que podríem fer servir per crear el nostre PLE

    PLE

    Presentació utilitzada per Dorlrs Rei g sobre els entorns personals d’aprenentatge

    Aula Digital Canària

    Accés a la informació del Servei “Aula Digital Canària”

    G Suite Educatiu de la Conselleria dEducació

    Accés a la informació del Servei “GSuite Educatiu”

Braik dance

El que mé  m’agrada  fer és:

EL BREIK DANCE : es un tipo de baile i es muy bonito de verlo y practicarlo ya que haces aeróbicos con todo tu cuerpo i tienes que seguir al ritmo de la música que es el hip hop.
Se comenzó a hacer a los años 80 gracias a los artistas James Brown i peliculas como “Breaking’”
que extendieron el movimiento a los países europeos.

Santiago hoyos . Escola Hospital Mar

Dia mundial de l’Alzheimer.Com afecta la demència d’un familiar als infants de l’entorn.

19 i 21 de setembre de 2011
• Dia Mundial de l’Alzheimer
Activitat oberta a usuaris, familiars i professionals

En el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, l’Hospital de Dia de Geriatria del Centre Fòrum organitza un seguit d’activitats que es faran els propers 19 i 21 de setembre. El 19 de setembre la jornada està adreçada als professionals amb una conferència que porta per títol “La repercussió de la demència en els més petits de la família” a càrrec de Mª Jesús Megido, infermera d’ABS Centre de l’Hospitalet de Llobregat. El Dia Mundial de l’Alzheimer, que se celebra el 21 de setembre, és el dia en què les Associacions d’Alzheimer concentren els seus esforços en conscienciar a la societat sobre aquesta malaltia. S’estima que hi ha 24 milions de persones a tot el món que actualment pateixen demència. A continuació us detallem el programa d’activitats previstes.

Més  informació:http://intranet.imas.es/media/upload/pdf//Dia_Alzheimer2011_editora_46_3947_1.pdf

SANT JORDI 2011. Una mirada enrera.

Va passar Sant Jordi un altre any.
Gràcies al Consell Català del llibre Infantil i Juvenil i l’acció cultural que va promoure l’escriptor Jordi Sierra i Fabra, aquest any un altre cop ens van visitar autors catalans, escriptors, escriptores i il·lustradores.

Fins ara no hem pogut disposar de les fotos.

Ho varem celebrar el 18 d’abril, amb l’exquisida presència de la Teresa Blanch, l’Anna Gasol, la Rosa Maria Curto i l’Aleix Cabrera.Entrevista a l\’Anna Gasol

cuentos-japoneses

ENTREVISTA DELS NENS DE L’AULA ESCOLAR DE L’HOSPITAL DEL MAR A LA ROSA MARIA CURTO I A L’ALEIX CABRERA.
En relació al conte que van explicar i els que van portat per regalar-lis.

rosa-maria-curto

aleix-cabrera
1. Aleix, tu has vist fades? Quan les veus?

Tothom creu que per veure-hi cal obrir els ulls, però a vegades també podem veure coses amb els ulls tancats. De nit, quan me’n vaig a dormir i acluco els ulls, primer tot és fosc, però de mica en mica comencen a aparèixer formes i colors i si busques bé, pots arribar a veure el que vulguis.

2. La Rosa Maria, també les ha vist? Perquè ella les dibuixa?

Sí, les he vistes amb els ulls del cor. Les dibuixo perquè són màgiques, properes i són molt com els nens.

3. On viuen i com parlen les fades? Quan ús parlen?

Són per tot arreu, faci fred o faci calor. On més abunden, sens dubte, és en plena natura, lluny de fàbriques i contaminació. Podeu sentir-les xiuxiuejar en els moments de màxima quietud.

4. Com les conegueu aquestes històries?

Deixant que vinguin soles, estant en silenci i ben atents.

5. A l’Aleix: Des de quan fa que escrius?

Fa uns cinc anys que faig contes per a nens.

6. Només escrius contes?

No. A més de contes, també escric notícies i articles, que en el fons també són històries que passen a la realitat.

7. A la Rosa Maria: Dones classes de dibuix? / 8. Com ho fas? / 9. On dones classes i a qui?

No, ben bé. Un cop per setmana imparteixo un taller de pintura, manualitats i lectura de contes a la biblioteca Can Butjosa, de Parets del Vallès. Per fer la classe utilitzo música i llibres com a eina de treball, perquè els nens descobreixin el seu món interior i aprenguin a exterioritzar-lo.

10. Només fas dibuixos per a nens/es?

Actualment, sí. Però anys enrere també he treballat en cinema d’animació i publicitat.

11. En tots el llibres que escriviu, un dels vostres propòsits és ensenyar valors?

L’objectiu de la col·lecció de contes de fades era explicar vuit valors d’una forma planera i entenedora. Per això, vam triar contes curts i personatges propers per transmetre el missatge. També hem preparat una col·lecció de contes sobre els drets dels infants. Però, a vegades, els contes sorgeixen simplement per distreure i divertir.

fades-a-frankfurt

La WIKIXER a l’Aula Hospitalària.

La Unitat Escolar hospitalària de l’Hospital del Mar de Barcelona, ha col·laborat amb la participació dels seus alumnes hospitalitzats en un projecte impulsat des del CEIP Drassanes del Raval i que aplega les escoles i altres institucions del barriL’objectiu és crear una enciclopèdia (una wiki) feta entre l’alumnat, des de l’escola bressol fins a secundària.

 
És una activitat que ha tingut molt èxit entre els alumnes de l’Aula Escolar de l’Hospital del Mar 

 El treball és motivador pels alumnes: crea grups heterogenis on tots es beneficien dels coneixements dels altres.

 Els passos que condueixen a cercar un tema, demanar-se què en saben i esbrinar tot el que puguin, estimula la curiositat.
.
 L’organització de la informació i el nivell del llenguatge són els emprats en el procés d’aprenentatge.

 Aprenen a cercar fotografies i vídeos i a inserir-los en la seva descripció.

 Utilitzen les eines pròpies de la xarxa per fer enllaços (relacions de pertanyença i d’inclusió).

 La tecnologia informàtica potencia l’aprenentatge entre “iguals”.

 Gaudeixen exposant el seu propi dibuix i la signatura. Es valora la contribució individual i en socialitzar-la, rep les contribucions del grup.

 Cada membre assumeix íntegrament la responsabilitat de la tasca que realitza i estimula les habilitats grupals.

 Al final, reflexionen envers què era el que sabien del tema i què és el que han après. El procés d’aprenentatge ha estat enriquidor i significatiu. Veuen un reconeixement immediat de la tasca realitzada. La instantaneïtat i la interactivitat el fan força atractiu.

Es veuen representats com a individus i formant part d’un gran grup.

Ha resultat un aprenentatge actiu, transversal (a partir d’una definició s’han de referir a altres temes i construir esquemes de relacions) i col·laboratiu (des de diferents grups classe s’ha creat un cos de coneixements.

A partir d’ara s’obrirà a tot Catalunya amb la nova Eduwiki:

La Neuropsicologia infantil s’està començant a implantar a Espanya

BAEZA (JAÉN), 19 (EUROPA PRESS)

La  catedràtica  Carme junqué, que participa en el  cicle de  ponències “Actualització  dels  trastorns  del  desenvolupament infantil. Una aproximació psicobiològica”. Dintre  dels  cursos d’estiu que la Universidad Internacional de Andalucía (UNIA) imparteix a  Baeza, ha assegurat que la neuropsicologia  infantil està  “començant  a implantar-se a Espanya”.

Aquesta  disciplina,  que s’encarrega d’analitzar  la base  neurològica  de la  conducta  i  dels  trastorns  mentals, té  encara escasa presència als plans  universitaris. “Es  pot trobar  com  a assignatura  optativa a les  facultats  de  Psicologia. A  Medicina ni tan sols  es  cursa, afirma  Junqué.

A  Espanya  la neuropsicologia  va  começar  a tractar-se en l’aplicació  als trastorns  de l’edat  adulta, “però ha  costat  molt  d’esforç  que a quests  estudis  s’apliquin  a  l’anàlisi  de les  disfuncions en la  lectura, l’escriptura  i  el càlcul, ja  que  no  són  conseqüència  de  lesions  cerebrals”, sosté  la investigadora  en una  entrevista  a  Europa Press.

nen-llegint-amb-problemes

Junqué  defensa  la  seva  especialitat, encara no  regoneguda  al  país, sobretot  perquè “haria d’ésser  obligatòria en el  diagnòstic  i tractament  d’infants  amb  trastorns  del  desenvolupament, perquè  molts  d’ells  poden tenir disfuncions  cerebrals, no necessàriament  lesions, però  si un  defecte  de  maduració, o també  podem  trobar-nos  que les  condicions  ambientals hagin  configurat  un  cervell poc  eficient”.

“La neuropsicologia  permet  una reestructura ció  del  cervell, un canvi  en la manera  de processar la informació”, ha  explicat Junqué que coordina  un  grup d’investigació en Neuropsicologia financiat  per la Generalitat de Catalunya des  de  1995, i ha  rebut  d’aquesta  institució la  distinció com a  investigadora sènior.

D’altra  banda, l’experta  es  lamenta de  la “baralla  de  competències”  que, creu,  existeix actualment  entre  els neuropsicòlegs  i  els  psicòlegs  clínics.

“Una  persona  pot  haver  cursat  la  carrera  de  psicologia clínica  i  no tenir  cap  formació en neuropsicologia perquè  a  l’hospital on  s’ha  format no  hagi anàlisi d’aquest  tipus. En  aquest  cas  estaria exercent  un a persona sense  coneixements  i  sense  pràctiques, encara  que t ingui un  títol superior”, fa  constar  la ponent.

ALS  CENTRES  EDUCATIUSmestrra-i-nena-llegint

En un  horitzó  “molt  llunyà” es  vislumbra la col·laboració  dels neuropsicòlegs  als  centres educatius. “Probablement  es  faci realitat  com  ajud  en patologies  molt  puntuals  com  pot  ser la  dislèxia”

Avui dia, la  seva especialitat troba  la  màxima  expansió  als  serveis  de  pediatria, sobretot  en el tractament  de nadons  prematurs,  ja que troben “una major  conscienciació  dels pares”.

La  investigadora ha parlat  a  Baeza sobre les  alteracions  cerebrals  i  cognitives  associades a  la prematuritat. Pel  mateix  fet  que un nadó  sigui  prematur, ha  explicat la  Carme Junqué, “ja  corre  un  risc  de patir trastorns del  desenvolupament infantil i  lesions  cerebrals”.

bebes-prematuros1

“Al voltant  d’un  30% dels prematurs  pateixen lesions. Això  s’ha  descobert  ,  utilitzant tècniques de neuroimatge sofisticades,  cervells menys  desnvolupats que els  de la  resta  dels  nou  nascuts,  encara  que  no hagueren  tingut  hemorràgies”, ha  afegit. No obstant, afegeix  Carme  Junqué, “aquestes lesions es  poden  compensar,  reorganitzant  el  cervell. Els nens poden  progressar  i  situar-se en nivells  normals  de  desenvolupament  a  la  seva  vida  adulta”.

Necessitat d’una Educació Alimentària.

Jamie Oliver ha sentit la  cuina des que era un  infant quan  treballava  al  pub  del  seu pare.

Ha  demostrat  un  precoç  talent  culinari i, també, una  passió  per  la  creació i innovació a la cuina, sempre  partint  d’aliments  frescos  i  saludables.

A l’última  dècada,  des  de  finals  dels anys  90 ha  construit  un  conglomerat  de  mitjans  de comunicació per  tot  el  món,  amb  programes  de  tv,  llibres,  utensilis  de  cuina i revistes. Tot  es  basa en una  fórmula de  menjar  senzilla i pràctica.

Ara, Oliver  utilitza  la  seva  fama  i  “savoir faire” per  atreure  l’atenció als  canvis  que  els  britànics  i  la població  d’Estats units  d’Amèrica haurien  de  fer  en l’estil  de  vida  i  amb  la  seva  dieta.


><

Un lloc a la web força interessant: La Prestatgeria

A  la Prestatgeria hi  trobem  tota una sèrie  de llibres digitals, classificats.

Els  podem  consultar  des  d’aquesta  pàgina  web:http://hipolit.xtec.cat/llibres/prestatgeria/.

El  que  els  fan ser  especials  és  que  han  estat  elaborats  per nenes i nens, noies  i nois  del  Centres  Escolars  de  Catalunya.

Hi  podem  trobar  les  seves  idees,  impressions  que  relaten  la seva  manera de  veure la  societat  que ens  envolta. Són  uns  llibres  força  divertits.