Què és la Taxonomia de Bloom i com s’utilitza?
Benjamin Bloom és el creador de la Taxonomia de Bloom, un marc per categoritzar les metes educatives dissenyat específicament per ajudar docents i dissenyadors instruccionals a definir clarament els objectius d’aprenentatge i, alhora, crear formacions efectives que satisfacin les necessitats de l’alumnat
Taxonomia de Bloom 1956 (substantius) versus Taxonomia de Bloom revisada 2001 (verbs)
La proposta original de Bloom data de l’any 1956, estableix una jerarquia d’objectius educatius que van vinculats a determinades habilitats de pensament. Partint de les habilitats de pensament inferiors, es va avançat fins a l’adquisició de les habilitats cognitives superiors. Aquesta taxonomia és revisada per Anderson i Krathwohl que introdueix dos canvis importants: Les categories passen a ser descrites mitjançant verbs i que situen la creativitat al nivell més alt.
Imatge procedent d’ Eduteka.
Benjamin Bloom es el creador de la Taxonomía de Bloom, un marco para categorizar las metas educativas diseñado específicamente para ayudar a docentes y diseñadores instruccionales a definir claramente los objetivos de aprendizaje y, a su vez, crear formaciones efectivas que satisfagan las necesidades del alumnado.Vamos a ver más de cerca este marco y sus aplicaciones.
¿Qué es la taxonomía de Bloom?
Al igual que otras taxonomías, Bloom’s es jerárquico, lo que significa que el aprendizaje en los niveles superiores depende de haber alcanzado conocimientos y habilidades previos en los niveles inferiores.
En su trabajo original, Bloom y un comité de educadores identificaron tres dominios del aprendizaje: cognitivo (mental), afectivo (emocional) y psicomotor (físico).
Sin embargo, cuando la mayoría de las personas piensan en la taxonomía de Bloom, solo piensan en el dominio cognitivo.
El dominio cognitivo se divide en seis categorías, cada una representando un nivel de habilidad cognitiva.
Quins són els verbs de la taxonomia de Bloom?
Cada categoria està associada amb un conjunt de verbs, o processos cognitius, que descriuen allò que els estudiants haurien de ser capaços de fer:
Coneixement: reconèixer, recordar, enumerar, anomenar, memoritzar, definir, localitzar, identificar
Comprensió: interpretar, il·lustrar, resumir, explicar, aparellar, parafrasejar
Aplicació: aplicar, triar, organitzar, dibuixar, generalitzar
Anàlisi: analitzar, diferenciar, classificar, categoritzar, distingir
Síntesi: crear, planificar, produir, construir
Avaluació: avaluar, jutjar, criticar, comparar, avaluar
De fet, el 2001 el marc va ser revisat per un grup de psicòleg cognitiu, teòrics del currículum i investigadors educatius i especialistes en proves i avaluacions, donant origen a La taxonomia de Bloom revisada o taxonomia per a l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació.
I un dels aspectes clau d’aquesta revisió va ser la proposta de canviar els substantius de la proposta original per verbs per identificar les accions corresponents a cada categoria.
En aquesta revisió, a més, el canvi més significatiu en el domini cognitiu va ser substituir Síntesi per Creació (crear), considerant, per tant, que la síntesi és en si mateixa una creació i portar-la al nivell més alt de la taxonomia i, en conseqüència, presentar-la com l’habilitat cognitiva més complexa o exigent.
Ús de la taxonomia de Bloom per escriure objectius d’aprenentatge
La taxonomia de Bloom és una eina poderosa per ajudar a desenvolupar objectius d’aprenentatge perquè explica el procés d’aprenentatge:
Abans que puguis entendre un concepte, ho has de recordar.
Si vols aplicar un concepte, primer ho has d’entendre.
Quan avaluaràs un procés, l’has d’haver analitzat abans.
Per generar una conclusió precisa, cal que hagis completat una avaluació exhaustiva.
Tot i això, no sempre comencem amb habilitats d’ordre inferior i recorrem tota la taxonomia per a cada concepte que presentes al teu curs.
Entre altres coses perquè potser el nostre alumnat ja parteix d’una habilitat mitjana. Per això és important conèixer bé el nostre alumnat i el seu punt de partida.
Un cop conegueu el nivell d’habilitat cognitiva que s’espera que l’alumnat assoleixi i els coneixements o habilitats específiques que cobreix el curs, ja podreu escriure l’objectiu d’aprenentatge.
Com?
Simplement combina el tema (l’alumne), el verb (el que els estudiants han de saber fer) i l’objecte (el coneixement que necessiten adquirir).
Per exemple, “Al final d’aquest curs, els estudiants reconeixeran els sis nivells d’habilitat cognitiva a la Taxonomia de Bloom”.
Ús de la taxonomia de Bloom per dissenyar activitats
A mesura que dissenyeu les activitats del vostre curs, és important consultar els objectius d’aprenentatge i deixar que el nivell d’habilitat cognitiva esperat guiï les vostres opcions.
Si el teu alumnat necessita aplicar el contingut del teu curs a la feina, per exemple podries construir un escenari d’aprenentatge que li permeti practicar-lo o recórrer als simuladors.
Si simplement necessiteu reconèixer una llista de termes, un test d’opció múltiple podria ser suficient.
Revisarem de nou els sis nivells d’habilitat cognitiva, aquesta vegada amb un exemple d’una activitat d’aprenentatge adequada:
Coneixement: una pregunta d’opció múltiple que demana a l’alumnat que identifiqui la resposta correcta duna llista de termes.
Comprensió: una pregunta de resposta lliure que demani a l’alumnat que n’expliqui la comprensió d’alguna cosa.
Aplicació: un escenari d’aprenentatge ramificat o un simulador on l’alumnat necessiti prendre decisions basades en la informació que van aprendre.
Anàlisi: una pregunta de classificació on l’alumnat classifica termes o conceptes en la categoria adequada.
Síntesi: una pregunta de resposta lliure que demana a l’alumnat que descriguin un pla dacció o que representin una informació en una infografia.
Avaluació: una activitat d’avaluació per parells on partint d’una rúbrica d’avaluació han d’avaluar la feina dels companys.
Com podeu veure, podeu utilitzar certs tipus d’activitat per a més d’un nivell d’habilitat.
Tot depèn de com dissenyis aquestes activitats.
I això només és el començament, hi ha moltes més activitats que pots dissenyar per ajudar els teus estudiants a assolir cadascun d’aquests nivells d’habilitat cognitiva.
Taxonomia de Bloom digital
Andrew Churches (2008) fa una actualització de la taxonomia d’Anderson per adaptar-la a l’era digital complementant-la amb verbs i eines del món digital que possibiliten el desenvolupament dels diferents nivells cognitius (2).
