https://drive.google.com/file/d/1YQ0YxD_eW7O_zxJdMWvkFbTCjWQSe5d1/view?usp=sharing
Arxiu de la categoria: Aprenentatge
TAXONOMIA DE BLOOM
Un manual per aplicar el DUA a la teva classe. Generalitat Valenciana.
Els docents,avui dia, comptem amb abundant
informació respecte a com ensenyar i tenim a
la nostra disposició nombrosos articles sobre
el sentit de l’educació i altres qüestions interessants.
No obstant això, sol ser menys habitual comptar
amb escrits que recullen les estratègies pràctiques
que ens permeten portar
aquestes idees del pla més teòric, a la realitat
de les nostres aules.
L’enfocament que presentem en aquesta
publicació pretén construir aquest pont
necessari, partint de tres idees:
1. La visió global dels processos d’ensenya–
ment i aprenentatges
2. La pràctica basada en els avanços científics
3. El disseny de contextos d’aprenentatge per
a la diversitat de l’alumnat.
Completarem aquesta introducció parlant del
disseny universal i els aprenentatges accessibles que són els pilars del model que proposem, a partir d’aquest enfocament, i conclourem amb la descripció del que trobaràs en
aquest llibre.
Els docents,avui dia, comptem amb abundant
informació respecte a com ensenyar i tenim a
la nostra disposició nombrosos articles sobre
el sentit de l’educació i altres qüestions interessants.
No obstant això, sol ser menys habitual comptar
amb escrits que recullen les estratègies pràctiques
que ens permeten portar
aquestes idees del pla més teòric, a la realitat
de les nostres aules.
L’enfocament que presentem en aquesta
publicació pretén construir aquest pont
necessari, partint de tres idees:
1. La visió global dels processos d’ensenya–
ment i aprenentatges
2. La pràctica basada en els avanços científics
3. El disseny de contextos d’aprenentatge per
a la diversitat de l’alumnat.
Completarem aquesta introducció parlant del
disseny universal i els aprenentatges accessibles que són els pilars del model que proposem, a partir d’aquest enfocament, i conclourem amb la descripció del que trobaràs en
aquest llibre.
Reptes Metodològics dels PLE
Què és un PLE?
Els Entorns Personals d’Aprenentatge (PLE, per les sigles en Anglès de Personal Learning Environment ) són sistemes que ajuden els estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge. Això inclou el suport als estudiants per fixar els objectius d’aprenentatge propis, gestionar-ne l’aprenentatge, la gestió dels continguts i processos, comunicar-se amb altres en el procés d’aprenentatge i assolir així els objectius d’aprenentatge.
Un PLE pot estar compost d’un o diversos subsistemes: així, es pot tractar d’una aplicació d’escriptori o estar compostos per un o més serveis web.
Els PLE inclouen la integració dels episodis d’aprenentatge formals i informals en una experiència única, l’ús de xarxes socials que poden creuar les fronteres institucionals i la utilització de protocols de xarxa ( Peer-to-Peer , serveis web, sindicació de continguts) per connectar una sèrie de recursos i sistemes dins un espai gestionat personalment.
També es pot definir un PLE com una aplicació o conjunt d’aplicacions utilitzades per un aprenent per organitzar el seu propi procés d’aprenentatge o com un concepte que defineix operacionalment les activitats que poden realitzar els diferents tipus d’aprenents .
Per a alguns autors, un PLE no només ha de considerar les eines web 2.0. sinó també les relacions interpersonals entre els aprenents-aprenents, aprenents-docents, fins i tot entre aprenents-persones externes a la comunitat educativa. També s’hi han d’incloure els espais físics on es produeixin els actes d’aprenentatge (biblioteques, parcs, el metro, l’oficina, etc.) i els materials impresos (llibres, revistes, diaris, etc.).
Un altre grup deducadors i tecnòlegs educatius proposen que els PLE han de propiciar situacions daprenentatge que incloguin lectura, escriptura, presentacions multimèdia i ledició en línia i en temps real dels elements multimèdia i dels continguts educatius (OA, REA, etc.) .
Per comprendre millor què és un PLE proposem la visualització d’una entrevista amb Jordi Adell on s’aborda la pregunta: Què és un PLE – “Personal Learning Environment?“
Eines i serveis
Per cercar i accedir a la informació
Crear editar i publicar informació
Relacions amb altres persones:
A través dels recursos, experiències i activitats que difonem: Del.icio.us, Diigo, Twitter, WordPress,…
A través de les elaboracions personals i el diàleg amb gent interessant: Twitter, Linkedin, Facebook,…
A través de produccions personals i objectes que compartim utilitzant l’estructura d’eines i serveis que tenim a la nostra disposició:YouTube, WordPress, Flickr, SlideShare, Slide, Vimeo, Picasa,…
Recursos i fonts d’informació
Persones. La xarxa personal d’aprenentatge (el meu PLN)
Primers passos per crear un PLE
Jordi Adell en alguna de les presentacions apuntava els següents:
Crear un compte a Twitter i segueix gent interessant.
Comparteix les teves idees i troballes amb ells: http://twitter.com/
Subscriu-te via RSS a blocs o altres fonts d’informació (revistes científiques). Google reader
Comença a escriure les teves idees i projectes al teu propi bloc a WordPress, Blogger o Posterous.
Etiqueta i comparteix els teus favorits a del.icio.us o dic
Participa a algunes xarxes socials interessants: Reducan, Elgg, Ning, Grou.ps
Afegeix el teu lifestreaming i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a friendfeed.com
Afegim altres consells pràctics que no has d’oblidar:
Cal començar amb calma, de mica en mica i, si és possible, amb l’ajuda d’algú que t’ajudi.
Comença per crear una identitat on-line i intenta utilitzar el mateix usuari en tots els serveis.
No t’acomplexis i tracta de compartir a la xarxa. És important donar i prendre. Respon tant com a preguntes.
Proveu les noves eines abans de decidir que no us seran útils.
Tracta de respectar les normes dús de la xarxa.
Prova les eines a la xarxa del portal eco escola 2.0 i que t’ofereixen un entorn adaptable a les teves necessitats: Crea el bloc del teu centre, crea el teu bloc personal, registra’t a la Xarxa Social del Professorat (crea’t un grup, convida els teus amics i companys i participa en aquells que t’interessin), comparteix les teves investigacions publicant a la Wiki dels nostres centres, comparteix les teves experiències i bones pràctiques en obrint l’escola oa les revistes i blocs de bones pràctiques.
Recorda que un PLE ens permet:
aprendre més sobre TIC i sobre qualsevol altre tema que ens interessi ia més fer-ho al ritme que s’adapti a les nostres necessitats,
desenvolupar la nostra competència i seguir aprenent al llarg de tota la vida,
participar en xarxes socials professionals i en comunitats pràctiques,
convertir-nos en consumidors i productors de coneixement lliure i obert,
però sobretot fer amics, conèixer gent i divertir-nos…
A continuació oferim un esquema de les eines que podríem fer servir per crear el nostre PLE
Jordi Adell parla que un PLE té tres parts principals:
Els recursos o fonts dinformació.
Personal Learning Network – PLN (Xarxa personal d’aprenentatge) que cadascú va construint.
-
- Les eines que un escull per al seu aprenentatge.
- Els recursos o fonts d´informació.
- Personal Learning Network – PLN (Xarxa personal d´aprenentatge que cada aprenent va construint. que cada .
- Eines i serveisPer cercar i accedir a la informació
Crear editar i publicar informació
Relacions amb altres persones:
A través dels recursos, experiències i activitats que difonem: Del.icio.us, Diigo, Twitter, WordPress,…
A través de les elaboracions personals i el diàleg amb gent interessant: Twitter, Linkedin, Facebook,…
A través de produccions personals i objectes que compartim utilitzant l’estructura d’eines i serveis que tenim a la nostra disposició:YouTube, WordPress, Flickr, SlideShare, Slide, Vimeo, Picasa,…
Recursos i fonts d’informació
Persones. La xarxa personal d’aprenentatge (el meu PLN)Primers passos per crear un PLEJordi Adell en alguna de les presentacions apuntava els següents:-Crear un compte a Twitter i segueix gent interessant.
-Comparteix les teves idees i troballes amb ells: http://twitter.com/
-Subscriu-te via RSS a blocs o altres fonts d’informació (revistes científiques). Google reader
-Comença a escriure les teves idees i projectes al teu propi bloc a WordPress, Blogger o Posterous.
Etiqueta i comparteix els teus favorits a del.icio.us o dic
Participa a algunes xarxes socials interessants: Reducan, Elgg, Ning, Grou.ps
Afegeix el teu lifestreaming i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a- Afegeix el teu lifestreaming i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a friendfeed.com
Afegim altres consells pràctics que no has d’oblidar:
- Cal començar amb calma, de mica en mica i, si és possible, amb l’ajuda d’algú que t’ajudi.
- Comença per crear una identitat on-line i intenta utilitzar el mateix usuari en tots els serveis.
- No t’acomplexis i tracta de compartir a la xarxa. És important donar i prendre. Respon tant com a preguntes.
- Proveu les noves eines abans de decidir que no us seran útils.
- Tracta de respectar les normes dús de la xarxa.
- Prova les eines a la xarxa del portal eco escola 2.0 i que t’ofereixen un entorn adaptable a les teves necessitats: Crea el bloc del teu centre , crea el teu bloc personal, registra’t a la Xarxa Social del Professorat (crea’t un grup, convida els teus amics i companys i participa en aquells que t’interessin), comparteix les teves investigacions publicant a la Wiki dels nostres centres, comparteix les teves experiències i bones pràctiques en obrint l’escola oa les revistes i blocs de bones pràctiques.
-
Recorda que un PLE ens permet:
- aprendre més sobre TIC i sobre qualsevol altre tema que ens interessi ia més fer-ho al ritme que s’adapti a les nostres necessitats,
- desenvolupar la nostra competència i seguir aprenent al llarg de tota la vida,
- participar en xarxes socials professionals i en comunitats pràctiques,
- convertir-nos en consumidors i productors de coneixement lliure i obert,
- però sobretot fer amics, conèixer gent i divertir-nos…
A continuació oferim un esquema de les eines que podríem fer servir per crear el nostre PLE
Presentació utilitzada per Dorlrs Rei g sobre els entorns personals d’aprenentatge
s.org/medusa/ecoescuela/ate/files/2021/02/evagd-logo-217×281.png” data-large-file=”https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/ate/files/2021/02/evagd-logo-444×576.png” />
Accés a l’Aula virtual EVAGD
Accés a la informació del Servei “Aula Digital Canària”
Accés a la informació del Servei “GSuite Educatiu”
Com d´important ha de ser la Competència Digital Crítica?
Avui, que estem els docents i els centres educatius, treballant per tal d´intentar definir quines són les competències digitals que tenim com a mestres i dissenyant les competències digitals pròpies del centre educatiu, molt sovint es contempla com a “peccata minuta” la seguretat i fer una bona recerca de les fonts d´informació.
Aquesta setmana en la primera sessió del curs “(RE)Dissenyem Activitats Col.laboratives per a Entorns en línia” (UOC), després de cada argument explicatiu que ens donaven, ens animaven a valorar com consideràvem, els alumnes, els punts explicats, a través de Mentimeter.
En una de les votacions de Mentimeter sobre quines eren les 8 claus més importants de la docència en línia, van quedar relegades al final: l´avaluació dels aprenentatges, la gestió del temps i l’actitud digital crítica, totes tres amb els mateixos valors (*)1.
Quan ens van demanar que valoréssim els resultats de la nostra votació, vaig expressar que, tot i que no les havia votat en els primers rangs, no em semblava que ni l’avaluació ni l’actitud digital crítica foren així de insignificants.
L´avaluació, de diverses formes, ens aporta una informació inestimable de Com, Què, Quant i Quan estem assolint en el camí del projecte o del cas d´aprenentatge.
Sense l´avaluació aniríem a cegues i deixarien de tenir molt sentit totes les altres variables, que nosaltres havíem remarcat molt més en (precisament) aquesta valoració.
D´altra banda, i en un significat no purament instructiu, estava segura que l’actitud digital crítica havia de guanyar molta importància a mesura que guiàvem els nostres alumnes fora del clos de l´escola.
Quan travessem els murs i naveguem per les xarxes en recerca d’informació i per compartir coneixements, hem d´educar en el mode de fer-ho.
En acabar el curs vaig llegir un missatge que m´havia enviat una de les formadores, la professora de la UOC i investigadora a Edul@b, Teresa Romeu, convidant-me. a una sessió que tindria lloc al dia següent “Sessió Multiplier en el marc del Projecte Europeu Erasmus+ DETECT enfocat a la Competència Digital Crítica del professorat“. (1)
Hi vaig assistir i em vaig quedar realment impressionada per l’equip de recerca, els col.col·laboradors a DETECT i les exposicions que havien fet les professores de les escoles participants.
Em van motivar de tal manera que vaig fer una recerca personal a partir del que ens van mostrar.
En l’educació de les persones hem de cuidar el desenvolupament autònom i l’esperit crític.
La nostra missió és oferir recursos i incentivar-los a fi de desenvolupar les competències al llarg de la vida.
La missió del docent és aconseguir que, mitjançant la implicació de l’alumne, el seu aprenentatge es consolidi i tingui rellevància i utilitat.
A mesura que introduïm els nostres alumnes en les diverses competències digitals, cal tenir present en cadascun d’aquest moments,
que perquè la recerca de la informació sigui efectiva (que no es perdi entre milions i milions d´articles, que pugui cercar entre dades realment fidedignes)
i sobretot, que aprengui a protegir-se ell i les seves dades que passaran a formar part de la seva personalitat, ara i en el futur, la seva empremta digital.
Necessiten que els formem en una utilització intel.ligent de les eines TIC i de les xarxes socials.
No hi ha terrenys ni eines perilloses per a les persones que estan ben formades i informades.
1) Recerca: Teresa Romeu, el Marc Romero, la Juliana E. Raffaghelli i la Dèlia Español.
Sessió 1 – Competència digital crítica – Presentació del SOLET (Teresa Romeu, Marc Romero i Dèlia Español)
Sessió 2 – Competència digital crítica en el context de l’Escola Virolai – exemple de bones pràctiques (Carol de Britos i Sandra Entrena)
Sessió 3 – Competència digital crítica a les escoles, la importància d’un canvi de paradigma (Azu Vázquez i Enric Masdeu)
Sessió 4 – Valoració del SOLET des de la visió dels participants
Treballarem a partir dels següents recursos oberts proposats des del Projecte:
Critical Digital Literacies framework for educators
Online toolkit about Critical Digital Literacies
Biblioguía UOC – Alfabetització Digital Crítica
Inclusió, Metodologies i Eines Digitals
DISSENY UNIVERSAL DE L’APRENENTATGE
Els currículums iguals per tothom aixequen barreres i no tenen en compte a l’alumnat situat en els extrems superiors i inferiors. Si tenim en compte que la diversitat és la norma i no l’excepció, ens adonarem que cal oferir un currículum que contempli aquestes diferències entre l’alumnat des del principi, “oferint que presentin opcions que es puguin personalitzar, que permetin a tots els estudiants progressar des d’on ells estan i no des d’on nosaltres imaginem que estan” (Rose, Gravel i Gordon, 2014).(1)
Un currículum dissenyat universalment està generat des del principi per tractar de satisfer les necessitats educatives del major nombre d’infants i joves, fent innecessari el costós procés d’introduir canvis un cop dissenyat el currículum general.
El DUA ajuda a estar a l’altura del repte de la diversitat suggerint materials d’instrucció flexibles, tècniques i estratègies que donin poder als educadors per atendre i reconèixer aquestes múltiples necessitats.
Com s’aconsegueix aquesta flexibilitat?
Segons els investigadors del CAST (2011), es pot aconseguir si garantim que el disseny i els materials del currículum tinguin en compte els tres principis fonamentats en la investigació neurocientífica del cervell. Així, aquests tres principis van permetre identificar les tres xarxes diferenciades que intervenen en els processos d’aprenentatge i guien els principis del DUA, i proporcionen el marc subjacent a les pautes del DUA: l’afectiva (per què aprenem), la del reconeixement (què aprenem) i l’estratègica (com aprenem).
| Xarxes Afectives El “perquè” de l’aprenentatge |
Xarxes de Reconeixement El “què” de l’aprenentatge |
Xarxes Estratègiques El “com” de l’aprenentatge |
| Parts del cervell implicades en les emocions.
Sistema límbic
|
Parts implicades en el reconeixement d’inputs
Mesencèfal
|
Parts implicades amb el raonament i la planificació de conductes.
Lòbul frontal
|
| Com els alumnes es fan partíceps i es mantenen motivats. Com poden sentir-se engrescats, interessats o estimulats. Això són dimensions afectives. | Com recollim fets i categoritzem allò que veiem, sentim i llegim. Identificar lletres, paraules o l’estil d’un autor són tasques de reconeixement. | Planificar i realitzar tasques. Com organitzem i expressem les nostres idees. Escriure una redacció o resoldre un problema matemàtic són tasques estratègiques. |
| Estimular l’interés i la motivació per l’aprenentatge. | Informació i contingut present de maneres diferents. | Diferenciar les maneres que els estudiants poden expressar el que saben |
Les Pautes del DUA són un conjunt d’estratègies i estan organitzades d’acord amb els tres principis fonamentals del DUA (representació, acció i expressió i implicació).
https://udlguidelines.cast.org/engagement
Decàleg del DUA
El principis del Disseny Universal de l’Aprenentatge, 
planteja la necessitat de dissenyar, des del principi, activitats, tasques i continguts flexibles i personalitzats, segons la realitat de cada Aula.
Aquest disseny, a l’hora de planificar el dia a dia, s’hauria de fer des del paradigma competencial i en una metodologia, justificada segons les edats dels alumnes a qui vagi dirigida i que es concreta en la manera d’aprendre uns determinats continguts i habilitats, en les activitats. El context Influeix de forma essencial en el què s’aprèn.
L’aprenentatge basat en DUA és una resposta als més recents estudis sobre la neurologia aplicada a l’ensenyament-aprenentatge.
Les activitats han d’ajudar a l’adquisició de les competències, tenint en compte que
Estratègies metodològiques
Les mesures estratègiques que es proposin han de facilitar la participació activa i l’aprenentatge interactiu entre l’alumnat amb diferents nivells competencials, el que ha de suposar la millora dels aprenentatges i l’increment en el rendiment acadèmic de tot l’alumnat.
Partint del treball competencial, les estratègies metodològiques han de tenir present:
• el treball cooperatiu i les seves diferents tècniques o mètodes,
• els projectes,
• l’aprenentatge recíproc,
• l’apadrinament (exemple: l’apadrinament lector)
• el mètode trencaclosques (per crear interdependència i forçar la responsabilitat individual, on cada alumne té una peça del trencaclosca, és a dir, una part del coneixement necessària per completar l’objectiu didàctic),
• la resolució de problemes (ABP), etc
En resum, les metodologies actives propicien la interacció entre iguals, el treball cooperatiu, les activitats en grup i l’intercanvi comunicatiu que ajuden a mobilitzar els recursos cognitius dels alumnes.
En resum, les metodologies actives propicien la interacció entre iguals, el treball cooperatiu, les activitats en grup i l’intercanvi comunicatiu que ajuden a mobilitzar els recursos cognitius dels alumnes.
Aquestes estratègies metodològiques no difereixen de les que se’ns proposem en la Competència digital dels alumnes. Podeu veureu des de http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/competenciesbasiquesantic/ambitdigital/documents/metodologia_cd.pdfmetodologia_cd.pdf
Per tant, crec que el desenvolupament de les tecnologies digitals, les seves eines i els nombrosos recursos que creixen a nivell exponencial, ha de ser ben presents com a suport de totes les metodologies globalitzades i centrades en crear interès per aprendre i en el desenvolupament integral i també, social, com a grup classe, han de formar part del projecte d’una Línia d’Escola.
LA TECNOLOGIA AL SERVEI DE L’APRENETATGE
La tecnologia digital pot potenciar les bones pràctiques a l’aula, però simplement per utilitzar-la no es garanteix la millora dels aprenentatges. El que sí que és cert, és que el seu ús pressuposa un replantejament de les estratègies que haurem d’adoptar per propiciar l’aprenentatge de tots els alumnes. És fonamental que les experiències d’aprenentatge s’impregnin amb la tecnologia digital, per tal que els alumnes, a l’igual de la seva vida quotidiana, tinguin accés a dispositius i a diverses aplicacions, la utilització dels quals els ha de permetre participar en la cultura digital i facilitar-los la creació i la millora de coneixement, sobretot en entorns en xarxa que permetin la construcció cooperativa.
Segons La naturalesa de l’aprenentatge, guia elaborada dins del marc del projecte Innovative Learning Environments de l’OCDE, els enfocaments centrats en l’alumne que apliquen la tecnologia a l’aprenentatge apoderen l’estudiant i fomenten experiències d’aprenentatge positives que, altrament, no serien possibles. A més, la tecnologia ofereix eines valuoses per a altres blocs de construcció en entorns d’aprenentatge eficaços que inclouen la personalització, l’aprenentatge cooperatiu, la gestió de l’avaluació formativa i molts mètodes basats en la investigació.
(extret de Programar per competències a l’educació primària)
Referències
CDDA – Competència digital docent: Avançat 2T. Curs Departament d’Educació Generalitat de Catalunya. 2022
© CAST (2011). Universal Design for Learning Guidelines version 2.0. Wakefield, MA: Author. https://udlguidelines.cast.org/?utm_source=castsite&utm_medium=web&utm_campaign=none&utm_content=footer.
(1) Rose, D.H., Gravel, J.W., & Gordon, D. (2014). Universal design for learning. In L. Florian (Ed.) SAGE handbook of special education, 2nd Ed (pp. 475-491). London: SAGE. doi: https://sk.sagepub.com/reference/the-sage-handbook-of-special-education-2e/n30.i2852.xml
Pensament visible. Visible thinking routines.
ESTILS D´APRENENTATGE. EL MODEL DELS QUADRANTS CEREBRALS DE HERMANN
Les persones llegeixen les pàgines web en un patró en forma de F-
10 DE JULIOL 2011 per NANCY Messies
No és d’estranyar que el primer paràgraf en una pàgina web és l’única part que es llegeix més. I això no és només perquè l’Internet ha acabat amb la poca capacitat d’atenció que ens queda.
Hi ha alguna cosa més que el fet que ens hem acostumat a 140 paraules en el trapàs d’informació.
D’acord amb un estudi realitzat per Jakob Nielsen, quan es llegeix una pàgina, els nostres ulls de forma automàtica les empremtes del text en una forma de F.
El primer paràgraf és el que llegeixi en la seva totalitat, com es traça la primera línia de llarg de la ‘F’ el paràgraf següent no el seguim tan bé, rebent només la meitat de l’atenció, ens quedem a meitat de camí en el paràgraf , seguim llegin en la segona línia per sota de la ‘F’.
L’últim pas és simplement una ullada per la resta de l’article, en posició vertical.Si el que diu en Nielsen és cert: he arribat al màxim de més o menys atenció que he d’ obtenir de vostè.
Realment no importa el que escric a partir d’ara, llevat que estigui absolutament fascinat pel que estic dient.
D’acord amb Nielsen, la F significa: ràpid, i qualsevol cosa important que has de dir, ja s’ha hagut d’explicar en els dos primers paràgrafs, ja que la resta de l’entrada serà poc densa en el millor dels casos.
A la següent imatge, es pot veure on els lectors solen centrar-se en una pàgina web.
Les seccions vermelles representen les àrees en les quals els lectors busquen més, seguides en ordre per les àrees de color groc, blau i gris, finalment, que no va atreure cap atenció en absolut.
En cada exemple, el F-forma pot ser fet.
El que és interessant és que si es tracta d’una pàgina sencera o només un paràgraf específic del text de la “forma F” és cert. Les seccions vermelles van més enllà del punt en algunes de les captures de pantalla, que s’estén al text que està alineat amb el primer paràgraf. Que podria tenir alguna cosa a veure amb que la majoria dels llocs web del seu lloc d’inici de sessió o de registre tenen els botons en aquest punt exacte – a la part superior cantonada dreta de la pàgina – perquè l’ull no gravita de manera automàtica.
Ha notat que el seu patró de lectura propi, quan la lectura del text o pàgines web en línia? Faci’ns saber sobre ella en els comentaris.
De crèdit pel títol va a aquest lector de notícies Hacker.
FONTS: Crèdit de la imatge
Visualització gràfica de funcions linials.
Escriu els coeficients del terme de la variable i del terme independent i es dibuixarà la funció en els eixos de coordenades.
Dibuixa una recta escrivint les coordenades de dos punts.
hi ha una versió més actual (http://youtu.be/bLs5166hyiU) d´aquest videoal canal de Conocity de Youtube.
I tots els videos i mapes de Jordi sobre PLE´S i altres temes relacionats al bloc Conocity :
http://conocity.eu/?s=PLE+jordi