Reptes Metodològics dels PLE

 

Què és un PLE?

Els Entorns Personals d’Aprenentatge (PLE, per les sigles en Anglès de Personal Learning Environment ) són sistemes que ajuden els estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge. Això inclou el suport als estudiants per fixar els objectius d’aprenentatge propis, gestionar-ne l’aprenentatge, la gestió dels continguts i processos, comunicar-se amb altres en el procés d’aprenentatge i assolir així els objectius d’aprenentatge.

Un PLE pot estar compost d’un o diversos subsistemes: així, es pot tractar d’una aplicació d’escriptori o estar compostos per un o més serveis web.

Els PLE inclouen la integració dels episodis d’aprenentatge formals i informals en una experiència única, l’ús de xarxes socials que poden creuar les fronteres institucionals i la utilització de protocols de xarxa ( Peer-to-Peer , serveis web, sindicació de continguts) per connectar una sèrie de recursos i sistemes dins un espai gestionat personalment.

També es pot definir un PLE com una aplicació o conjunt d’aplicacions utilitzades per un aprenent per organitzar el seu propi procés d’aprenentatge o com un concepte que defineix operacionalment les activitats que poden realitzar els diferents tipus d’aprenents .

Per a alguns autors, un PLE no només ha de considerar les eines web 2.0. sinó també les relacions interpersonals entre els aprenents-aprenents, aprenents-docents, fins i tot entre aprenents-persones externes a la comunitat educativa. També s’hi han d’incloure els espais físics on es produeixin els actes d’aprenentatge (biblioteques, parcs, el metro, l’oficina, etc.) i els materials impresos (llibres, revistes, diaris, etc.).

Un altre grup deducadors i tecnòlegs educatius proposen que els PLE han de propiciar situacions daprenentatge que incloguin lectura, escriptura, presentacions multimèdia i ledició en línia i en temps real dels elements multimèdia i dels continguts educatius (OA, REA, etc.) .

Per comprendre millor què és un PLE proposem la visualització d’una entrevista amb Jordi Adell on s’aborda la pregunta: Què és un PLE – “Personal Learning Environment?“

Eines i serveis

Per cercar i accedir a la informació
Crear editar i publicar informació
Relacions amb altres persones:
A través dels recursos, experiències i activitats que difonem: Del.icio.us, Diigo, Twitter, WordPress,…
A través de les elaboracions personals i el diàleg amb gent interessant: Twitter, Linkedin, Facebook,…
A través de produccions personals i objectes que compartim utilitzant l’estructura d’eines i serveis que tenim a la nostra disposició:YouTube, WordPress, Flickr, SlideShare, Slide, Vimeo, Picasa,…
Recursos i fonts d’informació
Persones. La xarxa personal d’aprenentatge (el meu PLN)

Primers passos per crear un PLE

Jordi Adell en alguna de les presentacions apuntava els següents:

Crear un compte a Twitter i segueix gent interessant.
Comparteix les teves idees i troballes amb ells: http://twitter.com/
Subscriu-te via RSS a blocs o altres fonts d’informació (revistes científiques). Google reader
Comença a escriure les teves idees i projectes al teu propi bloc a WordPress, Blogger o Posterous.
Etiqueta i comparteix els teus favorits a del.icio.us o dic
Participa a algunes xarxes socials interessants: Reducan, Elgg, Ning, Grou.ps
Afegeix el teu lifestreaming i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a friendfeed.com

Afegim altres consells pràctics que no has d’oblidar:

Cal començar amb calma, de mica en mica i, si és possible, amb l’ajuda d’algú que t’ajudi.
Comença per crear una identitat on-line i intenta utilitzar el mateix usuari en tots els serveis.
No t’acomplexis i tracta de compartir a la xarxa. És important donar i prendre. Respon tant com a preguntes.
Proveu les noves eines abans de decidir que no us seran útils.
Tracta de respectar les normes dús de la xarxa.
Prova les eines a la xarxa del portal eco escola 2.0 i que t’ofereixen un entorn adaptable a les teves necessitats: Crea el bloc del teu centre, crea el teu bloc personal, registra’t a la Xarxa Social del Professorat (crea’t un grup, convida els teus amics i companys i participa en aquells que t’interessin), comparteix les teves investigacions publicant a la Wiki dels nostres centres, comparteix les teves experiències i bones pràctiques en obrint l’escola oa les revistes i blocs de bones pràctiques.
Recorda que un PLE ens permet:
aprendre més sobre TIC i sobre qualsevol altre tema que ens interessi ia més fer-ho al ritme que s’adapti a les nostres necessitats,
desenvolupar la nostra competència i seguir aprenent al llarg de tota la vida,
participar en xarxes socials professionals i en comunitats pràctiques,
convertir-nos en consumidors i productors de coneixement lliure i obert,
però sobretot fer amics, conèixer gent i divertir-nos…

A continuació oferim un esquema de les eines que podríem fer servir per crear el nostre PLE

Jordi Adell parla que un PLE té tres parts principals:

Els recursos o fonts dinformació.
Personal Learning Network – PLN (Xarxa personal d’aprenentatge) que    cadascú va construint.

    •  Les eines que un escull per al seu aprenentatge.
    • Els recursos o  fonts d´informació.
    • Personal Learning Network – PLN (Xarxa personal d´aprenentatge que cada aprenent va construint. que cada .
  • Eines i serveisPer cercar i accedir a la informació
    Crear editar i publicar informació
    Relacions amb altres persones:
    A través dels recursos, experiències i activitats que difonem: Del.icio.us, Diigo, Twitter, WordPress,…
    A través de les elaboracions personals i el diàleg amb gent interessant: Twitter, Linkedin, Facebook,…
    A través de produccions personals i objectes que compartim utilitzant l’estructura d’eines i serveis que tenim a la nostra disposició:YouTube, WordPress, Flickr, SlideShare, Slide, Vimeo, Picasa,…
    Recursos i fonts d’informació
    Persones. La xarxa personal d’aprenentatge (el meu PLN)Primers passos per crear un PLEJordi Adell en alguna de les presentacions apuntava els següents:-Crear un compte a Twitter i segueix gent interessant.
    -Comparteix les teves idees i troballes amb ells:  http://twitter.com/
    -Subscriu-te via RSS a blocs o altres fonts d’informació (revistes    científiques). Google reader
    -Comença a escriure les teves idees i projectes al teu propi bloc a WordPress, Blogger o Posterous.
    Etiqueta i comparteix els teus favorits a del.icio.us o dic
    Participa a algunes xarxes socials interessants: Reducan, Elgg, Ning, Grou.ps
    Afegeix el teu lifestreaming  i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a

    1. Afegeix el teu lifestreaming i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a friendfeed.com

    Afegim altres consells pràctics que no has d’oblidar:

    • Cal començar amb calma, de mica en mica i, si és possible, amb l’ajuda d’algú que t’ajudi.
    • Comença per crear una identitat on-line i intenta utilitzar el mateix usuari en tots els serveis.
    • No t’acomplexis i tracta de compartir a la xarxa. És important donar i prendre. Respon tant com a preguntes.
    • Proveu les noves eines abans de decidir que no us seran útils.
    • Tracta de respectar les normes dús de la xarxa.
    • Prova les eines a la xarxa del portal eco escola 2.0 i que t’ofereixen un entorn adaptable a les teves necessitats: Crea el bloc del teu centre , crea el teu bloc personal, registra’t a la Xarxa Social del Professorat (crea’t un grup, convida els teus amics i companys i participa en aquells que t’interessin), comparteix les teves investigacions publicant a la Wiki dels nostres centres, comparteix les teves experiències i bones pràctiques en obrint l’escola oa les revistes i blocs de bones pràctiques.
    • Recorda que un PLE ens permet:
      • aprendre més sobre TIC i sobre qualsevol altre tema que ens interessi ia més fer-ho al ritme que s’adapti a les nostres necessitats,
      • desenvolupar la nostra competència i seguir aprenent al llarg de tota la vida,
      • participar en xarxes socials professionals i en comunitats pràctiques,
      • convertir-nos en consumidors i productors de coneixement lliure i obert,
      • però sobretot fer amics, conèixer gent i divertir-nos…

    A continuació oferim un esquema de les eines que podríem fer servir per crear el nostre PLE

    PLE

    Presentació utilitzada per Dorlrs Rei g sobre els entorns personals d’aprenentatge

    Aula Digital Canària

    Accés a la informació del Servei “Aula Digital Canària”

    G Suite Educatiu de la Conselleria dEducació

    Accés a la informació del Servei “GSuite Educatiu”

Inclusió, Metodologies i Eines Digitals

DISSENY   UNIVERSAL   DE   L’APRENENTATGE

 

Els currículums iguals per tothom aixequen barreres i no tenen en compte a l’alumnat situat en els extrems superiors i inferiors. Si tenim en compte que la diversitat és la norma i no l’excepció, ens adonarem que cal oferir un currículum que contempli aquestes diferències entre l’alumnat des del principi, “oferint que presentin opcions que es puguin personalitzar, que permetin a tots els estudiants progressar des d’on ells estan i no des d’on nosaltres imaginem que estan” (Rose, Gravel i Gordon, 2014).(1)

Un currículum dissenyat universalment està generat des del principi per tractar de satisfer les necessitats educatives del major nombre d’infants i joves, fent innecessari el costós procés d’introduir canvis un cop dissenyat el currículum general.

El DUA ajuda a estar a l’altura del repte de la diversitat suggerint materials d’instrucció flexibles, tècniques i estratègies que donin poder als educadors per atendre i reconèixer aquestes múltiples necessitats.

 

Com s’aconsegueix aquesta flexibilitat?

Segons els investigadors del CAST (2011), es pot aconseguir si garantim que el disseny i els materials del currículum tinguin en compte els tres principis fonamentats  en la investigació neurocientífica del cervell. Així, aquests tres principis van permetre identificar les tres xarxes diferenciades que intervenen en els processos d’aprenentatge i guien els principis del DUA, i proporcionen el marc subjacent a les pautes del DUA: l’afectiva (per què aprenem), la del reconeixement (què aprenem) i l’estratègica (com aprenem).

Xarxes Afectives
El “perquè” de l’aprenentatge
  Xarxes de Reconeixement
El “què” de l’aprenentatge
Xarxes Estratègiques
El “com” de l’aprenentatge
Parts del cervell implicades en les emocions.

Sistema límbic

 

Parts implicades en el reconeixement d’inputs

Mesencèfal

 

 

Parts implicades amb el raonament i la planificació de conductes.

Lòbul  frontal

Com els alumnes es fan partíceps i es mantenen motivats. Com poden sentir-se engrescats, interessats o estimulats. Això són dimensions afectives. Com recollim fets i categoritzem allò que veiem, sentim i llegim. Identificar lletres, paraules o l’estil d’un autor són tasques de reconeixement. Planificar i realitzar tasques. Com organitzem i expressem les nostres idees. Escriure una redacció o resoldre un problema matemàtic són tasques estratègiques.
Estimular l’interés i la motivació per l’aprenentatge. Informació i contingut present de maneres diferents. Diferenciar les maneres que els estudiants poden expressar el que saben

Les Pautes del DUA són un conjunt d’estratègies i estan organitzades d’acord amb els tres principis fonamentals del DUA (representació, acció i expressió i implicació).

https://udlguidelines.cast.org/engagement
Decàleg  del  DUA

El principis del Disseny Universal de l’Aprenentatge,   planteja la necessitat de dissenyar, des del principi, activitats, tasques i continguts flexibles i personalitzats, segons la realitat de cada Aula.

Aquest disseny, a l’hora de planificar el dia a dia, s’hauria de fer des del paradigma competencial i en una metodologia, justificada segons les edats dels alumnes a qui vagi dirigida i que es concreta en la manera d’aprendre uns determinats continguts i habilitats, en les activitats. El context Influeix de forma essencial en el què s’aprèn.

L’aprenentatge basat en DUA és una resposta als més recents estudis sobre la neurologia aplicada a l’ensenyament-aprenentatge.

Les activitats han d’ajudar a l’adquisició de les competències, tenint en compte que

Estratègies metodològiques
Les mesures estratègiques que es proposin han de facilitar la participació activa i l’aprenentatge interactiu entre l’alumnat amb diferents nivells competencials, el que ha de suposar la millora dels aprenentatges i l’increment en el rendiment acadèmic de tot l’alumnat.
Partint del treball competencial, les estratègies metodològiques han de tenir present:

• el treball cooperatiu i les seves diferents tècniques o mètodes,
• els projectes,
• l’aprenentatge recíproc,
• l’apadrinament (exemple: l’apadrinament lector)
• el mètode trencaclosques (per crear interdependència i forçar la responsabilitat individual, on cada alumne té una peça del trencaclosca, és a dir, una part del coneixement necessària per completar l’objectiu didàctic),
• la resolució de problemes (ABP), etc
En resum, les metodologies actives propicien la interacció entre iguals, el treball cooperatiu, les activitats en grup i l’intercanvi comunicatiu que ajuden a mobilitzar els recursos cognitius dels alumnes.

En resum, les metodologies actives propicien la interacció entre iguals, el treball cooperatiu, les activitats en grup i l’intercanvi comunicatiu que ajuden a mobilitzar els recursos cognitius dels alumnes.
Aquestes estratègies metodològiques no difereixen de les que se’ns proposem en la Competència digital dels alumnes. Podeu veureu des de http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/competenciesbasiquesantic/ambitdigital/documents/metodologia_cd.pdfmetodologia_cd.pdf

 

Per tant, crec que el desenvolupament de les tecnologies digitals, les seves eines i els nombrosos recursos que creixen a nivell exponencial, ha de ser ben presents com a suport de totes les metodologies globalitzades i centrades en crear interès per aprendre i en el desenvolupament integral i també, social, com a grup classe, han de formar part del projecte d’una Línia d’Escola.

LA  TECNOLOGIA   AL   SERVEI   DE  L’APRENETATGE

La tecnologia digital pot potenciar les bones pràctiques a l’aula, però simplement per utilitzar-la no es garanteix la millora dels aprenentatges. El que sí que és cert, és que el seu ús pressuposa un replantejament de les estratègies que haurem d’adoptar per propiciar l’aprenentatge de tots els alumnes. És fonamental que les experiències d’aprenentatge s’impregnin amb la tecnologia digital, per tal que els alumnes, a l’igual de la seva vida quotidiana, tinguin accés a dispositius i a diverses aplicacions, la utilització dels quals els ha de permetre participar en la cultura digital i facilitar-los la creació i la millora de coneixement, sobretot en entorns en xarxa que permetin la construcció cooperativa.

Segons La naturalesa de l’aprenentatge, guia elaborada dins del marc del projecte Innovative Learning Environments de l’OCDE, els enfocaments centrats en l’alumne que apliquen la tecnologia a l’aprenentatge apoderen l’estudiant i fomenten experiències d’aprenentatge positives que, altrament, no serien possibles. A més, la tecnologia ofereix eines valuoses per a altres blocs de construcció en entorns d’aprenentatge eficaços que inclouen la personalització, l’aprenentatge cooperatiu, la gestió de l’avaluació formativa i molts mètodes basats en la investigació.

 

Referències

© CAST (2011). Universal Design for Learning Guidelines version 2.0. Wakefield, MA: Author. https://udlguidelines.cast.org/?utm_source=castsite&utm_medium=web&utm_campaign=none&utm_content=footer.

(1) Rose, D.H., Gravel, J.W., & Gordon, D. (2014). Universal design for learning. In L. Florian (Ed.) SAGE handbook of special education, 2nd Ed (pp. 475-491). London: SAGE. doi: https://sk.sagepub.com/reference/the-sage-handbook-of-special-education-2e/n30.i2852.xml