Inclusió, Metodologies i Eines Digitals

DISSENY   UNIVERSAL   DE   L’APRENENTATGE

 

Els currículums iguals per tothom aixequen barreres i no tenen en compte a l’alumnat situat en els extrems superiors i inferiors. Si tenim en compte que la diversitat és la norma i no l’excepció, ens adonarem que cal oferir un currículum que contempli aquestes diferències entre l’alumnat des del principi, “oferint que presentin opcions que es puguin personalitzar, que permetin a tots els estudiants progressar des d’on ells estan i no des d’on nosaltres imaginem que estan” (Rose, Gravel i Gordon, 2014).(1)

Un currículum dissenyat universalment està generat des del principi per tractar de satisfer les necessitats educatives del major nombre d’infants i joves, fent innecessari el costós procés d’introduir canvis un cop dissenyat el currículum general.

El DUA ajuda a estar a l’altura del repte de la diversitat suggerint materials d’instrucció flexibles, tècniques i estratègies que donin poder als educadors per atendre i reconèixer aquestes múltiples necessitats.

 

Com s’aconsegueix aquesta flexibilitat?

Segons els investigadors del CAST (2011), es pot aconseguir si garantim que el disseny i els materials del currículum tinguin en compte els tres principis fonamentats  en la investigació neurocientífica del cervell. Així, aquests tres principis van permetre identificar les tres xarxes diferenciades que intervenen en els processos d’aprenentatge i guien els principis del DUA, i proporcionen el marc subjacent a les pautes del DUA: l’afectiva (per què aprenem), la del reconeixement (què aprenem) i l’estratègica (com aprenem).

Xarxes Afectives
El “perquè” de l’aprenentatge
  Xarxes de Reconeixement
El “què” de l’aprenentatge
Xarxes Estratègiques
El “com” de l’aprenentatge
Parts del cervell implicades en les emocions.

Sistema límbic

 

Parts implicades en el reconeixement d’inputs

Mesencèfal

 

 

Parts implicades amb el raonament i la planificació de conductes.

Lòbul  frontal

Com els alumnes es fan partíceps i es mantenen motivats. Com poden sentir-se engrescats, interessats o estimulats. Això són dimensions afectives. Com recollim fets i categoritzem allò que veiem, sentim i llegim. Identificar lletres, paraules o l’estil d’un autor són tasques de reconeixement. Planificar i realitzar tasques. Com organitzem i expressem les nostres idees. Escriure una redacció o resoldre un problema matemàtic són tasques estratègiques.
Estimular l’interés i la motivació per l’aprenentatge. Informació i contingut present de maneres diferents. Diferenciar les maneres que els estudiants poden expressar el que saben

Les Pautes del DUA són un conjunt d’estratègies i estan organitzades d’acord amb els tres principis fonamentals del DUA (representació, acció i expressió i implicació).

https://udlguidelines.cast.org/engagement
Decàleg  del  DUA

El principis del Disseny Universal de l’Aprenentatge,   planteja la necessitat de dissenyar, des del principi, activitats, tasques i continguts flexibles i personalitzats, segons la realitat de cada Aula.

Aquest disseny, a l’hora de planificar el dia a dia, s’hauria de fer des del paradigma competencial i en una metodologia, justificada segons les edats dels alumnes a qui vagi dirigida i que es concreta en la manera d’aprendre uns determinats continguts i habilitats, en les activitats. El context Influeix de forma essencial en el què s’aprèn.

L’aprenentatge basat en DUA és una resposta als més recents estudis sobre la neurologia aplicada a l’ensenyament-aprenentatge.

Les activitats han d’ajudar a l’adquisició de les competències, tenint en compte que

Estratègies metodològiques
Les mesures estratègiques que es proposin han de facilitar la participació activa i l’aprenentatge interactiu entre l’alumnat amb diferents nivells competencials, el que ha de suposar la millora dels aprenentatges i l’increment en el rendiment acadèmic de tot l’alumnat.
Partint del treball competencial, les estratègies metodològiques han de tenir present:

• el treball cooperatiu i les seves diferents tècniques o mètodes,
• els projectes,
• l’aprenentatge recíproc,
• l’apadrinament (exemple: l’apadrinament lector)
• el mètode trencaclosques (per crear interdependència i forçar la responsabilitat individual, on cada alumne té una peça del trencaclosca, és a dir, una part del coneixement necessària per completar l’objectiu didàctic),
• la resolució de problemes (ABP), etc
En resum, les metodologies actives propicien la interacció entre iguals, el treball cooperatiu, les activitats en grup i l’intercanvi comunicatiu que ajuden a mobilitzar els recursos cognitius dels alumnes.

En resum, les metodologies actives propicien la interacció entre iguals, el treball cooperatiu, les activitats en grup i l’intercanvi comunicatiu que ajuden a mobilitzar els recursos cognitius dels alumnes.
Aquestes estratègies metodològiques no difereixen de les que se’ns proposem en la Competència digital dels alumnes. Podeu veureu des de http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/competenciesbasiquesantic/ambitdigital/documents/metodologia_cd.pdfmetodologia_cd.pdf

 

Per tant, crec que el desenvolupament de les tecnologies digitals, les seves eines i els nombrosos recursos que creixen a nivell exponencial, ha de ser ben presents com a suport de totes les metodologies globalitzades i centrades en crear interès per aprendre i en el desenvolupament integral i també, social, com a grup classe, han de formar part del projecte d’una Línia d’Escola.

LA  TECNOLOGIA   AL   SERVEI   DE  L’APRENETATGE

La tecnologia digital pot potenciar les bones pràctiques a l’aula, però simplement per utilitzar-la no es garanteix la millora dels aprenentatges. El que sí que és cert, és que el seu ús pressuposa un replantejament de les estratègies que haurem d’adoptar per propiciar l’aprenentatge de tots els alumnes. És fonamental que les experiències d’aprenentatge s’impregnin amb la tecnologia digital, per tal que els alumnes, a l’igual de la seva vida quotidiana, tinguin accés a dispositius i a diverses aplicacions, la utilització dels quals els ha de permetre participar en la cultura digital i facilitar-los la creació i la millora de coneixement, sobretot en entorns en xarxa que permetin la construcció cooperativa.

Segons La naturalesa de l’aprenentatge, guia elaborada dins del marc del projecte Innovative Learning Environments de l’OCDE, els enfocaments centrats en l’alumne que apliquen la tecnologia a l’aprenentatge apoderen l’estudiant i fomenten experiències d’aprenentatge positives que, altrament, no serien possibles. A més, la tecnologia ofereix eines valuoses per a altres blocs de construcció en entorns d’aprenentatge eficaços que inclouen la personalització, l’aprenentatge cooperatiu, la gestió de l’avaluació formativa i molts mètodes basats en la investigació.

 

Referències

© CAST (2011). Universal Design for Learning Guidelines version 2.0. Wakefield, MA: Author. https://udlguidelines.cast.org/?utm_source=castsite&utm_medium=web&utm_campaign=none&utm_content=footer.

(1) Rose, D.H., Gravel, J.W., & Gordon, D. (2014). Universal design for learning. In L. Florian (Ed.) SAGE handbook of special education, 2nd Ed (pp. 475-491). London: SAGE. doi: https://sk.sagepub.com/reference/the-sage-handbook-of-special-education-2e/n30.i2852.xml

 

 

Com llegeix el cervell?

Rosina Uriarte

february_1471

El cervell està format per dos hemisferis simètrics. Cadascun d’ells té funcions per a les quals està més especialitzat, però tots dos participen en totes aquestes funcions, treballant conjuntament en totes i cadascuna de les nostres interpretacions i respostes.

L’hemisferi esquerre, anomenat també “simbòlic” o “lògic”, és el controlador del llenguatge i del processament seqüencial de la informació.

L’hemisferi dret, anomenat “visual”, “postural” o “holístic”, s’encarrega de processar la informació córporo-espacial, treballa amb imatges visuals i controla les funcions holístiques (relatives al tot, que «ell considera tot alhora).

L’acte de llegir, quan es realitza amb l’hemisferi dret, està basat en tècniques visio-espacials i holístiques, per exemple paraules senceres o el mètode “veure-dir”. Aquest és el mètode de lectura que fem servir a la Estimulació Primerenca i que pot començar a les  primeres etapes de la vida.

El nen petit és capaç de reconèixer paraules completes i poc a poc va associant la grafia d’aquestes paraules als seus sons de manera que li serà molt fàcil aprendre a llegir paraules noves per si mateix.

La lectura amb l’hemisferi esquerre implica decodificar  símbols individuals, construir paraules a partir de lletres i estructures basades en la fonètica. Aquesta és la forma tradicional d’aprendre a llegir, en la que el nen va interpretant lletres de manera individual que van combinant per reproduir els diferents fonemes que formen les paraules.

Hi ha un moment en el procés d’aprendre a llegir en que l’equilibri del cervell passa de dreta a esquerra, aproximadament a l’edat de 6 o 7 anys.

A aquesta edat, quan comença l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura a l’escola, el nen necessita comptar amb unes coordenades ben definides i estables i un punt de partida per poder organitzar la informació sobre el paper, per no confondre “la” amb “a”, les unitats i les desenes o els conceptes anterior i posterior, afegir o treure, etc.

Quan fallen aquestes coordenades, es produeix una tendència al desordre. Aquí és on pot aparèixer la dislèxia.

Les persones dislèxiques sembla que prefereixen mètodes d’aprenentatge de l’hemisferi dret. Quan escriuen o llegeixen tenen dificultat per aplicar tècniques de l’hemisferi esquerre.

Una dada curiosa recollit en el llibre de Sally Goddard “Reflexos, aprenentatge i comportament”:

 

 

coloresleer

En el llunyà orient, on el llenguatge escrit es basa en pictogrames, la dislèxia rarament existeix. Gran part de la filosofia d’orient està basada també en el pensament de l’hemisferi dret, per exemple, la capacitat que el futur, el present i el passat coexisteixen simultàniament. Quan somiem fem això, de manera que successos lògicament desconnectats es poden observar junts, a través d’una representació holística i visio-espacial.

En aquesta prova cal dir els colors sense llegir la paraula (que correspon a un color diferent). Per realitzar aquesta prova, hem d´inhibir la lectura que realitza l’hemisferi esquerre per dir el color de la paraula.

L’hemisferi esquerre analitza les lletres i llegeix, el dret veu el conjunt, la imatge i distingeix el color.

Aquest és un exemple de com competeixen els dos hemisferis i com especialment l’hemisferi dominant (l’esquerre, el que interpreta les lletres) intenta imposar-se sobre la tasca de l’hemisferi subdominant (el dret, la comesa és en aquest cas, reconèixer el color).

En els nens amb problemes de lateralitat, en els quals les dominàncies no estan clares, tots dos hemisferis competeixen,  en lloc de col·laborar, de manera que, amb aquesta prova podem fer-nos una idea de l’esforç que han de realitzar aquests nens per poder dur a terme activitats que són molt més senzilles per a la majoria dels seus companys.

EL ODREN NO IPMOTRA

SGEUN UN ETSDUIO D’UNA UIVENRSDIAD IGNLSEA, NO IPMOTRA EL ODREN AL QUE LES LTEARS ETSAN ERSCIATS, L’UICNA CSOA IPORMTNATE ÉS QUE LA PMRIREA I l’útlima LTERA ESETN ECSRITAS A LA PSIOCION COCRRTEA. EL RSTEO PEUDEN ETSAR TTAOLMNTEE MAL I FINS I TOT A SI PORDAS LERELO SENSE POBRLEAMS. ETSO ÉS PQUORE NO LEMEOS CADA LTERA PER SI MSIMA, SNIO LA PAALBRA EN UN TDOO.
PRESNOAMELNTE ME PREACE ICRNEILBE.
TNATOS AOÑS D’COLGEIO A AL BSAURA?

En aquest text veiem una prova de com col·laboren els dos hemisferis a l’hora de llegir en el cas d’un bon lector sense problemes de lateralitat i amb un cos Callós ben desenvolupat (recordem que és aquest el que realitza el transvasament d’informació d’un hemisferi a  l’altre). En la lectura d’aquestes paraules desordenades, l’hemisferi esquerre interpreta les lletres i llegeix pròpiament dit, però el dret reconeix les paraules com un tot, com una imatge, de manera que impedeix que el desordre en les lletres destorbi  la lectura.

FONTS:asesoramiento

Les TICs generen noves funcions cerebrals. nu.- Lic. Mirta De Andreis- www.mirtadeandreis.com

Estem en un nou món, emergent de les noves tecnologies que canvien dia a dia les formes de viure i comunicar-…./
… / L’escenari d’aquest nou món mostra la particularitat de la connexió permanent com així també tenen un paper important els missatges de text, els jocs en xarxa i els videojocs amb connexió a Internet.

Aquests avenços de la tecnologia configuren noves formes de viure en els espais públics i privats.

Però és molt més que això, Internet canviària o alteraria, segons estudis que s’estan realitzant, funcions cerebrals. Això sosté el Dr Gary Small en les conclusions d’una investigació feta a la Universitat de Califòrnia: “Percebem que l’exposició a la xarxa reforça alguns circuits neuronals.

Segons investigacions aplicades al tema dels canvis cerebrals que es produeixen amb l’ús de les tecnologies digitals i especialment Internet, s’observarien canvis, especialment en els circuits corticals i la capa externa de l’àrea gris del cervell, incloent els lòbuls frontal, parietal i temporal, responsables de les habilitats tecnològiques.

Tenint en compte els conceptes descrits anteriorment, inferim que les competències referides a la lectoescriptura estan canviant. Les noves tecnologies de la informació i comunicació, TIC, generen noves interaccions amb els objectes escrits i les lectures de les paraules.
Un nou lector del segle XXI, fa necessari repensar també un diferent tasca pedagògica, dins del complex món ciberespacial.



Aquest nou lector, salta d’un text a un altre vinculant les lectures. Per això desenvolupa noves competències d’identificació de grafemes, de paraules i d’oracions, com així també poder llegir les paraules claus. Tot això ho ha de fer no en un sol text sinó en diversos textos i vincles. Desenvolupa un tipus de lectura denominada “vinculant” justament per la lectura de les paraules claus.
Autora: Mirta De Andreis
Per llegir-ne més.

Saps que el cervell pot llegir a l’inrevés?

 

 
Investigadors del Centre Basc de Cognició, Cervell i Llenguatge van trobar que l’ésser humà pot entendre, de manera inconscient, les paraules reflectides en el mirall igual que les escrites de forma normal, almenys durant uns instants en girar-les mentalment.

“En un període molt primerenc del processament, entre els 150 i els 250 mil·lisegons, el sistema visual trenca completament les paraules reflectides en el mirall i les reconeix.Encara que després el cervell de seguida detecta que no és la forma correcta i ‘recorda’ que així no cal processar-les”, va explicar a l’agència *SINC Jon Andoni *Duñabeitia, autor principal de la investigació.

Per realitzar l’estudi, que publica la revista NeuroImage, els investigadors varen  monitoritzar amb elèctrodes l’activitat cerebral de 27 participants mentre realitzaven dos experiments en una computadora.

En el primer es mostraven paraules amb algunes lletres rotadas durant 50 mil·lisegons (un flaix imperceptible, però que el cervell processa); i en el segon, la paraula especular completa (per exemple OVITOM en lloc de MOTIU).

Els resultats de l’encefalograma van revelar en tots dos casos que, entre els 150 i 250 mil·lisegons, després de presentar els vocables com es veuen en el mirall la resposta cerebral era la mateixa que quan es llegeixen de manera normal.

Contra la dislèxia

“Aquests resultats obren un nou camp en l’estudi d’efectes de rotació involuntària de lletres i paraules en individus amb dificultats associades a la lectura (dislèxia) o l’escriptura (disgrafia), va dir  Duñabeitia en declaracions que va publicar el diari espanyol ABC.

L’investigador va dir que els pares no han de preocupar-se quan els seus fills comencen a escriure girant les lletres.

“És la conseqüència directa de la propietat de rotació en mirall del sistema visual. De fet és comú que els nens i nenes comencin a escriure així fins que aprenen les formes “canòniques”a l’escola.

“Ara sabem que rotar les lletres no és problema exclusiu d’alguns dislèxicss, ja que tota persona ho fa de manera natural i inconscient, però el que cal entendre és per què els normolectors poden inhibir-ho i algunes persones amb dificultats en lectoescriptura no, confonent la ‘b’ per la ‘d’, per exemple”, va explicar Duñabeitia.

La comunitat científica encara no ha descobert com la lectura, una eina apresa relativament tard en el desenvolupament humà, pot inhibir la rotació mental en mirall, una capacitat visual comuna en molts animals.

“Un tigre és un tigre pel perfil dret i per l’esquerre, però una paraula escrita en mirall perd el seu sentit; encara que ara ja sabem que no és tan incomprensible per al nostre sistema visual perquè és capaç de processar-la com si fos correcta”, va concloure l’investigador.

Font: Informador

Segons un estudi   de la  Universitat de  Northwestern (Illinois, EEUU) i  que  es publica al  darrer número  de la  revista Plos One, han  investigat els  beneficis  de la música i  han  arribat  a  diverses  conclusions. Algunes  són per exemple, que  les  persones  grans  que  han  rebut una  educació  musical tenen  molt  més  desnvolupades les  capacitats auditives i  la  memòria que  les persones  que no  han estudiat  música;  a més,  la  formació  musical ajuda  a mantenir aquestes  capacitats en  millor estat  davant  els  efectes  de l’envelliment.

cantigasdesantamariapanpipes

Els  resultats han  demostrat que els músics  que  començaren  sobre els  9 anys a  tocar  un instrument, i  que  segueixen  assajant gran  part  de la  seva  vida, superàren  en totes  les capacitats mesurades : memòria  auditiva, memòria visual  i  de processament temporal  auditiu que  el grup control  de no-músics, excepte en  memòria  visual en la  que  els  resultats  foren  iguals  en els  18 músics que en  els altres  17 individus.

musica

Segons  els investigadors, les eines de  treball  dels músics  són la memòria, la  capacitat  auditiva i  el sistema  nerviós. Al  treballar  amb  ells,  es  desenvolupen i  s’aguditzen  més  que  en la  resta  de les  persones.

Aniversari del naixement de Hans Asperger.

nen-amb-la-sandrome-daspergerhans-asperger

Hans Asperger (18 de febrer de 1906 – 21 d’octubre de 1980) va ser un pediatra i psiquiatra nascut a Viena, Àustria.
La síndrome d’Asperger va ser a nomenada amb honor seu.
Va publicar la primera definició de la síndrome d’Asperger al 1944. Identificà un patró de comportament i d’habilitats percebut, predominantment, en els nens varons com a “psicopatia autística” un trastorn de la personalitat. El patró incloïa una “absència d’empatia, reduïda habilitat per a les relacions socials, conversacions solitàries, un arrelament a un interés especial i moviments ensopits.
Asperger va anomena els seus pacients com a “els petits professors” ja que demostraven extensos coneixements sobre un tema en particular.
L’any 2006 es declarà l’ANY INTERNACIONAL D’ASPERGER , en coincidir a mb el centenari del seu naixement.

2011 l’Any de la Investigació de l’Alzheimer

logo2011-11logo_frs
menu_alzheimer

La Fundació Pasqual Maragall i la Fundació Reina Sofía han declarat l’any 2011 com l’Any de la Investigació Internacional de l’Alzheimer.
L’objectiu que es pretèn és atreure patrocinadors privats a nivell internacional, per poder obtenir recursos dedicats a la investigació.

Feu una ullada   8-): www.alzheimerinternacional2011.org

La Neuropsicologia infantil s’està començant a implantar a Espanya

BAEZA (JAÉN), 19 (EUROPA PRESS)

La  catedràtica  Carme junqué, que participa en el  cicle de  ponències “Actualització  dels  trastorns  del  desenvolupament infantil. Una aproximació psicobiològica”. Dintre  dels  cursos d’estiu que la Universidad Internacional de Andalucía (UNIA) imparteix a  Baeza, ha assegurat que la neuropsicologia  infantil està  “començant  a implantar-se a Espanya”.

Aquesta  disciplina,  que s’encarrega d’analitzar  la base  neurològica  de la  conducta  i  dels  trastorns  mentals, té  encara escasa presència als plans  universitaris. “Es  pot trobar  com  a assignatura  optativa a les  facultats  de  Psicologia. A  Medicina ni tan sols  es  cursa, afirma  Junqué.

A  Espanya  la neuropsicologia  va  começar  a tractar-se en l’aplicació  als trastorns  de l’edat  adulta, “però ha  costat  molt  d’esforç  que a quests  estudis  s’apliquin  a  l’anàlisi  de les  disfuncions en la  lectura, l’escriptura  i  el càlcul, ja  que  no  són  conseqüència  de  lesions  cerebrals”, sosté  la investigadora  en una  entrevista  a  Europa Press.

nen-llegint-amb-problemes

Junqué  defensa  la  seva  especialitat, encara no  regoneguda  al  país, sobretot  perquè “haria d’ésser  obligatòria en el  diagnòstic  i tractament  d’infants  amb  trastorns  del  desenvolupament, perquè  molts  d’ells  poden tenir disfuncions  cerebrals, no necessàriament  lesions, però  si un  defecte  de  maduració, o també  podem  trobar-nos  que les  condicions  ambientals hagin  configurat  un  cervell poc  eficient”.

“La neuropsicologia  permet  una reestructura ció  del  cervell, un canvi  en la manera  de processar la informació”, ha  explicat Junqué que coordina  un  grup d’investigació en Neuropsicologia financiat  per la Generalitat de Catalunya des  de  1995, i ha  rebut  d’aquesta  institució la  distinció com a  investigadora sènior.

D’altra  banda, l’experta  es  lamenta de  la “baralla  de  competències”  que, creu,  existeix actualment  entre  els neuropsicòlegs  i  els  psicòlegs  clínics.

“Una  persona  pot  haver  cursat  la  carrera  de  psicologia clínica  i  no tenir  cap  formació en neuropsicologia perquè  a  l’hospital on  s’ha  format no  hagi anàlisi d’aquest  tipus. En  aquest  cas  estaria exercent  un a persona sense  coneixements  i  sense  pràctiques, encara  que t ingui un  títol superior”, fa  constar  la ponent.

ALS  CENTRES  EDUCATIUSmestrra-i-nena-llegint

En un  horitzó  “molt  llunyà” es  vislumbra la col·laboració  dels neuropsicòlegs  als  centres educatius. “Probablement  es  faci realitat  com  ajud  en patologies  molt  puntuals  com  pot  ser la  dislèxia”

Avui dia, la  seva especialitat troba  la  màxima  expansió  als  serveis  de  pediatria, sobretot  en el tractament  de nadons  prematurs,  ja que troben “una major  conscienciació  dels pares”.

La  investigadora ha parlat  a  Baeza sobre les  alteracions  cerebrals  i  cognitives  associades a  la prematuritat. Pel  mateix  fet  que un nadó  sigui  prematur, ha  explicat la  Carme Junqué, “ja  corre  un  risc  de patir trastorns del  desenvolupament infantil i  lesions  cerebrals”.

bebes-prematuros1

“Al voltant  d’un  30% dels prematurs  pateixen lesions. Això  s’ha  descobert  ,  utilitzant tècniques de neuroimatge sofisticades,  cervells menys  desnvolupats que els  de la  resta  dels  nou  nascuts,  encara  que  no hagueren  tingut  hemorràgies”, ha  afegit. No obstant, afegeix  Carme  Junqué, “aquestes lesions es  poden  compensar,  reorganitzant  el  cervell. Els nens poden  progressar  i  situar-se en nivells  normals  de  desenvolupament  a  la  seva  vida  adulta”.

COMPORTAMENT Caçador o carronyaire?

Extret  de  Quo. News (Revista Periòdica de  Divulgació)

Depende del tamaño del cerebro

Juan Scaliter

Trucha fontinalis
Els hàbits d’alimentació del alguns peixos estan determinats per la mida del seu cervell. Així ho ha descobert el professor Rob McLaughlin, de la Universitat de Guelph (Canadà).

“Hem descobert – assenyala McLaughlin – que els peixos que neden en aigües obertes a la recerca de menjar tenen telencèfal més grans que els que esperen que l’aliment vingui cap a ells.”

El telencèfal és la regió del cervell que està relacionada amb el moviment i l’ús de l’espai en els peixos. “És responsable de l’habilitat del peix per nedar per diferents llocs i recordar el paisatge de manera que no es perdi”.

Tot i que la investigació demostra que els hàbits alimentaris d’alguns peixos estan relacionats amb la mida del seu cervell, McLaughlin no té clar encara si els diferents comportaments desencadenar les diferències en el cervell o si, per contra, van ser les diferències estructurals les que canviar el comportament. “Pot haver alguna cosa en l’ambient o en l’estructura cerebral – conclou McLaughlin – que fa que alguns peixos siguin més actius que altres ja que hi ha evidència que el seu cervell és força plàstic i pot canviar l’estructura depenent d’on es desenvolupen més ràpid les neurones. ”


L’estudi es va realitzar en dues truita fontinalis (Salvenilus fontinalis) amb diferents hàbits i per McLaughlin constitueix una oportunitat única de comprendre per què hi ha diferents personalitats en individus d’una mateixa espècie: “Sovint tendim a centrar-nos en com afectem el nostre ambient i com redueixen la biodiversitat nostres accions, però obviem processos que constantment creen biodiversitat “.