EL DIA MUNDIAL SENSE FUM A L’HOSPITAL DEL MAR DE BARCELONA.

El Dia Mundial Sense Tabac té el propòsit de fomentar un període de 24 hores d’abstinència de totes les formes de consum de tabac arreu del món. Se celebra a tot el món el 31 de maig de cada any.
El logotip és una rosa i un cendrer.

El Tema d’aquest any 2012 és La intreferència de la indústria tabacalera

A l’Hospital del Mar es va muntar, al porxo principal, una taula on les infermeres del Departament de Salut Laboral oferien als usuaris fer uns tests que determinaven l’edat real del pulmó, i un altre que indicava a la persona que havia bufat, el grau de contaminació pulmonar.
A més recomanaven a tothom que volgués deixar de fumar l’ajud del seu Centre de Salut de Referència.

Dia Mundial de l’Hemofília, 17 d’abril

La Hemofília

Què és la Hemofília?

Causes, tipus, símptomes clínics i transmissió hereditària

Antonio Liras
Departament de Fisiologia. Facultat de Biologia. Universitat Complutense de Madrid

La Hemofília és una malaltia que afecta la coagulació de la sang ja que es caracteritza per un defecte en algun dels elements, anomenats factors, que es necessiten perquè la sang coaguli. Així la Hemofília A es produeix perquè no és del tot funcional el factor VIII i la Hemofília B quan no ho és el factor IX. Això pot ser perquè no hi ha res de factor o bé perquè el que hi ha no funciona adequadament.

La freqüència d’aquesta malaltia és baixa pel que fa a la Hemofília se la coneix com malaltia rara ja que, per exemple, la Hemofília A es produeix en 1 de cada 6.000 nounats vius i la Hemofília B en 1 de cada 30.000.

La coagulació de la sang és, per fer-nos una idea més gràfica, com una filera, una fila de fitxes de dòmino que situem una darrere l’altra i que com quan érem petits empenyíem la primera i aquesta feia caure successivament a totes les altres.

Si això ho haguéssim fet dins d’un tub en el que hi hagués un orifici que fos tapat per l’última fitxa hauríem aconseguit que el líquid que passés per aquest tub no es perdés.

La Hemofília seria aquesta situació en què una de les fitxes intermèdies és més curta, defectuosa, que no és capaç d’empènyer al seu següent a la fila amb el que l’orifici no es tapa i la sang es perd.

Això explicat d’aquesta manera tan senzilla és la cascada de la coagulació en què les fitxes són els factors i en què l’última fitxa és el coàgul de fibrina.

Existeixen dos tipus principals d’Hemofília que es caracteritzen ambdues per presentar manifestacions d’episodis hemorràgics i dany articular, però que es diferencien en la fitxa que és defectuosa.

Així hi ha pacients que presenten un fenotip lleu (malalts lleus) que significa que presenten entre un 5 i un 40% de factor si es compara amb una persona sana, altres presenten un fenotip moderat (malalts moderats) ja que els seus nivells de factor estan entre l’1 i el 5% del normal i, finalment, hi ha els pacients greus que presenten menys de l’1% del nivell normal o fins i tot i, no és tan estrany, un zero (res)% de factor.

La Hemofília és una malaltia que no s’adquireix o es contreu com la grip o qualsevol altra infecció o malaltia per un accident traumàtic.

Es tracta d’una malaltia que s’hereta, es transmet de pares a fills i successives generacions.

És, per tant, una malaltia hereditària el defecte es troba en el cromosoma X, és a dir, el cromosoma que es relaciona amb el sexe pel que és una malaltia hereditària però a més lligada al sexe el que significa que en el cas concret de la Hemofília( la transmeten les dones portadores) i la pateixen els homes a causa de la dotació de dos cromosomes X (XX) de la dona i una dotació XY en l’home.

La transmissió de la Hemofília es diu que és recessiva i no dominant ja que pot ser que no aparegui en una generació següent (salt de generació) per la simple raó que es donin portadores sanes o homes sans, i sí aparegui en una altra generació posterior.

 

FONT: FEDHEMO

Segons un estudi   de la  Universitat de  Northwestern (Illinois, EEUU) i  que  es publica al  darrer número  de la  revista Plos One, han  investigat els  beneficis  de la música i  han  arribat  a  diverses  conclusions. Algunes  són per exemple, que  les  persones  grans  que  han  rebut una  educació  musical tenen  molt  més  desnvolupades les  capacitats auditives i  la  memòria que  les persones  que no  han estudiat  música;  a més,  la  formació  musical ajuda  a mantenir aquestes  capacitats en  millor estat  davant  els  efectes  de l’envelliment.

cantigasdesantamariapanpipes

Els  resultats han  demostrat que els músics  que  començaren  sobre els  9 anys a  tocar  un instrument, i  que  segueixen  assajant gran  part  de la  seva  vida, superàren  en totes  les capacitats mesurades : memòria  auditiva, memòria visual  i  de processament temporal  auditiu que  el grup control  de no-músics, excepte en  memòria  visual en la  que  els  resultats  foren  iguals  en els  18 músics que en  els altres  17 individus.

musica

Segons  els investigadors, les eines de  treball  dels músics  són la memòria, la  capacitat  auditiva i  el sistema  nerviós. Al  treballar  amb  ells,  es  desenvolupen i  s’aguditzen  més  que  en la  resta  de les  persones.

Aniversari del naixement de Hans Asperger.

nen-amb-la-sandrome-daspergerhans-asperger

Hans Asperger (18 de febrer de 1906 – 21 d’octubre de 1980) va ser un pediatra i psiquiatra nascut a Viena, Àustria.
La síndrome d’Asperger va ser a nomenada amb honor seu.
Va publicar la primera definició de la síndrome d’Asperger al 1944. Identificà un patró de comportament i d’habilitats percebut, predominantment, en els nens varons com a “psicopatia autística” un trastorn de la personalitat. El patró incloïa una “absència d’empatia, reduïda habilitat per a les relacions socials, conversacions solitàries, un arrelament a un interés especial i moviments ensopits.
Asperger va anomena els seus pacients com a “els petits professors” ja que demostraven extensos coneixements sobre un tema en particular.
L’any 2006 es declarà l’ANY INTERNACIONAL D’ASPERGER , en coincidir a mb el centenari del seu naixement.

21 de setembre El Dia Mundial del Alzheimer

Dedicat a la meva mare: Caridat Sabaté i Gaudens

diamundialalzheimer2009

El dia 21 de setembre se celebra el dia mundial de l’Alzheimer, aquesta data fou la triada per l’organització Mundiall de la Salut i la Federació Internacional de l’Alzeheimer per recordar, donar a conéixer la malaltia i difondre informació sobre ella.
Sol·licitant el suport i la solidaritat de la població en general , d’institucions i d’organismes oficials.

Com és i què suposa aquesta malaltia?:

Portal Alzheimer-online: www.alzheimer-online.org

Necessitat d’una Educació Alimentària.

Jamie Oliver ha sentit la  cuina des que era un  infant quan  treballava  al  pub  del  seu pare.

Ha  demostrat  un  precoç  talent  culinari i, també, una  passió  per  la  creació i innovació a la cuina, sempre  partint  d’aliments  frescos  i  saludables.

A l’última  dècada,  des  de  finals  dels anys  90 ha  construit  un  conglomerat  de  mitjans  de comunicació per  tot  el  món,  amb  programes  de  tv,  llibres,  utensilis  de  cuina i revistes. Tot  es  basa en una  fórmula de  menjar  senzilla i pràctica.

Ara, Oliver  utilitza  la  seva  fama  i  “savoir faire” per  atreure  l’atenció als  canvis  que  els  britànics  i  la població  d’Estats units  d’Amèrica haurien  de  fer  en l’estil  de  vida  i  amb  la  seva  dieta.


><

Els Nens Oblidats

La  Proporció  de  Pacients  Psiquiàtrics  és  molt  alta,  avui  dia, a  l’Occident.

mama-deprimeida

Malgrat  aquest fet  s’ha  vingut  subestiman  la  repercussió  de  la malaltia  psíquica  en  un  o  altre  dels  progenitors,  a la descendència.

Aquest  menors  d’edat han  de  conviure  des de  ben  petits  amb  la  depressió, la  mania  o  l’esquizofrènia.  Sobretot  quan  un  dels  afectats   és  la mare,  i més  quan  aquesta  es  queda sense  parella (cosa  que  succeeix   sovint).nena-amb-por-sola-i-trista1Les conseqüències de  la  continuada  sobrecàrrega que  pels  infants suposa  la malaltia  dels pares van des de  problemes  amb  la  son fins  a  situacions  d’angoixa  i  de  violència, passant  per  trastorns  psiquiàtrics  i somatics  i  depressions.

La  causa  fonamental  és  la inseguretat emocional  que  resulta  dels  brots  patològics  del pogenitor  malalt, de  conducta  normalment  imprevisible.

Es manifesta, també,  un  canvi  dràstic  en  les  relacions  paterno-filials.L’exigència  infantil  d’entrega  i  de protecció es  canvia, anul·lada  per  la malaltia,  i a certa edat de l’infant  es  tornen  els papers:  el  fill  cuida  del pare  o mare i  aquest  en  fill.

MILA HANKE, piscòloga  alemanya.

Mente  y  Cerebro. Nº 25 (Juliol-Agost, 2007)