http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/ca/jocs-i-retallables#popup/41/
Jocs on-line
Respon
Arxiu de la categoria: Salut
EL DIA MUNDIAL SENSE FUM A L’HOSPITAL DEL MAR DE BARCELONA.
El Dia Mundial Sense Tabac té el propòsit de fomentar un període de 24 hores d’abstinència de totes les formes de consum de tabac arreu del món. Se celebra a tot el món el 31 de maig de cada any.
El logotip és una rosa i un cendrer.
El Tema d’aquest any 2012 és La intreferència de la indústria tabacalera
A l’Hospital del Mar es va muntar, al porxo principal, una taula on les infermeres del Departament de Salut Laboral oferien als usuaris fer uns tests que determinaven l’edat real del pulmó, i un altre que indicava a la persona que havia bufat, el grau de contaminació pulmonar.
A més recomanaven a tothom que volgués deixar de fumar l’ajud del seu Centre de Salut de Referència.
Dia Mundial de l’Hemofília, 17 d’abril
La Hemofília
Què és la Hemofília?
Causes, tipus, símptomes clínics i transmissió hereditària
Antonio Liras
Departament de Fisiologia. Facultat de Biologia. Universitat Complutense de Madrid
La Hemofília és una malaltia que afecta la coagulació de la sang ja que es caracteritza per un defecte en algun dels elements, anomenats factors, que es necessiten perquè la sang coaguli. Així la Hemofília A es produeix perquè no és del tot funcional el factor VIII i la Hemofília B quan no ho és el factor IX. Això pot ser perquè no hi ha res de factor o bé perquè el que hi ha no funciona adequadament.
La freqüència d’aquesta malaltia és baixa pel que fa a la Hemofília se la coneix com malaltia rara ja que, per exemple, la Hemofília A es produeix en 1 de cada 6.000 nounats vius i la Hemofília B en 1 de cada 30.000.
La coagulació de la sang és, per fer-nos una idea més gràfica, com una filera, una fila de fitxes de dòmino que situem una darrere l’altra i que com quan érem petits empenyíem la primera i aquesta feia caure successivament a totes les altres.
Si això ho haguéssim fet dins d’un tub en el que hi hagués un orifici que fos tapat per l’última fitxa hauríem aconseguit que el líquid que passés per aquest tub no es perdés.
La Hemofília seria aquesta situació en què una de les fitxes intermèdies és més curta, defectuosa, que no és capaç d’empènyer al seu següent a la fila amb el que l’orifici no es tapa i la sang es perd.
Això explicat d’aquesta manera tan senzilla és la cascada de la coagulació en què les fitxes són els factors i en què l’última fitxa és el coàgul de fibrina.
Existeixen dos tipus principals d’Hemofília que es caracteritzen ambdues per presentar manifestacions d’episodis hemorràgics i dany articular, però que es diferencien en la fitxa que és defectuosa.
Així hi ha pacients que presenten un fenotip lleu (malalts lleus) que significa que presenten entre un 5 i un 40% de factor si es compara amb una persona sana, altres presenten un fenotip moderat (malalts moderats) ja que els seus nivells de factor estan entre l’1 i el 5% del normal i, finalment, hi ha els pacients greus que presenten menys de l’1% del nivell normal o fins i tot i, no és tan estrany, un zero (res)% de factor.
La Hemofília és una malaltia que no s’adquireix o es contreu com la grip o qualsevol altra infecció o malaltia per un accident traumàtic.
Es tracta d’una malaltia que s’hereta, es transmet de pares a fills i successives generacions.
És, per tant, una malaltia hereditària el defecte es troba en el cromosoma X, és a dir, el cromosoma que es relaciona amb el sexe pel que és una malaltia hereditària però a més lligada al sexe el que significa que en el cas concret de la Hemofília( la transmeten les dones portadores) i la pateixen els homes a causa de la dotació de dos cromosomes X (XX) de la dona i una dotació XY en l’home.
La transmissió de la Hemofília es diu que és recessiva i no dominant ja que pot ser que no aparegui en una generació següent (salt de generació) per la simple raó que es donin portadores sanes o homes sans, i sí aparegui en una altra generació posterior.
FONT: FEDHEMO
Salvem la vida de l’Anabel.
Segons un estudi de la Universitat de Northwestern (Illinois, EEUU) i que es publica al darrer número de la revista Plos One, han investigat els beneficis de la música i han arribat a diverses conclusions. Algunes són per exemple, que les persones grans que han rebut una educació musical tenen molt més desnvolupades les capacitats auditives i la memòria que les persones que no han estudiat música; a més, la formació musical ajuda a mantenir aquestes capacitats en millor estat davant els efectes de l’envelliment.
Els resultats han demostrat que els músics que començaren sobre els 9 anys a tocar un instrument, i que segueixen assajant gran part de la seva vida, superàren en totes les capacitats mesurades : memòria auditiva, memòria visual i de processament temporal auditiu que el grup control de no-músics, excepte en memòria visual en la que els resultats foren iguals en els 18 músics que en els altres 17 individus.
Segons els investigadors, les eines de treball dels músics són la memòria, la capacitat auditiva i el sistema nerviós. Al treballar amb ells, es desenvolupen i s’aguditzen més que en la resta de les persones.
Presentació de l’Aula Escolar Hospitalària. Hospital del Mar. Barcelona
Aniversari del naixement de Hans Asperger.
Hans Asperger (18 de febrer de 1906 – 21 d’octubre de 1980) va ser un pediatra i psiquiatra nascut a Viena, Àustria.
La síndrome d’Asperger va ser a nomenada amb honor seu.
Va publicar la primera definició de la síndrome d’Asperger al 1944. Identificà un patró de comportament i d’habilitats percebut, predominantment, en els nens varons com a “psicopatia autística” un trastorn de la personalitat. El patró incloïa una “absència d’empatia, reduïda habilitat per a les relacions socials, conversacions solitàries, un arrelament a un interés especial i moviments ensopits.
Asperger va anomena els seus pacients com a “els petits professors” ja que demostraven extensos coneixements sobre un tema en particular.
L’any 2006 es declarà l’ANY INTERNACIONAL D’ASPERGER , en coincidir a mb el centenari del seu naixement.
21 de setembre El Dia Mundial del Alzheimer
Dedicat a la meva mare: Caridat Sabaté i Gaudens
El dia 21 de setembre se celebra el dia mundial de l’Alzheimer, aquesta data fou la triada per l’organització Mundiall de la Salut i la Federació Internacional de l’Alzeheimer per recordar, donar a conéixer la malaltia i difondre informació sobre ella.
Sol·licitant el suport i la solidaritat de la població en general , d’institucions i d’organismes oficials.
Com és i què suposa aquesta malaltia?:
Portal Alzheimer-online: www.alzheimer-online.org
Necessitat d’una Educació Alimentària.
Jamie Oliver ha sentit la cuina des que era un infant quan treballava al pub del seu pare.
Ha demostrat un precoç talent culinari i, també, una passió per la creació i innovació a la cuina, sempre partint d’aliments frescos i saludables.
A l’última dècada, des de finals dels anys 90 ha construit un conglomerat de mitjans de comunicació per tot el món, amb programes de tv, llibres, utensilis de cuina i revistes. Tot es basa en una fórmula de menjar senzilla i pràctica.
Ara, Oliver utilitza la seva fama i “savoir faire” per atreure l’atenció als canvis que els britànics i la població d’Estats units d’Amèrica haurien de fer en l’estil de vida i amb la seva dieta.
><
Els Nens Oblidats
La Proporció de Pacients Psiquiàtrics és molt alta, avui dia, a l’Occident.
Malgrat aquest fet s’ha vingut subestiman la repercussió de la malaltia psíquica en un o altre dels progenitors, a la descendència.
Aquest menors d’edat han de conviure des de ben petits amb la depressió, la mania o l’esquizofrènia. Sobretot quan un dels afectats és la mare, i més quan aquesta es queda sense parella (cosa que succeeix sovint).
Les conseqüències de la continuada sobrecàrrega que pels infants suposa la malaltia dels pares van des de problemes amb la son fins a situacions d’angoixa i de violència, passant per trastorns psiquiàtrics i somatics i depressions.
La causa fonamental és la inseguretat emocional que resulta dels brots patològics del pogenitor malalt, de conducta normalment imprevisible.
Es manifesta, també, un canvi dràstic en les relacions paterno-filials.L’exigència infantil d’entrega i de protecció es canvia, anul·lada per la malaltia, i a certa edat de l’infant es tornen els papers: el fill cuida del pare o mare i aquest en fill.
MILA HANKE, piscòloga alemanya.
Mente y Cerebro. Nº 25 (Juliol-Agost, 2007)