Placebo: donar  plaer a……

S’utilitza per  anomenar un medicament  o  droga que, no tenint per si  mateix cap  acció  terapèutica, pot  produir algun  efecte curatiu en el malalt, si aquest  el  rep convençut  que el  remei  té  realment  tal propietat. Aquesta  paraula  va  entrar  al castellà per via  culta, provinent  del llatí  placebo (agradarà, complaurà), amb  base a la idea que el metge recepta un placebo només per satisfer el pacient.

Pupil·la:

Prové  del  llatí pupil·la diminutiu de pupa, que en  aquesta  llengua significa tan 2nina” com “nena”.

Aquesta  curiosa  metàfora es  tradueix també en  grec  clàssic, llengua en la qual

kore significava alhora “canell”, “nena” i “pupil·la”.

Fernando Navarro, en el  seu  llibre Parentius insòlits del  llenguatge, ens  recorda que  la  veu grega ens  va  arribar  fins  a  nosaltres en paraules del  llenguatge  mèdic com coreoplàstia (cirurgia plàstica de la pupi·la) o  isocoria (igualtat en la grandària  de les  pupil·les).

Font:La Mil·lenària història  de les paraules. Ricard  Soca.  Edit:  Associació Cultural

Arturo Nebrija, 2009.

En  hebreu la  pupil·la   es  diu eshon ayin “l’homenet de l’ull”. En  anglès aquesta paraula es  fa  servir  tan com  alumne  com  per  part  de l’ull i té el mateix  origen  que  puppet

que significa “ninot”.