Placebo: donar plaer a……
S’utilitza per anomenar un medicament o droga que, no tenint per si mateix cap acció terapèutica, pot produir algun efecte curatiu en el malalt, si aquest el rep convençut que el remei té realment tal propietat. Aquesta paraula va entrar al castellà per via culta, provinent del llatí placebo (agradarà, complaurà), amb base a la idea que el metge recepta un placebo només per satisfer el pacient.
Pupil·la:
Prové del llatí pupil·la diminutiu de pupa, que en aquesta llengua significa tan 2nina” com “nena”.
Aquesta curiosa metàfora es tradueix també en grec clàssic, llengua en la qual
kore significava alhora “canell”, “nena” i “pupil·la”.
Fernando Navarro, en el seu llibre Parentius insòlits del llenguatge, ens recorda que la veu grega ens va arribar fins a nosaltres en paraules del llenguatge mèdic com coreoplàstia (cirurgia plàstica de la pupi·la) o isocoria (igualtat en la grandària de les pupil·les).
Font:La Mil·lenària història de les paraules. Ricard Soca. Edit: Associació Cultural
Arturo Nebrija, 2009.
En hebreu la pupil·la es diu eshon ayin “l’homenet de l’ull”. En anglès aquesta paraula es fa servir tan com alumne com per part de l’ull i té el mateix origen que puppet
que significa “ninot”.