Hadi Partovi: Les escoles haurien 
d’estar ensenyant creativitat, col·laboració, resolució de problemes, gestió de projectes…
Aquestes són les habilitats que les persones necessiten als seus llocs de treball, i tot i així, el currículum no les ensenya.
L’inversor i empresari, Hadi Partovi, és el cofundador de Code.org, una ONG que ja ensenya a programar un de cada tres estudiants nord-americans i que aspira a repetir aquest objectiu a Europa. Començant per Espanya.
De la mateixa manera que no cal ser electricista per entendre com funciona una bombeta, tampoc no cal convertir-se en enginyer informàtic per desenvolupar unes nocions bàsiques en programació i informàtica que semblen imprescindibles en un món cada vegada més digitalitzat. Hadi Partovi (Teheran, Iran, 1972), fundador i CEO de CODE.org, no té cap dubte: cal que les escoles deixin enrere les habilitats ja antiquades que avui se solucionen amb un mòbil, que redefineixen el currículum i que s’esforcen per dotar els alumnes de les competències que els exigirà demà el mercat de treball.
Aprofitant la seva recent visita a Espanya per participar al Tour del Talent organitzat per la Fundació Princesa de Girona, EL PAÍS conversa amb ell sobre la importància de l’educació tecnològica i del paper que CODE.org juga a més de 180 països a tot el món .
Pregunta. Què va empènyer Hadi Partovi i el seu germà a fundar CODE el 2013? Continua avui tenint motivació suficient?
Resposta. Per entendre per què vaig crear CODE cal tornar la mirada cap al passat. Jo em vaig formar pel meu compte o amb els meus pares: la meva mare era informàtica, el meu pare era físic i jo vaig aprendre a programar mentre vivia a l’Iran durant la guerra Iran-Iraq. Com a nen, aquell era un lloc terrible per créixer, i programar a una edat tan primerenca va ser la meva manera d’escapar-se d’una vida al mig de la guerra. I quan ens vam mudar als Estats Units, com a família d’emigrants, teníem pocs diners, i això em va donar l’oportunitat de construir una carrera i obtenir prosperitat econòmica.
Tot això em va fer adonar que la majoria dels estudiants no tenen uns pares com els meus, que els exposin a aquest tipus de coneixements. Perquè a l’escola aprenem Matemàtiques, Biologia, Química, Història… però ningú no té les ciències informàtiques com a part de la seva rutina escolar diària, i per això són molt pocs els estudiants que en gaudeixen els beneficis. Així, em vaig proposar democratitzar l’accés perquè qualsevol alumne tingués la possibilitat d’aprendre’l.
Per què és tan important que els nens de Primària i Secundària aprenguin programació i informàtica? Al capdavall, no tots es convertiran en enginyers informàtics…
Imagina que les escoles no tinguessin currículum. No diríem: “No ensenyem Història; deixem-la només per als nens que vulguin ser historiadors. I tampoc Matemàtiques ni Biologia; reservem-les per als que vulguin ser matemàtics o biòlegs. El propòsit de l’escola és dotar els estudiants d’una educació completa que permeti entendre com funciona el món. I al segle XXI, això és impossible si no saps com el programari està transformant-ho. Tots aprenem com l’electricitat encén una bombeta sense convertir-nos en electricistes, oi? Però amb les ciències informàtiques, la majoria no en té ni idea. I això és important independentment del camp: el futur de la medicina està canviant radicalment gràcies a la tecnologia; si vols convertir-te en agricultor, el futur està en tractors autònoms o aprenentatge automàtic que fa servir visió computeritzada per examinar les plantes i decidir com tractar-les. No hi ha camp que no estiga sent transformat per la tecnologia.
Aprendre programació aporta algun altre tipus de beneficis?
R. Sí, i això és també molt important. Quan nosaltres anàvem a l’escola, sense tota la informació disponible a un sol clic a Internet, ens basàvem molt en la memorització. El problema és que moltes de les habilitats que les escoles ensenyen avui són habilitats del passat, per a situacions que avui solucionem amb els nostres telèfons, i confiem en Google quan hem de cercar informació. Les escoles haurien d’estar ensenyant creativitat, col·laboració, resolució de problemes, gestió de projectes… Aquestes són les habilitats que les persones necessiten als seus llocs de treball, i tot i així, el currículum no les ensenya. Les ciències informàtiques estan naturalment orientades cap als projectes, així que serveix per ensenyar aquestes habilitats de manera que no seria possible en assignatures com Matemàtiques.
Quines conseqüències negatives pot tenir no adquirir aquestes habilitats?
Ja veiem les conseqüències a la societat actual. La gent es queixa de la desigualtat salarial, però això no hauria de sorprendre quan només l’1% de les persones estan aprenent les habilitats que donen accés a les feines amb salaris més alts. Molts es preocupen pel poder del sector Big Tech, però ens trobem còmodes amb un sistema educatiu que deixa al 99% a la inòpia respecte a com crear tecnologia. Així que les conseqüències a què ens enfrontem avui són la desigualtat de gènere, la desigualtat salarial i el sorgiment de màquines amb entorns polítics que ni tan sols saben com bregar amb aquests avenços tecnològics. Part dels beneficis d’ensenyar informàtica com a part de l’educació bàsica és que els futurs advocats i els futurs votants sàpiguen com funciona la tecnologia, i sapiguem regular aspectes com l’aprenentatge automàtic o el futur de les comunicacions.
Quin és l’objectiu de CODE.org ?
El nostre principal objectiu és que cada escola ensenyi ciències informàtiques de la mateixa manera que ensenyen a llegir i escriure, Matemàtiques, Ciències i Història; que sigui part del currículum bàsic. El sistema educatiu és una indústria global de 10 trilions de dòlars, i nosaltres som un grup molt petit. Però una de les coses principals que fem és defensar un canvi de currículum; dir al món que hauríem de repensar el perquè enviem els nens a l’escola, què volem que aprenguin i què vol dir ser un ciutadà educat al segle XXI.
L’altra part principal del nostre treball és crear l’equivalent al llibre de text, perquè per aprendre informàtica no necessites un llibre, sinó programari, i CODE.org proporciona programes en línia gratuïts perquè qualsevol escola pugui ensenyar-lo a qualsevol ordinador equipat amb un navegador web . CODE és el primer mitjà que usen les escoles per ensenyar ciències informàtiques, perquè és gratis, ningú no ha de pagar per aquest servei. Ara hi ha 70 milions d’estudiants aprenent a la nostra plataforma, i dos milions d’aules han fet servir CODE.org amb fins educatius. Som una de les plataformes educatives amb un creixement més ràpid perquè donem suport a les escoles que comparteixen aquesta visió. I CODE és més que programació, perquè inclou ciència de dades, aprenentatge automàtic, networking i ciberseguretat, a més dels impactes ètics i socials del que significa la ciutadania digital al món actual.
A partir de quina edat es pot començar a aprendre programació i informàtica?
Et sorprendria tot allò que pot aprendre un alumne ja a primer o segon de Primària, fins i tot abans d’aprendre a llegir. En aquest moment, tot el que fan és arrossegar i moure fletxes i formes amb un significat que després ells poden fer servir per crear una bonica composició artística o fer que un robot es mogui per un laberint. En els primers anys, també poden aprendre què significa estar en línia, com protegir-te i què hauries de fer per mantenir-te segur. Quan estan a quart o cinquè, ja poden fer aplicacions o jocs senzills. I realment és increïble tot el que poden aprendre amb només 10 o 11 anys.
Només als Estats Units, uns 34 milions d’estudiants ja aprenen ciències informàtiques a través de CODE.org , i des del principi ha estat una iniciativa molt ben rebuda per líders de tot l’espectre polític. A Espanya, no ha estat diferent. Què té el CODE que posa d’acord gent amb mirades tan oposades?
El millor de la feina que fem és que no és gens controvertit, en un moment on la política mundial està especialment dividida; la gent veu problemes, però no solucions, i això ofereix precisament una solució i un camí cap endavant (preparar els estudiants per al futur) amb què ningú està en desacord. I tampoc ningú no s’oposa a ajudar els docents a aprendre noves habilitats ni a la igualtat d’oportunitats. Si parles d’augmentar els impostos, immediatament la gent s’hi oposa. Però parlem d’ajudar els nens, els negocis i l’economia, així que és igual si ets conservador o progressista, perquè això encaixarà igual. En un context de divisió política, la societat demana solucions, els polítics té alguna cosa a mostrar com un èxit i és hora de repensar el currículum.
Aquest any, he participat en un curs (a nivell d’abast espanyol) on he assolit la docència per a formar alumnes en Code.org
Aquí mostro un petit projecte que vaig fer i que podrien aconserguir-lo fer alumnes de segon o de tercer de primària.