Com aprenem les persones. Resposta al curs Programar i Avaluar per competènccies. Tutor: Juan Antonio Soler Vilanova
Respon
Arxiu de la categoria: Neurologia
Com llegeix el cervell?
Rosina Uriarte
El cervell està format per dos hemisferis simètrics. Cadascun d’ells té funcions per a les quals està més especialitzat, però tots dos participen en totes aquestes funcions, treballant conjuntament en totes i cadascuna de les nostres interpretacions i respostes.
L’hemisferi esquerre, anomenat també “simbòlic” o “lògic”, és el controlador del llenguatge i del processament seqüencial de la informació.
L’hemisferi dret, anomenat “visual”, “postural” o “holístic”, s’encarrega de processar la informació córporo-espacial, treballa amb imatges visuals i controla les funcions holístiques (relatives al tot, que «ell considera tot alhora).
L’acte de llegir, quan es realitza amb l’hemisferi dret, està basat en tècniques visio-espacials i holístiques, per exemple paraules senceres o el mètode “veure-dir”. Aquest és el mètode de lectura que fem servir a la Estimulació Primerenca i que pot començar a les primeres etapes de la vida.
El nen petit és capaç de reconèixer paraules completes i poc a poc va associant la grafia d’aquestes paraules als seus sons de manera que li serà molt fàcil aprendre a llegir paraules noves per si mateix.
La lectura amb l’hemisferi esquerre implica decodificar símbols individuals, construir paraules a partir de lletres i estructures basades en la fonètica. Aquesta és la forma tradicional d’aprendre a llegir, en la que el nen va interpretant lletres de manera individual que van combinant per reproduir els diferents fonemes que formen les paraules.
Hi ha un moment en el procés d’aprendre a llegir en que l’equilibri del cervell passa de dreta a esquerra, aproximadament a l’edat de 6 o 7 anys.
A aquesta edat, quan comença l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura a l’escola, el nen necessita comptar amb unes coordenades ben definides i estables i un punt de partida per poder organitzar la informació sobre el paper, per no confondre “la” amb “a”, les unitats i les desenes o els conceptes anterior i posterior, afegir o treure, etc.
Quan fallen aquestes coordenades, es produeix una tendència al desordre. Aquí és on pot aparèixer la dislèxia.
Les persones dislèxiques sembla que prefereixen mètodes d’aprenentatge de l’hemisferi dret. Quan escriuen o llegeixen tenen dificultat per aplicar tècniques de l’hemisferi esquerre.
Una dada curiosa recollit en el llibre de Sally Goddard “Reflexos, aprenentatge i comportament”:
En el llunyà orient, on el llenguatge escrit es basa en pictogrames, la dislèxia rarament existeix. Gran part de la filosofia d’orient està basada també en el pensament de l’hemisferi dret, per exemple, la capacitat que el futur, el present i el passat coexisteixen simultàniament. Quan somiem fem això, de manera que successos lògicament desconnectats es poden observar junts, a través d’una representació holística i visio-espacial.
En aquesta prova cal dir els colors sense llegir la paraula (que correspon a un color diferent). Per realitzar aquesta prova, hem d´inhibir la lectura que realitza l’hemisferi esquerre per dir el color de la paraula.
L’hemisferi esquerre analitza les lletres i llegeix, el dret veu el conjunt, la imatge i distingeix el color.
Aquest és un exemple de com competeixen els dos hemisferis i com especialment l’hemisferi dominant (l’esquerre, el que interpreta les lletres) intenta imposar-se sobre la tasca de l’hemisferi subdominant (el dret, la comesa és en aquest cas, reconèixer el color).
En els nens amb problemes de lateralitat, en els quals les dominàncies no estan clares, tots dos hemisferis competeixen, en lloc de col·laborar, de manera que, amb aquesta prova podem fer-nos una idea de l’esforç que han de realitzar aquests nens per poder dur a terme activitats que són molt més senzilles per a la majoria dels seus companys.
EL ODREN NO IPMOTRA
SGEUN UN ETSDUIO D’UNA UIVENRSDIAD IGNLSEA, NO IPMOTRA EL ODREN AL QUE LES LTEARS ETSAN ERSCIATS, L’UICNA CSOA IPORMTNATE ÉS QUE LA PMRIREA I l’útlima LTERA ESETN ECSRITAS A LA PSIOCION COCRRTEA. EL RSTEO PEUDEN ETSAR TTAOLMNTEE MAL I FINS I TOT A SI PORDAS LERELO SENSE POBRLEAMS. ETSO ÉS PQUORE NO LEMEOS CADA LTERA PER SI MSIMA, SNIO LA PAALBRA EN UN TDOO.
PRESNOAMELNTE ME PREACE ICRNEILBE.
TNATOS AOÑS D’COLGEIO A AL BSAURA?
En aquest text veiem una prova de com col·laboren els dos hemisferis a l’hora de llegir en el cas d’un bon lector sense problemes de lateralitat i amb un cos Callós ben desenvolupat (recordem que és aquest el que realitza el transvasament d’informació d’un hemisferi a l’altre). En la lectura d’aquestes paraules desordenades, l’hemisferi esquerre interpreta les lletres i llegeix pròpiament dit, però el dret reconeix les paraules com un tot, com una imatge, de manera que impedeix que el desordre en les lletres destorbi la lectura.
FONTS:
Les TICs generen noves funcions cerebrals. nu.- Lic. Mirta De Andreis- www.mirtadeandreis.com
Estem en un nou món, emergent de les noves tecnologies que canvien dia a dia les formes de viure i comunicar-…./
… / L’escenari d’aquest nou món mostra la particularitat de la connexió permanent com així també tenen un paper important els missatges de text, els jocs en xarxa i els videojocs amb connexió a Internet.
Aquests avenços de la tecnologia configuren noves formes de viure en els espais públics i privats.
Però és molt més que això, Internet canviària o alteraria, segons estudis que s’estan realitzant, funcions cerebrals. Això sosté el Dr Gary Small en les conclusions d’una investigació feta a la Universitat de Califòrnia: “Percebem que l’exposició a la xarxa reforça alguns circuits neuronals“.
Segons investigacions aplicades al tema dels canvis cerebrals que es produeixen amb l’ús de les tecnologies digitals i especialment Internet, s’observarien canvis, especialment en els circuits corticals i la capa externa de l’àrea gris del cervell, incloent els lòbuls frontal, parietal i temporal, responsables de les habilitats tecnològiques.
Tenint en compte els conceptes descrits anteriorment, inferim que les competències referides a la lectoescriptura estan canviant. Les noves tecnologies de la informació i comunicació, TIC, generen noves interaccions amb els objectes escrits i les lectures de les paraules.
Un nou lector del segle XXI, fa necessari repensar també un diferent tasca pedagògica, dins del complex món ciberespacial.
Aquest nou lector, salta d’un text a un altre vinculant les lectures. Per això desenvolupa noves competències d’identificació de grafemes, de paraules i d’oracions, com així també poder llegir les paraules claus. Tot això ho ha de fer no en un sol text sinó en diversos textos i vincles. Desenvolupa un tipus de lectura denominada “vinculant” justament per la lectura de les paraules claus.
Autora: Mirta De Andreis
Per llegir-ne més.
Dia mundial de l’Alzheimer.Com afecta la demència d’un familiar als infants de l’entorn.
19 i 21 de setembre de 2011
• Dia Mundial de l’Alzheimer
Activitat oberta a usuaris, familiars i professionals
En el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, l’Hospital de Dia de Geriatria del Centre Fòrum organitza un seguit d’activitats que es faran els propers 19 i 21 de setembre. El 19 de setembre la jornada està adreçada als professionals amb una conferència que porta per títol “La repercussió de la demència en els més petits de la família” a càrrec de Mª Jesús Megido, infermera d’ABS Centre de l’Hospitalet de Llobregat. El Dia Mundial de l’Alzheimer, que se celebra el 21 de setembre, és el dia en què les Associacions d’Alzheimer concentren els seus esforços en conscienciar a la societat sobre aquesta malaltia. S’estima que hi ha 24 milions de persones a tot el món que actualment pateixen demència. A continuació us detallem el programa d’activitats previstes.
Més informació:http://intranet.imas.es/media/upload/pdf//Dia_Alzheimer2011_editora_46_3947_1.pdf
Segons un estudi de la Universitat de Northwestern (Illinois, EEUU) i que es publica al darrer número de la revista Plos One, han investigat els beneficis de la música i han arribat a diverses conclusions. Algunes són per exemple, que les persones grans que han rebut una educació musical tenen molt més desnvolupades les capacitats auditives i la memòria que les persones que no han estudiat música; a més, la formació musical ajuda a mantenir aquestes capacitats en millor estat davant els efectes de l’envelliment.
Els resultats han demostrat que els músics que començaren sobre els 9 anys a tocar un instrument, i que segueixen assajant gran part de la seva vida, superàren en totes les capacitats mesurades : memòria auditiva, memòria visual i de processament temporal auditiu que el grup control de no-músics, excepte en memòria visual en la que els resultats foren iguals en els 18 músics que en els altres 17 individus.
Segons els investigadors, les eines de treball dels músics són la memòria, la capacitat auditiva i el sistema nerviós. Al treballar amb ells, es desenvolupen i s’aguditzen més que en la resta de les persones.
El Dia de l’Epilèpsia
“L’ascensió del gran mal”, una dissecció de l’epilèpsia en vinyetes.
“Un acercamiento a esta obra maestra del cómic en el Día Nacional de la Epilepsia“.
Pierre-François Beauchard o millor, David Bva tenir una infància marcada per la por: tenir epilèpsia. A partir dels cinc anys va viure la “mort i la resurrecció” del s eu germà, i ell va viure esperant que un dia li passés a ell. El seu germà s’allunyava cap un enorme cim anomenat epilèpsia.
La malaltia, els continuus viatges, la recerca per un mal incurable van insipirar l’obra de David B.
Malgrat tot, el llibre no solament el conforma l’epilèpsia, també recrea un món imaginari, on el cadàver del seu avi pren
2011 l’Any de la Investigació de l’Alzheimer
La Fundació Pasqual Maragall i la Fundació Reina Sofía han declarat l’any 2011 com l’Any de la Investigació Internacional de l’Alzheimer.
L’objectiu que es pretèn és atreure patrocinadors privats a nivell internacional, per poder obtenir recursos dedicats a la investigació.
Feu una ullada 8-): www.alzheimerinternacional2011.org
La Neuropsicologia infantil s’està començant a implantar a Espanya
BAEZA (JAÉN), 19 (EUROPA PRESS)
La catedràtica Carme junqué, que participa en el cicle de ponències “Actualització dels trastorns del desenvolupament infantil. Una aproximació psicobiològica”. Dintre dels cursos d’estiu que la Universidad Internacional de Andalucía (UNIA) imparteix a Baeza, ha assegurat que la neuropsicologia infantil està “començant a implantar-se a Espanya”.
Aquesta disciplina, que s’encarrega d’analitzar la base neurològica de la conducta i dels trastorns mentals, té encara escasa presència als plans universitaris. “Es pot trobar com a assignatura optativa a les facultats de Psicologia. A Medicina ni tan sols es cursa, afirma Junqué.
A Espanya la neuropsicologia va começar a tractar-se en l’aplicació als trastorns de l’edat adulta, “però ha costat molt d’esforç que a quests estudis s’apliquin a l’anàlisi de les disfuncions en la lectura, l’escriptura i el càlcul, ja que no són conseqüència de lesions cerebrals”, sosté la investigadora en una entrevista a Europa Press.
Junqué defensa la seva especialitat, encara no regoneguda al país, sobretot perquè “haria d’ésser obligatòria en el diagnòstic i tractament d’infants amb trastorns del desenvolupament, perquè molts d’ells poden tenir disfuncions cerebrals, no necessàriament lesions, però si un defecte de maduració, o també podem trobar-nos que les condicions ambientals hagin configurat un cervell poc eficient”.
“La neuropsicologia permet una reestructura ció del cervell, un canvi en la manera de processar la informació”, ha explicat Junqué que coordina un grup d’investigació en Neuropsicologia financiat per la Generalitat de Catalunya des de 1995, i ha rebut d’aquesta institució la distinció com a investigadora sènior.
D’altra banda, l’experta es lamenta de la “baralla de competències” que, creu, existeix actualment entre els neuropsicòlegs i els psicòlegs clínics.
“Una persona pot haver cursat la carrera de psicologia clínica i no tenir cap formació en neuropsicologia perquè a l’hospital on s’ha format no hagi anàlisi d’aquest tipus. En aquest cas estaria exercent un a persona sense coneixements i sense pràctiques, encara que t ingui un títol superior”, fa constar la ponent.
ALS CENTRES EDUCATIUS
En un horitzó “molt llunyà” es vislumbra la col·laboració dels neuropsicòlegs als centres educatius. “Probablement es faci realitat com ajud en patologies molt puntuals com pot ser la dislèxia”
Avui dia, la seva especialitat troba la màxima expansió als serveis de pediatria, sobretot en el tractament de nadons prematurs, ja que troben “una major conscienciació dels pares”.
La investigadora ha parlat a Baeza sobre les alteracions cerebrals i cognitives associades a la prematuritat. Pel mateix fet que un nadó sigui prematur, ha explicat la Carme Junqué, “ja corre un risc de patir trastorns del desenvolupament infantil i lesions cerebrals”.
“Al voltant d’un 30% dels prematurs pateixen lesions. Això s’ha descobert , utilitzant tècniques de neuroimatge sofisticades, cervells menys desnvolupats que els de la resta dels nou nascuts, encara que no hagueren tingut hemorràgies”, ha afegit. No obstant, afegeix Carme Junqué, “aquestes lesions es poden compensar, reorganitzant el cervell. Els nens poden progressar i situar-se en nivells normals de desenvolupament a la seva vida adulta”.
Els Nens Oblidats
La Proporció de Pacients Psiquiàtrics és molt alta, avui dia, a l’Occident.
Malgrat aquest fet s’ha vingut subestiman la repercussió de la malaltia psíquica en un o altre dels progenitors, a la descendència.
Aquest menors d’edat han de conviure des de ben petits amb la depressió, la mania o l’esquizofrènia. Sobretot quan un dels afectats és la mare, i més quan aquesta es queda sense parella (cosa que succeeix sovint).
Les conseqüències de la continuada sobrecàrrega que pels infants suposa la malaltia dels pares van des de problemes amb la son fins a situacions d’angoixa i de violència, passant per trastorns psiquiàtrics i somatics i depressions.
La causa fonamental és la inseguretat emocional que resulta dels brots patològics del pogenitor malalt, de conducta normalment imprevisible.
Es manifesta, també, un canvi dràstic en les relacions paterno-filials.L’exigència infantil d’entrega i de protecció es canvia, anul·lada per la malaltia, i a certa edat de l’infant es tornen els papers: el fill cuida del pare o mare i aquest en fill.
MILA HANKE, piscòloga alemanya.
Mente y Cerebro. Nº 25 (Juliol-Agost, 2007)