LA PASQUA FLORIDA A CATALUNYA

. La Pasqua se celebra amb el cant de les caramelles, que un cor porta a tot el poble fins a les masies més allunyades anunciant la Pasqua Florida, és a dir, la primavera. La paraula caramella ve del llatí vulgar calamella , de calamellus , ‘canoncito’, que ve de calamus , ‘canya’: es refereix a un instrument rústic de vent propi de pastors. Segurament van ser ells que feien faula de serenates pels masos festejant la Pasqua, una festa ramadera, i captant ous i botifarres.

Els caramellaires, cantaires, balladors, flabiolaires i tambors reben com a obsequi ous, llonganissa i altres queviures, i també diners: de manera que recapten fan un gran berenar l’endemà o per la Segona Pasqua. A Mallorca, les caramelles anomenen “Deixem el dol”, que és com comença una de les més antigues:

“Deixem el dol, cantem amb alegria,anirem a donar les Pastures a Maria…”

A les comarques de la Catalunya del Nord les caramelles s’anomenen goigs dels ous, de les botifarres, del vi o de les criades. Aquesta és una mostra d’un dels goigs tradicionals:

“Si ens doneu un formatge,Déu et conservi el cabratge;si ens donava cansalada,Déu conservi la tancada;si ens dones pa de formento,Déu conservi la sement;si ens dóna un ou del niu,Déu conservi quant en té.El que porta la cistellapensar potser és solter;més estima una donzellaque tots els ous que hi ha aquí.”

El cant de les caramelles s’ha associat amb els goigs del Roser, i alguns pobles encara celebren el Roser per Pasqua Florida. Potser Sant Julià de Vilatorta és la població que interpreta unes caramelles més lligades a Roser, són les més antigues documentades de tot Catalunya i daten de fa almenys quatre-cents anys. Surten en una comitiva formada per dues fileres de caramellaires, vestits amb capa i barret de copalta i amb un llaç vermell, i canten els goigs del Roser amb una polifonia antiga, acompanyats amb instruments de vent. Cada any, per Pasqüetes, Sant Julià de Vilatorta acull la trobada i concurs anual de les colles de caramelles de tot Catalunya.

Hi ha pobles on se segueix un protocol molt antic, com Ardèvol (Pinós de Solsonès), on les caramelles només se celebren cada tres anys. Els cantaires, prop d’una cinquantena i acompanyats del galeu de trabucaires, recorren totes les cases i les masies amb cavalleries ben enflocades, marcant el pas a ritme de bombo i platerets i encapçalats per una parella que porta la bandera i una altra que sosté la cistella de la col·lecta. En arribar a la casa fan el ball de cascavells, que, com el de bastons, serveix per netejar de qualsevol dany el terreny i els quatre vents cardinals. Aleshores, demanen permís per cantar i, si són convidats a entrar a la casa, se’ls dóna menjar i beguda i el mestre de cerimònia balla amb la mestressa, i la noia líder, amb el cap de casa.Finalment, recullen el donatiu que compensa la tasca del grup de joventut, que porta la benedicció de Pasqua i la primavera a totes les cases. A Súria, celebren unes caramelles en què participen deu grups de caramellaires. El dissabte recorren les masies, i el diumenge, després d’anar cantant pels carrers de la vila –amb les actuacions de balls de bastons i cascavells i amb la traça dels ballesters, que fan arribar poms de flors a les finestres més altes mitjançant un utensili plegable i extensible anomenat ballesta– realitzen una actuació conjunta al pavelló esportiu amb un repertori que inclou sardanes, valsos i cobles humorístiques.Destaca la sorollosa presència dels trabucaires, i de les boges, les encarregades de recaptar els obsequis, amb moltes cistelles i cistelles engalanades. celebren unes caramelles en què participen deu grups de caramellaires. El dissabte recorren les masies, i el diumenge, després d’anar cantant pels carrers de la vila –amb les actuacions de balls de bastons i cascavells i amb la traça dels ballesters, que fan arribar poms de flors a les finestres més altes mitjançant un utensili plegable i extensible anomenat ballesta– realitzen una actuació conjunta al pavelló esportiu amb un repertori que inclou sardanes, valsos i cobles humorístiques. Destaca la sorollosa presència dels trabucaires, i de les boges, les encarregades de recaptar els obsequis, amb moltes cistelles i cistelles engalanades.celebren unes caramelles en què participen deu grups de caramellaires. El dissabte recorren les masies, i el diumenge, després d’anar cantant pels carrers de la vila –amb les actuacions de balls de bastons i cascavells i amb la traça dels ballesters, que fan arribar poms de flors a les finestres més altes mitjançant un utensili plegable i extensible anomenat ballesta– realitzen una actuació conjunta al pavelló esportiu amb un repertori que inclou sardanes, valsos i cobles humorístiques. Destaca la sorollosa presència dels trabucaires, i de les boges, les encarregades de recaptar els obsequis, amb moltes cistelles i cistelles engalanades.que fan arribar poms de flors a les finestres més altes mitjançant un utensili plegable i extensible anomenat ballesta– realitzen una actuació conjunta al pavelló esportiu amb un repertori que inclou sardanes, valsos i cobles humorístiques. Destaca la sorollosa presència dels trabucaires, i de les boges, les encarregades de recaptar els obsequis, amb moltes cistelles i cistelles engalanades. que fan arribar poms de flors a les finestres més altes mitjançant un utensili plegable i extensible anomenat ballesta– realitzen una actuació conjunta al pavelló esportiu amb un repertori que inclou sardanes, valsos i cobles humorístiques. Destaca la sorollosa presència dels trabucaires, i de les boges, les encarregades de recaptar els obsequis, amb moltes cistelles i cistelles engalanades.

En Solsona y Sant Llorenç de Morunys, los caramellaires van a cantar por todas las plazas por la mañana. Llevan un tambor y una bandera, y van acompañados de un buen grupo de trabucaires y de carros engalanados.

A Flix, els cantaires són una trentena –molts d’ells vinculats a l’orfeó de la vila– amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermella. Interpreten tota mena de cançons, que aprofiten per llançar floretes a les noies, donar la benvinguda a la primavera i demanar la generositat del veïnat.

A Sant Cugat del Vallès, són els cors La Lira i La Unió els que surten a cantar les caramelles complint la prescripció que va fer Josep Anselm Clavé als seus cantaires. Ell les va introduir a Barcelona ia les viles i ciutats del seu voltant, amb una intenció sobretot festiva i lúdica. A través dels cors van passar a formar part de la tradició urbana i obrerista. Una de les cançons descriu l’esclat de l’alegria:

“Al cel lluïen milers d’estrelles,era de Pascua la hermosa noche,al vent llançaven les caramellescançons alegres entre el soroll…”

Cantadas de caramelles hay cientos en toda Cataluña, además de las descritas: en Tàrrega, Reus, Oliana, Gelida, Callús, Sitges, Sant Pere de Ribes, Cubelles, la Seu d’Urgell, Vilanova y la Geltrú, Vilafranca del Penedès, entre otras muchas.

El mono
Els dos possibles orígens etimològics del segon obsequi dels padrins als fillols conflueixen en el significat de l’obsequi. O bé es fa derivar de la paraula llatina munda , cistella amb dolços que s’oferia a la deessa Ceres a l’abril; o bé de l’àrab clàssic maüna o de l’àrab hispànic mawna , que sembla referir-se a l’obsequi d’un servent a un superior; de les muniquies , antigues festes gregues de mitjans d’abril dedicades a Artemisa, amb ofrenes de pastissos rodons adornats amb llumetes. També el llatí munus vol dir regal.Vinga d’on vingui, doncs, és un regal d’activació del parentiu de bateig, en aquesta ocasió tan significativa del calendari.

La mona o coca d’ous s’havia fet amb ous encastats a la massa, en nombre igual a l’edat del fillol a què anava destinat. La presència d’ous apropa la nostra Pasqua a altres pobles d’Europa, on els ous són els protagonistes, encara que pintats, i sovint amagats per la casa o pel jardí, perquè els nens i nenes de la casa els trobin. La mona, la buscarà el fillolt a calç padrí o padrina, o bé són els padrins que se l’emporten. Al sud del País Valencià i fins a Múrcia, s’ha tendit a donar a mona el significat de Pasqua, sense deixar de significar el pastís anomenat “pa cremat”, que sol anar a dinar al camp.A Mallorca fan “empanades”, a Menorca “queixades”, a Eivissa “flaons”, a l’Alguer el “panutxo”, uns i altres pastissos o coques de Pasqua.

L’evolució de la nostra mona cap al clàssic pastís de pa de pessic adornat amb crema, mantega o xocolata i adornada amb plomalls, fruita confitada i ous o figures de xocolata, fins a la complexitat pastissera actual, fa veritat la dita de JM de Sagarra que els pastissers són els darrers liturgistes. Les figures de xocolata, la reproducció, gairebé fallera, dels herois de l’any, deixen molt reculada aquella senzilla coca d’ous.

El mico familiar se sol menjar en un ressopó després de la vetlla pasqual o com a postres del menjar de Pasqua, però la mona dels padrins és costum, en molts llocs, d’anar a menjar-la en una forada el Dilluns de Pasqua, dia molt especial per celebrar una festa votada, per anar a trobar una ermita propera. Altres vegades, la forada es fa als horts del voltant del poble.

Comparació entre la Taxonomia de Bloom de 1964 i la Taxonomia de Bloom de 2001 (revisada) a la Taxonomia de Bloom Digital, 2008

 

Què és la Taxonomia de Bloom i com s’utilitza? 

 Benjamin Bloom és el creador de la Taxonomia de Bloom, un marc per categoritzar les metes educatives dissenyat específicament per ajudar docents i dissenyadors instruccionals a definir clarament els objectius d’aprenentatge i, alhora, crear formacions efectives que satisfacin les necessitats de l’alumnat

                                                                           Taxonomia de Bloom 1956 (substantius)  versus   Taxonomia de Bloom revisada 2001 (verbs)

La proposta original de Bloom data de l’any 1956, estableix una jerarquia d’objectius educatius que van vinculats a determinades habilitats de pensament. Partint de les habilitats de pensament inferiors, es va avançat fins a l’adquisició de les habilitats cognitives superiors. Aquesta taxonomia és revisada per Anderson i Krathwohl que introdueix dos canvis importants: Les categories passen a ser descrites mitjançant verbs i que situen la creativitat al nivell més alt.

 

Taxonomías de Bloom y Anderson - Krathwohl

Imatge procedent d’ Eduteka.


 

Benjamin Bloom es el creador de la Taxonomía de Bloom, un marco para categorizar las metas educativas diseñado específicamente para ayudar a docentes y diseñadores instruccionales a definir claramente los objetivos de aprendizaje y, a su vez, crear formaciones efectivas que satisfagan las necesidades del alumnado.Vamos a ver más de cerca este marco y sus aplicaciones.

¿Qué es la taxonomía de Bloom?

La taxonomía de Bloom es una clasificación de los diferentes objetivos y habilidades que los educadores establecen para su alumnado (objetivos de aprendizaje).

Al igual que otras taxonomías, Bloom’s es jerárquico, lo que significa que el aprendizaje en los niveles superiores depende de haber alcanzado conocimientos y habilidades previos en los niveles inferiores.

En su trabajo original, Bloom y un comité de educadores identificaron tres dominios del aprendizaje: cognitivo (mental), afectivo (emocional) y psicomotor (físico).

Sin embargo, cuando la mayoría de las personas piensan en la taxonomía de Bloom, solo piensan en el dominio cognitivo.

El dominio cognitivo se divide en seis categorías, cada una representando un nivel de habilidad cognitiva.

Quins són els verbs de la taxonomia de Bloom?

Cada categoria està associada amb un conjunt de verbs, o processos cognitius, que descriuen allò que els estudiants haurien de ser capaços de fer:

Coneixement: reconèixer, recordar, enumerar, anomenar, memoritzar, definir, localitzar, identificar

Comprensió: interpretar, il·lustrar, resumir, explicar, aparellar, parafrasejar

Aplicació: aplicar, triar, organitzar, dibuixar, generalitzar

Anàlisi: analitzar, diferenciar, classificar, categoritzar, distingir

Síntesi: crear, planificar, produir, construir

Avaluació: avaluar, jutjar, criticar, comparar, avaluar

De fet, el 2001 el marc va ser revisat per un grup de psicòleg cognitiu, teòrics del currículum i investigadors educatius i especialistes en proves i avaluacions, donant origen a La taxonomia de Bloom revisada o taxonomia per a l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació.

I un dels aspectes clau d’aquesta revisió va ser la proposta de canviar els substantius de la proposta original per verbs per identificar les accions corresponents a cada categoria.

En aquesta revisió, a més, el canvi més significatiu en el domini cognitiu va ser substituir Síntesi per Creació (crear), considerant, per tant, que la síntesi és en si mateixa una creació i portar-la al nivell més alt de la taxonomia i, en conseqüència, presentar-la com l’habilitat cognitiva més complexa o exigent.

Taxonomía de Bloom y su revisión

Ús de la taxonomia de Bloom per escriure objectius d’aprenentatge

La taxonomia de Bloom és una eina poderosa per ajudar a desenvolupar objectius d’aprenentatge perquè explica el procés d’aprenentatge:

Abans que puguis entendre un concepte, ho has de recordar.

Si vols aplicar un concepte, primer ho has d’entendre.

Quan avaluaràs un procés, l’has d’haver analitzat abans.

Per generar una conclusió precisa, cal que hagis completat una avaluació exhaustiva.

Tot i això, no sempre comencem amb habilitats d’ordre inferior i recorrem tota la taxonomia per a cada concepte que presentes al teu curs.

Entre altres coses perquè potser el nostre alumnat ja parteix d’una habilitat mitjana. Per això és important conèixer bé el nostre alumnat i el seu punt de partida.

Un cop conegueu el nivell d’habilitat cognitiva que s’espera que l’alumnat assoleixi i els coneixements o habilitats específiques que cobreix el curs, ja podreu escriure l’objectiu d’aprenentatge.

Com?

Simplement combina el tema (l’alumne), el verb (el que els estudiants han de saber fer) i l’objecte (el coneixement que necessiten adquirir).

Per exemple, “Al final d’aquest curs, els estudiants reconeixeran els sis nivells d’habilitat cognitiva a la Taxonomia de Bloom”.

Ús de la taxonomia de Bloom per dissenyar activitats

A mesura que dissenyeu les activitats del vostre curs, és important consultar els objectius d’aprenentatge i deixar que el nivell d’habilitat cognitiva esperat guiï les vostres opcions.

Si el teu alumnat necessita aplicar el contingut del teu curs a la feina, per exemple podries construir un escenari d’aprenentatge que li permeti practicar-lo o recórrer als simuladors.

Si simplement necessiteu reconèixer una llista de termes, un test d’opció múltiple podria ser suficient.

Revisarem de nou els sis nivells d’habilitat cognitiva, aquesta vegada amb un exemple d’una activitat d’aprenentatge adequada:

Coneixement: una pregunta d’opció múltiple que demana a l’alumnat que identifiqui la resposta correcta duna llista de termes.

Comprensió: una pregunta de resposta lliure que demani a l’alumnat que n’expliqui la comprensió d’alguna cosa.

Aplicació: un escenari d’aprenentatge ramificat o un simulador on l’alumnat necessiti prendre decisions basades en la informació que van aprendre.

Anàlisi: una pregunta de classificació on l’alumnat classifica termes o conceptes en la categoria adequada.

Síntesi: una pregunta de resposta lliure que demana a l’alumnat que descriguin un pla dacció o que representin una informació en una infografia.

Avaluació: una activitat d’avaluació per parells on partint d’una rúbrica d’avaluació han d’avaluar la feina dels companys.

Com podeu veure, podeu utilitzar certs tipus d’activitat per a més d’un nivell d’habilitat.

Tot depèn de com dissenyis aquestes activitats.

I això només és el començament, hi ha moltes més activitats que pots dissenyar per ajudar els teus estudiants a assolir cadascun d’aquests nivells d’habilitat cognitiva.

 


Taxonomia de Bloom digital

 

Andrew Churches (2008) fa una actualització de la taxonomia d’Anderson per adaptar-la a l’era digital complementant-la amb verbs i eines del món digital que possibiliten el desenvolupament dels diferents nivells cognitius (2).

esquema de taxonomía adaptada a la era digital
Taxonomía de Bloom interactiva
                                                                                
Eines Taxonomia de Blomm digital

EL NOMBRE ZERO

                EL  NOMBRE  ZERO


 

La Filocrònia és la teoria que descriu la naturalesa del temps i demostra la seva existència.

La Filocrònia estableix una analogia entre el zero i el temps sorgint així el zero lineal.

El zero és un nombre neutre, absorbent i es considera parell.

L’últim símbol és el zero 0⃣ i el trobem en numerar les estrofes del Mahabharata i dels Vedes hindús la versió escrita de les quals va començar a usar-se fa uns 3000 anys.

 El zero ve des dels Olmeques ja hi ha registre. i És en paral·lel als Babilònics. Però amb una concepció diferent. El símbol és un cargol.
Per què en els maies no només és posicional?
Per què usessin símbol d’infinitament gran o infinitament petits? Als Mayas no només té un caràcter numèric i posicional.
Per als Mayas tot és cíclic per això Els dos calendaris incorporen molts altres cicles temporals harmonitzats al compte llarg.
Exemple: Dia 21 de Març i ets un maia normal. Estàs davant de Chichen Itzá. El temple(no piràmide això és egipci). Però el temple és una representació matemàtica del varador Univers.
Sota el temple aquesta el Xibal bà.
Tu ets al pla terrestre i el temple reflecteix l’Espai i el temps.
Però a més el joc de llum i ombres et mostren baixar a Kukul Kan o Quetzalcóatl. Fins aquí, el nostre concepte del zero més o menys serveix. De seguida els teus sentits. El teu olfacte impregnat de copal, La teva vista a Kukulkan i les teves orelles: Tots els dissenys del Clàssic són sonors. El ressò quan puges el temple són gotes de Pluja (Tlaloc) El ressò quan palmeges són sons (Quetzal). La teva pell té temperatura tropical. Això que hi ha és l’altra part del concepte maia del zero. I això rebassa per molt la visió occidental del zero. Un cargol? És posicional però no abstracte.
 El zero absolut
És molt probable que haguem sentit a parlar del terme zero absolut. Aquest concepte està vinculat al món de la termodinàmica.
Estaria fent referència a la temperatura més baixa que pot existir, que correspon a -273 graus centígrads o 0 graus Kelvin.

 

E

/div>
<div class=”metadata style-scope ytd-compact-video-renderer”></div>

FOUR COLOR CHALLENGE

Després de veure el video sobre el Teorema dels 4 colors, pots provar-ho pintant qualsevol mapa. Per exemple, els de les nacions d’Europa o el dels diferents estats d’EEUU (el problema d’Alaska el soluciona el video com un plànol flotant).

O bé, amb paciència, pots aconseguir emplenar aquest pla de regions:

 

  FOUR COLOR CHALLENGE

Teoria dels Grafs

La teoria de grafs té els seus fonaments en la matemàtica discreta i de la matemàtica aplicada . Aquesta teoria requereix de diferents conceptes de diverses àrees com combinatòria , àlgebra , probabilitat , geometria de polígons, aritmètica i topologia .
Actualment ha tingut més influència en el camp de la informàtica , les ciències de la computació i telecomunicacions. També s’aplica als estudis sociològics i relacionals de les persones i societats.

A causa de la gran quantitat d’aplicacions en l’optimització de recorreguts, processos, fluxos, algorismes de cerques, entre d’altres, es va generar tota una nova teoria que es coneix com a anàlisi de xarxes;

Una petita explicació: La Teoria dels Grafs

Programem matemàtiques amb Snap! CESIRE

T’animes a programar amb Snap!.

Et proposem estratègies i metodologies de treball per acompanyar l’alumnat de cicle superior d’educació primària i d’educació secundària. Hi trobaràs propostes i activitats pròpies de l’àmbit matemàtic. Tots els recursos i orientacions animen a portar la programació a l’aula de matemàtiques, donar a conèixer aquesta eina i alhora reforçar el pensament computacional i algorítmic, tan útil per a l’ensenyament i aprenentatge d’aquesta disciplina.

Matemàtiques i… molt més!