van recollir una publicació d’experiències de diferents aules hospitlàries, publicades a la revista Aula al juny de 2011.
Moltes eren d’Aules Hospitalàries d’hospitals catalans. Una d’aquesta mateixa Ala del Mar.
Ho podeu llegir activant el següent enllaç:
http://murciadiversidad.org/aahh2012/docs/doc7.pdf
http://www.flickr.com/photos/periodicvideos/5915143448/sizes/l/in/photostream/
La fotografia només és una mostra. Si cliqueu l’enllaç i veieu la taula en temany original (es pot triar) i s’escaneja un element qualsevol amb el mòbil (Android , Iphone o Ipod, que tingui decodificador QR) us mostrarà un video amb molta informació sobre l’element triat.
BAEZA (JAÉN), 19 (EUROPA PRESS)
La catedràtica Carme junqué, que participa en el cicle de ponències “Actualització dels trastorns del desenvolupament infantil. Una aproximació psicobiològica”. Dintre dels cursos d’estiu que la Universidad Internacional de Andalucía (UNIA) imparteix a Baeza, ha assegurat que la neuropsicologia infantil està “començant a implantar-se a Espanya”.
Aquesta disciplina, que s’encarrega d’analitzar la base neurològica de la conducta i dels trastorns mentals, té encara escasa presència als plans universitaris. “Es pot trobar com a assignatura optativa a les facultats de Psicologia. A Medicina ni tan sols es cursa, afirma Junqué.
A Espanya la neuropsicologia va começar a tractar-se en l’aplicació als trastorns de l’edat adulta, “però ha costat molt d’esforç que a quests estudis s’apliquin a l’anàlisi de les disfuncions en la lectura, l’escriptura i el càlcul, ja que no són conseqüència de lesions cerebrals”, sosté la investigadora en una entrevista a Europa Press.
Junqué defensa la seva especialitat, encara no regoneguda al país, sobretot perquè “haria d’ésser obligatòria en el diagnòstic i tractament d’infants amb trastorns del desenvolupament, perquè molts d’ells poden tenir disfuncions cerebrals, no necessàriament lesions, però si un defecte de maduració, o també podem trobar-nos que les condicions ambientals hagin configurat un cervell poc eficient”.
“La neuropsicologia permet una reestructura ció del cervell, un canvi en la manera de processar la informació”, ha explicat Junqué que coordina un grup d’investigació en Neuropsicologia financiat per la Generalitat de Catalunya des de 1995, i ha rebut d’aquesta institució la distinció com a investigadora sènior.
D’altra banda, l’experta es lamenta de la “baralla de competències” que, creu, existeix actualment entre els neuropsicòlegs i els psicòlegs clínics.
“Una persona pot haver cursat la carrera de psicologia clínica i no tenir cap formació en neuropsicologia perquè a l’hospital on s’ha format no hagi anàlisi d’aquest tipus. En aquest cas estaria exercent un a persona sense coneixements i sense pràctiques, encara que t ingui un títol superior”, fa constar la ponent.
En un horitzó “molt llunyà” es vislumbra la col·laboració dels neuropsicòlegs als centres educatius. “Probablement es faci realitat com ajud en patologies molt puntuals com pot ser la dislèxia”
Avui dia, la seva especialitat troba la màxima expansió als serveis de pediatria, sobretot en el tractament de nadons prematurs, ja que troben “una major conscienciació dels pares”.
La investigadora ha parlat a Baeza sobre les alteracions cerebrals i cognitives associades a la prematuritat. Pel mateix fet que un nadó sigui prematur, ha explicat la Carme Junqué, “ja corre un risc de patir trastorns del desenvolupament infantil i lesions cerebrals”.
“Al voltant d’un 30% dels prematurs pateixen lesions. Això s’ha descobert , utilitzant tècniques de neuroimatge sofisticades, cervells menys desnvolupats que els de la resta dels nou nascuts, encara que no hagueren tingut hemorràgies”, ha afegit. No obstant, afegeix Carme Junqué, “aquestes lesions es poden compensar, reorganitzant el cervell. Els nens poden progressar i situar-se en nivells normals de desenvolupament a la seva vida adulta”.
El sistema educativo actual está basado en la Revolución Industrial, donde los trabajadores tenían que especializarse en un trabajo mecánico, y para ello debían repetirlo una vez tras otra hasta memorizarlo. Hoy día ese sistema ha quedado obsoleto, y lo único que vale la pena memorizar son las tablas de multiplicar, comenta el experto en educación Roger Schank. Lo demás lo aprendemos en función de nuestras necesidades e inquietudes.
En el tercer número de la revista Redes para la Ciencia podrás leer la entrevista completa a Roger Schank, y descubrir las claves que él propone para educar a los niños a través de ejercicios prácticos y motivadores.
Classe de Matemàtiques a una escola holandesa als voltants de 1930 (foto: Arxiu Nacional dels Països Baixos a Flickr)
A la Prestatgeria hi trobem tota una sèrie de llibres digitals, classificats.
Els podem consultar des d’aquesta pàgina web:http://hipolit.xtec.cat/llibres/prestatgeria/.
El que els fan ser especials és que han estat elaborats per nenes i nens, noies i nois del Centres Escolars de Catalunya.
Hi podem trobar les seves idees, impressions que relaten la seva manera de veure la societat que ens envolta. Són uns llibres força divertits.
CRONOLOGIA:
L’experiència es va començar a dur a terme al curs 2008-2009.
El mes de setembre de 2009, la Wikixer va tenir àmbit nacional a Catalunya i es passar a anomenar Eduwiki (es pot localitzar a la pàgina web: www.xtec)
Al mes de maig de 2010 s’ha constituït un grup de treball formal, reconegut pel Departament d’Educació.
De al WikiXer 
A l’Eduwiki:
En el document que s’adjunta trobareu el programa d’activitats escolars del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) per al curs 2009-2010. Entre les particularitats de la programació d’aquesta edició hi ha les activitats relacionades amb l’Any Cerdà, que es poden trobar entre les pàgines 14 i 18 del pdf adjunt.
