Les sirenes, de dona au a dona peix

Probablement el relat més conegut de les sirenes sigui el de l’Odissea d’Homer. Després de passar una llarga temporada al palau de Circe, Odisseu, més conegut amb el nom llatí d’Ulisses, emprèn definitivament el camí cap a Ítaca. La deessa, abans de deixar-lo partir, li avança algunes de les aventures que viurà en els dies següents. La primera d’elles serà la trobada amb les sirenes. Les sirenes han estat famoses seductores, perquè segons la mitologia eren capaces d’encantar amb la seva veu els mariners amb la intenció de raptar-los.

En cantar, semblaven ser belles donzelles, però els que sucumbien davant els seus encants, aviat esbrinaven la seva veritable naturalesa. El cant de les sirenes anunciava de manera enganyosa els plaers del món subterrani. Les sirenes vivien a l’illa d’Artemisa, on jeien els ossos dels mariners que havien estat atrets pels seus deliciosos cants.

Detall d’un stamne àtic de figures roges ca. 480-470 a. C., procedent de Vulci. British Museum de Londres

Odisseu, per consell de Circe, en acostar-se a l’illa de les sirenes, va ordenar als seus homes que es tapessin les orelles amb cera, i ell, que no podia amb la curiositat d’escoltar, es va fer amarrar al pal major de la nau, amb l’ordre que passés el que passés, no el deslliguessin. En escoltar els cants de les sirenes va voler deixar-se anar però els seus companys no ho van permetre. Explica la llegenda que les sirenes, devastades pel seu fracàs, es van llançar al mar i van morir ofegades.