Arxiu d'etiquetes: De què fa gust la Lluna?

La veu dels infants.

Publicat el per
Respon

Al final del projecte els infants tenen l’oportunitat de reflexionar individualment amb la mestra sobre el procés que han anat seguint i així poder autoavaluar-se.
L’autoavaluació consisteix en respondre unes preguntes senzilles i entenedores, adaptades a cada nivell del cicle, que representen una eina que permet als infants poder valorar què és allò que més els ha agradat, de què han gaudit més, com ho han viscut, etc. Alhora, fent-ho conjuntament amb la mestra i amb l’ajuda de la xarxa de relacions, es poden anar recordant totes les vivències que han anat esdevenint així com els aprenentatges assolits. D’aquesta manera els nens i les nenes poden prendre consciència de la seva pròpia evolució i d’allò que ha estat més significatiu per a ells. També ens aporta informació sobre aspectes que es poden millorar o que no han funcionat del tot per tal de repensar-los en altres futurs projectes.

És important poder dedicar una estona a cada infant per a realitzar aquesta i treure el màxim profit. Cal també fer-ho en un moment de calma on cadascun d’ells estigui plenament disponible per poder compartir una estona recordant el camí recorregut.

M’acompanyes?

Publicat el per
Respon

Aquest curs hem intentat en cicle poder trobar un espai on compartir inquietuds, angoixes, alegries, progressos, respecte a l’evolució dels projectes de cada aula. És veritat però, que aquest espai no ens ha complert del tot l’objectiu inicial i per tant cal replantejar-lo i trobar un espai més sistemàtic.
Donem importància a l’acompanyament dels alumnes però també hem de ser conscients de l’acompanyem entre mestres, entenen que la implementació d’un projecte ocasiona moments d’incertesa, inseguretat i potser una altra mirada sempre pot aportar noves idees, perspectives, etc…

Creixem conversant.

Publicat el per
Respon

Per nosaltres, i tal com diuen diferents autors (Márquez 2009, Pujolàs 2008, Pujol 2008), la conversa és un dels grans puntals de l’aula d’educació infantil, un espai on des del llenguatge el nen coneix, problematitza, pensa el món i sobretot el seu lloc en el món i en diàleg amb els altres. És un espai privilegiat per fer aflorar les experiències, els interessos, les motivacions, les preocupacions i les preguntes, en definitiva un espai de significats.

La conversa i el diàleg a l’aula ajuden a configurar seqüències didàctiques obertes que permeten recollir i fer explícites les idees prèvies dels infants i construir coneixement.

Al llarg del projecte les situacions de conversa ens permeten:
Construir una narració d’aprenentatge a partir de les aportacions personals i genuïnes dels infants.
Connectar diferents aprenentatges.
Donar lloc a les idees prèvies.
Desenvolupar el projecte.
Verbalitzar els processos.
Comunicar.

Pensem que potenciem els següents aspectes:
Crear una dinàmica basada en la conversa i el diàleg.
Escoltar de manera activa.
Potenciar les preguntes i els reptes.
Deixar temps i espai a tothom.
Expressar les pròpies idees.
Compartir i acceptar totes les aportacions.
Fomentar l’ajuda entre tots els infants.
Augmentar la seva autoestima.

Mira el nostre sistema.

Publicat el per
Respon

Com a cloenda del projecte i de la tasca realitzada durant tot el procés els nens i nenes de P5 en grups heterogenis han elaborat el seu propi sistema solar, un sistema que ens ha acompanyat durant una temporada a la nostra aula.

Abans ha estat necessari repartir tasques, és a dir per grups centrar-nos en un planeta concret, buscar informació, imaginar-lo, construir-lo i documentar ells mateixos les característiques de cada un dels planetes a través d’un petit vídeo.


Durant el procés de construcció ha fet falta valorar possibilitats, fer hipòtesis, pensar en els materials, arribar a acords, etc… Tot això forma part d’un procés en què els infants aprenen a treballar en grup però de manera autònoma tot prenen les seves pròpies decisions.

Un cop acabat els nens han pogut compartir amb les seves famílies el final del seu projecte.

Lluna foradada.

Publicat el per
Respon

Una de les inquietuds que van apareixen en els alumnes era descobrir perquè la lluna tenia forats. Després de diferents converses, contes, recerca de llibres i un munt de coneixements previs es van generar a l’aula un seguit d’hipòtesis per intentar donar resposta a questa pregunta.

Un dels acords al que els van arribar com a grup va ser que els forats eren produïts pel xoc dels meteorits. Així que vam oferir als nens i nenes la possibilitat de poder reconstruir i experimentar aquest fet.

Aquestes petites experiències vivencials amb elements que tenim a l’entorn i que els són propers, els ajuden a entendre el món que els envolta tot deixant-los satisfets.

Les xarxes ens en enxarxen!

Publicat el per
Respon

Les xarxes de coneixement esdevenen una eina més que ens ajuden en el procés d’avaluació continuada del projecte ja que són una tècnica que ens ajuda a representar el pensament, el coneixement que es va construint entre tots. A més, és una manera d’organitzar la informació que es va generant i que els infants aporten durant tot el procés. No deixa de ser un procés intel·lectual que ens facilitat l’aprenentatge significatiu i que ens connecta constantment amb la realitat generada durant el camí.

També, permet una avaluació formativa per reflexionar sobre el que s’ha après i les errades que s’han anat fet, és a dir, es genera un feedback constant. Quan focalitzem la mirada en la xarxa posem consciència real en allò viscut,  la qual cosa fa que encara sigui més significatiu.

Cal que millorem el format de la xarxa per tal que els infants la puguin manipular i tenir-la més a l’abast.

DOCUMENTEM EL PROCÉS!

Publicat el per
Respon

Durant el projecte es va realitzant el seguiment d’aquest a partir d’un diari on es recullen totes les experiències viscudes en relació al camí recorregut.

És un producte final que s’entrega a les famílies a finals del quadrimestre i que mostra tot el viatge fet pels nens i nenes des de l’inici fins al final. No representa un recull de produccions fetes pels infants sinó que representa un recull d’imatges acompanyades d’una breu explicació que posa l’èmfasi en el procés i de com es van adquirint aprenentatges i vivències diferents.

En les explicacions incloem codis QR, petites transcripcions en viu que ajuden a les famílies a complementar allò que visualment tenen al davant. Alhora representa una oportunitat única per a que els nens i nenes puguin aprofitar aquest suport per a explicar a les famílies tot allò que han anat vivint.

Creiem que és un producte molt interessant, el qual, cuidem molt l’estètica, la presentació i la informació transmesa. Observem, any darrera any, com els infants i les famílies viuen amb satisfacció l’entrega de tot el recull i el fet de poder-ho compartir.

 

Anem a Can Miqueló.

Publicat el per
Respon

En el desenvolupament dels projectes a l’escola, intentem que almenys una sortida anual estigui relacionada amb el tema del projecte.

Aquest curs, degut a la temàtica proposada, es va decidir fer unes activitats relacionades amb l’univers i els seus elements.

En aquest cas, però, els grups de P4 i P5 van trobar un lloc on poder ampliar el recorregut del seu projecte ja que van treballar molt més profundament el tema de l’univers. En canvi, per a P3, va ser una sortida profitosa però poc connectada amb la realitat del camí del projecte ja que en cap moment vàrem treballar aquest aspecte.

Les excursions es trien a finals de curs de cara al any vinent i fins ara no s’ha contemplat la possibilitat d’anular o canviar la proposta segons quin sigui l’itinterari que desenvolupa el projecte i això fa que moltes vegades la connexió no sigui l’ajustada ni l’esperada per l’adult en el moment que es va plantejar. La por de quedar-nos sense sortida per la poca disponibilitat que hi ha ens fa prendre aquest tipus de decisions.

La lluna està trista.

Publicat el per
Respon

Entre conversa i conversa, ens adonem que la lluna té expressió i que ens indica que no està massa contenta i que provablement està trista perquè l’han mossegat. Aprofitem l’ocasió, sorgida d’ells mateixos, per a poder verbalitzar quins coses són les que a nosaltres no ens agraden i ens posen tristos, enfadats, contents…

Partint, de la premissa que les emocions no s’ensenyen sinó que es viuen i s’acompanyen en el moment en què apareixen aprofitem per possibilitar un espai tranquil de reflexió per a que tothom qui vulgui pugui compartir i expressar les seves vivències al respecte.

Aquest moment ens brinda l’oportunitat per a poder parlar dels conflictes i la convivència a l’escola. Després de la conversa, aportem al grup un material específic  i disponible per a que ells manipulin amb les parts de la cara i construeixin el que més els hi agrada i puguin donar nom a l’expressió construïda. A més, també es pretenia que fos un material que servis per ajudar-los a expressar el que sentien sense necessitat d’utilitzar el llenguatge orals, que en molts encara no estava prou desenvolupat.

 

Tastem la lluna.

Publicat el per
Respon

Llegint el conte “De què fa gust la lluna?” vam preguntar als infants a què creien que tenia gust. Tot i que alguns van dir que era inviable d’altres van poder imaginar-se el sabor que ells voldrien que fos. Així doncs, entre conversa i conversa, vam arribar a descobrir que mitjançant la llengua i la boca podíem discriminar entre aliments dolços i salats…. Per viure-ho, vam portar diversos aliments a l’aula i amb els ulls tancats vam fer un tastet i vam provar d’endevinar de quin aliment es tractava alhora que els classificàvem entre dolç i salat. Ens vam organitzar en dos grups. Primer, un feia el tastet i els altres observen les seves reaccions i respostes i després a l’inversa.

Va ser una activitat, proposada per l’adult però amb molta connexió amb allò que s’havia parlat anteriorment. Molts infants ho van viure de forma positiva i altres els hi feia més respecte tastar coses sense el sentit de la vista.

Al veure que el tema s’encarrilava més cap coses més properes a ells (parts del cos, emocions…) i molt poc amb l’univers. Vam pensar que portant coses que permetessin fer-ho més vivencial convertia l’experiència, dins del projecte, més enriquidora, motivadora i significativa per a ells.

Aquesta activitat va servir perquè molts dels nens poguessin verbalitzar coses relacionades amb l’alimentació i amb els seus hàbits de salut alimentaria.