L’observació directa i el recull de dades que fem en el dia a dia a l’aula és la part fonamental de l’avaluació. Ens hem ajudat de les gravacions que hem fet de les converses i les fotos que hem recollit de la majoria d’activitats. També hem preparat un llibre de fotos del projecte que ens ha servit d’excusa per parlar amb els nens sobre que recorden de les activitats que hem fet.
La NIA, la nostra geganta. I tot el que s’esdevé al seu voltant: fer de geganters, el bateig, la presentació als companys i als pares,… la geganta com un element que ja forma part de la història de la nostra escola. A part d’això els pares reben un dossier del projecte amb totes les activitats detallades i els treballs sobre paper que han fet els nens.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Volíem que quan proposéssim el repte, els nens ja “estiguessin amarats” de gegants. Que tinguessin prou elements per parlar amb propietat de la possibilitat real de fer-ho i també dels problemes que ens podríem trobar.
La visita de geganters de l’escola, confecció de plànol per fer la sortida a veure els gegants del poble, la visita al Jaume i la Calamanda, experimentació amb el pes i l’alçada dels gegants, visita a la Casa dels entremesos de Barcelona, coneixença de diferents tipus de gegants (cavallet o motxilla)… són les activitats prèvies al llançament del repte: “Podem nosaltres construir un gegant?”
Després les activitats que es generen a partir del desafiament : debats amb pros i contres, llistes de què necessitem, visites als experts (fuster i modista)… i mans a l’obra: pensar què volem que sigui dissenyar, pintar, tallar enganxar, emprovar, rectificar, demanar ajuda a tècnics…
Entenem el treball per projectes com una manera de fer, d’estar, de sentir-se i de progressar. Per tal d’abordar tot el que s’hi relaciona, establim una sèrie d’agrupaments i activitats que ens ajuden a aprendre :
• La conversa/ La rotllana. El projecte s’ha “cuinat” a la rotllana. És l’espai per reflexionar, per establir petits debats, explicar experiències personals i obrir-se al grup. El mestre acompanya la conversa, amb preguntes, amb dilemes, …amb la intenció de generar debat, raonaments, interès per fer comprovacions, canvis d’opinió…
També és en aquest marc que hem fet les votacions, (tres en total), en diferents modalitats, ( fent torres i secreta amb paperetes).
• Activitats individuals. Dibuix del natural, confecció individual d’un plànol, fitxes on treballem idees clau del projecte.
• Treball cooperatiu d’àmbit A El fet de reunir-nos, de trobar-nos, de conversar, de posar-nos d’acord, d’acceptar la voluntat de la majoria, de donar nom i identitat al nostre grup classe ha ajudat a fer cohesió de grup. Hem fet alguna activitat de l’àmbit B en petit grup.
• L’expert. El saber escoltar i aprendre d’un “expert” en la matèria, ja sigui d’uns companys que realitzen una conferència del nostre tema, la visita d’uns companys de primària per ensenyar-nos els instruments relacionats amb el projecte, les explicacions d’un geganter, d’un fuster…
• Les sortides. Molt valuoses perquè ens situen en l’espai més proper ens dóna molta informació i ens fan “viure en directe el projecte”. De per sí ja són un element molt motivador. Des d’anar a visitar els gegants Calaf, anar a “La Casa dels Entremesos ”de Barcelona o anar a la fusteria a veure un expert en materials per poder construir el nostre gegant.
• Activitats en família. La intenció és que el projecte marxi cap a casa i torni, modificat, enriquit. Hem passat enquestes a casa, hem demanat plànols per arribar a on dormen els gegants de Calaf… La participació, la conversa que es genera a casa és bàsica per tal que els infants puguin aportar el punt de vista familiar en el treball per projectes. Els nens han “traspassat” el projecte a les famílies. Han arribat a l’escola experiències familiars amb el món dels gegants que han donat aires nous al projecte i que, per res, teníem previstos.
• Les T.I.C al servei del projecte: el canó/ordinador a classe, que ens ha permès, en mig d’una conversa comprovar si els gegants de Torruella tenen nom, el mòbil com a eina per fer gravacions de converses, o per què els nens facin una trucada a un geganter de Calaf per aclarir quan mesuren el Jaume i la Calamanda, la maquina de fotos per documentar el projecte, crear material d’avaluació a partir de fotografies….
• Experimentació: el nen protagonista de l’aprenentatge: hem experimentat amb pesos i llargades, hem provat de portar diferents tipus de gegants, hem participat en la construcció…
L’avaluació del projecte la fem a partir de diferents activitats i de l’observació directa a l’aula, tot fent anotacions per tal d’obtenir registres dels coneixements que van adquirint els alumnes (avaluació formativa).
Els alumnes, en tot moment al llarg del projecte intentem que siguin conscients de quins són els coneixements que se’ls hi demana i s’autoregulin l’aprenentatge.
Per avaluar el producte final, cada nen/a avaluava amb una rúbrica un company/a sobre la seva exposició oral. Els nens/es van fer una coavaluació. Per falta de temps ens vam adonar que cada alumne es podia haver autoavaluat la seva exposició a partir d’una rúbrica. No obstant, es va fer de forma oral.
En el nostre projecte com a producte final,la mestra va donar als nens/es fotografies amb preguntes guia sobre tots els continguts treballats. Es va repartir per parelles i els nens/es havien de preparar-se una exposició oral relacionada amb el tema.
La mestra prepara, amb el material donat als alumnes, un powerpoint que els serveix per fer l’exposició oral. Aquestes exposicions van ser grabades amb vídeo per la mestra amb l’objectiu que les famílies poguessin visionar-ho al blog de l’escola.
El nostre producte final ens ha servit per donar resposta a la pregunta guia i donar respostes a les preguntes que van anar sorgint.
El projecte es comunica a les famílies que juntament amb els nens/es aporten informació (llibres, fotografies, articles, …) sobre el tema a tractar. A partir d’aquí se selecciona la informació, es busquen recursos (pàgines web, videos, powerpoints, …) per intentar respondre les preguntes del nostre projecte.
La classe s’inicia sempre amb un feedback de manera que els nens/es puguin autoregular-se el seu aprenentatge.
Intentem que les activitats siguin el més experimentals possibles (mètode científic) perquè comprenguin l’entorn i ho relacionin amb situacions més properes.
Al llarg del desenvolupament del projecte s’inclou una sortida on el nen/a vivencia els coneixements treballats donant-li sentit a allò que ha après.
La mestra ha realitzat una recollida d’informació a través d’observacions del treball que ha realitzat cada grup. També hi ha una rúbrica en la que els alumnes podran fer la seva autoavaluació, ja que allí hi ha explicat el que s’espera del seu treball. En el quadern d’equip estan escrits els compromisos de cada membre del grup, els quals al final s’hauran de valorar per veure si s’han assolit.
Inicialment el producte final del projecte era l’elaboració d’un tríptic informatiu de les colònies. Però degut al desenvolupament del projecte, aquest ha canviat. El producte final realitzat en aquest projecte ha estat l’elaboració d’un dossier informatiu de les colònies per a les famílies. La informació recollida en aquest dossier és:
Els alumnes coneixen les tasques que ha de realitzar cada grup, i on han de buscar la informació. A partir d’aquí fan la recerca i l’extracció d’informació necessària per poder dur a terme la tasca en concret. Aquesta tasca la recullen al seu quadern de treball i a l’ordinador, on cada grup té una carpeta de treball on desar-les.
Dins del quadern d’equip hi ha fitxa de valoració de la sessió, on cada grup valora la feina realitzada (Què hem fet?) i quins aspectes es poden millorar de cara a sessions futures (Què hem de millorar?).
