Què opinen els nens i nenes del projecte?

Abans de finalitzar el projecte, ja des de fa uns cursos, els nens i nenes realitzen un autoinforme.
Aquest auotinforme és un document on cada alumne reflexiona sobre el seu procés d’aprenentatge, d’actitud, de relació amb els companys… i del progrés que ha tingut el projecte, si ha despertat els seus interessos, si s’ha sentit escoltat per part del grup i dels mestres, etc.
L’autoinforme, doncs, és un espai on els infants poden verbalitzar com veuen el seu propi procés d’aprenentatge i reflexionar sobre els seus propis hàbits de treball, les seves limitacions, la seva capacitat d’esforç… a mesura que han passat els cursos hem observat que els infants cada vegada són més conscients de la seva valoració, però és possible que en alguns casos les valoracions no tinguin un fonament massa realista. També hi ha un apartat on els mestres comentem la progressió de cada infant i destaquem aspectes rellevants del seu treball durant el projecte.
És important doncs trobar una estona per poder parlar amb cada infant i poder comentar plegats les valoracions fetes.
Alguns dels apartats que trobem a l’autoinforme són:
A les sessions de projecte… estic satisfet quan… m’enfado quan…
En relació amb els companys: escolto els altres nens i nenes, els respecte, m’agrada manar…
En relació amb el treball: pregunto allò que no entenc, m’esforço en els meus treballs, acabo la feina a temps, la qualitat dels treballs…
La relació amb els mestres: demano ajuda quan la necessito, col·laboro en allò que se’m demana, milloro l’actitud quan em rectifiquen, em sento escoltat…
Aspectes a destacar dels aprenentatges del projecte.
Quin o quins propòsits es marca per a millorar el següent trimestre.
Nota numèrica.
Observacions diverses de l’alumne i la mestra.
A partir de la lectura i l’anàlisi dels diferents informes d’autoavaluació de cada nen i nena, l’equip de mestres reflexionem sobre el procés de treball que hem dut a terme. Tenint en compte les seves opinions podem marcar-nos aspectes a millorar o a tenir en compte de cara a desenvolupar futurs projectes, poder observar interessos per plantejar-ne de nous…

Compartim les descobertes

Les exposicions orals és un moment important del projecte, és el moment de poder sintetitzar i compartir tot allò que ha investigat i descobert cada grup de treball.
Després de tot el procés d’investigació de cada aparell de cos, els grups preparen una presentació per tal de poder compartir tot allò que han après del seu aparell, explicar la seva maqueta i el seu experiment.
Abans de la sessió de la primera exposició, cada grup reflexiona sobre els aspectes que són importants per fer una bona presentació:
Tenir clars els conceptes que volem explicar.
Poder explicar, si ho podem explicar és que ho hem entés, cada apartat sense haver de llegir-lo.
Repartir-nos la presentació de forma equilibrada.
Tenir un bon to de veu, vocalitzar.
Utilitzar la presentació, és a dir, poder assenyalar les parts importants, poder explicar les imatges…
Fer aquest treball a nivell de grup ens dóna peu a iniciar el treball dels criteris d’avaluació que estan a la rúbrica de les exposicions orals i que cada nen i nena sigui conscient de què se li avaluarà.
Durant les exposicions, els oients tenen un paper actiu, prenen apunts de l’explicació dels seus companys i al finalitzar les preguntes fan una valoració de l’exposició amb una rúbrica on s’han desenvolupat la gradació dels criteris d’avaluació que hem anat treballant. En aquesta rúbrica cada nen i nena analitza i avalua el treball del grup que ha fet l’exposició, li posa una nota numèrica segons els nivells assolilts de cada criteri i també posen alguna observació a destacar del treball del grup.
En aquest darrer apartat també és important treballar el tipus de llenguatge que fem servir per tal de fer la valoració, emprar un llenguatge assertiu, destacant els aspectes positius del grup i podent explicar què han de millorar amb propostes i consells que puguin servir al grup que ha fet l’exposició per a millorar.

La diana d’avaluació.

La diana d’avaluació és un model que hem fet servir per treballar la coavaluació, ja que entenem l’avaluació amb una finalitat formadora que comporta implicar molt més l’alumnat, a partir de processos de co-avaluació i d’auto-avaluació.
Com podem fer partícips els infants del seu procés d’assoliment del treball? És important aquesta regulació dels aprenentatges, que siguin conscients del moment en que estan i llavors poder saber què han de fer per millorar.
La diana d’avaluació ens serveix per a que cada grup reflexioni, parli i estableixi una valoració el seu treball, tant de la part de la investigació com la part de la dinàmica que s’ha establert entre ells.
El primer que fem és establir els criteris d’avaluació, què creiem important valorar del treball que hem dut a terme? En una conversa en gran grup pensem què és el que li donem més importància del procés.
Els criteris que establim per valorar el treball en grup són els següents:
El grup ha tingut una bona actitud de treball.
Tots els membres del grup han col·laborat en les tasques del grup.
El treball és coherent amb el tema de la investigació.
L’exposició oral ha sigut clara i entenedora.
Després de la redacció dels criteris parlem de quina és la paraula clau de cada criteri que ens ajudarà a poder concretar millor la valoració, del primer criteri seleccionem la paraula actitud, del segon col·laborat, del tercer coherent i del darrer entenedora.
La puntuació de cada crtieri va de l’1 al 4, coincidint amb els nivells d’assoliment que fem servir a les rúbriques: 1 punt novell, 2 punts aprenent, 3 punts expert, 4 punts nivell avançat.
El següent pas és la conversa, cada grup ha de reflexionar i arribar a acords per tal de valorar el seu treball, de forma crítica, amb un bon ús del llenguatge i argumentant la puntuació de cada criteri. Sovint no és fàcil arribar a acords perquè de vegades costa acceptar la part de responsabilitat de cadascú, ser-ne conscients fa que els infants es comprometin més amb els seus companys i amb els objectius per a assolir dins del grup.
Un cop arriben els acords cada grup es puntua cada criteri situant un punt a la línia de la diana, tot seguit s’uneixen els punts i es forma un polígon. A l’observar-los veiem que com més gran és aquest polígon, com més superfície ocupa de la diana, millor és la valoració del treball en grup.

Muntem una exposició!

Com ja és tradició, el dia destinat a la jornada de portes obertes, és un dia especial que convidem a les famílies noves i les ja existents, a conèixer i visitar l’escola.
És un bon moment per mostrar un tastet de treballs i produccions que fem durant el projecte.
Les famílies, acompanyades dels seus fills/es, passegen per les aules i gaudeixen de la guia que fan els mateixos nens i nenes on els hi expliquen les seves investigacions, les maquetes, els experiments… Ho expliquen des de la seva mirada, allò que han fet i com ho han fet.

Documentem el procés

Una part del producte final és l’àlbum on recollim tots els treballs realitzats durant aquest període de temps. Documentem el procés de treball com un diari on relatem tota l’evolució de la nostra feina; d’aquesta manera les famílies poden seguir el fil conductor de moments importants que passen a l’aula.

Xarxa de relacions

Els darrers dies del projecte vam fer una activitat que consistia en relacionar-nos entre nosaltres mateixos per les coincidències dels trets característics tant a nivell físic com de caràcter.
Dies enrere, vam parlar i llegir molt sobre la cèl·lula, l’ADN, els cromosomes, l’herència, els gens dominants, gens recessius, mutacions genètiques, etc. És un tema que ens ha interessat molt, fins i tot vam arribar a descobrir les lleis de l’herència de Mendel, amb els seus experiments.
Vam decidir quins trets destacàvem i els vam penjar en el mig del suro de passadís i les fotografies de tots els alumnes quedaven a la part superior i inferior del mateix. Per fer la xarxa, la vam elaborar amb llanes de diferents colors.

Sortida al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa

La veu dels experts sempre és important dins del treball per projectes, a cada projecte plaifiquem una sortida que està relacionada amb la temàtica de la pregunta que ens ajuda a aprofundir i ampliar els nostres coneixements.

En aquesta ocasió hem anat a visitar el Museu de la Ciència i Tècnica de Terrassa per visitar la seva exposició del cos humà i poder experimentar amb les instal·lacions relacionades amb el cos humà.

El gaudi de sortir de l’escola i compartir un dia ple d’experiències sempre és gratificant, però encara ho és més si el lloc on anem ens amplia i enriqueix tot el coneixement que ens és ja familiar i que de ben segur, recordarem com a diferent.

Malgrat que la valoració de la sortida és positiva al tancar el projecte i analitzar el procés de treball seguit i quins han estat els interessos dels nens i nenes hauríem d’haver plantejat una sortida a un laboratori d’estudi d’ADN, ja que és una de les parts del projecte que més interès ha produit entre els infants.

Les caixes de la vida

Vam pensar que seria bona idea que els nens i nenes poguessin recuperar robeta i
records de quan ells eren petits. D’aquesta manera, podien constatar els canvis en les
mides del seu cos i el que llavors necessitaven i que havia estat propi d’altres anys ja
passats.
Aquesta activitat va començar amb l’elaboració de la pròpia caixa decorada; cadascú
al seu estil i que servís per guardar tots aquests records de la infantesa.
El moment de la presentació de cadascú i dels seus records, va ser molt emotiu ja
que cada infant va poder veure’s a sí mateix reflectit en aquella robeta, xumet o
peluix. Com a activitat compartida en el grup va ser molt valorada i ha deixat una
empremta que ha fet reviure el passat i trobar coincidències i connexions grupals,
com fotografies on sortien junts i recordar fets comuns viscuts.

Dissecció

Tot el que es pugui aprendre i canalitzar a través dels sentits, considerem que
connecta de manera més significativa amb els interessos dels alumnes i fa que els
desperti més ganes i curiositat per aprendre allò que veuen, palpen i experimenten.
Mitjançant l’activitat de la dissecció d’un cor i els pulmons d’un xai, vam deixar a les
mans dels infants aquests òrgans, amb la finalitat d’observar i descobrir com estaven
formats, quines parts tenien i arribar a l’enteniment més acurat del seu funcionament.
En grups de quatre van experimentar amb molta atenció tot el que se’ls anava
proposant i com amb un tresor entre mans, van aprendre i relacionar moltes de les
coses que havien vist prèviament en llibres, imatges i textos.

Retorn constant.

A mesura que el temps del projecte avança, les investigacions dels grups d’experts també.
En aquesta investigació, on queden registrats els nous coneixements sobre els aparells del cos humà, podem trobar-hi diversos moments. En un primer moment, aquestes investigacions són més superficials, sovint amb vocabulari que no han acabat d’entendre o cercar, és en aquest moment on el paper del mestre és rellevant, fent aquest retorn constant. Aquest retorn té lloc a partir de preguntes obertes que plantegen nous reptes, noves reflexions sobre la tasca ja realitzada per tal d’anar millorant i aprofundint en el coneixement.