LES NENES I ELS NENS DE LA CLASSE HAN ANAT PORTANT INFORMACIÓ DE LA TORRE EIFFEL! ENS HAN EXPLICAT DE QUE ESTÀ FETA, QUI LA VA CONSTRUÏR, QUANT MESURA D’ALTA, ON ESTÀ SITUADA…
ARA JA PODEM DECORAR LA PORTA DE LA CLASSE!
Vam iniciar el projecte de l’hort de forma guiada, amb una pluja d’idees de “Què creieu què és un hort ecològic?. A partir d’aquí, els alumnes van anar exposant els seus coneixements previs i també a l’hora, van anar sorgint preguntes, curiositats,etc, com per exemple: “Com creix una planta? Com es construeix un hort ecològic?Etc.
A continuació us afegim un mapa conceptual on es veu de forma molt visual els conceptes treballats de forma planificada i executada al llarg d’aquest projecte.
Cada àrea es representa amb un color:
Vermell: Matemàtiques
Blau: Català
Verd: Medi Natural
Groc: Medi Social i Cultural
Fucsia: Educació Artística
El projecte l’iniciem amb el plantejament obert d’una qüestió, la pregunta que donarà títol al projecte que construirem plegats.
Es proposa a nivell grupal i amb la finalitat explícita que els infants opinin sobre què els suggereix la pregunta. La sessió esdevé oral i de reflexió, la qual cosa, fa que aquesta doni pas a que els infants es plantegin diverses respostes, comentin entre sí les seves opinions, alguns les recolzin i ampliïn amb d’altres comentaris, alguns canviïn i orientin el motiu cap a un altre front, altres donin ja explicacions de coneixements que ja tenen i així, es va creant la base i inici del projecte.
Ja ens trobem amb la necessitat d’anar donant resposta a aquestes preguntes o inquietuds que han anat sorgint. Caldrà comprovar el que plantegen, esbrinar el que suposen, contrastar, cercar… En definitiva, s’enceta el camí i per fer el treball, caldrà fer agrupacions ben diferents i anar fent el camí de la indagació del projecte.
Els projectes a la nostra escola sempre parteixen d’una pregunta, però aquestes preguntes han anat canviant a partir de la reflexió conjunta del claustre.
Partim d’una pregunta prou oberta – que no es pugui respondre amb un sí o amb un no- que tingui molts camins oberts per poder tenir un projecte amb àmplies possibilitats, que suggereixi el títol del projecte, que tingui un caire reflexiu, que convidi a la investigació…
A partir de la creació de la pregunta, en aquest cas Per què la roba de l’hivern passat m’ha quedat petita? Ens convida a iniciar un camí de treball per reflexionar sobre com som, com érem i com serem, una reflexió sobre el moment de creixement en el qual estem i sobretot els canvis físics i psíquics de l’adolescència.
A partir de la pregunta fem un quadre/esquema on pensem tot de possibles camins que pot tenir el projecte, quins són els continguts clau que volem treballar, com els agrupem…d’aquesta manera guanyem en seguretat tot i que hem de vigilar que no cagui en el fet de ser una planificació tancada.
El nostre leitmotiv del projecte és: QUÈ NECESSITEM PER ORGANITZAR I ANAR DE COLÒNIES. A partir d’aquí, els alumnes van realitzar una pluja d’idees on van dir el que ells creien que feia falta.
Aquest projecte està contextualitzat amb les colònies reals que hem de realitzar aquest curs.
Vàrem iniciar el projecte amb els nens i nenes intentant crear una atmosfera de curiositat, emoció i sorpresa. I per què? Doncs perquè entenem que el que perdura en la nostra ment és allò que ens fa vibrar, emocionar i això ho intentem mantenir durant tot el camí del projecte però sobretot intentem que les activitats inicials no els hi manqui cap d’aquests handicaps per tal de captivar l’atenció del major nombre d’infants.
Així doncs, en una de les visites a la biblioteca escolar els infants van trobar una caixa negra que semblava màgica. A poc a poc, l’emoció i la sorpresa de cada infant es va anar encomanant a tots i totes, i es va aconseguir que tothom estigues pendent del que estava passant allà. La imaginació dels infants ens va portar a desenvolupar un seguit d’hipòtesis i idees prèvies a l’obertura de la caixa màgica. A dins, hi havia un llibre, que com us podeu imaginar era el conte “De què fa gust la lluna”, amb l’ajuda d’una pols molt brillant i una mica de misteri … el nostre camí acabava de començar.
És veritat, però, que quan troben la caixa és un moment provocat per l’adult i no surt de l’interès innat de l’infant. Tot i així, de seguida a molts els hi genera curiositat i aviat s’engantxen a les dinàmiques. Altres, però, es mostren menys disponibles per a poder viure-ho en el moment que es proposa ja que no va d’acord amb els seus interessos d’aquell precis instant. Tot i així, és tasca de l’adult intentar encomanar-los la seva motivació.
Al fer una primera pluja d’idees, una conversa inicial vam poder copsar la majoria d’interessos que hi havia entre ells i cada mestra els va anar incorporant en el recorregut del projecte. Això, doncs, fa que cada grup i cada nivell, tots partint del mateix, acabin arribant a llocs diferents. Intentem, sempre, integrar totes les sensibilitats per donar resposta als interessos reals. És veritat, però, que de vegades pequem i ens hauríem de focalitzar molt més en allò que realment els importa.
Pel que fa als contextos (dins i fora del centre) intentem fusionar-los al màxim. És a dir, depenent cap a on caminem utilitzem tot allò que tenim a l’abast per poder donar resposta allò que se’ns demana. En aquest cas, vàrem realitzar una sortida enfocada a la temàtica del univers, el qual va completar i donar forma a tot allò que s’anava vivint a l’aula. No escatimem i utilitzem tot allò que ens és realment útil per poder fer el viatge el més vivencial i significatiu possible.
La primera sessió del projecte intentem que sigui molt motivadora. Creiem que des del minut u hem de crear interès i il·lusió per allò que estem plantejant. Normalment utilitzem totes els nostres recursos per poder començar en molt bon peu, fent quelcom atractiu. Cada nivell ho fa diferent, tot i que compartim la idea. A partir, d’aquí, doncs comença a prendre forma tot allò que el grup decideixi.
Entenem l’avaluació focalitzada en el procés i no en el resultat final. Valorem, observem i adeqüem el camí que cada infant fa: la seva disponibilitat, el seu interès, la seva implicació, i tot allò que s’endu del camí compartit.
Un cop tenim definida la pregunta en equip fem una pluja d’idees de totes les possibilitats que es poden generar arrel del tema. Fem servir un mapa conceptual per a recollir i estructurar els possibles continguts que poden aparèixer. Evidentment és obert, flexible i canviant, el mateix procés del projecte ens anirà redefint aquest mapa.
Aquesta tasca també ens ajuda a informar a les famílies dels possibles continguts que apareixeran i que es facin una idea del camí que seguiran els nens i nenes. se’ls entrega a inici de curs un document que reculls aquest aspectes.
En els últims projectes aquesta manera de fer ens a aportat a mestres i famílies una certa seguretat i una guia per a moments de neguit o incertesa però alhora som conscients que ens pot portar a l’efecte contrari, és a dir que s’agafi com quelcom molt definit i estable i per tant ens marqui massa cop on hem d’anar i deixem d’escoltar als infants en allò que potser no ens havíem plantejat però que va sorgint.
Durant el curs anem observant els interessos i motivacions dels nens i nenes, i a final valorem en cicle quines són les opcions més compartides i pensem una pregunta que recull aquella temàtica i dona inici al projecte.
El projecte del primer quadrimestre proposat als nens i nenes d’educació infantil és titula “De què fa gust la lluna?” Vàrem acordar que plantejar aquesta pregunta als infants seria una bona manera per començar el nostre camí d’aprenentatge. Apostem per una pregunta oberta, amb un gran repte al darrera de cerca, indagació i amb una temàtica motivadora pels infants.
Enguany com a proposta de millora tenim intenció de demanar als nens i nenes opinió vers que els agradaria investigar el curs vinent, alhora sabem que durant els mesos d’estiu aquest interès pot haver canviat i això ens fa pensar que de cara un futur ens haurem de plantejar com i quan es defineix i s’inicia el projecte.
La planificació del projecte va sortint dels interessos i les informacions que porten els nens i nenes de la classe. A partir d’aquí van sorgint les diverses activitats, i que la mestra pot tenir programades, però que moltes vegades no s’acaben duen a terme perquè en sorgeixen d’altres, i que et porten a altres subprojectes..Cal tenir present els continguts que es volen treballar en cada activitat.
Aquest és un exemple de com queda registrada la informació i de com es va desplegant el projecte.
