La caixa misteriosa

Vàrem iniciar el projecte amb els nens i nenes intentant crear una atmosfera de curiositat, emoció i sorpresa. I per què? Doncs perquè entenem  que el que perdura en la nostra ment és allò que ens fa vibrar, emocionar i això ho intentem mantenir durant tot el camí del projecte però sobretot intentem que les activitats inicials no els hi manqui cap d’aquests handicaps per tal de captivar l’atenció del major nombre d’infants.

Així doncs, en una de les visites a la biblioteca escolar els infants van trobar una caixa negra que semblava màgica.  A poc a poc, l’emoció i la sorpresa de cada infant es va anar encomanant a tots i totes, i es va aconseguir que tothom estigues pendent del que estava passant allà. La imaginació dels infants ens va portar a desenvolupar un seguit d’hipòtesis i idees prèvies a l’obertura de la caixa màgica. A dins, hi havia un llibre, que com us podeu imaginar era el conte “De què fa gust la lluna”,  amb l’ajuda d’una pols molt brillant i una mica de misteri … el nostre camí acabava de començar.

És veritat, però, que quan troben la caixa és un moment provocat per l’adult i no surt de l’interès innat de l’infant. Tot i així, de seguida a molts els hi genera curiositat i aviat s’engantxen a les dinàmiques. Altres, però, es mostren menys disponibles per a poder viure-ho en el moment que es proposa ja que no va d’acord amb els seus interessos d’aquell precis instant. Tot i així, és tasca de l’adult intentar encomanar-los la seva motivació.

Com entenem el projecte? conversa? treball cooperatiu?

Al fer una primera pluja d’idees, una conversa inicial vam poder copsar la majoria d’interessos que hi havia entre ells i cada mestra els va anar incorporant en el recorregut del projecte. Això, doncs, fa que cada grup i cada nivell, tots partint del mateix, acabin arribant a llocs diferents. Intentem, sempre, integrar totes les sensibilitats per donar resposta als interessos reals. És veritat, però, que de vegades pequem i ens hauríem de focalitzar molt més en allò que realment els importa.

Pel que fa als contextos (dins i fora del centre) intentem fusionar-los al màxim. És a dir, depenent cap a on caminem utilitzem tot allò que tenim a l’abast per poder donar resposta allò que se’ns demana. En aquest cas, vàrem realitzar una sortida enfocada a la temàtica del univers, el qual va completar i donar forma a tot allò que s’anava vivint a l’aula. No escatimem i utilitzem tot allò que ens és realment útil per poder fer el viatge el més vivencial i significatiu possible.

La primera sessió del projecte intentem que sigui molt motivadora. Creiem que des del minut u hem de crear interès i il·lusió per allò que estem plantejant. Normalment utilitzem totes els nostres recursos per poder començar en molt bon peu, fent quelcom atractiu. Cada nivell ho fa diferent, tot i que compartim la idea.  A partir, d’aquí, doncs comença a prendre forma tot allò que el grup decideixi.

Entenem l’avaluació focalitzada en el procés i no en el resultat final. Valorem, observem i adeqüem el camí que cada infant fa: la seva disponibilitat, el seu interès, la seva implicació, i tot allò que s’endu del camí compartit.

Imaginem un possible camí…

Un cop tenim definida la pregunta en equip fem una pluja d’idees de totes les possibilitats que es poden generar arrel del tema. Fem servir  un mapa conceptual per a recollir i estructurar els possibles continguts que poden aparèixer. Evidentment és obert, flexible i canviant, el mateix procés del projecte ens anirà redefint aquest mapa.

Aquesta tasca també ens ajuda a informar a les famílies dels possibles continguts que apareixeran i que es facin una idea del camí que seguiran els nens i nenes. se’ls entrega a inici de curs un document que reculls aquest aspectes.

En els últims projectes aquesta manera de fer ens a aportat a mestres i famílies una certa seguretat i una guia per a  moments de neguit o incertesa però alhora som conscients que ens pot portar a l’efecte contrari, és a dir que s’agafi com quelcom molt definit i estable i per tant ens marqui massa cop on hem d’anar i deixem d’escoltar als infants en allò que potser no ens havíem plantejat però que va sorgint.

Comencem?

Durant el curs anem observant els interessos i motivacions dels nens i nenes, i a final valorem en cicle quines són les opcions més compartides i pensem una pregunta que recull aquella temàtica i dona inici al projecte.

El projecte del primer quadrimestre proposat als nens i nenes d’educació infantil és titula “De què fa gust la lluna?”  Vàrem acordar que plantejar aquesta pregunta als infants seria una bona manera per començar el nostre camí d’aprenentatge. Apostem per una pregunta oberta, amb un gran repte al darrera de cerca, indagació i amb una temàtica motivadora pels infants.

Enguany com a proposta de millora tenim intenció de demanar als nens i nenes opinió vers que els agradaria investigar el curs vinent, alhora sabem que durant els mesos d’estiu aquest interès pot haver  canviat i això ens fa pensar que de cara un futur ens haurem de plantejar com i quan es defineix i s’inicia el projecte.

Caminem junts… i ens posem de puntetes per tocar les estrelles.

Som un grup de 4 mestres d’educació infantil. Des de fa cinc cursos vàrem iniciar un canvi metodològic a partir del cicle inicial de primària que s’ha anat estenent com un acordió cap al cicle dels petits i dels grans. La nostra experiència personal és rica, variada i diversa. Des de l’inici hem tingut bones expectatives al canvi i l’evolució fins al dia d’avui és positiva.

Un dels neguits ha estat el moment maduratiu dels infants de 3 anys per fer aquest treball que requeria indagació i cert interès. Ens preocupa l’acompanyament dels infants en els seus diferents ritmes maduratius, d’aprenentages i interessos.

Ens acompanyem els uns als altres per tal d’encarar reptes complexos i ens cuidem.

Treballem cercant l’equilibri entre la llibertat i el currículum.

Diari docent dels projectes

En aquest bloc podreu seguir en directe l’evolució de diferents projectes que desenvolupen les escoles i els instituts del CRP de l’Anoia que participen a la Xarxa de Competències Bàsiques durant el curs 2017-2018.