Entre conversa i conversa, ens adonem que la lluna té expressió i que ens indica que no està massa contenta i que provablement està trista perquè l’han mossegat. Aprofitem l’ocasió, sorgida d’ells mateixos, per a poder verbalitzar quins coses són les que a nosaltres no ens agraden i ens posen tristos, enfadats, contents…

Partint, de la premissa que les emocions no s’ensenyen sinó que es viuen i s’acompanyen en el moment en què apareixen aprofitem per possibilitar un espai tranquil de reflexió per a que tothom qui vulgui pugui compartir i expressar les seves vivències al respecte.

Aquest moment ens brinda l’oportunitat per a poder parlar dels conflictes i la convivència a l’escola. Després de la conversa, aportem al grup un material específic  i disponible per a que ells manipulin amb les parts de la cara i construeixin el que més els hi agrada i puguin donar nom a l’expressió construïda. A més, també es pretenia que fos un material que servis per ajudar-los a expressar el que sentien sense necessitat d’utilitzar el llenguatge orals, que en molts encara no estava prou desenvolupat.