Com a cloenda del projecte i de la tasca realitzada durant tot el procés els nens i nenes de P5 en grups heterogenis han elaborat el seu propi sistema solar, un sistema que ens ha acompanyat durant una temporada a la nostra aula.

Abans ha estat necessari repartir tasques, és a dir per grups centrar-nos en un planeta concret, buscar informació, imaginar-lo, construir-lo i documentar ells mateixos les característiques de cada un dels planetes a través d’un petit vídeo.


Durant el procés de construcció ha fet falta valorar possibilitats, fer hipòtesis, pensar en els materials, arribar a acords, etc… Tot això forma part d’un procés en què els infants aprenen a treballar en grup però de manera autònoma tot prenen les seves pròpies decisions.

Un cop acabat els nens han pogut compartir amb les seves famílies el final del seu projecte.

Una de les inquietuds que van apareixen en els alumnes era descobrir perquè la lluna tenia forats. Després de diferents converses, contes, recerca de llibres i un munt de coneixements previs es van generar a l’aula un seguit d’hipòtesis per intentar donar resposta a questa pregunta.

Un dels acords al que els van arribar com a grup va ser que els forats eren produïts pel xoc dels meteorits. Així que vam oferir als nens i nenes la possibilitat de poder reconstruir i experimentar aquest fet.

Aquestes petites experiències vivencials amb elements que tenim a l’entorn i que els són propers, els ajuden a entendre el món que els envolta tot deixant-los satisfets.

En el desenvolupament dels projectes a l’escola, intentem que almenys una sortida anual estigui relacionada amb el tema del projecte.

Aquest curs, degut a la temàtica proposada, es va decidir fer unes activitats relacionades amb l’univers i els seus elements.

En aquest cas, però, els grups de P4 i P5 van trobar un lloc on poder ampliar el recorregut del seu projecte ja que van treballar molt més profundament el tema de l’univers. En canvi, per a P3, va ser una sortida profitosa però poc connectada amb la realitat del camí del projecte ja que en cap moment vàrem treballar aquest aspecte.

Les excursions es trien a finals de curs de cara al any vinent i fins ara no s’ha contemplat la possibilitat d’anular o canviar la proposta segons quin sigui l’itinterari que desenvolupa el projecte i això fa que moltes vegades la connexió no sigui l’ajustada ni l’esperada per l’adult en el moment que es va plantejar. La por de quedar-nos sense sortida per la poca disponibilitat que hi ha ens fa prendre aquest tipus de decisions.

Entre conversa i conversa, ens adonem que la lluna té expressió i que ens indica que no està massa contenta i que provablement està trista perquè l’han mossegat. Aprofitem l’ocasió, sorgida d’ells mateixos, per a poder verbalitzar quins coses són les que a nosaltres no ens agraden i ens posen tristos, enfadats, contents…

Partint, de la premissa que les emocions no s’ensenyen sinó que es viuen i s’acompanyen en el moment en què apareixen aprofitem per possibilitar un espai tranquil de reflexió per a que tothom qui vulgui pugui compartir i expressar les seves vivències al respecte.

Aquest moment ens brinda l’oportunitat per a poder parlar dels conflictes i la convivència a l’escola. Després de la conversa, aportem al grup un material específic  i disponible per a que ells manipulin amb les parts de la cara i construeixin el que més els hi agrada i puguin donar nom a l’expressió construïda. A més, també es pretenia que fos un material que servis per ajudar-los a expressar el que sentien sense necessitat d’utilitzar el llenguatge orals, que en molts encara no estava prou desenvolupat.