Llegint el conte “De què fa gust la lluna?” vam preguntar als infants a què creien que tenia gust. Tot i que alguns van dir que era inviable d’altres van poder imaginar-se el sabor que ells voldrien que fos. Així doncs, entre conversa i conversa, vam arribar a descobrir que mitjançant la llengua i la boca podíem discriminar entre aliments dolços i salats…. Per viure-ho, vam portar diversos aliments a l’aula i amb els ulls tancats vam fer un tastet i vam provar d’endevinar de quin aliment es tractava alhora que els classificàvem entre dolç i salat. Ens vam organitzar en dos grups. Primer, un feia el tastet i els altres observen les seves reaccions i respostes i després a l’inversa.
Va ser una activitat, proposada per l’adult però amb molta connexió amb allò que s’havia parlat anteriorment. Molts infants ho van viure de forma positiva i altres els hi feia més respecte tastar coses sense el sentit de la vista.
Al veure que el tema s’encarrilava més cap coses més properes a ells (parts del cos, emocions…) i molt poc amb l’univers. Vam pensar que portant coses que permetessin fer-ho més vivencial convertia l’experiència, dins del projecte, més enriquidora, motivadora i significativa per a ells.
Aquesta activitat va servir perquè molts dels nens poguessin verbalitzar coses relacionades amb l’alimentació i amb els seus hàbits de salut alimentaria.