Enguany és un any de xantofília, però també de xantofòbia! Quins ètims grecs hi trobem? A quin color fan referència?
Fa poc he visitat Berlín, la ciutat groga!
Zugfahrt from Valèria Cuní on Vimeo.
Valèria Cuní
Enguany és un any de xantofília, però també de xantofòbia! Quins ètims grecs hi trobem? A quin color fan referència?
Fa poc he visitat Berlín, la ciutat groga!
Zugfahrt from Valèria Cuní on Vimeo.
Valèria Cuní
Ratafia del llatí Rata fiat.
Arran del gest del President Quim Torra de regalar una ampolla de ratafia al President Pedro Sánchez, el mot ratafia ha esdevingut la paraula de l’any. Què significa? Quin simbolisme té? És realment un “pacte tancat”?
Els bisbes de Girona, Vic i Barcelona seien a SAnt Marçal al Montseny en aquesta taula sense haver de sortir cap d’ells del seu bisbat…
Jacint Verdaguer a la rondalla Ratafia, publicada pòstumament el 1905, diu que una vegada, fa més de mil anys, a l’ermita que hi havia al coll de Sant Marçal, es trobaren tres dels seus bisbes: el de Vic, el de Barcelona i
l’arquebisbe de Tarragona, els quals esbrinaven i escatien algun assumpte en petit concili territorial.
Quan, després d’enraonar-ho bé, estigueren entesos i hagueren signat la composta, demanaren al masover alguna cosa per fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, els tragué una ampla ampolla de ratafia, que els serví en tres gots de cristall, els quals presentà en una sola copa.
La beguda era nova per a ells, i els agradà, com sol agradar a tos els qui la tasten.
—Quina beguda és aqueixa tan bona? —li preguntaren—. Com se’n diu?
—És una beguda que nosaltres ens fem —respongué el masover.
—I no té nom? —replicà un dels bisbes.
—Jo no n’hi sé cap —respongué el pagès.
—Doncs, ja que ningú no li ha donat nom encara, donem-l’hi nosaltres —digué el bisbe—. Quin li posarem? Si en trobéssim un que fos com el segell del tractat que acabem de fer, aquest verament seria el millor.
Els tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d’ells es donà un cop de mà al front i digué:
—Rata fiat! [Queda firmat.]
Amb l’aprovació dels altres bisbes, els quals celebraren l’acudit, aqueix licor català, que és el més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i amb aquest nom és conegut a totes bandes.
El terme democràcia fou encunyat a l’Atenes del segle V aC δημοκρατία a partir dels mots δῆμος (dḗmos, que es pot traduir per «poble») i -κρατία -kratía, de l’arrel de κράτος (krátos, «força», «domini» o «poder»). Resideix realment el poder en el poble?
[youtube]https://youtu.be/UoP_mSIHqTY[/youtube]
Coneixeu altres mots que tinguin els ètims que provenen de δῆμος i κράτος?
Jorge
1r de Batx. Grec
L’article d’opinió de Mireia Rosich Servidores de muses m’ha animat a acabar de publicar aquesta entrada que tenia pendent.
De la poetessa grega Safo (Σαπφώ en grec àtic i Ψάπφω en l’eòlic, dialecte grec que usa en els seus escrits) de Lesbos o bé d’Eresos (ca. 650 aC-580 aC) deriva el nom “safisme” i “safista” (a partir de l’adjectiu sàfic, -a) i de l’illa que la va veure néixer “lesbianisme” i “lesbiana” (lèsbic, lèsbica).
Safo a qui Plató considerà la desena musa i fou mestra d’altres poetes gregues antigues com Erinna de Telos o Nossis de Lòcrida, gaudí d’una gran fama i residí gairebé sempre a la illa grega de Lesbos, llevat d’un breu exili a Sicília d’on tornà el 581 aC. Formà un grup de dones dedicades al culte a Afrodita en el qual es conreava la poesia i la música. Morí ja en edat avançada.
Només es conserva una oda completa i fragments d’altres obres seves. D’un estil senzill i clar, és la poeta de l’amor. Descriu una passió amorosa física i intimista adreçada a les dones del seu grup o als déus, en particular a Afrodita.
Última Hora de Mallorca, 23 de gener de 2018
El perquè de les paraules al XVI Curs de l'Aula d'Humanitats amb Francesc Casadesús Bordoy. Del 31 de gener al 14 de març al #CaixaforumPalma pic.twitter.com/Ykxguz0ftp
— Margalida Capellà (@AracneFil) 23 de gener de 2018
Vid. XVI Curs d’Humanitats a càrrec de Francesc Casadesús Bordoy, president de la Sociedad Ibérica de Filosofía Griega i de la Sección Balear de la Sociedad Española de Estudios Clásicos.