L'univers clàssic dels nostres mots

Ratafia del llatí Rata fiat.

Arran del gest del President Quim Torra de regalar una ampolla de ratafia al President Pedro Sánchez, el mot ratafia ha esdevingut la paraula de l’any. Què significa? Quin simbolisme té? És realment un “pacte tancat”?

Els bisbes de Girona, Vic i Barcelona seien a SAnt Marçal al Montseny en aquesta taula sense haver de sortir cap d’ells del seu bisbat…

Jacint Verdaguer a la rondalla Ratafia, publicada pòstumament el 1905, diu que una vegada, fa més de mil anys, a l’ermita que hi havia al coll de Sant Marçal, es trobaren tres dels seus bisbes: el de Vic, el de Barcelona i
l’arquebisbe de Tarragona, els quals esbrinaven i escatien algun assumpte en petit concili territorial.
Quan, després d’enraonar-ho bé, estigueren entesos i hagueren signat la composta, demanaren al masover alguna cosa per fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, els tragué una ampla ampolla de ratafia, que els serví en tres gots de cristall, els quals presentà en una sola copa.
La beguda era nova per a ells, i els agradà, com sol agradar a tos els qui la tasten.
—Quina beguda és aqueixa tan bona? —li preguntaren—. Com se’n diu?
—És una beguda que nosaltres ens fem —respongué el masover.
—I no té nom? —replicà un dels bisbes.
—Jo no n’hi sé cap —respongué el pagès.
—Doncs, ja que ningú no li ha donat nom encara, donem-l’hi nosaltres —digué el bisbe—. Quin li posarem? Si en trobéssim un que fos com el segell del tractat que acabem de fer, aquest verament seria el millor.
Els tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d’ells es donà un cop de mà al front i digué:
—Rata fiat! [Queda firmat.]
Amb l’aprovació dels altres bisbes, els quals celebraren l’acudit, aqueix licor català, que és el més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i amb aquest nom és conegut a totes bandes.

Mercè Otero-Vidal