L’article d’opinió de Mireia Rosich Servidores de muses m’ha animat a acabar de publicar aquesta entrada que tenia pendent.
De la poetessa grega Safo (Σαπφώ en grec àtic i Ψάπφω en l’eòlic, dialecte grec que usa en els seus escrits) de Lesbos o bé d’Eresos (ca. 650 aC-580 aC) deriva el nom “safisme” i “safista” (a partir de l’adjectiu sàfic, -a) i de l’illa que la va veure néixer “lesbianisme” i “lesbiana” (lèsbic, lèsbica).
Safo a qui Plató considerà la desena musa i fou mestra d’altres poetes gregues antigues com Erinna de Telos o Nossis de Lòcrida, gaudí d’una gran fama i residí gairebé sempre a la illa grega de Lesbos, llevat d’un breu exili a Sicília d’on tornà el 581 aC. Formà un grup de dones dedicades al culte a Afrodita en el qual es conreava la poesia i la música. Morí ja en edat avançada.
Només es conserva una oda completa i fragments d’altres obres seves. D’un estil senzill i clar, és la poeta de l’amor. Descriu una passió amorosa física i intimista adreçada a les dones del seu grup o als déus, en particular a Afrodita.
Safo i Erinna en el jardí de Mitilene, Simeon Solomon 1840-1905
- Per què creieu que de Safo i de la illa on sojornà en deriven els mots corresponents a l’homosexualitat femenina?
- Creieu que els habitants de Lesbos se senten orgullosos de l’ús del seu topònim?
- Quina relació té la poesia de Safo amb l’adjectiu “sàfic”?
- Per què les dones que destaquen en algun camp sempre són tractades de diferent manera que els homes i amb adjectius no gaire afavoridors?…
