De ὁ φιλόσοφος: fil-, filo-, -filia i -sofia

Publicat el 8 maig 2014 per tmara.imad

El mot filòsof és grec i es refereix a qui estima la saviesa. Sabeu més paraules que tinguin els ètims que el formen?

Imad Tmara
1r de Batx. Grec

Publicat dins de Ètims grecs, General | Etiquetat com a , , , , | 7 comentaris

La llanterna de Diògenes

Publicat el 7 maig 2014 per victorsanchez

“Diògenes cerca un home”, de Johann Heinrich Wilhelm Tischbein

L’expressió “la llanterna de Diògenes”, en francès “la lanterne de Diogène”, significa la recerca d’un home just i coherent. D’on prové aquesta expressió? Exemplifiqueu-la mitjançant una frase.

Diògenes Laerci fou el primer a anomenar-se a si mateix cosmopolita, és a dir, ciutadà del món enlloc de declarar-se ciutadà d’un lloc o d’un estat. Quins ètims grecs formen aquest mot? Poseu-ne també una frase d’exemple.

Per cert, sabeu què és la síndrome de Diògenes? Per què rep aquest nom?

I per acabar, per què era Diògenes un filòsof cínic? Què significa l’adjectiu cínic o el mot “cinisme” i d’on provenen?

Víctor

Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Ètims grecs, Expressions, General, Psicologia | Etiquetat com a , , , , , , , | 10 comentaris

Psic-, psico-, psiqu-, què tenen a veure amb Psique?

Publicat el 6 maig 2014 per abigail.dina

A veure si sabeu que tenen a veure tots aquests mots del meu Thinglink amb Psique? Coneixeu el mite? Quin autor llatí i en quina obra ens l’explica?

Coneixeu més mots amb l’ètim grec que significa ànima?

Abigail Quirones
1r de batx. Grec

Publicat dins de Ètims grecs, General, Psicologia | Etiquetat com a , , , | 13 comentaris

Feliç dia de la mare

Publicat el 4 maig 2014 per Gaby Ramírez

El mot mare és un dels  primers mots que els humans aprenem. És d’origen indoeuropeu, d’aquí que sigui molt semblant en moltes llengües. Del mot grec μήτηρ “mare” tenim la gran mare, Δημήτηρ a partir del dòric δᾶ “terra”, és a dir, la dea Demèter (en llatí Ceres) mare de Persèfone (en llatí Prosèrpina), tot un exemple de mare a diferència d’altres mares com la venjativa Leto o l’orgullosa Níobe. El llatí mater, -tris és la mare del mot “mare” i dels seus compostos i derivats en català i en les llengües romàniques. En coneixeu més? Què signifiquen els mots reunits en aquest Tagxedo, sota la imatge del pebeter de Demèter del Museu d’Arqueologia de Catalunya amb seu a Barcelona?

Felicitats a totes les mares!

Gaby

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims grecs, General, Mitologia | Etiquetat com a , , , , , | 36 comentaris

L’espasa de Dàmocles

Publicat el 29 abril 2014 per bensaed.naim

Dàmocles (en grec, Δαμοκλῆς) és un personatge que apareix en una sola anècdota moral referida com l’espasa de Dàmocles. L’origen de la anècdota es localitza a Sicília, aquesta va ser escrita per Timeu de Tauromènion  (c. 356 – 260 a.c); però també en parlen Diodor Sícul, Ciceró a les seves Tusculanae Disputationes V, 61-62 i Horaci als Carmina III, 1.

Destrictus ensis cui super impia
ceruice pendet, non Siculae dapes
 dulcem elaboratum saporem,
     non auium citharaequecantus      
 
Somnum reducent: somnus agrestium
lenis uirorum non humilis domos
     fastidit umbrosamque ripam,
     non Zephyris agitata tempe. 
 
 Horaci, Carmina III, 1 (v. 16-24)

“Per aquells i aquelles que veu una espasa desembeinada sobre el seu cap net els festins de Sicília, amb el seu refinament, no tindran dolç sabor, i el cant dels ocells, i els acords de la cítara, no li retornaran el son, el dolç somni que no desdenya els humils habitatges dels camperols ni una ombrívola ribera ni les enramades de Tempe acariciada pels zèfirs. ” Horaci

Dàmocles va ser pel que sembla un cortesà excessivament adulador a la cort de Dionís II, un tirà de Siracusa (Sicília) del segle IV a. C. Dàmocles va propagar que Dionís era realment afortunat en disposar de tan gran poder i riquesa. Dionís, desitjós d’escarmentar l’adulador, es va oferir a intercanviar-se amb ell per un dia, de manera que pogués gaudir de primera mà la seva sort. Aquella mateixa tarda es va celebrar un banquet on Dàmocles va gaudir sent servit com un rei. Només al final del menjar va mirar cap amunt i va reparar en l’afilada espasa que directament sobre el seu cap penjava lligada sols per un únic pèl de crinera de cavall. De sobte, se li van treure completament les ganes dels apetitosos menjars i les belles noies, i va demanar al tirà abandonar el seu lloc, dient que ja no volia seguir sent tan afortunat.

L’espasa de Dàmocles, de Richard Westall 1812

L’espasa de Dàmocles és una frase encunyada en al·lusió a aquest conte per exemplificar el perill que s’instal·la a aquells que ostenten un gran poder, ja que no només poden perdre de cop tot el poder sinó, inclús la vida. L’espasa de Dàmocles és esmentada en molts llibres europeus dels segles XVI i XVII.

El poder i les riqueses sempre impliquen una amenaça, però sovint els nostres polítics i monarques se n’obliden. Com bé veieu, l’espasa de Dàmocles (en anglès, the Sword of Damocles) és una expressió que al·ludeix a una amenaça imminent.

Quina és la teva espasa de Dàmocles? Mira cap a dalt. La de tots és la mort!

Naim Bensaed

 2n de Batxillerat

Publicat dins de Expressions, General | Etiquetat com a , | 2 comentaris