“Diògenes cerca un home”, de Johann Heinrich Wilhelm Tischbein
L’expressió “la llanterna de Diògenes”, en francès “la lanterne de Diogène”, significa la recerca d’un home just i coherent. D’on prové aquesta expressió? Exemplifiqueu-la mitjançant una frase.
Diògenes Laerci fou el primer a anomenar-se a si mateix cosmopolita, és a dir, ciutadà del món enlloc de declarar-se ciutadà d’un lloc o d’un estat. Quins ètims grecs formen aquest mot? Poseu-ne també una frase d’exemple.
Per cert, sabeu què és la síndrome de Diògenes? Per què rep aquest nom?
I per acabar, per què era Diògenes un filòsof cínic? Què significa l’adjectiu cínic o el mot “cinisme” i d’on provenen?
Víctor
Batxillerat Humanístic
Salve!
Bon article, Víctor!
Cosmopolita està format per dos ètims grecs: “cosmos” i “polis” (κοσμοπολίτης).
La síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que normalment afecta persones d’edat avançada que viuen soles. Es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar, a més de desatendre’n absolutament la neteja i tota higiene personal.
Diògenes era un home que vivia dins un tonell, per això s’anomena així aquesta síndrome.
Diògenes de Sinope va ser un filòsof cínic, aquest corrent filosòfic es va desenvolupar a l’antiga Grècia al segle IV aC. Es caracteritza per la seva actitud sovint anticonvencional i extravagant. Els seus seguidors consideraven que per aconseguir la felicitat s’havia de viure segons la natura, per això rebutjaven la civilització, d’aquí el seu rebuig de les riqueses i de qualsevol preocupació material.
Xaipe!!
Aquest mot: cosmopolita prové dels ètims grecs: κόσμος (cosmos) i πόλις (polis).
La síndrome de Diògenes pren el seu nom del filòsof de l’antiga Grècia Diògenes de Sinope, també conegut com ‘el Cínic’, encara que aquest home, al contrari de les persones que pateixen el trastorn, es va desprendre de qualsevol pertinença, predicant l’austeritat i la banalitat dels convencionalismes socials. No obstant això, es caracteritzava per viure en solitud i aïllat i, fins i tot, menyspreava els usos socials, alguna cosa que si comparteixen els pacients amb la síndrome. El prototip d’aquesta síndrome és una persona major, que viu sola i aïllada del seu entorn, que acumula gran quantitat d’objectes, i que pot provocar problemes de convivència amb els seus veïns hagut de precisament a aquestes escombraries que pot fer mala olor i atreure insectes o rates. A pesar que parlem de desaprofitaments i brutícia, aquests objectes tenen “algun sentit” per a la persona que els atresora, que de vegades els té ordenats i classificats, mentre que, en altres casos, es tracta de satisfer un desig d’inclinació mal dirigida.
Diògenes era la figura més representativa del cinisme, ja que era una persona aspre que vivía com un gos, per això era “el Cínic” per què cínic prové del mot κυνικός derivat de κύων que vol dir gos.
Xaipe!
D’on prové aquesta expressió? Exemplifiqueu-la mitjançant una frase.
Una vegada va aparèixer en ple dia pels carrers d’Atenes, amb un llum a la mà dient: “Busco un home”. Diògenes anava apartant als homes que es creuaven en el seu camí dient que només ensopegava amb deixalles, volia trobar almenys un home honest en la terra. La noia va buscar per l’escola amb la llanterna de Diògenes per viure si encara quedava gent honrada.
Quins ètims grecs formen aquest mot? Poseu-ne ta,bé una frase d’exemple.
Ve de “κόσμος” que significa ordre i “πόλιτες” que vol dir ciutadà. Aquell home era molt cosmopolita ja que a viscut a molts països i coneix els seus costums.
Per cert, sabeu què és la síndrome de Diògenes? Per què rep aquest nom?
La síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que normalment afecta persones d’edat avançada que viuen soles. Es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar. Es diu així ja que Diògenes es va aïllar de la societat i va abandonar les necesitats materials.
I per acabar, per què era Diògenes un filòsof cínic? Què significa l’adjectiu “cínic” i d’on prové?
Era cínic ja que rebutja les convencions socials i només busca els plaers no materials. Ve de la paraula κύων que vol dir gos, per tant viuen com un gos. Els cínics buscaven una vida simple, com els gossos, estan en contacte amb la natura.
Xaipe!
Un dia portant a la mà una llanterna encesa, Diògenes va sortir al carrer i el que va respondre quan li van preguntar el per què ho feia, va ser que «buscava un home»; amb el que donava a entendre que encara no havia trobat cap mortal digne d’aquest nom. Una frase que exemplifiqui millor això és: “Amb la llanterna de Diògenes el noi només va trobar algú que li digués la veritat.”
La paraula cosmopolita prové dels ètims kósmos, que vol dir món i πολίτης que vol dir ciutadà.
La síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que normalment afecta persones d’edat avançada que viuen soles. Es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar.
L’escola cínica (del grec κυων kyon, gos) rep aquest nom ja que els seus filòsofs tenien una vida extravagant i vivien al carrer com gossos. Ser cínic vol dir que, impúdicament, fa gala de menysprear els valors morals.
Vale!
Salve!
“La llanterna de Diògenes” prové de que el mateix Diògenes anava amb una llum encesa mentre caminava per Atenes. I una frase que exemplifica aquest aquesta expressió pot ser: Ell busca la llanterna de Diògenes, és el seu objectiu a la vida.
Prové del grec κοσμοπολίτης, i aquest de κόσμος, “univers”, “ordre”, i ciutat. I una altre frase que exemplifica aquest adjectiu pot ser: Se’l considera inventor de la idea del cosmopolitisme, perquè afirmava que era ciutadà del món i no d’una ciutat en particular.
La síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que normalment afecta persones d’edat avançada que viuen soles. Es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar. La persona que pateix aquest trastorn es caracteritza per aïllar-se socialment, arribant a recloure’s a casa, a més de desatendre’n absolutament la neteja i tota higiene personal. Rep aquest nom perqué Diògenes tenia una vida d’austeritat i d’autocontrol: a l’estiu es cobria d’arena calenta i a l’hivern es colgava de neu; vivia al carrer o dins un tonell, anava mal vestit i descalç i altres circumstàncies semblants i en general excèntriques. És anomenat cínic perqué va ser un filòsof grec pertanyent a l’escola cínica. Aquest adjectiu vol dir que, impúdicament, fa gala de menysprear els valors morals i prové del grec κυνισμός.
L’expressió “la llanterna de Diògenes” prové de una ocurrència que va tindre Diògenes, en que un dia va sortir al carrer amb una llanterna encesa i quan la gent li va preguntar que perquè ho feia, ell va respondre que buscava a un home. Amb aquesta resposta, Diògenes donava a entendre la serva amarga sàtira que encara no havia trobat cap mortal digne d’aquest nom. Un exemple d’aquesta expressió és: El rei ha d’utilitzar la llanterna de Diògenes per trobar un home just i coherent que li fagi de conseller a l’hora de prendre decisions per el poble.
Els ètims grecs que formen el mot “cosmopolita” són κόσμος (orde, univers). He trobat una frase de séneca que crec que representa bastant bé el mot de “cosmopolita”: “No he nascut per a un sol racó, la meva pàtria és tot el món”(Sèneca).
La síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que normalment afecta persones d’edat avançada que viuen soles. Es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar. L’orígen del nom d’aquesta síndrome és desconegut, però el nom de diògenes va començar a ser utilitzat a mitjans dels anys 70, i s’ha estat utilitzant fins avui.
Es diu que Diògenes era un filòsof cínic perquè diuen que la seva manera de viure era com la dels gossos: defensava la llibertat radicalment, era molt devergonyit i criticava molt les tradicions i les formes de vida social. L’adjectiu cínic és el dit de qui, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat; impúdic i prové del grec clàssic κυνικός (kyon, Kynos), que significa “gos” i comparteix arrel amb la paraula can, així que, literalment, els cínics eren “els canins”.
Xaipete!
L’expressió de “La llanterna de Diògenes” prové del fet que el mateix Diògenes anava per Atenes amb una làmpada encesa en plena llum del dia, cercant un home just i coherent.
L’exemple que podem posar és: “Ell encara cerca la llanterna de Diògenes”.
L’ètim grec que forma aquest mot és “κόσµος, -ου (ὁ)” que es tradueix com: cel, firmament o ordre. L’arrel és cosmo- i com exemples tenim cosmologia i cosmogonia i la frase: “El meu pare va estudiar cosmologia, ja que li interessa l’origen de l’univers”.
El síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que normalment afecta persones d’edat avançada que viuen soles. Es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar. Té aquest nom perquè Diògenes vivia més o menys d’aquesta manera.
Diògenes era un cínic perquè seguia la filosofia de l’escola cínica, i aquesta escolta rep aquesta denominació despectiva pel tipus de vida frugal que defensaven els seus seguidors, i per la seva actitud sovint anticonvencional i extravagant. L’adjectiu cínic provè del mot grec “κυνικός”.
XAIPETE!!!
Els ètims que formen cosmopolita són cosmo- i -polis. Una frase d’exemple pot ser “Aquella noia és una cosmopolita”.
La síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que normalment afecta persones d’edat avançada que viuen soles. Es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar.
Als anys 1960 es va dur a terme el primer estudi d’aquest patró de conducta, que el 1975 es va anomenar síndrome de Diògenes, en referència a Diògenes de Sinope, un filòsof grec que va adoptar i va promulgar fins a l’extrem els ideals de privació i independència de les necessitats materials.
El cinisme o escola cínica és un corrent filosòfic que que es desenvolupà a l’antiga Grècia al segle IV aC. L’escola cínica (del grec κυων kyon, gos) rep aquesta denominació despectiva pel tipus de vida frugal que defensaven els seus seguidors, i per la seva actitud sovint anticonvencional i extravagant.
Antístenes d’Atenes fou el fundador de l’escola cínica i Diògenes de Sínope un dels representants més coneguts. Altres filòsofs cínics rellevants foren Crates de Tebes, la seva esposa Hipàrquia i Mènip de Gadara. Diògenes Laerci fa memòria d’alguns altres filòsofs cínics, dels quals recorda alguns aspectes de la seva biografia i de la seva obra escrita (avui, almenys en gran part, perduda).
Salut!
L’expresió La llanterna de Diogenes prové del fet que el mateix Diogenes anava per Atenes amb una llanterna encesa buscant un home just. La frase d’exemple seria El rei busca un home just en qui confiar.
El mot cosmopolità prové dels ètims grecs cosmos (món o univers) i polis (ciutat). Una oració amb aquest mot seria: Barcelona s’està convertint en una ciutat molt cosmopolità.
El síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que normalment afecta persones d’edat avançada que viuen soles. Es caracteritza per un abandonament personal i social total, per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar i per una reducció en la seva higiene personal. Té aquest nom perquè Diògenes vivia més o menys d’aquesta forma.
Diògenes era un representant cínic perquè seguia la filosofia de l’escola cínica, creada a Atenes cap al segle IV aC i rep aquesta denominació despectiva pel tipus de vida frugal, molt semblant a la dels gosos que defensaven els seus seguidors per la seva actitud sovint anticonvencional i extravagant. S’ha de dir que cínic vol dir gos.
Discrepo
Defet alguns estudis concloues que el nom de sindrome de diogenes esta mal donat pq simbolitza una malaltia que es basa en acumular grans cuantitats de coses, i ell vivia en la austeritat mes absoluta, vivia en un barril i a lestiu el posava a la sombra i a l,hivern al sol.
Suposo que el qui li va posar el nom a la malaltia li va fer un homenatge al seu cinisme.