L’espasa de Dàmocles

Dàmocles (en grec, Δαμοκλῆς) és un personatge que apareix en una sola anècdota moral referida com l’espasa de Dàmocles. L’origen de la anècdota es localitza a Sicília, aquesta va ser escrita per Timeu de Tauromènion  (c. 356 – 260 a.c); però també en parlen Diodor Sícul, Ciceró a les seves Tusculanae Disputationes V, 61-62 i Horaci als Carmina III, 1.

Destrictus ensis cui super impia
ceruice pendet, non Siculae dapes
 dulcem elaboratum saporem,
     non auium citharaequecantus      
 
Somnum reducent: somnus agrestium
lenis uirorum non humilis domos
     fastidit umbrosamque ripam,
     non Zephyris agitata tempe. 
 
 Horaci, Carmina III, 1 (v. 16-24)

“Per aquells i aquelles que veu una espasa desembeinada sobre el seu cap net els festins de Sicília, amb el seu refinament, no tindran dolç sabor, i el cant dels ocells, i els acords de la cítara, no li retornaran el son, el dolç somni que no desdenya els humils habitatges dels camperols ni una ombrívola ribera ni les enramades de Tempe acariciada pels zèfirs. ” Horaci

Dàmocles va ser pel que sembla un cortesà excessivament adulador a la cort de Dionís II, un tirà de Siracusa (Sicília) del segle IV a. C. Dàmocles va propagar que Dionís era realment afortunat en disposar de tan gran poder i riquesa. Dionís, desitjós d’escarmentar l’adulador, es va oferir a intercanviar-se amb ell per un dia, de manera que pogués gaudir de primera mà la seva sort. Aquella mateixa tarda es va celebrar un banquet on Dàmocles va gaudir sent servit com un rei. Només al final del menjar va mirar cap amunt i va reparar en l’afilada espasa que directament sobre el seu cap penjava lligada sols per un únic pèl de crinera de cavall. De sobte, se li van treure completament les ganes dels apetitosos menjars i les belles noies, i va demanar al tirà abandonar el seu lloc, dient que ja no volia seguir sent tan afortunat.

L’espasa de Dàmocles, de Richard Westall 1812

L’espasa de Dàmocles és una frase encunyada en al·lusió a aquest conte per exemplificar el perill que s’instal·la a aquells que ostenten un gran poder, ja que no només poden perdre de cop tot el poder sinó, inclús la vida. L’espasa de Dàmocles és esmentada en molts llibres europeus dels segles XVI i XVII.

El poder i les riqueses sempre impliquen una amenaça, però sovint els nostres polítics i monarques se n’obliden. Com bé veieu, l’espasa de Dàmocles (en anglès, the Sword of Damocles) és una expressió que al·ludeix a una amenaça imminent.

Quina és la teva espasa de Dàmocles? Mira cap a dalt. La de tots és la mort!

Naim Bensaed

 2n de Batxillerat

Aquest article s'ha publicat dins de Expressions, General i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’espasa de Dàmocles

  1. Val més que tard que mai! Finalment veig publicada la recerca que vares començar a quart!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *