L'univers clàssic dels nostres mots

El mot llatí fallacia vol dir “engany”. A filosofia, el nostre professor, en Manel Codina, ens ha explicat, tal com té a la seva pàgina web, que una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però no ho és, o sigui són raonaments incorrectes per la seva forma o estructura.

Hi ha diferents tipus de fal·làcies, les més conegudes de contingut són les següents:

– Ad Hominem: aquesta fal·làcia és contra l’home. Sempre que volem criticar una tesi, mai no ataquem la tesi si no l’home que la defensa.

– Ad Baculum: s’apel·la al bastó. Per defensar la tesi no dóna la raó per complir-la, si no les conseqüències negatives que arribarien a tenir per fer-ho.

– Ad Populum: aquesta fal·làcia es dirigeix al poble. Són aquelles en què l’emissor diu als receptors per exaltar els seus sentiments però que la conclusió no té res a veure amb tot allò que els hi acaba de dir.

– Ad Verecundiam: s’apel·la a l’autoritat. S’utilitza per demostrar alguna tesi d’algú que no és del mateix camp que s’està discutint.

–Ad Ignorantiam: No es  pot demostrar alguna tesi i es diu que és falsa.

– Tu Quoque: aquest tipus de fal·làcia està dintre de les fal·làcies ad hominem. És quan ens acusen d’alguna cosa i un es defensa donant-li la culpa a un altre.

– Ex Populo: va dedicada a la gent. És justifica una determinada tesi, a partir que tothom ho pensa.

 Ex: -Crec que em compraré aquelles sabates. – Si són lletges!

– Però si les porta tothom. – I què?

 Quina tesi creus que és aquest exemple? Justifica la resposta.

Maryam Alaoui Batx. LLatí