Dels participis de present llatins vénen mots com…

Publicat el 14 març 2016 per Margalida Capellà Soler

De la mateixa manera que Dels participis de perfet llatins vénen mots com…, dels participis de present llatí també vénen mots en català com occident del participi de present occidens d’occido “caure” o gerent del participi de present gerens de gero; absent del participi de present llatí praesens; fervent del participi de present fervens de fervo “bullir”. Així com  expressions llatines com delirium tremens, homo sapiens, puer ludens, puer uidens… locucions llatines com nemine discrepante “sense ningú que discrepi”; nolens uolens “volent i no volent”.

Un bon nombre de substantius catalans que tenen -nt-: afluent, amant, pacient, (quart) creixent, docent, estudiant, (lluna) minvant; president, regent, rellevant, remitent, tinent, transeünt…i també adolescent del verb adolesco “créixer” i el neologisme preadolescent.

A veure si sabeu què vol dir el mot “flavescent” (en quines altres llengües també el trobem?) i de quin participi llatí prové? Us hi pot ajudar aquesta fotografia de la Raquel de 4t de l’ESO de Llatí per a la tasca del Moodle Qui color praedilectus tibi est?

narcis

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, General, Llatinismes | Etiquetat com a , , | 15 comentaris

Apàtrida, Apátrida, Apatride, Apatryda, Απατρία, Апатриди…

Publicat el 12 març 2016 per alvarez.joaquin28

A partir de l’apunt de la nostra magistra a El Fil de les Clàssiques Refugiats, apàtrides, … i vellets hospitalaris, he après en català una nova paraula: apàtrida, “apátrida, sin hogar, sin nacionalidad, sin país…A media esperanza”.

1457689282869

Estic aprenent català i ara sé què significa el mot apàtrida, que és d’origen grecollatí (per cert, quins són els seus ètims grecs i què signifiquen?), que és igual en altres llengües (en quines? i per què?) i que és molt dur ser un apàtrida i que amb les guerres i altres conflictes actuals n’hi ha molts al món. Escolteu aquests dos programes de ràdio:

La gran dificultat de ser apàtrida

Joaquín Álvarez
Un argentino humanista en el IPM

Publicat dins de Del grec al català, Del llatí al català, Ètims grecs, Ètims llatins, General | Etiquetat com a , , , | 11 comentaris

Areté, un nom molt clàssic

Publicat el 6 març 2016 per julsparis98

Areté, un nom poc habitual actualment, però amb molts referents clàssics i amb molt significat per a mi, almenys. Us preguntareu per què aquest nom, per què aquesta fotografia d’una nena que molts no coneixeu de res…L’Areté és la meva cosina, vinguda de l’Àfrica central farà uns 4 anys. Una nena molt extrovertida, llesta, ingènua, amb una capacitat brutal de desenvolupar pensaments propis… Mai no m’havia parat a pensar el seu significat fins que no vaig començar a cursar llengües clàssiques a l’institut, ara puc dir que aquest nom li queda com anell al dit! Per cert, sabeu què significa en grec ἀρετή? Qui era la reina Àrete? En quina obra literària la trobem?

I vosaltres… sabeu l’origen i el significat del vostre nom? I dels vostres familiars més propers?

Us animo a fer una petita recerca i a crear un muntatge amb el programa ”Thinglink” com el meu!!

Us recomano la feina dels nostres companys a Aracne fila i fila, el nostre bloc col·laboratiu: Coneixes aquests antropònims d’origen llatí?; T’atreveixes amb Jeroglífics familiars; Encertes aquests jeroglífics? T’atreveixes a fer-ne un de nou amb referents clàssics? Fins i tot es podria fer  un treball de recerca sobre els nostres antropònims i comprovar si han canviat…

Júlia París

1r Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Del grec al català, Ètims grecs, Filosofia, General, Literatura, Mitologia, Onomàstica | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

El complex de Diògenes

Publicat el 4 març 2016 per Margalida Capellà Soler

“Diògenes” de John William Waterhouse, 1882 (Art Gallery of New South Wales)

Saps quina és la síndrome de Diògenes? Quins casos coneixes? Qui era Diògenes? Què vol dir ser un cínic? Quina relació té Diògenes amb la llaterna? i amb Alexandre?… Té vigència encara avui Diògenes o en té més que mai? Ens pot donar alguna lliçó? Com l’utilitzen els artistes? Art i ensenyament moral, què n’opines?…

No et perdis l’exposició La lliçó de Diògenes que al CENTRE CULTURAL METROPOLITÀ TECLA SALA (AV Josep Tarradellas i Joan 44 de L’Hospitalet de Llobregat) reuneix fins el 05/06/2016 més de seixanta obres, moltes d’elles inèdites, d’artistes de generacions i perfils molt diferents (Ignasi Aballí, Mar Arza, Joan Bennassar, David Bestué, Alfons Borrell, Luz Broto, Patrícia Dauder, Joan Furriols, Antoni Llena, Jordi Mitjà, Marc Monzó, Jordi Pablo, Guillermo Pfaff, Lucía C. Pino, Jaume Pitarch, Ivo Sans, Daniel Steegmann, Víctor Sunyol, Rubèn Verdú i Oriol Vilapuig) sota un nexe comú: les idees del filòsof grec Diògenes.

d1812396P

Publicat dins de Art, Expressions, Filosofia, General, Psicologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Any bissextil, any bixest, any de traspàs

Publicat el 29 febrer 2016 per Margalida Capellà Soler

febrer2016

Avui és 29 de febrer i això sols passa cada quatre anys des de l’època dels romans. Enguany és any de traspàs, és a dir, tindrà un dia més; serà, doncs, un any de 366 dies.  Per què es diu any bixest o bissextil (en castellà “bisiesto“? Perquè el dia de més que s’afegeix al final del mes de febrer que era el darrer en el calendari romà, val a recordar que començava al mes de març, es deia Bisextus calendas martii, ja que s’afegí darrere del sextus calendas martii, (sis dies abans de març i d’aquí el seu nom, considerat repetició del 24 de febrer (VI a. K.M.).  Ara bé, també existeix una etimologia popular que fa derivar el nom de “bixest” en llatí bisextum o bissextum del fet que el nombre de dies que té (366) acaba en dos sisos: bis sextus.

L’any bixest és considerat ja pels romans any de mal averany: Any bixest, les faves al revés!

Per cert, quins altres mots deriven del llatí  sextum, “sisè” de sex “sis”?

Publicat dins de Del llatí al català, General | Etiquetat com a , , , , , | 42 comentaris