ΧAIPE, companys! Aquí us deixo un emaze d’etimologia grega de la unitat 3 del nostre llibre de Grec 2, editorial Teide per tal d’anar ampliant el nostre lèxic culte en català i aprendre els ètims grecs de les PAU, sobretot els que provenen dels adjectius grecs en grau comparatiu i superlatiu.
Quins mots catalans provinents dels comparatius i superlatius grecs us han cridat més l’atenció? Els coneixeu?
Chorouk Regrag 2n de batxillerat humanístic
Bona feina, Chorouk! De ben segur, així els recordaràs! Gràcies per compartir-los aquí i així serviran també a altres alumnes.
Χαιρετε!
Felicitats i gràcies Chorouk per aquest “Emaze” on podem observar diferents exemples en grau positiu, comparatiu i superlatiu.
Per exemple:
Ἀριστος –> És el superlatiu de ἀγαθός i mots en català com ara: Aristocràcia ( es refereix a la forma de govern en què el poder requeia en els millors o els notables d’una comunitat.
Μεíων –> És el comparatiu de ὀλίγος i hi ha mots en català com ara: Miocè ( prové dels ètims grecs μείων (menys) i καινός (nou).
XAIPE!
M’han cridat uns quants mots catalans, i uns d’ells són:
-Aristocràcia (῍ Αριστος) (superlatiu de ἀγαθός), el terme es refereix a la forma de govern en què el poder era ocupat pels millors o els notables d’una comunitat. Etimològicament deriva de les paraules ῍ Αριστος, “millor” i κρατειν “poder”, és a dir, el poder recau en els millors.
-Pliocè (πλείων) (comparatiu de πολύς), és un període geològic que s’estén des de fa 5,3 milions d’anys fins fa 2,588 milions d’anys. El nom ve dels mots grecs πλείων (més) ψενο (nou), i vol dir “continuació d’allò que és recent”.
Μολτ βονα φεινα!
Xaipe!
Els mots catalans provinents de mots grecs que més m’han cridat l’atenció han sigut:
-Melanèmia, melanoderm, melanina, melanoma de μέλας. No coneixia cap d’aquests mots i ni tan sols sabia el significat, però aquest adjectiu grec està en grau positiu.
Mentre que, aquests altres dos mots estan en comparatiu i superlatiu i són els que més m’han sobtat.
-Miocè, miocènic, meiosi, meiòtic de Μεíων. No coneixia aquest mot grec, (o bé no m’enrecordava) i per tant m’ha sigut dificil enllaçar-lo etimològicament.
– Aristocràcia, Aristòtil de ῍Αριστος.
Els comparatius i superlatius son fàcils de trobar, encara que, el mot etimològic que s’amaga darrere d’algunes paraules, de vegades és complicat trobar-lo.
Xaipe!
He après que alguns dels mots catalans que provenen del grec no tenen l’arrel de la paraula en grau positiu, sinó en grau comparatiu o superlatiu. El que m’ha sorprès més ha estat el mot “Aristòtil”, el qual prové d’Αριστος (superlatiu de ἀγαθός) i significa “el millor final”. Ara, quan faci la transcripció de mots grecs hauré de recordar que no sempre estan en grau positiu! També m’he adonat que cal tenir en compte el pas dels diftongs del grec al català, ja que hem d’aplicar les normes de transcripció.
XAIPE!
M’han cridat uns quants mots catalans, i uns d’ells són:
-Aristocràcia (῍ Αριστος) (superlatiu de ἀγαθός), el terme es refereix a la forma de govern en què el poder era ocupat pels millors o els notables d’una comunitat. Etimològicament deriva de les paraules ῍ Αριστος, “millor” i κρατειν “poder”, és a dir, el poder recau en els millors.
-Pliocè (πλείων) (comparatiu de πολύς), és un període geològic que s’estén des de fa 5,3 milions d’anys fins fa 2,588 milions d’anys. El nom ve dels mots grecs πλείων (més) καινός (nou), i vol dir “continuació d’allò que és recent”.
Μολτ βονα φεινα!