Una de les representacions més antigues (segle III) de Jesús de Natzaret com a Bon Pastor
El terme “primers cristians” es refereix als primers deixebles de Jesús de Natzaret. Aquesta època coneguda amb el nom de paleocristianisme, cristianisme primitiu o l’Era apostòlica, és el període inicial del Cristianisme, des de la crucifixió de Jesús (c.30) fins als primer Concili de Nicea, primer concili ecumènic (325).
Els testimonis artístics que ens queden de l’època paleocristiana (art paleocristià) van ser produïts entre l’any 200 i l’any 500. Abans del 200 no queden produccions artístiques que puguin ser qualificades de cristianes amb certesa. Aquesta absència de testimonis, tant artístics com arquitecturals, mostra d’alguna manera la posició social desfavorida i perseguida dels primers cristians. Es creu també que els primers cristians van utilitzar temes pagans per expressar temes cristians, així doncs aquest art cristià no és fàcilment identificable. Es coneix que els primers cristians van utilitzar les mateixes formes artístiques romanes de l’Antiguitat: frescs, mosaics, escultures i miniatures; així com les formes de l’estil romà clàssic tardà.
Els símbols cristians, desenvolupats molts d’ells en les antigues catacumbes de Roma, són els següents:
- Crismó: Fa referència a Crist (Χριστός “l’ungit”), on conté les lletres gregues Alfa i Omega; la primera i última lletra del nom de Crist en grec, així com la simbologia de que Crist es l’inici i la fi de tot.
- Peix: Fa referència al nom de Jesús.
- El Bon Pastor (en llatí bonus pastor): Fa referència a Jesús en un els seus diàlegs en la Bíblia, on ell és el pastor i l’ovella és l’ànima salvada pel ell.
- L’Orador: Representa la Pau Divina.
- L’Àncora: Representa l’esperança en la promesa d’una vida futura, que es manté ferma i segura com una àncora.
- El Colom: Com ja se sap, significa la Pau i, per tant, la pau en l’ànima cristiana.
Es coneixen com “Evangelis Sinòptics” als Evangelis escrits per Marc, Mateu i Lluc. Marc va escriure el seu Evangeli, el primer dels sinòptics, l’any 50-60 i l’idioma utilitzat va ser el grec. Mateu va escriure el seu Evangeli en la seva forma primitiva cap als anys 60-70 i la seva redacció definitiva es va fer l’any 80, probablement per un dels seus deixebles. L’idioma utilitzat en aquest cas va ser l’arameu, la llengua utilitzada pels jueus que vivien a Palestina. Es creu que probablement va ser escrit a Síria, on hi havia una gran nombres de jueus cristians. Per últim, Lluc va escriure el tercer dels Evangelis als anys 70-80 i l’idioma utilitzat va ser, també, el grec.
Un “prosèlit” és el terme que s’utilitza en la Septuaginta (la Bíblia dels Setanta; traducció de la Bíblia hebrea a la llengua grega) amb el significat d’”estranger” per designar als nouvinguts al Regne d’Israel. La paraula “prosèlit prové del llatí proselytus (convers) i aquest del grec προσήλυτος.
Quines paraules relacionades amb el cristianisme tenen ètims grecs i llatins? Què signifiquen? Per què?…
Quins llatinismes es mantenen en l’àmbit religiós? Quins estan relacionats amb la mort?…
Sandra Mendoza Barco
2n Batxillerat Llatí
