Tag Archives: Etimologia

Tallers de Clàssiques per Sant Jordi

Divendres 21 d’abril, MMDCCLXX aniversari de la fundació de Roma, després del pati es van interrompre al nostre institut les classes, enguany (a diferència del curs passat) no hi va haver una cerimònia de lliurament de premis de batxillerat -Quina llàstima!- i durant la setmana ja s’havien fet les de l’ESO-els alumnes de 4t de llatí havien participat a l’acte de Sant Jordi de 4t amb la lectura d’un poema de Catul-, ja que Sant Jordi és i ha de ser la festa de les lletres!.

A les 9 a Grec 2 els alumnes ja varen llegir a classe uns fragments de tragèdia i de comèdia grega, seleccionats a casa prèviament. A veure si ara comparteixen, com altres anys, la seva selecció de les seves lectures a Literatura grega a escena i tots en podem gaudir, tot i que els periodistes també ens ignorin! A Grec i A Llatí fomentem la lectura dels clàssics i fem Literatura!

Mentre es feien activitats esportives, lectura de textos filòsòfics, venda de pastissos i roses, visionat de pel·lícules… els de Clàssiques i qui ho va voler (ens hi va acompanyar la Berta Cantó) vàrem ocupar la biblioteca del Cristòfol Ferrer i vàrem fer tallers: un taller d’etimologia (Eco y Narciso) com ja és tota una tradició i en acabar un de punts de llibre (amb calamus i papir). També vàrem aprofitar per lliurar els premis del Certamen literari de Sant Jordi de Català i Clàssiques, enguany el premi a més de la rosa i el diploma és l’assistència a un taller d’escriptura creativa conduït per l’escriptor premianenc Pep Bras. Els afortunats van ser l’Arnau Torres i l’Aina Blanch. L’enhorabona!

A la sortida, al carril bici, just davant de l’institut Premià de Mar, ens vam trobar aquest magnífic regal! De qui són aquests versos? Quins referents clàssics hi trobeu?…

Feliç Diada de Sant Jordi! Per molts anys Jordi, Georgina…

Mitologia amb classe inversa

ἡ δὲ παιδεία πλαταγὴ τοῖς μείζοσι τῶν νέων.
L’educació és un sonall (=un joc) per a la majoria dels joves
Aristòtil, Política V 6 (1340b).

És possible a l’aula de clàssiques la classe inversa o The Flipped Classroom?

A finals d’agost vaig fer un curs a l’escola Pia Santa Anna de Mataró amb Manel Trenchs i Dani Amo i ara ha arribat el moment de posar a la pràctica l’après a #cveranoflipped 2016 MATARÓ, a més de la gran dosi d’optimisme que em van regalar per tal de començar amb ganes el nou curs escolar.

A principi de curs a segon de batxillerat de Grec fem un repàs del que es va treballar a primer (vid. Déus i herois en la mitologia grega) i reprenem el currículum de segon insistint en els temes que surten a les PAU de Grec de Catalunya 2017.

qüestionarimoodle

Pel que fa al tema de mitologia, repassem amb un kahoot Déus i cultes i amb un qüestionari Moodle Reprenem el fil (II) Mitologia (vid. Pissarra de Clàssiques Grec 2 contrasenya visitant Grec2_2016) el treballat a primer per tal de fixar el coneixement i preparar-nos per traduir textos originals amb els següents objectius:

    1. Conèixer la mitologia a través de la  literatura grega que és mitogràfica

(vid. Literatura grega a escena…)

  1. Identificar algunes produccions antigues o modernes relacionades amb la mitologia grega
  2. Reconèixer l’ètim grec relacionat amb els déus i la seva pervivència en la terminologia de les llengües modernes

En acabar hem de saber:

Els principals cicles mítics: comencem per la introducció als cicles mítics (cicle peloponnesi…) amb un prezi  i kahoots fets per alumnes (el cicle de Micenes, els 12 treballs d’Hèrcules/Hèracles…)

La literatura grega és mitogràfica perquè els seus arguments i continguts són sobretot temes mítics. Gràcies a ella coneixem els mites grecs.

Els déus grecs en la ceràmica grega i en les manifestacions artístiques posteriors (amb EDpuzzle, Kahoot, apunts als blocs).

El lèxic mitològic i la seva vigència en les llengües modernes (amb Thinglink, Kahoot, apunts als blocs…)

Pel que fa a l’aprenentatge de la pervivència dels déus en els nostres mots, a partir dels déus i els ètims comencem a relacionar els mots actuals amb els personatges mitològics i ens plantegem el perquè mitològic dels noms del sistema solar,…. i els alumnes acaben construint un kahoot sobre els déus i les paraules i continuen amb la recerca i publicació al bloc d’etimologia L’univers clàssic dels nostres mots de la petjada de la mitologia en les expressions que encara fem servir en diferents llengües, la mitologia al cel a El cel dels mites, la petjada de la mitologia en els noms dels grups i en les cançons a L’empremta d’Orfeu, o en l’òpera Òpera amb referents, o en el cinema La cinta de Νίκη, o l’actualitat teatral a Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

Què fem a casa? i què a classe?

Tot aplicant la metodologia The Flipped Classroom a casa els alumnes visionen dos vídeos que s’han preparat ad hoc i que troben a la classe Mitologia amb el codi naivoku. Primer s’han de donar d’alta com a estudiants a edpuzzle.com i després clicar a “Join Class” i introduir el codi de la classe.

Els déus en la ceràmica grega per aprendre en grec (els alumnes ja sabem llegir i escriure en grec clàssic) el noms dels déus, reconèixer els seus principals atributs a partir de les peces de ceràmica grega i contestar les preguntes relacionades amb la pervivència lèxica dels déus grecs en català…

En comptes de fer una classe magistral amb tota la història de la mitologia i la seva pervivència en les diferents manifestacions artístiques, es va agafar un tema transversal “Amor i triomf en la mitologia grega” i s’ha amenitzat amb obres d’art antigues i modernes (interdisciplinarietat) que representen els diferents mites dels diferents cicles mítics (tant de déus com d’herois) extrets de diferents obres de la literatura grega per tal de demostrar que és mitogràfica i aprenem mitologia a través d’Homer, Hesíode, els tràgics grecs (Èsquil, Sòfocles i Eurípides), Apol·lodor,… El tema de l’amor és inherent a l’ésser humà i atreu molt, així com el paper de la dona, la violència de gènere en els mites i la diversitat sexual, entre d’altres. Les diferents preguntes que s’han de respondre per avançar en el visionat del vídeo permeten consolidar l’après i ampliar el tema amb els recursos de la xarxa i amb els recollits en aquest Symbaloo de Mitologia Grega.

Una vegada s’han visionat els vídeos i enviat la feina a través d’EDpuzzle, a classe ho posem en comú, debatem el tema, s’amplien els diferents mites i els nostres blocs El fil del mite grec, El fil de Medea, Literatura grega a escena, L’univers clàssic dels nostres mots…permeten llegir i comentar les diferents entrades relacionades amb mitologia (mites, literatura mitogràfica i etimologia de les paraules, expressions… i els déus) i alhora permeten ampliar-los amb nous apunts amb el nou contingut ja curat a partir dels interessos dels alumnes i amb la creació de prezi, thinglink, kahoots, vídeos, il·lustracions, podcast… D’aquesta manera, l’alumne/a és el protagonista del seu propi aprenentatge i alhora té un paper cabdal en la seva avaluació perquè elaboren els kahoots per a la classe (és important saber preguntar i compartir-ho a la xarxa), es coavaluen els apunts publicats als nostres blocs, el material digital, les presentacions orals a l’aula…Són els amos del seu qualificador al Moodle que recull totes les activitats d’aprenentatge i també les voluntàries d’ampliació (El cicle troià en la literatura grega: apunt i kahoot; L’Odissea; Ilíada i Odissea a la música amb kahoot…) donant ales a la creativitat individual, al treball en equip, col·laboratiu, cooperatiu, interdisciplinari (Mitologia a la pintura; La pervivència del mite de Dànae en l’art…), inclusiu, a l’atenció a la diversitat,…a l’avaluació amb rúbriques, amb ludificació (o gamificació), a la creació d’una identitat digital amb la continuació dels seus portafolis digitals… D’aquesta manera apliquem a l’aula de clàssiques de l’IPM la taxonomia digital de Bloom i The Flipped Classroom.

Imatge de previsualització de YouTube

El taller “El viatge de les paraules” a les VIII Jornades de Clàssiques

Imgp9295b

Margalida Capellà a les VIII Jornades de Clàssiques. Fotografia de Sebastià Giralt

En el taller “El viatge de les paraules” de les VIII Jornades de Clàssiques, vàrem presentar la navegació pel bloc col·laboratiu dels alumnes de clàssiques de l’institut Premià de Mar L’univers clàssic dels nostres mots amb la posada en pràctica de l’eina Thinglink i un Kahoot de “Paraules viatgeres”. Crec que als professors i professores presents els va agradar molt la vostra feina, discipuli discipulaeque.

luniversclassicnostresmots

Per escriure en grec, vàrem utilitzar l’editor que va presentar Maria Teresa Cases a la II Paideia i les imatges Creative Commons del Flichr de Chiron i de la wiquimedia Commons.

kahootLesParaulesViatgeres

Moltes gràcies per l’agradable estona que vàrem passar junts, companyes i companys de clàssiques, i a l’equip organitzador de les VIII Jornades de Clàssiques per haver-nos-hi convidats.

Nomofòbia, la patiu?

M’encanten les etimologies, com bé sabeu; en canvi, fins fa poc no he descobert per haver-lo llegit als diaris o sentir-lo a la ràdio i a la televisió un mot nou: nomofòbia.  Sabeu què significa i quin és el significat i origen dels seus ètims. De no ser un híbrid, com seria amb els dos ètims en grec?

És una fòbia nova però ben estesa i malauradament cada dia la pateix més gent. En coneixeu els símptomes? La patiu vosaltres? Vigileu, doncs!

P.D.:

Cochlearia Romana

Aquest apunt, més aviat hauria de dir-se Què sap el gat de fer culleres?, frase que en català es diu a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d’allò que no entén. El refrany complet és «què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?». Una altra variant és «què sap el gat de fer culleres, si en sa vida n’ha vist fer?». Sigui com sigui, és un avançament per recordar-vos que ben aviat anirem per quart any a fer de romans i de romanes al mercat de la Boqueria i farem un taller de Cuina romana amb la cuinera Eulàlia Fargas. Cuinarem i després tastarem el menjar fet per conèixer els gustos i sabors dels antics romans. Tant a El Fil de les Clàssiques com a Aracne fila i fila tenim moltes entrades de cuina romana, a més s’acaben d’obrir les tasques de la unitat 12 del vostre Moodle. Comencem, doncs:

Cochlearia Romana

Sabíeu que el nostre mot cullera prové del llatí cochlearia, mateix significat, plural del neutre clàssic cochlear, -aris, derivat del femení cochlea, -ae, “cargol, petxina”.

Hi veieu la relació? La forma còncava i el mànec per on s’agafa potser recorda al cargol? Potser servien per menjar aquests animalons?

Els romans no coneixien la forquilla i a taula, com bé sabeu, no empraven gairebé el ganivet (culter, -tri; m.) perquè se’l servia el menjar tallat en petits trossets que menjaven amb els dits. Era un senyal d’elegància menjar amb la punta dels dits sense embrutar-se les mans i la cara. La cullera, però, era molt utilitzada i podia tenir diverses formes. N’hi havia una de més grossa, ligula, i la menor anomenada cochlea tenia un mànec en forma d’agulla que servia també per a punxar trossos de menjar o obrir musclos com si fos una actual forquilla.

Homofonia i el grec a Rodamots

Els alumnes de llatí, principalment els de quart, segueixen cada dia, de dilluns a divendres per correu electrònic (per RSS i ara també és possible per Twitter) des de principis de curs el mot diari de Rodamots i es fixen sobretot aquí amb els mots d’origen llatí per tal d’anar ampliant el seu vocabulari en català i poder així escriure millor. La tradició a grec va començar, però, crec que caldria revifar-la  i hic et nunc és un bon moment ja que hem rebut fa poc palíndrom, acròstic i avui homofonia. Si voleu conèixer tots els mots grecs de Rodamots, els trobareu aquí.

Llegiu a tall d’explicació del mot homofonia aquest text de Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010):

L’homofonia és una de les deus més poderoses de joc verbal. Sobretot perquè aquest gran invent humà que és l’alfabet no aconsegueix encloure el gran repertori de sons que l’ésser humà és capaç d’articular. La possibilitat de transcriure un mateix discurs de dues (o més) maneres absolutament diferents sense faltar en cap moment al dictat de l’oïda resulta una constatació atroç de la varietat d’interpretacions que admet la llengua, i per extensió el pensament. És la mateixa màgia que alena les imatges dobles o els dobles sentits, però aquí la demostració és menys discutible. Basta que el transcriptor ho rellegeixi en veu alta i asseguri, sorprès: «però si això és el que has dit!».

Quins ètims grecs formen el mot homofonia? (cal escriure’ls EN GREC!) Què signifiquen? Quins altres mots a partir d’un i altre ètim podem formar en català i en diferents llengües? Poseu algun exemple d’homofonia, i si pot ser amb referents clàssics millor!

Crec que els de Rodamots, amb la tasca tan lloable que fan per la llengua, podrien i haurien d’escriure els mots en  grafia grecga i, si els cal, nosaltres ja els donarem un cop de mà. Veritat?

Ara va de gentilicis!

Saps què és un gentilici?

Doncs, un gentilici és el nom amb què es designa les persones i els objectes en relació amb el seu lloc de procedència. No s’ha de confondre amb el topònim que és el nom d’un lloc.La majoria de vosaltres sou premianens i premianenques, no?

Prové del mot llatí gens, gentis que vol dir “estirp, llinatge” i es refereix a un grup familiar amb un antecessor comú.

Per extensió, ens indica el lloc de procedència d’una persona o d’un objecte. Hi ha gentilicis que deriven del nom llatí que els romans van donar al nucli urbà. Així un ilurenc és un habitant de Mataró, Iluro en temps dels romans. Sovint el gentilici que deriva del topònim d’origen llatí conviu amb el gentilici derivat del topònim modern, així els habitants d’Astorga, l’antiga Asturica Augusta, es diuen astorgans i també asturicenses (cultisme).

Saps altres gentilicis d’origen llatí? Per exemple, d’on és un/a gerundense, tarraconense, ilurdenc/a, baetulense… En aquest Google maps, localitza tots els gentilicis que s’indiquen aquí tot recordant el nom llatí d’aquests assentaments romans (vid. topònims llatins de l’antiga Hispània i Google maps de toponímia de la Hispània romana) i la ciutat actual corresponent:

Abderità (Abdera); accità (Acci); astigità (Astigi); asturicense (Asturica); aurgità (Aurgi); ausetà, ausonense (Ausa); bilbilità (Bilbilis); calagurrità (Calagurris); cesaraugustà (Caesaraugusta); complutense (Complutum); dertosense (Dertosa); easonense (Aeason); egabrense (Egabris,Igabrum, Licabrum); gadità (Gades); egarense (Egara); emeritense (Emerita); emporità (Emporiae); gerundense (Gerunda); hispalense (Hispalis); ilerdenc (Ilerda); ilicità (Ilici); ilurenc (Iluro); lucense (Lucus Augusti); malacità (Malaca); mirobrigense (Mirobriga Vettorum); numantí (Numantia); onubense (Onuba); oscense (Osca); pacense (Pax Iulia); palentí (Palentia); pincià (Pintia); salmantí (Salmantica); setabense, setabità (Saetabis); tarraconense (Tarraco); ursaonense (Urso)…

 
Veure Ara va de gentilicis! en un mapa més gran

No sols la penísula ibèrica fou romanitzada. Amb quin altre nom es corresponen els gentilicis següents: hispans, germànics, gals, lusitans, helvètics, britànics…?

N.B.: Consulteu Societat d’Onomàstica.

Conium maculatum

Conium maculatum

Conium maculatum

Coneixeu aquesta planta? La podeu trobar per tot el món, tot i que és originària d’Europa i molt freqüent a tota la conca mediterrània. En català es diu julivertassa i a les Illes Balears, on és molt abundant als camps del pla de Mallorca, fonollassa, fonoll de bou, julivert de Calàpet i julivertosa; però segurament us sona més el nom de cicuta i amb aquest ve al cap la mort el 399 aC del filòsof grec Sòcrates, tot i que els grecs utilitzaven la intoxicació per cicuta per llevar la vida als condemnats a pena de mort.

Sòcrates no deixà res escrit. Aristòfanes, Xenofont i Plató parlen en les seves obres d’aquest filòsof  que interroga i alhora ensenya, la que després s’ha anomenat ironia socràtica, tan del gust dels pensadors romans. En el context de la guerra del Peloponnès (431-404 aC), Esparta i Atenes rivalitzen per obtenir la preuada hegemonia sobre el món. Atenes, però, acaba perdent forces, la seva esquadra és enfonsada, la seva capital assetjada i el seu exèrcit gairebé vençut. Sòcrates en va culpar els polítics d’aquell estrepitós fracàs, va esdevenir així un enemic i finalment el varen condemnar a beure la cicuta, tot i que se’l va condemnar per ofendre els déus i corrompre la joventut (vid. Què en sabem de Sòcrates? a Aracne fila i fila).

Plató no va assistir als darrers instants i aquests foren reconstituïts a la seva obra Fedó, segons la narració de diferents deixebles. Vet aquí com descriu els símptomes:

“Li van recomanar que caminés fins que les seves cames fossin pesades i llavors es va recolzar a l’espatlla tal i com li recomanaren. Qui li havia donat el verí va examinar els seus peus i cames, llavors, pessigant el seu peu fortament li va preguntar si sentia res. Sòcrates va contestar que no. Després li va pessigar en un punt baix de les cames i el fred va anar pujant fins que el cos se li va congelar. En fer una segona ullada, va sentenciar que quan el fred arribés al cor, Sòcrates se n’aniria. Quan la regió del ventre va començar a refredar-se, Sòcrates va dir: “Critó, li devem un gall a Asclepi; no t’oblidis de pagar-lo”. “Sí, ho faré”, diu Critó, “tens res més a dir?”. Però a aquesta pregunta no va contestar; per moments va quedar immòbil. L’home ho va veure: tenia els ulls immòbil. Critó li va tancar la boca i els ulls”.

 

La mort per la “paràlisi respiratòria”, relacionada i revelada des de la escena de Sòcrates, no ha estat atestada un altre cop per la toxicologia moderna per la cicuta aïllada, d’on la hipòtesi d’una mescla probablement de cicuta, de datura i de l’opi al verí de l’antiga Grècia.

El conium maculatum és una planta biennal tòxica, una planta bella que en la seva floració ens mostra els seus canalobres vegetals. Compte, però, que mata!

El general cartaginès Hanníbal es va suïcidar el 183 aC recorrent a la cicuta però barrejada amb aconitum: