És sorprenent veure com el nostre vocabulari està ple de paraules que deriven d’una mateixa arrel provinent del grec. És ben certa la petjada del grec en les llengües actuals!
Aquí us deixem un seguit de paraules que deriven de l’ètim grec ἀράχνη “aranya”; el coneixem bé perquè tots nosaltres som arànids ja que col·laborem amb articles i comentaris al nostre bloc Aracne fila i fila i el mite d’Aracne l’hem llegit a Narracions de mites clàssics i l’hem treballat una i altra vegada en forma de cançó, de poema, de dibuix, de fotografia…. Ens ajudeu a ampliar el nostre thinglink?
Rebeca Barroso García i Ana Mª Falcón Durán
2n de Batxillerat C.
Rebeca, Ana, m’alegro molt de veure finalment una entrada amb l’ètim grec “aracno-” que no hem de confondre amb “araneo-” a partir del llatí aranea “aranya”; tanmateix, hauríeu de revisar i corregir alguns errors ortogràfics i tipogràfics tant en grec com en català. Quan ho hàgiu fet, m’aviseu.
Salve!!
Aquest és un dels mites que més coneixem, primer pel nom del bloc Aracne fila i fila, i perquè l’any passat vaig fer una traducció d’aquest mite a classe.
Aracne és filla d’Idmó un tintorer i va néixer a Lidia. La jove era molt famosa per tenir gran habilitat per al teixit i el brodat. El mite diu que fins a les nimfes del camp acudien per admirar els seus bells treballs. Tant va arribar a créixer el seu prestigi i popularitat que es creia que era deixeble a la deessa de la saviesa i de les filadores.
Aracne era molt hàbil i bonica, però tenia un gran defecte: era massa orgullosa. Ella volia que el seu art fos gran pel seu propi mèrit i no volia deure les seves habilitats i triomfs a ningú. Per això, en un moment d’inconsciència, va reptar a la deessa, qui per descomptat va acceptar el repte. Primer, se li va aparèixer a la jove en forma d’anciana i li va advertir que es comportarà millor amb la deessa i li va aconsellar modèstia.
Aracne, orgullosa i insolent no va fer cas dels consells de l’anciana i li va respondre amb insults. Atenea va muntar en còlera, es va descobrir davant l’atrevida joveneta i la competència va iniciar. Al tapís de la deessa, màgicament brodat es veien els 12 déus principals de l’Olimp en tota la seva grandesa i majestat. A més, per advertir a la noia, va mostrar quatre episodis exemplificant les terribles derrotes que patien els humans que desafiaven als déus.
Per la seva banda, Aracne va representar els amors deshonrosos dels déus, com el de Zeus i Europa, Zeus i Dànae, entre molts més. L’obra era perfecta, però Palas encolerizada per l’insult fet als déus, va prendre la seva llança, va trencar el meravellós tapís i li va donar un cop a la jove. Aquesta sense comprendre, se sent totalment humiliada i deshonrada, de manera que embogeix i acaba per penjar-se.
No obstant això, Palas Atenea no va permetre que morís sinó que la va convertir en una aranya, perquè continués teixint per l’eternitat.
Valee!!