La pervivència de la filosofia en el nostre llenguatge

En aquest ThingLink fet ad hoc hi podeu veure algunes de les paraules i expressions relacionades amb els filòsofs clàssics que han perdurat en el nostre llenguatge, tant en el camp de la filosofia com en el de les matemàtiques, o simplement en el llenguatge quotidià:

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Quant a alarioxtecblocs

Sóc un alumne de segon de Batxillerat de l'INS Premià de Mar, aficionat a la història i membre del grup de reconstrucció i divulgació històrica Barcino Oriens.
Aquest article s'ha publicat dins de Ètims grecs, Filosofia, General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a La pervivència de la filosofia en el nostre llenguatge

  1. Un bon reguitzell de noms d’origen filosòfic que perduren entre nosaltres, Arnau, i que ara els companys n’haurien de buscar l’origen i exemplificar-ne l’ús, fins i tot, ajudar-te a ampliar el teu thinglink!

  2. gimenez.judit diu:

    El teorema de Tales es diu així perquè el seu creador o descobridor fou el matemàtic Tales de Milet. El mateix passa amb el teorema de Pitagores que s’atribueix a Pitàgores de Sàmos. Els hedonistes eren aquells filosofs que buscaven la felicitat en la satisfacció dels plaers de l’home, el mot hedonista prové del grec ἡδονή que vol dir plaer. Els cínics trobaven la felicitat seguint l’estil de vida dels gossos. El mot cínic ve del grec κυνικός derivat de kýōn que és gos. Per acabar, l’amor platonic és el concepte d’amor de plató, l’amor a la saviesa i al coneixement. Un altre mot que se’m ve a la ment i que està relacionat amb la filosofia és episteme del grec ἐπιστήμη que vol dir coneixement.

  3. Retroenllaç: L’EMPREMTA D’ORFEU » Celebrem el Dia Mundial de la Filosofia amb música

  4. thiriet.carlos diu:

    Xaipe,
    La majoria d’aquests termes ja els hem estudiat a filosofia, però no hem vist el cinisme, l’estoicisme ni l’ètica aristotèlica. Es sorprenent no només que es mantinguin els noms d’algunes expressions com el Teorema de Tales o de Pitàgores, sinó que també encara avui dia s’ensenyen a l’escola i són utilitzats en els càlculs matemàtics. Està clar que els grecs eren una civilització avançada al seu temps.

  5. Chaymae Zaouaghi diu:

    Molts dels filòsofs grecs van donar nom a algunes de les expressions que utilitzem actualment i sobretot filòsofs que tenia un coneixement molt elevat en àmbits diferents com ara les matemàtiques, i la biologia.
    Podem trobar expressions amb noms de filòsofs:

    LA FARMÀCIA GALÈNICA: és una de les Ciències Farmacèutica que s’encarrega de la transformació de drogues i principis actius en medicaments de fàcil administració i que proporcionin una adequada resposta terapèutica . Se centra en el medicament en si mateix . Per aconseguir els seus objectius la Farmàcia Galènica ha de conèixer les propietats físiques i químiques dels principis actius , i les condicions biològiques que permetin un màxim aprofitament terapèutic

    L’AGORAFÒBIA: és la més comuna de les fòbies o pors irracionals. Etimològicament la paraula agorafòbia es relaciona amb la por als espais oberts.

    LACÒNIC: Que expressa el pensament amb molt poques paraules.

    PLATÒNIC: Relatiu o pertanyent al filòsof grec Plató, als platònics o al platonisme. Trobem expressions com “amor platònic”, realisme platònic” i “idealisme platònic”.

    CÍNIC: Que, impúdicament, fa gala de menysprear els valors morals. El cinisme és la doctrina de l’escola filosòfica dels cínics, fundada per Antístenes, deixeble de Sòcrates.

  6. Abigail.dina diu:

    Molt interessant aquest apunt! La veritat és que moltes de les expressions que fem servir avui en dia, venen de Grècia, del filosòfs , podem dir que aquest llenguatge segueix vigent ja que ho podem veure en alguns camps, com per exemple la política , les mates, etc…Es increble com aui en dia seguim utilitzen el llenguatge que feien servir en l’antiguitat.
    He de dir que alguna d’aquestes expressions ja les hem vist a filosòfia.
    Podem trobar doncs:
    -Platònic : que fa refèrencia a Plató ( filòsof grec del s . v a . C. ) o la seva doctrina , la influència platònica ha estat decisiva en la història del pensament. Tambè s’aplica a la persona seguidora de la doctrina filosòfica de Plató. Altre terme que fa rèferncia aquests terme es “l’amor platònic” que s’entén com un amor a distància , basat en la fantasia i la idealització , on l’objecte de l’amor és l’ésser perfecte , que posseeix totes les bones qualitats , sense defectes.
    Tambè podem trobar la expressió “ser un hedonista”,que fa referència a la persona que que busca el plaer. L’hedonisme és la recerca del plaer . Des de l’Antiga Grècia s’ha sostingut això , especialment dins de l’Ètica.

  7. Belen Cansino Hernàndez diu:

    Xaipe!

    La pervivència dels clàssics en el nostre llenguatge és molt important. Per exemple tots hem escoltat alguna vegada la paraula hedonista, anomenem així al que es troba en una contínua recerca de plaer, doncs bé aquesta paraula prové d’un corrent filosòfic i ètic, clàssic que veu el plaer com la font de felicitat, el motiu pel qual existim i un criteri moral.

    Un altre exemple de pervivència seria el cinisme. Anomenem cínic a aquell que menysprea els valors morals, doncs, aquest adjectiu prové del corrent filosòfic que es va desenvolupar a Grècia durant el segle IV i consideraven que s’havia de viure segons la natura i menyspreaven la civilització. Un dels màxims exponents d’aquesta doctrina va ser Diògenes de Sinope.

    I per últim, l’ús d’aquest exemple no és tan comú però inconscientment tots tenim un petit residu d’aquest pensament en considerar que una persona molt intel·ligent, amb un ran coneixement ha de ser virtuosa, pes a dir, bona persona. Aquest exemple és l’intel·lectualisme moral socràtic, el qual identifica una relació directa entre la virtut i el coneixement i ho justifica mitjançant l’argument que una persona amb coneixement d’allò just el fa actuar justament.

Respon a Abigail.dina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *