Medusa era una de les tres germanes gòrgones. Les gòrgones eren monstres marins de l’inframón que tenien cos de dona, serps verinoses vives al cap, les mans metàl·liques i amb urpes i ales d’or. Medusa, es diu, és l’única germana mortal. Aquesta, en mirar-la, qualsevol persona esdevenia una estàtua de pedra.
Al mite, Posidó es va enamorar d’ella i la va seduir a un temple dedicat a Atena. Sembla ser que Posidó i Atena eren rivals, ja que havien competit pel patronatge d’Atenes, així que quan Atena s’assabentà del que havia passat en un dels seus temples, va castigar Medusa convertint-la en el que les seves germanes gòrgones eren, dones amb serps en comptes de cabell.
Estant Medusa embarassada pel déu Posidó, Perseu (fill de Zeus i la mortal Dànae), enviat pel rei de Polidectes i ajudat d’Atena i Hermes, la va decapitar (Com s’explica a la pel·lícula de Perseo y el ladron del rayo). Atena i Hermes l’havien ajudat donant-li un sac, un casc que el feia invisible, una falç, unes sandàlies alades i un escut.
De la sang del cap decapitat en nasqué la seva descendència: Pegàs (El cavall alat), Amfisbena i el gegant Crisaor.
Perseu va posar el cap de Medusa dins del sac, ja que estant morta encara podia petrificar amb la mirada.
De la mirada pedrificadora de Medusa ve l’expressió quedar de pedra, és a dir, “quedar-se parat, quedar-se fortament sorprès”. La mirada de Medusa no deixa de tenir pervivència, per què serà?
Judit Giménez Roig, 2n Batxillerat Humanístic
M’he quedat de pedra, Judit! No m’esperava aquí aquesta entrada!
Salve!
quedar-se de pedra es una expressió que diem cuan en sopren alguna cosa. Jo tambe vaig fer una treball de les dones de la mitologia i ja coneixia a la Medusa.
VALE!
Salve!
No sé ja la quantitat de vegades que he sentit aquesta expressió, i opino que s’ha convertit en una frase de lo més quotidiana.
Normalment, la pronunciem quan ens diuen o ha hagut alguna cosa que ens ha sorprès, inesperada, per així dir-ho.
Vale!
Salve!
Moltes vegades he dit i he escoltat aquesta expressió “Quedar-se de pedra”, tot i que mai m’havia fixat de que te a veure amb Medusa i la mitologia, de Medusa he escoltat parlar molt, i he vist moltes pelicules on apareix el seu mite!
Vale!
No sé ja la quantitat de vegades que he sentit aquesta expressió, i opino que s’ha convertit en una frase de lo més quotidiana.
Normalment, la pronunciem quan ens diuen o ha hagut alguna cosa que ens ha sorprès, inesperada, per així dir-ho.
Vale!
Χαιρετε,
Coneixia la història de Medusa i l’he vista representada en moltes pel·lícules i llibres, pñerò mai havia pensat que l’expressió de quedar-se de pedra provenia d’ella, encara que sembla lògic. Crec que aquest és un dels mites més coneguts de la mitologia grega, sembla que s’hagués pedrificat a ella mateixa per continuar pervivint al llarg dels segles.
Χαιρετε!!!
Jo coneixia aquesta història de Medusa ja que és un mite bastant conegut i que en el bloc podem trobar referències, peró no sabia que tenia alguna relació amb aquesta expressió de quedar-se de pedra. Bon apunt i bona recerca.
Un article molt bo, aquest mite mel coneixu molt be i es un dels meus favorits. Aquest mite apareix en la pelicula ”Furia de Titanes” i em sembla que es un dels grans mites la literatura grega.
Retroenllaç: Referents de Medusa | Aracne fila i fila
Salvete¡¡
Buen apunte sobre lo que hay Después Del Mito..
Es increible como perdura el mito de Perseo a lo largo del tiempo y al mismo tiempo como esta tan presente la figura de Medusa ya que se usa para ejemplificar muchas cosas en estos tiempos.
Todo el mundo que la mirara quedaba hecho piedra y en estos días quedamos hipnotizados con nuestros móviles por ejemplo. Es el mismo caso pero modernizado. Era casi imposible no mirar a meduza a los ojos, ya sea porque te buscaba o porque uno no lo podia evitar y esp mismo pasa con la alienación de los productos tecnológicos de hoy en día como la computadora, la T.V., el movil, etc.
Retroenllaç: Perseu | El fil del mite grec