Aquest apunt consisteix en fer un recull del procés que es duu a terme per a l’elaboració del vi, i veure l’origen llatí de les paraules que rep cadascun dels passos per elaborar aquesta beguda molt típica en l’època romana i encara avui en dia al nostre país. Havia de sortir fa mesos, en temps de verema (en llatí vindemia), però com el bon vi aquest veremador s’ha fet esperar!
Si coneixeu més mots d’origen grecollatí relacionats amb el món del vi, us agrairia que me’ls feu arribar!
Joan Barrabino Rubio
1r Bat Humanístic
Salve! Aquí deixo els meus mots que he anat recollint al llarg del trimestre!
1. segar l’herba sota els peus
(a algú) Impedir-li d’assolir allò que pretén, posar-li obstacles en el camí emprès, etc.
En Pere ha demanat el càrrec vacant, però hi ha algú que té molta influència i li està segant l’herba sota els peus; ho tindrà ben difícil.
[Etimologia de segar — Del llatí secare, ‘tallar’. Altres mots de la mateixa família són dissecar, insecte (insectum és pròpiament ‘animal de cos segat, segmentat amb sécs’), secció, sector i segment.]
2. escatainar (v)
La gallina, fer el seu crit.
Les gallines escatainaven al corral.
També: escaïnar, catasquejar… les gallines també cloquegen.
[Etimologia — D’origen onomatopeic, tot i que hi poden haver contribuït encreuaments d’altres mots sinònims, com els dialectals catascar, catasquejar, amb els de crits d’altres animals, com aïnar, assaïnar (‘cridar el cavall’). El crit que fa la gallina és l’escataineig.]
3.grallar (v)
Fer el seu crit estrident la gralla, el corb i altres ocells de la família dels còrvids o similars.
«Oc, oc!», gralla el corb amb la seva veu de nas.
«Una gralla que no calla | és una gralla que gralla, | dues gralles que no grallen | són dues gralles que callen» (Albert Jané).
[Etimologia — De gralla (Corvus monedula), del llatí gracula, mateix significat. El nom de l’instrument musical (vegeu-lo aquí) té aquest mateix origen. El crit que fan els animals que grallen és el grall.]
4. escotxegar (v)
Cantar la perdiu. Per extensió, cantar un ocell amb un cant semblant al de la perdiu. I per més extensió encara, parlar seguit seguit i de manera no gaire intel·ligible.
No les vèiem pas, però sentíem el so de les perdius que escotxegaven.
També: escotxejar, escotxinar
[Etimologia — D’origen onomatopeic que imita el cant de l’ocell, que és l’escotxeig.]
5. 1 En el vodú d’Haití, persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria. (Més detalls a la Viquipèdia.)
Els zombis es van popularitzar amb el videoclip ‘Thriller’ de Michael Jackson.
2 (col·loq) Persona d’aire absent, sense voluntat, encantada.
Amb tant repic de cassoles aquesta nit he dormit molt poc i ara estic una mica zombi.
[Etimologia — Del crioll antillà zonbi o zombi, d’origen africà occidental, relacionat amb el congolès nzambi, ‘déu’, i zumbi, ‘fetitxe’.]
6. morir com mosques
Morir en gran nombre, especialment en un combat, una epidèmia, etc.
En algunes batalles els soldats morien com mosques.
També: caure com mosques
7. de verdes i de madures
De tots colors; de tota mena, per a tots els gustos, de les més variades característiques.
Al llarg de la vida n’he vistes de verdes i de madures.
També: de seques i de verdes
8. anar brut com una guilla
Anar molt brut.
No sé com s’ho fa, que surt sempre net de casa i hi torna brut com una guilla.
[Etimologia de brut — Del llatí vulgar bruttus, forma intensiva del clàssic brutus, ‘estúpid, brutal’; el pas semàntic de ‘irracional’ a ‘mancat de netedat’ no es produí fins al s. XV. Pel que fa a guilla, vegeu aquest mot.]
9. enganyar com als caragols
Enganyar (algú) aprofitant-se de la seua bona fe.
Alguns polítics enganyen els electors com als caragols: en campanya electoral els prometen un fum de coses i després quan governen no les compleixen.
També: enganyar com a caragols
10. pobre com una rata
Molt pobre; sense recursos econòmics.
Presumeix de tenir moltes terres, però en realitat és pobre com una rata.
També: més pobre (o més pelat) que una rata
Molt be Juan encara que es tardar una miqueta company.
Salve!
Molt bé Joan, ja que has tardat tant, et tinc que dir que ho has treballat molt bé, s’enten molt bé i has possat molt bona informació. Hem queda bastant clar algo del que no en tenia ni idea.
Aquí deixo els meus mots que tinc al llarg del trimestre! Hi alguns desde l’any passat de llatí de 4art.
escatainar: La gallina, fer el seu crit.
Les gallines escatainaven al corral.
També: escaïnar, catasquejar… les gallines també cloquegen.
segar l’herba sota els peus (a algú): Impedir-li d’assolir allò que pretén, posar-li obstacles en el camí emprès, etc.
En Pere ha demanat el càrrec vacant, però hi ha algú que té molta influència i li està segant l’herba sota els peus; ho tindrà ben difícil.
vermell com un perdigot : Expressió per a indicar que una persona està molt vermella de cara.
De la vergonya que ha passat, s’ha posat vermell com un perdigot.
De tant riure, es va posar com un perdigot.
També: vermell (o roig o encès…) com un pigot, com un titot, com un indiot, com un tomàquet, com un pebrot..
gras com un teixó: Estar molt gras.
Està gras com un teixó; no vigila què menja.
També: més gras que un teixó; també s’usa amb l’adjectiu gros i la variant toixó.
Tenim un gat gros com un toixonet.
De verdes i de madures: De tots colors; de tota mena, per a tots els gustos, de les més variades característiques.
Al llarg de la vida n’he vistes de verdes i de madures.
També: de seques i de verdes
pòstum -a adj: 1 Fill nascut després de la mort del pare.
La filla pòstuma de Dani Jarque va néixer durant la primera victòria en partit oficial del RCD Espanyol al nou estadi de Cornellà-El Prat.
2 Que s’obté després de mort; obra publicada després de la mort de l’autor.
La glòria pòstuma de Van Gogh.
El procés és una de les novel·les pòstumes de Kafka.
Salve!
Molt be Juan encara que es tardar una miqueta company. Has fet un bon apunt ja que has informat a gent, de algo que ningu sabia.
Aquets son alguns dels mots, que m’envia rodamots cada dia!
pobre com una rata: Molt pobre; sense recursos econòmics.
Presumeix de tenir moltes terres, però en realitat és pobre com una rata.
També: més pobre (o més pelat) que una rata
túmul m: 1 Muntanyeta de terra que es posava sobre el lloc on estava enterrada una persona.
2 Monument sepulcral bastit damunt una tomba que té forma de turó de terra o de pedres.
3 Estructura coberta de draps de dol, erigida per a la celebració de les exèquies d’un difunt.
despulla f: 1 Allò de què hom és despullat o desposseït.
2 Cos o part d’un cos mort; restes mortals.
«Decennis enrere els catalans vam perdre la despulla de Pau Claris. Perdrem ara la de Francesc Macià?» (A. Rovira i Virgili, 28.01.1939)
Sovint s’usa en plural: El 9 de novembre farà 35 anys del trasllat de les despulles de Pau Casals de San Juan de Puerto Rico, on havia mort a l’exili el 1973, al cementiri del Vendrell.
saltar com una llagosta : Saltar amb gran agilitat, amb molta lleugeresa.
El conferenciant va saltant d’una idea a l’altra com una llagosta, sense arribar a centrar-se en el tema.
També: botar o saltar com un llagost; saltar com un cabrit, com una cabra
ni gota ni gens loc adv: Gens en absolut.
No vol saber res dels estudis, ni gota ni gens.
També: ni mica ni gens, ni gens ni mica, ni gens ni gota…; sovint aquestes expressions s’usen sense el ni inicial: No ha volgut prendre la medicació, gens ni gota.
anar brut com una guilla : Anar molt brut.
No sé com s’ho fa, que surt sempre net de casa i hi torna brut com una guilla.
On vas tan ple de pols? Vas brut com una guilla!
xericar v: Cridar els ocells petits. Per extensió, xisclar.
Els pardals xericaven al ràfec de la teulada.
Salve!
Aquestes són les deu paraules que he anat recollint durant el trimestre de Rodamots.
túmul m
DEFINICIÓ:
1 Muntanyeta de terra que es posava sobre el lloc on estava enterrada una persona.
2 Monument sepulcral bastit damunt una tomba que té forma de turó de terra o de pedres.
3 Estructura coberta de draps de dol, erigida per a la celebració de les exèquies
d’un difunt.
ETIMOLOGIA:
Del llatí tumulus, mateix significat, derivat de tumere, ‘estar inflat’. Altres mots de la mateixa família sóntumor, entumir i tumefacte.
incís m
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 Frase, generalment curta, inserida en una altra frase.
Després de «Harry S. Truman», posa un incís entre comes que digui «president dels Estats Units del 1945 al 1953».
2 Qualsevol explicació relativament marginal a allò que s’està dient o escrivint.
Permeteu-me un incís sobre aquesta qüestió i després tornarem al tema que estàvem debatent.
3 Esdeveniment secundari interposat entre altres de més importants.
Fou un incís només en la nostra vida.
ETIMOLOGIA:
Del llatí incisus, mateix significat (literalment ‘tallat’; és el participi d’incidire, ‘fer un tall o incisió’).
gomet m
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Etiqueta adhesiva de colors i formes diverses utilitzada en pedagogia preescolar en molts exercicis (seriació, lateralitat, etc.).
Cal col·locar els gomets rodons a l’esquerra i els quadrats a la dreta.
ETIMOLOGIA:
De goma, del llatí vulgar gumma, llatí clàssic cummi o gummi, mateix significat, i aquest, del grec κόμμι, manlleu de l’egipci, on designa el producte de l’acant.
parlar gras
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Dir paraules indecoroses; parlar de manera obscena, grollera.
En arribar el nou rector al poble tothom estava escandalitzat perquè parlava gras.
També: parlar gruixut, parlar brut
ETIMOLOGIA DE GRAS:
Del llatí vulgar grassus, llatí clàssic crassus, mateix significat, per influx de grossus, ‘gros, gruixut’.
fer-la petar
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Conversar de coses intranscendents, entretenir-se enraonant.
Fa una bona estona que la fan petar i no es recorden que és hora de sopar.
Cada vespre ens trobem al cafè i la fem petar una estona amb els amics.
També: fer petar la claca; fer petar la xerrada
ETIMOLOGIA DE PETAR:
De pet, del llatí peditum, mateix significat, derivat de pedere, ‘fer pets’.
al·legoria f
DEFINICIONS:
1 Expressió d’una idea mitjançant una metàfora (imatge, representació, etc.) animada i desenvolupada ulteriorment.
2 Obra literària o artística que utilitza aquesta forma d’expressió.
3 Figura retòrica que permet expressar una idea mitjançant una imatge o una successió d’imatges que engloben un sentit directe i un de figurat.
ETIMOLOGIA:
Del llatí allegoria, pres del grec allegoría [αλληγορία], ‘metàfora, al·legoria’, format amb állos, ‘altre’ (=ll. alius) i agoreúo, ‘parlar’
parlar v
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Algú, expressar el que pensa mitjançant el llenguatge articulat.
Un infant que comença a parlar.
Diu algunes paraules, però no parla encara.
No sap parlar en públic.
Qui parla, ara, a la ràdio?
És com si parlessis a a la paret: no escolta el que li dius.
No em parlin d’aquell pocavergonya.
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar parabolari, ‘fer comparacions; contar historietes’, derivat del llatí parabola, ‘comparació; al·legoria’.
faula f
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 Cosa que es diu sense fonament, que s’explica com a certa i és inventada, fictícia.
Tot això que conten són faules: no te’n creguis res.
2 Narració de fets meravellosos on sol donar-se un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals.
Isop va ser un escriptor de faules grec que va viure entre els segles VII i VI abans de Crist.
ETIMOLOGIA:
Del llatí fabula, ‘conte, faula; conversa’, derivat de fari, ‘parlar’. Altres mots de la mateixa família són fabulista(autor de faules o apòlegs), confabular i fabulós.
apòleg m
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Narració breu, d’estil simple, d’acció al·legòrica i de finalitat didàctica i moral els personatges de la qual són sovint éssers irracionals o coses inanimades.
Les seves fronteres amb la faula són més aviat confuses, però, en general, l’apòleg sol formar part d’un conjunt més vast i tendeix a tenir un valor més demostratiu que pròpiament narratiu (GEC).
ETIMOLOGIA:
Del llatí apologus, pres del grec apólogos [απόλογος], ‘relat, faula’, d’apó, ‘des de’, ilógos, ‘paraula’.
rebost m
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Lloc d’una casa, d’una nau, etc., on es guarden els aliments que no necessiten refrigeració.
Cada any emblanquinaven el rebost perquè no hi fes niu cap bestiola.
ETIMOLOGIA:
Del llatí repositus (repostus), participi de reponere, ‘desar emmagatzemar, amagar’; el mot començà per aplicar-se a les provisions reservades i d’aquí passà a significar el lloc de desar-les.