“The Hole Show” al Coliseum

Barcelona sempre ha estat una ciutat moderna, oberta, cosmopolita i pionera en els espectacles de cabaret, aquesta vegada no estem parlant del Molino ni del Paral·lel, sinó de la Gran Via i del Teatre Coliseum que gestiona el grup Balaña, aquests dies s’ha convertit en un espai cabareter, s’han tret les butaques i en el seu lloc s’han col·locat tauletes rodones per a quatre espectadors amb polsador per cridar al cambrer o cambrera i demanar el sopar, unes copes o simplement unes crispetes i un refresc. La sensualitat, la música, l’humor, els números de circ es barregen.

L’humor el posa la mestra de cerimònies que a Barcelona és Pepa Chamorro més coneguda per “La Terremoto de Alcorcón”, l´última vegada que la van veure va ser al Molino. L’espectacle ve de Madrid on ha viscut amb gran èxit diverses temporades abans d’iniciar la seva gira. Com a mestre de cerimònies ha tingut actors com Eduardo Casanova – Fidel de “Aída” – , Alex O’Dogherty – Arturo Cañas Cañas de “Cámara Café” – o el creador de l’espectacle: Paco León , actor sevillà que tots coneixem per la sèrie “Aída”. A l’espectacle treballa amb una rata enorme que ha de besar, acariciar i portar sobre les seves espatlles, la conductora del show. La Terremoto de Alcorcón encarna una gran diva de l’espectacle enamorada d’aquesta rata mascle que es diu “Cristobal” , que almenys no la maltracta com els homes de la seva vida, ni la humilia. Per sobre de la imatge està la vedet que explota el seu costat còmic, com si fos un monòleg, li treu punta a l’actualitat política, de les revistes del cor i a tot el que se li posa a tir amb glamour de la perifèria, a nivell del carrer i expressa crítiques del ciutadà mitjà amb l’èpica de la dona comú que passa de la teoria de les pomes i de les peres d’Ana Botella , a les experiències que ha tingut, les dietes, la crisi dels cogombres, la vida sentimental d’una rata que no és com les altres i fins al lleuger sopar al qual és castigada dia rere dia .

“The Hole” és un espectacle per a adults, la companyia de teatre Yllana i la promotora d’espectacles Letsgo aseguren a l´espectador les sorpreses dels trapezistes i contorsionistes, els peculiars cantants i personatges d’allò més singular van circulant per l’escenari per tal d’entretenir, erotitzar i sorprendre el públic.

En aquesta barreja de producte híbrid trobem el striptease amb llum negra de Gynoi, la divertida música de Primital Bros o la dansa aèria duta a terme per les supernenes i Donet Collazo. A tot això se sumen les actuacions dels caps de cartell, la seductora Madame Vinila Von Bismark o les intervencions del Pony “Loco”.

Ens ha agradat el treball d’escenografia i el disseny gràfic de Miguel Brayda, uns llavis espectaculars molt dalinians al estil de Mea West. Un altre aspecte de l’espectacle que mereix ser ressaltat és el disseny de llums de Juanjo Llorens. Tots aquests aspectes a mig camí entre el Circ del Sol, el cabaret choni, el club de la comèdia i el concert virtuós d’unes veus elegants i personals, donen com a resultat un espectacle per a adults endimoniadament divertit .

Josep Maria de Sagarra al TNC

Xavier Albertí com a director del TNC aposta per la recuperació del teatre català amb produccions com les de Pitarra o Sagarra. Una programació la d’aquesta temporada que té com a objectiu un teatre per a la reflexió cívica, que aporti eines de pensament i de debat als espectadors. En aquesta tasca de concienciació i recuperació del patrimoni cultural català s’inscriu la producció de “Ocells i llops” de Jose Maria de Sagarra (1894/1961). L’obra va ser escrita en plena postguerra, entre l’any 1947 i 1948. En aquells anys el dramaturg estava entestat a adequar la llengua literària a la llengua viva, en fer que els seus personatges expressessin una llengua rica que venia de la formació literaira l’autor, arrodonida per les seves lectures i un vocabulari familiar après amb molta apliació de la terra, del bosc i de l’ornitologia, i per la seva dedicació a la traducció sobretot de Shakespeare.

L’obra es va estrenar a Barcelona el 23 de novembe de 1948, al teatre Apolo, amb l’actriu Maria Vila en el paper protagonista de Lucrècia i amb Pius Daví interpretant al doctor, va ser retirada de cartell i ratllada moralment, era uns temps foscos per la cultura i per a la gent d’aquest país. Josep Maria de Sagarra tracta en aquest obra el tema de la hipocresia dintre de la família, el món de la protagonista és el de les viatges famílies burgeses catalanes de tota la vida que practiquen una doble moral o un mirar a una altra banda, amb una manca total d’autocrítica, a la recerca d’una felicitat artificial. Com en gairebé totes les grans obres de la literatura de tots els temps la família és el tema nuclear que estructrua l’esdevenir de la peça. Des del primer moment un entra en els secrets de les famílies, les veritats que no es compten, els secrets més inconfessables que la moral no permet que surtin a la superfície. L’obra estableix una intensa relació entre el que es diu i el que s’oculta.

Superada la barrera moral de l’estrena, l’obra posada al dia pel TNC està dirigida per Lurdes Barba a la manera d’una sèrie televisiva encapçalada per Carme Conesa ens situa directament en l’imaginari de la peça amb la seva roba i el seu món de casa de nines amb ocells engabiats. Al costat de Conesa un fantàstic doctor Francesc Luchetti, Roser Tàpieas, Nausica Bonnín, Llorenç Gonzàlez, Jaume Madaula, David Bagés i Montse Pérez. Actors tots ells que han entès que Sagarra tractava el seu teatre de cara al públic, aquesta és una peça que pot interessar a tot tipus d espectador. Passada la Guerra Civil, la seva escapades a París li proporcionen a l’autor una distància de la realitat i es produeix una renovació en el seu teatre sempre prenent com a punt vital de la seva dramatúrgia la importància del dolor humà. Al costat de l’obra es pot llegir les Memòries de Sagarra com a obra de plenitud per entendre molts dels aspectes que van conformar la seva vida. Sens dubte un encert la producció del TNC de la oba que ens recorda a un Josep Maria de Sagarra poeta, novel·lista, assagistes, articulista i per sobre de tot dramaturg magnífic que va saber renéixer de si mateix, reinventar-se per commoure als seus espectadors.

Mar i cel

El millor musical de la història dels musicals a Catalunya torna a aixecar-se a l’escenari del teatre Victòria del Paral·lel barceloní. Un “Mar i cel” remasteritzat torna a sonar com el primer dia, Dagoll a Dogom ens torna a la memòria unes cançons mítiques que emocionen i commouen als que ja havíem vist els dos anteriors muntatges i al mateix temps incorpora les noves generacions amb una campanya escolar que inclourà matinals i tardes, acomodant-se als horaris dels centres d’ensenyament. Es tracta d’un musical que ja han vist més d’un milió d’espectadors.

Un dels personatges indiscutibles del muntatge és l’impressionant vaixell que presideix les escenes del musical, un vaixell que pesa 6 tones i n’aguanta fins a vuit amb actors sobre la seva coberta. Durant l’espectacle realitza 28 moviments, de tots ells ens quedem amb el que tanca el primer acte enfilant cap a les butaques dels espectadors entre una boirina de fum, funciona mitjançant un mecanisme hidràuric d’oli, la carcassa de fusta és del primer “Mar i cel “que va passar per la cartellera el 1988.

Un nou càsting i noves formes de commoure, amb veus noves amb la música d’Albert Guinovart i llibret i lletres de Xavier Bru de Sala. Protagonitzada per Roger Berruezo i Ana San Martín, donant vida respectivament a Saïd i Blanca, Víctor Arbelo com Osman, Pep Cruz com Joanot, Xavi Lite com Hassen, Júlia Jové com Idriss, Xavi Fernández com Don Carles, Toni Vuñals com Ferran, Mireia Dolç com Mare de Saïd, Rubén Yuste com Malek i Elena Tarrats com Maria, al costat d’un electe sortit d’un càsting que es va realitzar durant el mes d’agost. Pep Cruz ja va interpretar a Joanot en la producció original de 1988, mentre que Xavi Fernández, Raúl Grau i Mireia Dolç ja van participar en el muntatge del 2004.

Joan Lluís Bozzo, director del muntatge celebra els seus quaranta anys al capdavant de Dagoll Dagom amb magnífica música en directe i totes les possibilitats que ofereixen els avenços tècnics tant de vídeo com d’àudio. Les novetats d’aquesta tercera posada de llarg estan en les projeccions audiovisuals a càrrec de Joan Rodon i Emilio Valenzuela més aprop del cinema que del teatre.

Un musical sobre la intolerància, molt al fil de la realitat que ens ha tocat viure, intolerància i incomunciació entre dues maneres d’entendre la civilització l’islamisme i el cristianisme. Un musical inspirat en el text d’Àngel Guimerà, en la pirateria, en els relats d’aventures, en els amors impossibles i els finals desgraciats, en el triomf de l’amor per sobre de les creences o les classes socials, que ens retorna, en un salt a la història al segle XVII amb l’expulsió dels moriscos gràcies al decret de Felip III l’any 1609. La Història es repeteix i no sortim del bucle de la violència, la intolerenacia, la incomunicació, la discriminació econòmica i social, assassinats que es repeteixen en molts llocs del planeta avui dia, sembla que no hem après res del passat perquè la brutalitat i la mort sembla presidir en mode de comportar-se de molts polítics.

El President

Al Teatre Nacional de Catralunya a la sala Tallers ha obert foc amb la primera peça de la temporada “El President” de Thomas Bernhard (1931-1989). Francesc Orella i Rosa Renom protagonitzen aquest clàssic de Bernhard sota la direcció de Carme Portaceli i l’espectacular escenografia de Paco Azorín amb dos cotxes suspesos de les barres de llums.

L’obra, inquietant i terrible del dramaturg i novel·lista austríac Thomas Bernhard, manté plena vigència sobretot a la vista dels casos de corrupció i desgast de la classe política. Amb mà ja segura, Bernhard proclama la seva insubornable i punyent espant, no exempte d’humor negre, mentre presenta -i fustiga, consola o condemnat a personatges com els polítics, els presidents de govern, l’Estat i l’Església. Matrimoni de president i presidenta, la tragicomèdia del poder, les ridiculeses i petites misèries de les altes esferes de la política. Aquest matrimoni pateix un atemptat que posa sobre la taula la mediocritat i la fragilitat real en què viuen. Aquesta és sens dubte la peça més política de Bernhard.

Observador implacable, testimonia en contra de la injustícia del destí, la tirania i la vanitat de capes professionals incompetents sobretot amb els polítics. En les seves llargues hores de reflexió intel·lectual, va tractar d’escriure sobre el misteri del seu país, que avui s’entén com una metàfora de qualsevol país corrupte. Thomas Bernhard es revolta contra l’arbitrarietat i la indiferència dels que tenen el poder, es revolta contra els mediocres que dominen els ressorts de poder de la societat. En aquesta ocasió una presidenta que adora el seu gos que mor d’infart en l’atemptat fallit al president i un president que se’n va a Portugal a córrer una festa amb l’amant, però que temen al seu propi fill, expulsat del seu costat.

Amb el seu estil tan particular, en el qual la repetició de paraules i de grups de paraules desenvolupa, a la manera d’un tema musical, un pensament alhora obsessiu i obsessionant, els personatges d’ “El President” ens fan riure de pur sarcasme. Un sarcasme insidiós, aparentment repetitiu, però les frases en realitat giren en cercle com corbs esperant destrossar la carronya dels humans, la quotidianitat, el psicològic comú, triturat grotescament. Un món d’amos i de criats, un món de dominadors i dominats.

“El president” ens mostra una peça que podria haver-se escrit en el nostre context polític i que reflecteix les angoixes del poder. Sorprèn veure els poderosos infeliços, turmentats, a la vora del desequilibri, aferrats a l’alcohol i als plaers de la carn. Sorprèn el fracàs personal d’aquells que haurien de tenir-ho tot per a l’èxit personal, les paradoxes de la vida mostrades amb un estil insidiós, aparentment repetitiu, però les frases en realitat posades a la boca primer de Rosa Renom i després de Francesc Orella són com lloses que pesen, descomponen i aniquilen la realitat utòpica del món de la política i els polítics.

Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!