[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bGk9znBG0iA[/youtube]
El Grec Festival 2017 tanca el teló amb alguns espectacles amb les entrades esgotades com ara Troianes d’Eurípides en la visió de Carme Portaceli, una història explicada pels vençuts, les dones que per la directora són les grans explotades, dones com a botí de guerra que es reparteixen els guanyadors. Després de l’èxit al Festival de Mèrida ha passat per Barcelona aquesta revisitada obra del clàssic d’Eurípides. Un altre dels espectacle que any rere any col·loca el cartell de no hi ha entrades és Nit de musicals, cada vegada són més els aficionats al teatre musical i no cal agafar l’avió per veure un bon musical a Londres o Nova York, afortunadament des de fa uns anys hi ha una sèrie d’escoles teatrals a Barcelona que mimen el gènere del teatre musical.
James Thierriée va ser un altre dels artistes que va voler veure tothom i molts es van quedar a les portes per veure el seu La grenouille avait raison, un espectacle que segueix en la línia dels seus anteriors i que vam tenir oportunitat de veure al TNT a Terrassa.
La companyia Dei Furbi va presentar el seu últim espectacle musical Oklahoma, res a veure amb la pel·lícula o el musical del mateix títol, aquí no hi cowboys, el que trobem és el talent de Gemma Beltran que ha sabut unir coses tan diverses i disperses com Kafka, Lewis Carrol i Luigi Pirandello en una reflexió sobre l’ofici teatral, tres personatges buscant la seva diana, buscant el seu procés.
Una altra de les perles d’aquest collaret que és el Grec Festival 2017 és sigui meravellosa coproducció entre Canada i Catalunya que és Les veritables aventures de Don Quijotte de la Manxa de Philippe Soldevila amb una Víctor Álvaro en un dels seus millors treballs des que està al capdavant del Almeria teatre. Titelles, personatges de carn i ossos, vídeo projeccions i moltes dosis d’imaginació per a un espectacle que encara té alguns dies de recorregut a la sala en aquest mes d’agost.
En aquest recorregut de tancament del Festival Grec cal destacar el treball de Maria Molins i Bàrbara Granados amb el seu teatre musical Cabareta a la sala Muntaner. Un espectacle que reivindica el cabaret de tota la vida, l’alegria de viure i la ironia sobre els dies grisos. Les copes de Cabaretas, la melancolia, el desig, el plaer d’estimar i el talent de quatre músics. Es tracta d’un rigorós i exigent obstinació a buscar l’atenció de l’espectador perquè l’espectacle passi volant entre humor i críticia. Els quatre artistes s’entesten a narrar l’altra versió de la realitat oficial, retornant als espectadors la dignitat dels vençuts, però també l’alegria de viure i la lucidesa, mitjançant una narració brillant de maria Molins que ens atrapa i les virtuts musicals de Bàrbara Granados, les dues construeixen una espectacle compromès amb el nostre temps, un compromís amb el teatre. L’espectacle fa memòria del passat cabareter de Barcelona, la direcció i l’escenografia Joan Maria Segura ens situa al costat poètic i el treball de Dick The i Miquel Malirach completen un espectacle ple de talent. El colofó el va posar Jordi Savall al Teatre Grec.
- A. Aguado