Dansa contra la violència sexual
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=SbOaROR36ec&t=12s[/youtube]
La dansa com a pràctica s’hauria d’incorporar als plans d’estudi en l’àmbit de l’educació, l’esport i la societat, està científicament demostrat que és font de salut, benestar i qualitat de vida. Com a espectador la dansa et dóna la possibilitat de reflexionar sobre el moviment del cos humà. Aquest mes de juliol el Festival Grec 2017 ofereix un repertori de molta qualitat, entre les més d’una dotzena de propostes volem destacar AÜC: el so de les esquerdes de Les impuxibles i Carla Rovira a La Seca-Espai Brossa. L’obra tracta sobre la violència sexual. L’espectacle porta l’espectador a la reflexió tant com a individu, com a grup i com a part d’un determinat gènere. La poètica del moviment fluid i continu, la música i el text es donen la mà en un espectacle absorvent, d’aquests que van més enllà d’una categoria estètica o una recerca de la bellesa, AÜC ens fa reflexionar sobre les violències sexuals des d’enfocaments diferents, però amb un punt en comú: el dolor.
El text i la dramatúrgia d’aquesta peça és de la investigadora, pedagoga, dramaturga i actriu Carla Rovira. L’obra planteja un debat social que va més enllà del pur acte literari. L’obra treu a la llum alguna cosa amb el que es conviu i moltes vegades s’oculta i moltes vegades acaba en por, en pànic i en trauma. Carla Rovira des de la llibertat crea una obra plena de poesia que ve de l’angoixa que transforma a cinc dones en escena. Cinc actrius i ballarines que es posen en un estat de recepció absoluta sobre el treball realitzat al voltant de la violència, cinc dones vulnerables afectades per la violència dels homes. Ella són: Ariadna Peya, Clara Peya, Júlia Barceló, Olga Lladó i Maria Salarich. Un dels punts forts de l’obra és la música de Clara Peya composta i interpretada, no només toca el piano sinó que intervé com una actriu i ballarina més. Clara Peya podríem dir que és a les joves generacions el Carles Santos femení. Hi ha molt talent en aquesta música que ens penetra amb una sensibilitat a flor de pell.
Una obra escrita i dirigida molt rigorosament que dóna un espectacle amb una tensió física i emocional al límit. Les imatges poètiques són plenes de força i energia. La proximitat del dolor les porta a una llibertat absoluta en el moviment i la música. Un procés creatiu que ha buscat la indagació sobre la violència dels homes exercida sobre les dones, petites històries que s’organitzen per donar una importància absoluta a la violència contundent sobre diferents dones. El cos és el lloc de la violència, el cos com a objecte del sacrifici. La realitat confirma la necessitat de comunicar d’aquestes creadores, hi ha homes sinistres que provoquen el dolor i la barbàrie, així que obres com aquesta es fan necessàries per lluitar contra aquest món ple de brutícia i violència que alguns homes exerceixen sobre les dones. El dolor i el sofriment és la matèria en aquest procés creatiu que porta aquesta obra a parlar dels sentiments més profunds de l’ésser humà.
- A. Aguado