Tres versions de Shakespeare
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xeLkSTXofns[/youtube]
“Dubte que siguin foc les estrelles, dubta que el sol es mogui, dubta que la verad sigui mentida, però no dubtis mai que t’estimo”. Paraules de Hamlet a la bella Ofèlia. Pocs han escrit amb tanta passió sobre l’amor com el mestre Shakespeare i ho ha fet en moltes obres, comèdies i tragèdies. I si a les paraules de dramatugo anglès els col·loquem la direcció de un espectácle shakesperiano un dels pocs directors els donen un sentit alegre, divertit i entretingut a les comèdies que dirigeixen com Josep Maria Mestres (Calaf, 1959) el resultat està a l’altura de les expectatives, que no són poques perquè a aquests dos noms hem d’afegir el d’Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Rosa Renom, Silvia Bel, Aleix Casanovas, Joel Joan i Jordi Boixaderas. Amb aquesta càrrega de profunditat l’espectacle “Amor @ Shakespeare” posa un mirall davant de la natura, allunyant-se dels escesos i els versos mal dites dels actors buits. Entre tanta estrella destaca la feina de la que té menys currículum de tots, però un talent que sobrepassa a molts es tracta de Laura Aubert que fa el paper de el graciós, la criada del teatre clàssic que el enredatot, alguna cosa així com el maldestre Puck que aqu està en totes les salses, es canvia de roba amb la rapidesa d’un llamp i està present en tota l’obra, passi el que passi en escena, la Laura està present o amgada. Sens dubte el seu enginy i saber fer fan que l’espectador somrigui cada vegada que apareix per explicar-nos la situació o introduir els personatges principals en el conflicte que s’acosta on els personatges busquen la seva felicitat que com a un comte per nenes es un casament feliç.
“Amor & Shakespeare” és un refregit de diverses comèdies del dramaturg anglès, en què els embolics entre els enamorats donen lloc a converses enginyoses i malentesos, d’una banda “Els treballs d’amor perdut” al costat dels personatges de “Els dos cavallers de Verona “i” Molt soroll per res “.
Com si fos un somni d’una nit d’estiu al Grec es va presentar aquest joc de miralls, aquest joc de caixes xineses, de metateatre, on el mateix teatre és objecte de la representació, aquesta és la marca de la peça el joc lúdic, la diversió i l’art de descobrir les cares que l’amor fa cinc-cents anys feien moure els cors dels enamorats. L’obra es podrà veure aquest setembre al inici de la temporada al teatre Poliorama.
El text en català com gairebé totes les traduccions modernes té la signatura de Joan Sellent, fent accessible el versos anglès a un llenguatge totalment accessible l’espectador en aquest joc de seducció, un joc de farses on el “carpe diem” mou als personatges. La música de de Núria Andorra dirigida per Jordi Domènech serveix perquè els silencis i transicions redoblen nostre interès d’espectador i permet veure cantar fins i tot a Jordi Boixaderas qui ho havia de dir.
Gelosia, disputes, desdenys, confiances, desconfiances, ràbia, desig, sospites, mals entesos, malenconies, alegries, … en boca d’un grup d’actors que per a si voldria qualsevol director. No se la perdin al Poliorama.
- A. Aguado